Consoles Reflexions Gamer 14

Dreamcast, encara avui una gran consola.

Dreamcast, la mítica i última consola de Sega va ser i és una màquina molt especial, que per desgràcia va morir més aviat del que qualsevol usuari hauria desitjat. La seva vida va ser curta, llançada al Japó el 1998 seria discontinuada sols 3 anys més tard. En realitat però aquest temps va ser suficient per deixar una potent empremta a molts nivells. És i serà una consola molt recordada, i en general amb critiques molt positives per tothom que l’ha conegut.

Però què fa doncs que d’un fracàs, com va ser en el seu moment la Sega Dreamcast, afirmi molta gent que és una gran consola? Com 15 anys després una desafortunada videoconsola pot seguir resultant tant atractiva per a molts?

Deixem d’especular sobre les coses que es van fer malament en la seva concepció, direcció o distribució, o com va ser escombrada del mapa per la suprema Playstation 2 i centrem-nos a pensar què fa de la Dreamcast una gran consola a dia d’avui.

Sega-dreamcast-set_mini
Les USA i JAP tenien el logo vermell, les EUR blau

El catàleg

La llista de jocs de la Dreamcast es incomparable en quant a número per exemple al de la Plasytation 2, que resulta ser la consola més venuda de la historia* i que disposa a la vegada del catàleg més ampli que ha tingut mai cap altra (més de 10.000 jocs).

Tot i així, la DC amb els seus vora 1.000 títols, ofereix una quantitat de perles importants. Podem destacar els mítics: Shenmue 1 i 2, Soul Calibur 2, Sonic Adventure 1 i 2, Metropolis Street Racer, Street Fighter III, Dead or Alive, Crazy Taxi, NBA2K2, Power Stone, The House of the Dead, Resident Evil Code: Veronica o diferents versions i adaptacions d’arcades i jocs de lluita de la saga King of Fighters, entre molts altres. A banda, la consola disposa d’altres títols no tant coneguts, que no per això son menys interessants, com son Rez, Blue Stinger, Headhunter, Sega Bass Fishing, Zombie Rebenge… en definitiva una pila de títols d’una gran qualitat i de tots els generes. La prova tangible del gran catàleg de la Dreamcast, és que un cop desapareguda la consola, un gran nombre d’aquests títols han sigut portats a molts altres sistemes. Qui es va aprofitar més d’aquestes joies en el seu moment, va ser (com no) la PS2.

dc_games

La màquina: hardware i perifèrics.

A molts ens donava la sensació a l’època que la consola era una mica un ordinador. El petit logo de Windows deixava ben clar que Microsoft havia apostat fort per ella, i resultava curiós que no fes servir el CD com a format de disc, si no un de propi de Sega que era el GD. Si no has tingut mai una Dreamcast probablement et sorprengui lo sorollosa que és per llegir els discs, però sembla ser normal, i la lent te la fama de resistent.

Va ser la primera consola que permetia d’una forma optima i atractiva jugar online, de fet incorporava de fàbrica un modem de 56k i disposa d’un accessori per a connectar-la a una xarxa de banda ampla. Bé, ara mateix evidentment tot això és sols una curiositat ja que difícilment es pot aprofitar en l’actualitat però tot i així cal tenir-ho en compte.

La DC és una consola enfocada a jugar en companyia, per tant era d’agrair que incorporés (tal com havia fet anteriorment la N64) ja d’entrada 4 ports per a comandaments. Disposa de no pas pocs perifèrics: Targeta de memòria simple; Targeta de memòria amb una pantalla LCD blanca i negre, que a part de guardar partides permet jugar a petits jocs (tamagotchis i similars) i dona informació durant la partida; Pistola per a jocs tipus Time Crisis o House of the Dead; Teclat i ratolí per a navegar per Internet; L’arcade stick per a jocs de lluita; Una canya de pescar, i altres aparells tant d’oficials com no.

Serà per trastos!

dc-rodvmu

Escena i homebrew

Poques consoles compten amb una quantitat de seguidors amb ganes de fer coses com els que te la blanca de Sega. S’ha creat de forma independent molt software amb una DC: reproductors de video, d’mp3, sistemes operatius, jocs, emuladors de pràcticament qualsevol consola i ordinador de 8 i 16 bits, i també s’ha portat Beats of Rage, el motor per crear jocs tipus Streets of Rage, amb la qual la gent a pogut crear amb més o menys encert el seu propi joc i compartir-lo a la xarxa.

Els més curiosos, per suposat trobaran documentació per la creació de mods de hardware, que expliquen com afegir ports USB o lectores de targetes SD, així com manuals per a reparar els típics defectes que acaben patint moltes Dreamcast, com son els resets automàtics, o la necessitat de calibrar la lent. De fet aquest dos reparacions resulten força senzilles.

Si tens una DC no estàs sol.

vist a dcemulation.com
vist a dcemulation.com
dreamcast-pc-case-mod
vist a: akiba-pc.watch.impress.co.jp/

dcplaya

 

Jugabilitat i Utopies

Els jocs de la consola han envellit en termes generals molt bé. De fet sap una mica de greu i tot dir “envellit“. Si analitzem els gràfics d’una bona colla dels seus millors jocs podríem dir que a dia d’avui son més que acceptables, les textures son agradables i l’aparença molt bona. Els peixos nedant a l’estany de Shenmue continuen impactant i les lluites de Soul Calibur son sempre fantàstiques.

A banda dels gràfics les formules que ens presenten molts dels seus títols son arcade i totalment jugables i divertides, de fet portar gent amb el Crazy Taxy es tant espectacular i frenètic com la primera vegada que hi vas jugar a la sala de recreatius.

Com ja sabem tots a més, malgrat que els jocs originals son en format GD, s’han pogut crear imatges que poden ser cremades en CD-R. Evidentment per la xarxa es fàcil de trobar aquestes “copies de seguretat” que et poden fer descobrir desenes de títols interessants els quals ofereixen hores de diversió, que al cap i a la fi és el que importa en una consola.

És assequible

Comprar una Dreamcast no és excessivament costós, entre altres coses perquè en el seu moment se’n van fer i vendre bastantes en realitat i per tant actualment hi ha força “mercadillo“. Si busques bé pots trobar packs amb comandaments i tot per 3 bitllets blaus, i la veritat se’n veuen a les botigues d’electrònica de segona ma per menys.

Una altra cosa son els jocs, alguns si que son força cars. Els Shenmue per exemple tenen preus força elevats, però evidentment hi ha de tot.

compra_DC

És l’última consola de Sega

Potser Sega no torna a fabricar mai més consoles, de fet m’agradaria equivocar-me, però no hi ha res que faci pensar diferent. L’antiga Sega ja no existeix i la Dreamcast és el llegat que ens va deixar.

Encara que no et consideris un col·leccionista aquest pot ser un motiu més per obtenir una màquina com aquesta. Així doncs si et pica el cuquet pots fer dos coses: Esperar a que Sega tregui la Dreamcast 2, o comprar la 1 ara. La primera opció no és pràctica, per tant s’ha de dir que no te’n penediràs. 

Dreamcast

Referències i enllaços d’interès:

Portal Dreamcast d’Espanya: dreamcast.es
“La historia de Sega Dreamcast” de Icons: youtube.com/watc
“5 Razones para comprar-te una Dreamcast” de Slobulus: youtu.be/qEsX…
Llista amb spots de l’epoca i videos relacionats: youtube.com/wat…

 

* Tal com diu Moroboshi en el seu comentari, a dia d’avui la consola més venuda de la història està considerada la Nintendo DS.

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

14 Comments

  • Reply
    Salore
    23 oct., 2013

    Magnífica consola que per desgràcia no vaig poder jugar i gaudir en el seu temps.
    Per sort, a principis d’any en vaig adquirir una i ara tinc dos jocs als que només he dedicat una estoneta a l’espera de poder-hi jugar més, el Jet Set Radio i el Metropolis Street Racer.
    Ja tinc una llarga llista per adquirir alguns dels imprescindibles que anomenes en l’entrada.

    Gran recordatori per una gran consola.

    • Reply
      Scroll
      30 oct., 2013

      El MSR és al meu parer un dels millors jocs de cotxes que he jugat, a més fa un temps em vaig comprar un volant per la DC (molt senzillet, però efectiu) i la veritat es que l’experiència és molt satisfactòria. La DC es una consola per jugar molts jocs, encara que no els tinguis originals… per tant no defugis de baixar “copies de seguretat”. No fallen quasi mai, si les graves amb el Alcohol 120% i a baixa velocitat 😉

  • Reply
    Sito_pixelacos
    24 oct., 2013

    Quina gran maquina. Sega va pagar molt car els fracasos de 32x, mega cd i saturn, i quan per fi va fer una consola superior a la competencia i amb una facilitat de programacio increible no va rebre el suport necesari perque la gent continuaba desconfiant en Sega. Si, encara que al paperla ps2 semblara mes potent, en la realitar no era aixi, nomes cal comparar els jocs que van surtir per ambdues plataformes. En dreamcast sempre eren millors, i a mes a mes, la dc tenia una cosa que ni avui dia es sol veure: la majoria dels seus jocs funcionaven 60 fps.

    Vaig tindre la sort de gaudirla durant la seva vida i la seva mort. I va ser increible viure la revolució de jocs com els ja citats. Tambe va ser emocionant (seria estupid negar-ho) descarregar els primers jocs pirates que encara feien us del “disco de arranque”, i per suposat el disfrutar també dels primers emuladors a una consola de sobremesa.

    Els meus favorits de la consola eren sonic adventure 2, msr, soul calibur, los autos locos, jet set radio, rayman 2 i sega gt. Encara que semble mentida encara tinc pendent el shenmue, que ja porte molts anys esperan al seu desenllaç, pero sembla que mai arribara xddd.

    Molt bon article, famiguet Scroll!

    • Reply
      Scroll
      30 oct., 2013

      Gràcies Sito!
      Si si, les versions DC son inclús millor!
      hahaha el famós utopia-cd XD. Poc es va tardar a que els jocs pirates finalment arranquessin sense necessitar el citat CD.
      Grans jocs els que dius, coincideixo en tots menys amb el Wacky Races que no m’agrada gens i mira que el tinc original i tot!! XD

  • Reply
    Molsupo
    24 oct., 2013

    Gran article Scroll! Mai havia pensat que la consola tingués vora el miler de jocs, però a part de les jòies que destaques, també m’encantaven el Virtua Tennis 2, el Confidential Mission o el Tokyo Xtreme Racing 2, … però sobre tot, reconec que al que li vaig donar mñes canya al seu dia va ser a l’emulador de SNES a jocs com Capità Tsubasa… quins bons temps!…

    A veure quan la recupero, que la tinc a casa d’un amic desde fa la tira d’anys i algún dia la llençarà si no la vaig a recollir!

    • Reply
      Scroll
      30 oct., 2013

      Bé, de fet no arriba als 1000 aquí em vaig flipar una mica. En te uns 700, tot i que molts no van sortir de Japó…
      Grans jocs els que esmentes, i grans els emuladors per la DC. Jo he jugat força al Nester DC del qual se’n poden trobar fàcilment imatges per enregistrar amb un pilot de jocs ja afegits, i funciona perfecte. De SNES n’havia fet servir un que no recordo com es diu, però que no anava del tot fi. Recomanes el que feies servir tu?

      • Reply
        Molsupo
        6 nov., 2013

        Hola Scroll! Doncs ja fa molt tems i no me’n recordo ni del nom de l’emulador, però diria que el jugava sense so…però et parlo de fa molts anys i que a mi ja m’estava bé (era l’única forma que tenia de jugar amb emuladors a la tele)

        Però fa anys que em vaig desconnectar de la seva actualitat i pensant amb el ritme tan saludable que ha tingut l’escena de dreamcast, segur que ara deu haver-hi algun emulador força decent per provar…

  • Reply
    Sikus
    30 oct., 2013

    Gran article per una gran consola. Es una de aquelles asignatures que tinc pendents, mai he tingut cap Dreamcast.

    I mira que despres de veure Virtua Tennis no em van faltar ganes, pero si diners 😛

    El problema de la consola va ser el mateix de sempre. Sega es va adelantar al seu temps, com va fer amb Game Gear i el Mega CD.

    Oferia coses com el modem que no eran enteses al seu temps. Mireu com ara no se enten les consoles sense joc on-line…

    A mes de aixo va estar el fiasc de la Saturn i el proyecte faraonic de Shenmue, que va costar una millionada.

    Novament en un pas adelantat, doncs avui dia GTA ha costat lo mateix o mes.

    Va sen sense dubte el millor herencia que ens va poder deixar Sega. Era com dius, tenir la recreativa a casa.

  • Reply
    Moroboshi
    12 des., 2013

    Jo me la vaig comprar el gener de 2006, quan ja era retro, perquè m’havia passat anys fora del món dels videojocs i em va agafar la vena. La vaig comprar per 40 euros amb un comandament i cables, però sense capsa, al Cash Converters. El mateix no ho he vist mai per menys de 30 euros, però en fi.

    La tinc molt abandonada, ho reconec, però tinc ganes de posar-m’hi i esprémer-la al màxim. El que passa és que tenia un problema de reseteig automàtic que no em permetia jugar-hi bé.

    Per cert, jo també en vaig fer una entrada a 3 Botons i START, per si la voleu llegir.

  • Reply
    Moroboshi
    16 des., 2013

    Per cert, des de setembre d’aquest any es considera que la consola més venuda de la història és la Nintendo DS 😛

    • Reply
      Scroll
      16 des., 2013

      Cert! Bona dada Moroboshi. Ho afegeixo a l’article.

  • Reply
    juan carlos
    5 febr., 2014

    sense mes xerrades : aneu a auqest link de youtuve :
    http://www.youtube.com/watch?v=Y0kuyANQ6Io

  • Reply
    Freaky8
    7 març, 2016

    Solo he jugado al Cracy taxi y realmente me sorprendio la potencia gráfica. Desde el desconocimiento pensaba que PS2 era más potente pero veo que no por lo citado aquí. 60Fps!

    Es verdad que hay mucho mercadillo y es económica. En los Cash de BCN se ven a muy buen precio.

    Gran entrada!

  • Reply
    JoseJavier
    11 març, 2016

    Jo vaig ser dels afortunats que va tenir la dreamcast al seu dia, de fet me la vaig comprar casi de sortida i la vaig gaudir com no havia gaudit mai d’una altra consola.

    Esta clar que el record que guardo d’ella es increible, i si algú està dubtós de si fer-se amb ella o no i li atrau minimament, des d’aquí l’animo.

Respon a Sito_pixelacos Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics