Jocs 12

El camí del talp, Auf Wiedersehen Monty [MSX]

Em fa molta il·lusió començar el meu camí en el blog parlant d’un videojoc que em va marcar i agradar molt en la meva infantesa. El protagonista en qüestió, Auf Wiedersehen Monty (a partir d’ara AWM), és un joc que vaig poder gaudir en el meu estimat MSX Toshiba HX-10 quan tenia uns 10-11 anys.

header_entrada

 

El joc fou desenvolupat per Peter Harrap, Shaun Hollingworth, Chris Kerry, Colin Dooley i Greg Holmes i el disseny gràfic va ser a càrrec de Steve Kerry i Terry Lloyd. El joc va ser publicat per Gremlin Graphics l’any 1987 pels ordenadors de 8 bits Commodore 64, ZX Spectrum, Amstrad CPC i MSX. Lògicament us parlaré de la versió MSX que és la que vaig tenir oportunitat de gaudir.

AWM es la quarta part de la saga de jocs Monty, la qual la formen: Wanted: Monty Mole (1984); Monty on the Run (1985) i Monty is Innocent (1985). Posteriorment aparegué un joc titulat Impossamole (1990) desenvolupat per Core Design, creadors de la saga Tomb Raider, orientat totalment a les plataformes d’estil 16 bits on Monty és un superheroi.

careta

 

Fetes les presentacions del joc, us diré que consistia en una videoaventura de plataformes tant típica de l’època. En ella vivim el periple que ha de passar el talp Monty arreu de tota Europa per recollir suficients diners per poder comprar la illa grega de Montos i així, assolir la retirada somiada en la més pura tranquil·litat; la bona vida.

mapa

 

La mecànica del joc consisteix en avançar per diverses pantalles ambientades en diferents països d’Europa com ara Espanya, França, Alemanya, Itàlia o inclús l’antiga Iugoslàvia i molts d’altres més països fins arribar a Grècia. Els diners que vas recollint durant l’aventura et serveixen perquè a la part de baix de la pantalla, junt a les vides, la puntuació i els objectes, vagi apareixent el dibuix de l’illa de Montos i així saber que ja pots accedir al teu somni anhelat quant el dibuix està complet.

mitjailla

 

A part de recollir diners també has de recollir objectes que et donen punts i bitllets d’avió que et donen la possibilitat de poder desplaçat més ràpid entre diferents llocs del joc on hi hagi aeroport, inclús hi ha zones que només és pot arribar d’aquesta manera. Mentrestant voles, la pantalla canvia a un joc d’avions de scroll horitzontal durant uns pocs segons on has d’eliminar altres avions atacant-los pel darrera amb l’hèlice del teu avió.

avió

 

La gràcia de les diferents ambientacions és que cada país te el seus enemics i els seus objectes particulars i singulars respecte els altres països. Per exemple, en les pantalles ambientades a Espanya, els enemics poden ser caps de toro, com no, i com a objectes reculls capes de torero i ampolles de vi. Una de les gràcies del joc és que quan reculls qualsevol tipus d’objecte que representa una beguda alcohòlica (botella de vi, gerra de cervesa o copa de combinat), durant una estona se t’inverteixen els controls.

toro

 

A banda dels enemics concrets de cada país, que per cert, no és poden matar i amb un únic toc ja et mataven –oldschool my friend-, hi ha enemics genèrics en tot el joc. Caragols, granotes saltimbanquis, homes amb un espècie de yo-yo o altres com si fessin un gest increpant, vaquers, caps de conill amunt i avall, mascares, follets, ulls gegants i un llarg etcètera de fauna i flora cada qual més estrambòtica i esbojarrada. També podies morir en qualsevol plataforma electrocutada o superfícies on sortissin unes punxes ben boniques.

 

punxes

 

Respecte a la jugabilitat, dir que el control està bastant ben implementat i és bastant precís, això sí, exigeix una bona coordinació per fer el salt lateral, amb unes animacions de salt molt suaus i amb la inclusió d’alguna que altra animació divertida com ara donar voltes amb el cul sobre si mateix com si ballés brakedance. El joc et convida a recorre i explorar totes les pantalles per recollir els diners i els objectes escampats per tot el joc, ja que si no ho fas, no t’apareixerà l’illa de Montos, pots arribar a Grècia però no accedir a l’illa. La corba de dificultat es bastant progressiva per l’època del joc, ja que les primeres pantalles són senzilles com si fessin de tutorial per fer-te amb la mecànica i funcionament del joc, i després augmenta la dificultat per poder recollir els diners i per poder accedir a la següent pantalla.

torreefeil

 

A nivell audiovisual el joc ens mostra uns gràfics molt ben realitzats i efectius, amb molta vivesa de colors i presentant amb claredat els elements que volen representar els autors tot i les limitacions tècniques de l’època i destacant, com ja he dit abans, la gran suavitat de les animacions del nostre protagonista.

L’apartat sonor, creat per Rob Hubbard i Ben Daglish, també destaca amb gran qualitat gaudint d’un tema musical, al meu parer, simplement genial, aportant dinamisme i força a la partida. El joc te la característica que al principi de la partida pots triar la melodia principal o pots triar que sonin petites tonades típiques i característiques del país on estàs en aquell moment, sonant només al canviar de pantalla, com per exemple un trosset del ¡Qué viva España! quant som a les pantalles de Espanya o soni un trosset de l’himne francès quan accedim a les pantalles de França. No cal dir que la opció més recomanada és triar la música principal del joc i amb molta diferència.

Els efectes sonors són els mínims per representar els soroll al caminar, al saltar, al morir i poca cosa més, sent efectius sense destacar massa.

 

 

Sense cap mena de dubte puc afirmar que AWM va ser el meu primer joc de plataformes que vaig jugar, tot i no ser un dels meus gèneres preferits, però em va marcar tant aquest joc que recordo estar a classe i només pensar com podia passar a la següent pantalla i que era el què havia de fer. Me’n recordo perfectament que no vaig arribar a passar-me’l mai, la meva poca habilitat i la total falta d’informació era un handicap per mi insalvable, però les ànsies que tenia de jugar-lo i de que aquella maleïda cinta acabes de carregar, i o fes amb èxit, és el record més profund i marcat que tinc de totes les meves experiències amb el MSX.

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

12 Comments

  • Reply
    Scroll
    31 oct., 2013

    Bona entrada Salore, un gran “estrenu” hehehe
    Coneixia a en Monty (el personatge) però no he jugat mai a un joc de la saga i menys encara en un MSX que es un sistema que desconec força. Sempre va bé aprendre coses, ara ja se que en Monty te moooolts videojocs, pensava que només n’hi havia dos.
    Se’m fa força atractiu, sempre m’han agradat els jocs que et conviden a viatjar pel mon, i en realitat a qui no li agradaria acabar els seus dies en un paradís grec, jo m’hi apunto ja.
    Per cert, el nom del joc és en alemany, curiós venint d’una empresa anglesa no?
    Ah! i m’encanta la portada del joc amb el rollo aquest cartoon que te. Salutacions company!

    • Reply
      Salore
      1 nov., 2013

      Moltes gràcies “jefe”.
      La veritat és que fins que no vaig investigar per fer l’article jo tampoc sabia que hi havia més jocs de la saga Monty i molt menys que fins i tot havia sortit en consoles. Jo només tenia AWM i amb això ja estava content perquè era/és un joc que em divertia/diverteix molt.

      Sí, molt curiós el del títol del joc en alemany, ja que tampoc se li dona un protagonisme molt destacat a aquest país en el joc i en aquells anys tampoc tenia la importància i pes que te en la actualitat. Suposo que motius desconeguts dels creadors va ser el que van portar a titular el joc en la salutació alemanya.

      La portada era una de les coses que més cridaven l’atenció, molt divertida i atraient.

  • Reply
    Murshus
    1 nov., 2013

    Saloreeeeeee!!!!! Moltes felicitats!!!
    M’encanta l’article!! No sé si és perquè és en català, però el llegir aquest article no m’aburreix gens, a més, té un aire super fresc.

    No sabia de l’existència d’aquests jocs, potser és perque mai vaig tenir una MSX.
    La portada té un aire a la pel°lícula Porco Rosso.

    Sembla un joc bastant esbojerrat amb tots els enemics que es veuen per la pantalla. Té pinta de ser bastant difícil.

    Torno a repetirme, moltes felicitats pel teu primer article. Una gran estrena. Enhorabona Salore!

    • Reply
      Salore
      1 nov., 2013

      Moltes gràcies Murshus.
      Estic molt content que t’hagi agradat l’article i l’hagis trobat amè.

      La veritat és que sí, és un joc molt esbojarrat i divertit i en el tema de la dificultat, per mi sí que ho era però no era dels més complicats de l’època.

      Salut i peles.

  • Reply
    Sito_pixelacos
    2 nov., 2013

    Bona estrena Salore! A Espanya es solien fer molts jocs d’aquest tipus. Pero clar, els feien una o dues persones que moltes vegades en realitat ni eren profesionals. La diferencia amb el que es feia a l’extranjer es que tots els jocs que venien de fora eren molt mes variats (com el cas que ens ocupa, amb tots aquestos paisos) i amb una dificultad menys tramposa i menys imposible.

    Per una altra banda, el titol en alemany només es perque els angloparlants, sobre tot els britanics, per dir adeu fan servir cloloquialment molt sovint la expresio “aufidersen”. Igual que en castellá solem dir de vegades “bai bai”, o els catalans dieu “merci” per donar les gracies.

    • Reply
      Sito_pixelacos
      2 nov., 2013

      Ah, tot aixo sense oblidar la influencia en la cultura social britanica d’aquesta serie: http://en.wikipedia.org/wiki/Auf_Wiedersehen,_Pet

    • Reply
      Salore
      2 nov., 2013

      Moltes gràcies Sito.
      Tens tota la raó, a Espanya es feien moltes videoavenutres on els jocs destacaven, sobretot respecte a les produccions britàniques, per la seva qualitat gràfica i la seva alta dificultat moltes vegades titllada de gairebé impossible. Estudis recent creats com Dinamic, Made in Spain, Topo Soft i Opera Soft eren el màxim exponent del que tu dius.

      El que comentes de la salutació col·loquial dels britànics o desconeixia totalment.
      Gràcies per comentar.

    • Reply
      Scroll
      2 nov., 2013

      Merci per la info XD Ho desconeixia totalment. Bye bye hasta otro ratito.

  • Reply
    Molsupo
    6 nov., 2013

    Boníssima la primera entrada, Salore!

    El joc em sonava de nom, però confeso que no l’he jugat mai. El que sí coneixia era la música de la versió de commodore 64, ja que m’encanta como sona tot en aquest ordinador i, a sobre, Rob Hubbard ha fet músiques que m’encanten també a Megadrive (va ser el compositor oficial dels primers temps d’Electronic Arts a la consola, amb temes guitarrers molt mítics als Road Rash)

    Molt curiós el tema que expliques de les begudes alcohòliques i els enemics personalitzats per països…sembla un plataformes ben “catxondo”

    Ciao!!!

  • Reply
    salore78
    7 nov., 2013

    Moltes gràcies Molsupo, tot un honor venint de tu.

    La música del joc és simplement genial i pega perfectament amb l’ambient del esbojarrat del joc.
    Si mai pots dedicar-li una estona, t’asseguro que et divertirà molt.

  • Reply
    Sikus
    20 nov., 2013

    Salore no podies haber fer una presentacio millor. Parlar de un dels teus jocs retro favorits a un blog com aquest es una excelent carta de presentacio.

    Com he comentat un altre vegada, lo que mes em sorpren de aquesta epoca era la facilitta per invetarse arguments.

    Monty vol comprar-se una illa i per aixo recorre Europa en busca de calers. totalment surrealista pero en aquella epoca ja en semblava be.

    Una entrada genial, me ha deixat amb ganes de probar Auf Wiedersehen Monty.

    • Reply
      Salore
      20 nov., 2013

      Et recomano totalment que si tens la oportunitat de jugar-lo ho facis sense pensar.
      Les histories d’aquella època eren molt esbojarrades, suposo perquè encara no hi havia una industria del videojoc encara instaurada, els desenvolupadors eren molt joves i la gran majoria de jocs no havien de passar controls de qualitat o de moral dins les companyies.

      Gracies per comentar, una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics