Reflexions Gamer 15

Arqueologia digital

He de reconèixer que em vaig ficar al món del retrogaming per pura nostàlgia. Simplement per recordar temps passats, temps en què l’única cosa que importava era jugar i passar-ho bé.
També per em vaig ficar en el retro per compartir amb els altres les meves experiències, aquells jocs poc coneguts que van passar desapercebuts en la seva època i finalment, per fer un homenatge a aquells jocs que van alegrar la meva infància.
No obstant això, a poc a poc vaig ser descobrint un món més interessant, que hi havia alguna cosa més que compartir experiències i recordar vells temps. Vaig conèixer l’arqueologia digital.

L’emoció de descobrir jocs que no coneixia, sistemes que ni sabia que existeixin i les apassionants històries que amagaven algunes empreses com Nintendo, Sega o Atari. L’investigar i recopilar informació sobre aquestes empresa, sistemes o videojocs.
Doncs malgrat que el videojoc té una història relativament curta, amb prou feines va néixer fa 30 anys, tenen una gran història darrere seu.
Sistemes que van fracassar abans de néixer, consoles oblidades per sortir en una època equivocada, grans baralles internes dins de les desenvolupadores i fins i tot una gran quantitat de llegendes urbanes, que en alguns casos van arribar a ser certes.
Va ser tota una sorpresa adonar-me que amb prou feines sabia alguna cosa de la història d’uns els meus entreteniments preferits. El adonar-me que no era un gran entès dels videojocs, simplement un aficcionat i que hi havia moltíssimes persones que sabien molt més que jo.
També descobrir que moltes mecàniques ja estaven inventades des de fa anys. Coses que ens intenten vendre com a noves, ja va haver-hi genis que les van inventar anys enrere. Quedar-me sorprès com s’implementaven aquestes mecàniques en sistemes que no podien donar molt si. Demostrant que amb talent i imaginació gairebé tot és possible.
Això em va animar a ficar-me en el mon de l’arqueologia digital, a descobrir sistemes que no coneixia, saber qui estava darrere d’empreses com Konami o Capcom i com ha evolucionat tot fins al dia d’avui.
A no quedar-me solament en el que coneixia. Jo vaig néixer en el 1985, així que els microcomputadors em queden lluny. Malgrat que vaig néixer en plena època dels 8 bits, quan vaig tenir el raciocini suficient per jugar s’estrenava els 16 bits.
Abans de ficar-me al món de l’arqueologia digital, tots els sistemes anteriors als 16 bits m’eren gairebé desconeguts. Coneixia noms i alguns jocs, però poca cosa més.
Així que quan trobo algun joc anterior a aquesta època, és tot un descobriment per a mi. Em quedo bocabadat com es feien els videojocs en aquella època, com s’implementaven algunes mecàniques, com sortejaven les limitacions d’aquells sistemes primigenis amb gran dosis de talent i imaginació.
Es una alegria quan descobreixo autentiques joies desconegudes per a mi. Jocs realment bons, que han superat el pas del temps, que a dia d’avui segueix sent tan divertits com el van ser en el seu moment.
Així que us animo a fer el mateix, no us limiteu als sistemes i jocs que coneixeu. Investigueu sobre les vostres empreses preferides, doneu una oportunitat a aquestes consoles i microcomputadors desconeguts per a vosaltres, llegiu la biografia de gent com John Romero o Ron Gilbert.
És un treball dur i laboriós, doncs haureu de contrastar centenars de fonts, investigar totes les fonts possibles i treure les vostres deduccions. Però quan vegeu l’interessant que és la història que hi ha darrere del món del videojoc, us adonareu que això és una mica més que un simple hobby.
T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

15 Comments

  • Reply
    Suso
    28 juny, 2013

    Ains l’arqueologia digital, de vegades penso que m’ho passo millor investigant i buscant jocs antics que jugant pròpiament dit.

    A mi la vocació d’arqueòleg digital, em ve des de ben petit. Sempre vaig trobar fascinant tot el que tingues relació amb jocs i sistemes antics, descobrint cada coses noves cada cop.

    Per cert, boníssimes les imatges XD

    • Reply
      Sikus
      3 jul., 2013

      Jo tambe penso lo mateix, a vegades arribo a un punt que parlo mes de videojocs que jugarlos. 😛

      Yo reconec que sempre me ha atraigut, pero arrel del blog, a sigut cuant mes gust li agafat a la Arqueologia digital

      Moltes gracies per lo de las imatges. va ser una de aquelles idees bojes que em van venir al cap.

  • Reply
    Scroll
    29 juny, 2013

    Em sento força identificat amb el text, amb la diferencia que jo si que vaig tenir un ordinador 8bit. En concret l’spectrum. Pero per la resta em trobo en una situació similar a la teva, inclús en l’any de naixement XD. Llarga vida retrogamers!!!

    Per cert les fotos brutals. 😉

    • Reply
      Sikus
      3 jul., 2013

      Home, un “compadre” de la mateixa quinta XD Jo el unic ordinador retro que vaig tenir va ser el Commodore 64 del meu pare.

      Que si no recordo malament, va ser la maquina que em va ficar a aquest mon.

      Gracies per lo de las fotos. 😉

  • Reply
    Marina.N.T
    30 juny, 2013

    Jo tambe em sento molt indentificada. Ademes, potser em mou molt la nostalgia. Pero de totes maneres, cuan em fico a jugar a un joc retro, de fa molts anys, m’ho segueixo passant molt be.

    • Reply
      Sikus
      3 jul., 2013

      Jo tambe segueixo passanto molt be amb molts joc retro. Encara que se ha de reconeixer que alguns llocs no han superat el pas del temps i es millor tenirlos a la memoria.

      De totes maneres, quan un joc es bo, sempre es divertit.

      P.D:

      He de donarte les gracies, perque el teu comentari me ha donat idees pel meu proxim article a Retroscroll. 😉

  • Reply
    Sito_pixelacos
    3 jul., 2013

    Jo ja porte molts anys d’espeleoleg, i a hores d’ara ja em queden moltes poques joies per descobrir, encara que sempre apareix alguna que et sorpren. Siga com siga al final no sols fem us de lo retro per a recordar vells temps, sino perque hi han molts jocs millors que els actuals, i no tan sols millors, sino que alguns proposen coses que no es poden trobar als jocs actuals.

    • Reply
      Sikus
      3 jul., 2013

      Aixo que dius es molt cert. Es curios como alguns jocs antics tenen mecaniques que avui no veiem. O implementaven mes coses que molts actuals.

      Jo em quedo maravillat quan veig el que es feia amb tan pocs recursos i medis. COses que avui diuen que no es poden fer..

    • Reply
      Sito_pixelacos
      3 jul., 2013

      Penses que jocs com mario 3 o sonic 1 de megadrive es van fer amb 512 ks (alguns menys en el cas del mario3) i es sorprenent. Una captura d’imatge del joc a bona qualitat ja ocupe mes! Hajajha.

    • Reply
      Sikus
      10 jul., 2013

      Nomes en 512ks ! No arriben ni a 1 MB com jo pensaba! Doncs si, avui dia un article parlant sobre aquest jocs ocupa mes que el joc en si mateix.

  • Reply
    salore78
    7 jul., 2013

    Tot i ser un jugador més gran que tu, sóc del 78, i que sempre m’agradat els videojocs i llegir sobre ells, no ha sigut fins fa uns tres anys que he començat a interesar-me el tema del col·leccionisme i en conseqüència l’arqueologia digital.

    Reconec que per iniciativa pròpia no busco massa informació de les coses passades amb l’excusa de la falta de temps, però gràcies a gent com tu, el xuxo, el suso, el sito o el mateix scroll descobreixo maravelles enterrades que desconeixia totalment.
    Gràcies per la vostra gran feina.

    • Reply
      Sikus
      10 jul., 2013

      Com dic al article, jo vaig començar en auquest mon gracies al meu blog. Encara que sempre me habia interseat la historia en general.

      Gracies a tu per llegir els nostres articles. Per mi i la resta de companys, es un plaer compartir les nostres troballes amb vosaltres.

  • Reply
    molsupo
    20 jul., 2013

    Amb una mica de retard, però enhorabona Sikus, m’ha agradat moltíssim l’entrada!

    Encara que sigui una mica més gran (gairebé com el Salore, del 79), m’uneixo als que ens sentim completament identificats amb la passió pels jocs de tots els temps que has descrit tant bé aquí (per alguna cosa freqüentem tots blogs com Retroscroll o el teu fantàstic Game Museum XD!!).

    Jo he de reconèixer que, encara que vaig seguir amb les consoles “del seu temps” fins la Dreamcast, el meu cor es va quedar a la primera meitat dels 90, així que la meva vena “d’arqueòleg” va nèixer de forma natural amb els emuladors per a PC (molts cops en MSDOS) que vaig conèixer a finals dels 90, com els mítics Genecyst, Nesticle, ZSnes, NeoRageX, Callus, Mame…

    Però quan em vaig sentir arqueòleg va ser quan vaig començar a descobrir jocs i sistemes pels que no podia sentir nostàlgia, perque no els havia pogut gaudir al seu temps, i sobre tot gràcies a tota l’escena que es va moure en torn la llegendària consola portàtil GP32, un sistema que va ressuscitar l’amor de molts (almenys el meu) per els Spectrum, MSX, Commodore 64, Atari 2600, Amstrad CPC, Atari ST…allò estava molt més enllà de la pura nostàlgia, i el sentiment de descobrir, gaudir i engantxar-me a jocs que no havia conegut abans és difícil de descriure, però seria una cosa similar a una gran satisfacció.

    Sé que encara ara em queden coses per descobrir, potser no en el sentit més literal (després d’alguns anys i de la feïna genial que ha fet tanta gent per internet, avui dia em costaria trobar un joc del que no n’hagués sentit parlar mai), però si que hi ha infinitat de títols que no els he jugat més que per probar-los un parell de minuts, i que segur que tenen moltes coses que oferir perque ens poguem seguir sentint com els descobridors d’un món nou.

    A més, tot això de jugar a jocs d’altres temps també té un petit valor fetitxiste, i de vegades tens una sensació un tant especial de, potser ser l’única persona del món que està jugant a un títol concret en un moment determinat…per a mi és un plaer que compartim una mica en secret (gairebé en la semi-clandestinitat) entre tots els que estem malalts per aquests temes.

    Acabo ja el comentari-totxo felicitant-te de nou per l’entrada i,soc poc original però enhorabona també per les fotos-imatges de l’article, només poc dir que em semblen inspiradíssimes!

    • Reply
      Sikus
      24 jul., 2013

      Moltes gracies. Les imatges van ser una idea boja que vaig tenir, no pensaba que arribes a agradar tant.

      Com oblidar emuladors tan mitics com Nesticle, ZSnes i Mame. De fet molt de ells continuen sent un referent al seu camp. Inclus tenen versiones per a cuasi tots el sistemes.

      Jo sempre he tingut una mica “vena d’arqueòleg “, doncs sempre me ha agradat els emuladors, pero va ser al crear el meu blog i entar al mon del retrogaming, cuan aquesta vena es va despertar del tot.

      A mi em queden encara per descobrir molts jocs. Quan vaig comenár amb aixo, em pensaba que en sabia un munt. Pero vaig descobrir que nomes coneixia la punta del iceberg.

      Sembla mentira la de jocs i jocs que arriben a existir. Ni en tres vides ens acabariem tots.

      Molt bona la reflexio. Mai habia pensat aixi, segurament quan juguem a un joc retro, debem ser els uncis dels mons. Com tu dius o si no almenys, uns dels pocs que ho fem en aquell moment.

Respon a Sikus Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics