Reflexions Gamer 12

La dificultat d’èpoques millors

Els videojocs eren abans més complicats“, “En l’època dels 16 bits els jocs eren molt difícils“, “Els jocs d’avui dia són molt fàcils“. Totes aquestes frases les hem dit o les direm més d’una vegada qualsevol jugador que superi certa edat.

No obstant això, és veritat que els jocs d’abans eren mes difícils que els de ara o simplement és que ara tenim més habilitat? No serà possible que abans érem més permissius amb mecàniques mal dissenyades? O simplement és que ara tenim moltíssima menys paciència? Reflexionem.

Primer siguem francs. Abans alguns jocs no eren difícils, eren simplement impossibles. La majoria de vegades fruit d’un mal disseny o d’un mal testeig.

Anys enrere, molts jocs eren molt curts. Una cosa molt normal doncs la memòria i el maquinari no donava per a molt, així que molts programadors davant tal situació, preferien donar als seus títols una dificultat molt elevada a oferir un joc excessivament curt.

La majoria d’aquests jocs, si estiguessin realment ben equilibrats, ens durarien amb prou feines uns minuts. Amb una dificultat excessiva, duraven hores.

DIFICULTAT-1

També estava el fet que moltes vegades eren els mateixos programadors els que provaven el joc. Després de provar hores i hores el seu joc, agafaven un nivell impressionant i clar els semblava massa senzill. Després et posaves davant d’aquest joc i no hi havia qui ho superés.

Abans perdonàvem molts d’aquests errors i els vèiem amb bons ulls. Avui dia ens posen un joc amb aquestes fallades de disseny i el enviem a la porra.

També està el fet que jugar a aquests jocs ens va donar certa habilitat. No cal oblidar que en aquella època no teníem una altra cosa, eren aquests jocs o gens.

Ara tenim centenars de títols a l’abast de la mà, abans com a molt un parell a l’any i gràcies. Així que ens posàvem a passar a aquell obstacle o ho deixàvem per impossible. Això feia que no ens rendíssim i a poc a poc anéssim guanyat experiència.

A més al fet que sumar-li que els jocs calia passar-los en la seva majoria a la primera. Sonic de Mega Drive no és tan difícil si ho fem per parts, però en una sola partida ens costa suor i llàgrimes, ja que arribem a l’última fase exhausts.

I finalment està el fet de l’edat. No és el mateix jugar amb 10 anys que amb 30, les habilitats físiques i mentals d’un són molt superiors. Jo mateix he viscut en les meves pròpies carns el fet de superar jocs que antany no podia.

DIFICULTAT-2

Ara, també és cert que avui dia, qualsevol amb una mica de paciència es pot acabar un joc, però això no significa que sigui més senzill o fàcil. Simplement és que ara tenim moltíssimes més oportunitats.

El concepte de vides ha desaparegut. Avui dia morir gairebé no té cap penalització, podent intentar-ho mil i una vegada. El concepte d’assaig i error aquesta a l’ordre del dia.

Si podem intentar passar un obstacle un miler de vegades, al final ho aconseguirem, encara que sigui per sort. Si solament tenim una oportunitat, és molt fàcil que fallem i morim en l’intent.

En aquest sentit, els videojocs sí que s’han relaxat bastant. No ens frustren una vegada i una altra, ens deixen intentar-ho les vegades que vulguem. Fins i tot alguns jocs com Super Meat Boy, consisteixen en aquests “assaig i error”, aplicant aquesta mecànica a la seva jugabilitat de manera brutal.

I també és cert que la dificultat actual també té el seu costat negatiu. Ara podem gaudir més del joc sense acabar tirant-nos dels pèls, però també ha fet que ens relaxem nosaltres.

Avui dia, si no podem passar un obstacle, ens desesperem. El jugador ha perdut aquest afany combatiu d’abans, aquest afany de superació que tènia. El jugador d’avui dia exigeix que els jocs siguin accessibles i no perdona una mecànica mal dissenyada.

DIFICULTAT-3

I és que en aquest sentit el jugador ha canviat, davant una petita dificultat prefereix canviar de joc que tornar a intentar-ho. Però això és culpa del jugador no del joc.

Tots aquests factors fan que vegem els jocs actuals massa senzills, que el retrogamer recordi la dificultat d’abans amb certa enyorança.Intentant recordar temps millors.

Els videojocs no són més fàcils ni més difícils, simplement la dificultat actual és diferent. Abans se’ns plantejava uns reptes i ara uns altres.

Com tot en aquesta vida simplement cal saber gaudir del que té de bo cada època i intentar oblidar el dolent.

Potser també t'agradarà…

12 Comments

  • Reply
    salore78
    11 oct., 2013

    Mai he sigut hàbil en cap tipus de joc, ens al contrari, sóc molt dolent tan ara com abans, a més, mai he tingut un esperit massa competitiu.
    El que passa és que abans no et preocupava si el joc era difícil o no ja que tu començaves a jugar i tant et feia morir constantment. Sense adonar-te’n anaves adquirint habilitat per anar avançant en el joc i el sistema d’assaig error no se’t feia gens feixuc. En canvi ara, a la més mínima ja et desesperes i mentrestant jugues a un joc ja estàs pensant amb el següent que jugaràs sense gaudir de l’actual.

    Amb la quantitat d’oferta de videojocs que hi ha actualment, trobes perfectament qualsevol tipologia de joc, sigui fàcil, difícil, un passeig agafat de la mà o una tortura constant.
    Personalment el gran problema que veig jo no és en si els jocs són més fàcils o més difícils, si no en la penalització de la mort. Pots ser que en un joc et costi molt morir per la seva suposada baixa dificultat però si quan ho fas et penalitzen severament, automàticament la concepció de la dificultat variarà i a l’hora de jugar aniràs molt més alerta. També podríem entra en el debat de la regeneració automàtica de la vida o els auto-guardats constants però això s’allargaria massa.

    Molt bon article on exposes reflexions molt encertades, al meu parer, i que comparteixo totalment.

    • Reply
      Sikus
      16 oct., 2013

      Ja som dos, que no som gaire habils ni competitius. Jo crec que si em paso el jocs ha de ser per “cabezoneria” 😛

      Ara enserio, moltes gracies. Estic amb tu, abans mories mil i una vegades i et donava igual. Avui no pases una fase en cinc minuts i ja t’ alteres.

      Ja no se si soc jo que em faig gran i mes cascarrabies o com dius tu, com ara no penalitzen gaire, la mort es un simple tramit.

  • Reply
    Sito_pixelacos
    11 oct., 2013

    Jo podria dir que abans era molt mes habil, perque hi havien jocs al spectrum que podia pasar-me i ara no soc capaç. Per tant, aixo de que ara semblen mes facils perque som mes habils es una mentida com una catedral xdddd. Es obvi que els jocs eren mes dificils abans per la simple questio de que havien de durar una mica. I com que la major part no tenien molts nivels… Hi havien jocs als ordinadors de 8 bits que en 3 minuts DE RELLOTGE els acavabes, pero despres de moltes setmanes de practica. Un poc mes tard, amb l’arribada de les consoles la dificultat va disminuir i els jocs van començar a ser una mica mes llargs, i aquesta relació ha anat aumentant de forma inversament proporcional fins al dia d’avui.

    Ni cal dir que sempre hi han excepcions, i encara surt algun joc dificil del mateix mode que abans hi havien facils. Pero no es el mes normal.

    En aquests tipus de debat sempre pose d’exemple el donkey kong country returns, un joc amb una dificultat mitja al nivell dels de snes o mes facil, i tot i aixi la gent arribava a dir que era imposible!

    Per acabar, he de dir que els unics jocs que ara puc pasar-me i que abans no podia son jocs de rol, aventura o de pensar.

    • Reply
      Sikus
      16 oct., 2013

      donkey kong country returns impossible? Em deixes de pedra! Si el original de Super Nintendo no era gaire dificil.

      Un dia mel vaig passar tot en una tarda….

      Veus, el teu cas es perfecte. Abans tels passaves i ara no. Aixo es perque te has relaxat com ha jugador, perque la mort no es tan penalitzadora com abans.

      En canvi ens ofrecerixen un altre tipus de reptes.

      • Reply
        Sito_pixelacos
        17 oct., 2013

        La prova la tens en que la versió per a 3ds te dos modes. Un identic al de wii i un altre encara molt mes facil.

        Quin donkey dius que et vas passar en una tarda? Es que em sorpren, perque encara que no sigan molt dificils si que son prou llarguets, tant els de snes com el returns.

        • Reply
          Sikus
          30 oct., 2013

          Doncs si, el Donkey Kong Country de Snes me el vaig passar en una tarda.

          Aixo si, anys despres quan coneixia el joc de memoria. Al principi no esclar 😛

  • Molsupo
    Reply
    Molsupo
    13 oct., 2013

    Boníssima la primera imatge del Mario-Sikus…vist així sembla una mica difícil aquesta versió, sí! XD

    De les primeres premisses que plantejes, menys en lo de l’habilitat (crec que més aviat em passa a l’inrevés i alguns títols de 8 bit em costen més que abans) estic d’acord en tot, i especialment en que la dificultat alta dels jocs passats molts cops era per compensar la seva curta durada si te’l passessis “del tirón”.

    Però no estic d’acord amb la conclusió final (en realitat sí que em quedo amb el fons, però no amb l’afirmació de que la dificultat és diferent), jo crec que és un fet que la dificultat avui –en general- ha baixat amb coses com la regeneració automática, les vides i crèdits infinits, guardar partida i progressos a cada passa que fem, opcions perque et mostrin un camí si et perds o que moltes accions de jocs esportius siguin automàtiques… (i ja no parlem de la facilitat per accedir a guies i vídeos per internet per resoldre qualsevol trencaclosques o trobar un punt feble a un enemic)

    Diferent és dir que pot tenir sentit donar aquestes ajudes a canvi de moltes més hores d’aventura, que molta gent ara té més opcions per una banda i menys paciència i temps per l’altra (si s’atasquen, abandonen), i que la dificultat més baixa d’ara no sempre ha de ser una característica dolenta ni l’altíssima d’abans era molst cops una cosa positiva… per a mi el que el videojocs ara siguin diferents no és només per la dificultat, però sí que crec que és una diferència.

    Salutacions!

    • Reply
      Sikus
      16 oct., 2013

      No has jugat mai al Super Sikus Bros? No saps lo que t’estas perdent! Bromes apart, moltes gracies.

      Al igual que le he dit al amic Sito, aixo es degut a que ens hem relaxat amb el temps. No es logic que ara tinguem menys habilitat que abans. Que no tenim 80 anys….

      Em refereixo a que son diferents en cuestio que ofereixen un altre tipus de obstacles. Abans eren purament habilitat, avui son de altres tipus.

      Et dono la rao amb que els jocs son diferents, logicament amb el temps han anat evolucionant. Lo que no vol dir que siguin mi millors ni pitjors, simplement diferents.

  • Scroll
    Reply
    Scroll
    14 oct., 2013

    Molt bona entrada Sikus. Coincideixo en quasi tot. Es ben veritat que el concepte de “vida” ha canviat molt. La manca de dificultat es compensa amb durabilitat.

    Abans la meta era passar-se un joc i veure el seu final. Això era lo més exclusiu de tot. T’ho miraves expectant encara que el final fos un trunyu, i pensaves com havia costat arribar fins allà.

    A partir del moment que era habitual en els jocs l’opció de guardar els punts, zones desbloquejades o en definitiva que guardessis el teu progrés d’una forma tant clara i sense pensar en passwords; va fer canviar els jocs a unes dificultats i uns reptes diferents.

    Jo estic encalladissim al megaman 1, soc un putu paquet i mira que a la NES no et guardava estats XD Així que crec que no he guanyat gaire tecnica…

    Salut company!

    • Reply
      Sikus
      16 oct., 2013

      Moltes gracies. Totalment d’ acord amb lo que dius abans el final era la meta, avui dia ha cambiat.

      Si volem saber el final, pero perque vole msaber el final de la historia. Com ve dius, ara son uns reptes diferents.

  • Rokuso
    Reply
    Rokuso
    20 oct., 2013

    Bona entrada Sikus, comparteixo molts punts tot i que difereixo en alguns.

    Em sembla que ja havia sortit el tema aquí a retroscroll en alguns comentaris, i com alguns comentaris de més a dalt, a mí també em costa més passar-me alguns jocs ara que de petita (i quan provo un joc que feia 10 anys que no tocava i em sembla impossible, penso: “mare meva, i jo em passava això amb els ulls tancats!!Si ara pateixo al tercer nivell”).

    Deixant de costat que la dificultat s’ha rebaixat (a mí també m’ho sembla, però també hi veig moltes coses positives: jocs més llargs i variats, per exemple), crec que l’edat del jugador importa molt. Si de petit només tens tres jocs i moltes hores per passar-te’ls, és possible que acabis tenint una gran habilitat. No obstant, quan ja ets gran, tens menys hores, però probablement més jocs on escollir. Costa estar-se una setmana encallat en la mateixa pantalla perquè no tens temps de jugar més, i si deixa de ser divertit, és normal posar-se un altre joc (a tots ens passa això de seguir-ne comprant tot i no haver acabat els actuals, em sembla XDD).

    Potser abans la majoria de jocs eren un GRAN repte (tot i que ara encara hi han jocs diabòlicament difícils, i sino intenteu fer les fases extra de Catherine), però no veig aquest canvi com una cosa negativa: només un canvi d’aires.

    • Reply
      Sikus
      30 oct., 2013

      Moltes garcies. Es com dius tu Rokuso, abans teniem mes temps o peaciencia, ens donava igual estar una setmana encallats a la mateixa pantalla.

      Avui dia, com tardis dos dies li fots una patada al joc. Aixo fa que nes relaxem com a jugador i ens frustrem aviat.

      Com dius el jocs ara ens proporcionen reptes diferents. Abans era pasarse pantalles imposibles, ara son puzzles complicats.

      Ni millor ni pitjor, diferent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*