Jocs 14

La llegenda de Bola de Drac Z (Sega Saturn)

Si hagués d’escollir la sèrie més important de la meva infància, sense cap mena de dubte, aquesta seria Bola de Drac (i posteriorment, Bola de Drac Z). Les més que conegudes aventures d’en Son Goku i companyia, que es van emetre per primera vegada a TV3 un 15 de febrer de 1990, que acabarien convertint-se en tota una revolució.

Bola+de+Drac+goku

Així que, como ja haureu imaginat, avui a Retroscroll, us porto una ració de Bola de Drac Z i us parlaré d’un joc d’aquesta famós manga/anime que va significar moltíssim per a mi; no només perquè es va tractar del meu primer videojoc propi, si no perquè va ser gràcies a ell, que vaig descobrir una consola tan poc valorada com va ser Sega Saturn. Senyores i senyors, amb tots vostès: Dragon Ball Z: The Legend.

250px-Dragon_Ball_Z_-_The_Legend_-E

Produït i publicat per Bandai al març de l’any 1996 al Japó per a Sega Saturn i Play Station (a PSX no arribaria fins al juny de 1997), Dragon Ball Z: The Legend, ens convida a participar d’uns frenètics combats en equip al llarg de totes i cadascuna de les sagues de Bola de Drac Z.
A diferència d’altres jocs de lluita basats en l’univers de Bola de Drac, Legend proposa un nou concepte que no he tornat a veure mai mes en un joc de lluita, i del que parlaré en detall una mica mes endavant.

Dragon_Ball_Z_–_The_Legend_title_screen

Dragon Ball Z The Legend, consta d’un principi de 2 modes de joc: el mode historia i el mode versus. El mode historia es composa per vuit nivells que van des de l’arribada d’en Vegeta a la Terra, fins a la Saga Bu, passant per les sagues d’en Freezer, els Androides i en Cèl•lula.

A mida que avancem en el mode historia, anirem desbloquejant personatges fins arribar a un total de 35. Una xifra bastant potent tenint en compte el número de lluitadors que acostumaven a incloure els jocs de lluita fa uns anys.

Dragon_Ball_Z_Legends_Z_Fighters_vs_Andr_91379903_thumbnail

Un cop completem el mode historia, a més dels personatges, tindrem accés a un nou mode anomenat SP Battle, que no es més queuna mena de mode Ranking on se’ns platejaran una sèrie de combats consecutius on no podrem escollir personatge.

Per últim, vindria el mode VS, on podrem escollir entre jugar contra la CPU, contra un amic, o veure un combat entre dos o més personatges controlats per la màquina.

dragon-ball-z-legends-playstation-ps1-1298649278-007

Gràficament estem davant d’un títol bastant simple, especialment si el comparem amb l’increïble Shin Butouden (exclusiu de Saturn al mercat Japonès). Tot i així, els personatges compten amb un nivell de detall acceptable i té algun que altre efecte bastant aconseguit com per exemple els elements destructibles dels escenaris.
En quant a l’apartat sonor, ens trobem amb les melodies originals de la sèrie, i uns efectes sonors com per exemple crits i cops, molt fidels al que podem veure al anime, així com també les veus originals en japonès.

GinyuF1(Legend)

Per últim, m’agradaria parlar del (pel meu gust) del millor apartat de tot el joc; l’apartat jugable. El control del joc és simple i intuïtiu. Amb el botó A donem cops de puny, amb el B puntades, i amb el C llancem petites boles d’energiasi mantenim premut el botó carreguem la bola– finalment amb el botó Y recarreguem energia, si ens movem mentre carreguem energia, ens envoltarà un aura de poder que farà que els nostres moviments siguin més ràpids. Combinant A i B, poden sortir-nos combos enormes que poden superar la trentena de cops. Per anar cap a l’enemic no tenim més que prémer el cap amunt en la creu direccional o cap avall en el cas que vulguem fugir d’ell.

Dragon_Ball_Z_The_Legend_(5)

Abans de començar la batalla seleccionem tres personatges d’entre els trenta-cinc disponibles.
Durant la batalla controlem a un personatge, els altres dos els controla la màquina, però podem utilitzar-los en qualsevol moment prement el botó L. Cada personatge té 2 barres, una verda que és la vida, i una altra groga que és l’energia, al lluitar, l’energia s’esgota, per la qual cosa hem de recarregar-la durant la batalla.

images (1)

I ara, un dels punts pel meu gust, més originals. Com he dit, hi ha una barra verda que és la vida, per baixar aquesta barra, no n’hi ha prou amb colpejar a l’enemic. En la part central de la pantalla trobem una “balança” que comença meitat vermella, meitat blava. Si aconseguim que tota la barra sigui blava, passarem a realitzar un atac especial que danyarà a l’enemic. Si l’enemic aconsegueix omplir la barra, serem nosaltres els que resultem danyats mitjançant l’atac rival.

hqdefault

El millor d’això, són les batalles VS, ja que si jugues amb algú que tingui un nivell parell al teu, poden sortir unes batalles frenètiques i que poden durar hores.

Per concluir, Dragon Ball Z: The Legend, es un videojoc únic en la seva espècie amb un plantejament innovador que no he tornat a veure mai més en cap joc on apareguessin en Son Goku i companyia. Molt recomanable pels fans de la saga, que segur que gaudiran com nens petits revivint els millors moments d’aquest llegendari manga d’Akira Toriyama.

descarga

Potser també t'agradarà…

14 Comments

  • Sikus
    3 oct., 2013

    Ohhhh!! un article sobre Bola de Drac! Qui no ha disfrutat de aquesta serie a la seva infancia? (Inclus avui dia, jo miro algun capitol alguna vegada)

    Gran lloc, no el coneixia. Ja que jo la Saturn poc la vaig tocar. Sembla força divertiti i fidel a la serie.

    • Suso
      7 oct., 2013

      Jo crec que tots els aquí presents, em vist varies vegades la sèrie quan la feien a TV3. Es un mite atemporal XD

  • salore78
    3 oct., 2013

    Com a la gran majoria Bola de Drac és la meva sèrie preferida i, al igual que tu, la que més em va marcar en la infància/adolescència.

    El primer joc de Bola de Drac que vaig jugar va ser a casa d’un amic al Dragon Ball Z L’appel du destin en la Mega Drive. Jo al·lucinava reproduïnt els combats del manga en la consola.
    El joc que comentes en la entrada no l’he jugat, però la singularitat de la barra de baix és molt interessant i pel que expliques molt ben implementada en la mecànica de joc.

    Aprofitant que parlem de Bola de Drac, diré que els jocs on he disfrutat més jugant han sigut en les portàtils; al Dragon Ball advanced adventure de la GameBoy Advance i als Dragon Ball Origins de NDS.

    Gran entrada, com sempre 😉

    • Suso
      7 oct., 2013

      Per mi va suposar un abans i un desprès en la meva vida. A més a més i como a dada curiosa, vaig descobrir la sèrie al principi de venir a viure a Catalunya, i va ser la meva mare la que em feia veure-la perquè aprengués català XD

      Arran d’aquest joc, vaig començar a jugar un munt de títols per a altres plataformes, però sempre recordant aquest amb un sentiment especial.

      La barra està molt ben implementada, i como ja he comentat, encara que sembli una mica estrany, de seguida t’acostumes a la mecànica.

      Me n’alegro de que t’hagi agradat 😉

  • Molsupo
    Molsupo
    5 oct., 2013

    Genial entrada! Recordo quan sortia aquest joc a la secció del Japó de la Hobby i al·lucinava amb la seva proposta de combats múltiples.

    No vaig tenir la Saturn, però farà uns dos anys em vaig fer amb una còpia per a la Playstation, i encara que té fama d’inferior, el poc que vaig jugar em va encantar…(al seu dia si l’hagués tingut en comptes del DB. Final Bout, l’hagués disfrutat moltíssim!)

    Coincideixo amb Salore en dir que lo que més he disfrutat de Bola de Drac (i amb diferència) és él Adventure de GBA, però després probablement aquest i el Hiperdimension de la Super són dels que més “tilín” em fan…

    Salutacions!

    PD- Com a sèrie de la infantesa, tinc el cor dividit entre l’Arare (Dr Slump) i Bola de Drac (sense Zeta…o amb Zeta sense el planeta Namec 😉

    • elxuxo
      elXuxo
      6 oct., 2013

      Bé, em semble que tots estem entre Bola de Drac i Dr. Slump. Segur que no m’equivoco al dir que a les dues series ens les estimem per igual!

    • Suso
      7 oct., 2013

      Gràcies Molsupo!

      Jo he jugat a ambdues versions, i cal a dir que efectivament, la versió per a PSX bastant inferior. Ho pots veure especialment en certs detalls dels escenaris i en algun que altre efecte. Tot i així, conserva aquesta jugabilitat tan adictiva que comento a l’entrada.

      El DBZ Adventure de GBA es un joc al que li tinc moltes ganes, però que encara no he provat. Tothom en parla meravelles!

      P.D. Per què escollir podent quedar-te amb les dos? XD

  • elxuxo
    elXuxo
    6 oct., 2013

    No he tingut mai la Saturn, i a aquest joc no hi he pogut jugar mai. Tot i que son bons jocs de lluita sempre he preferit la versió de Boloa de Drac de NES. La trovo una monada.

    Aquest joc me l’apuntaré de cara un futur!

    • Suso
      7 oct., 2013

      Al final fareu que em porti la saturn al Retro BCN per montar unes partides al Legends XD

      A la versió de NES no hi he jugat mai Xuxo, ho tindré en compte i ho apuntaré a la meva llista de jocs que algun día (espera que mes aviat que tard XD) jugaré 😉

  • Scroll
    Scroll
    9 oct., 2013

    Doncs si, un més que pot dir que la seva sèrie preferida de la infantesa i adolescència és Bola de Drac, amb mooooolta diferència respecte dr. Slump, que també m’agrada, però en goku és en goku…

    Soc força fan dels jocs de lluita, de fet a no ser que siguin un autèntic trunyaco m’agraden pràcticament tots. En 3d, en 2d, de capcom, rare o SNK, tots! Així que no dubto que un joc de BdD i que te un gameplay tant curiós i innovador com aquest m’agradaria i molt.

    Apuntat a l’eterna llista de “he de jugar a:” que comenta en Suso. Algú recomana un bon emulador de saturn?

  • Rokuso
    Rokuso
    21 oct., 2013

    Una altra que va viure la seva infantesa amb Goku i companyia, i donat la diversitat d’edats, això demostra el milió de vegades que TV3 ha emès aquesta sèrie XDDD.

    A mí també m’encantava i bàsicament ho tenia tot. Recordo aquest joc, vaig passar unes tardes entretingudíssimes amb ell. Recordo uns combats molt llargs, i uns personatges molt petitets en comparació al que solen fer els jocs de lluites tradicionals. Tenia aquest joc pirata (a la PSX), de fet, i no sé què se’n va fer. Jo vaig tenir l’Ultimate Battle 22 (que m’agradava molt) i el Final Bout (que té fama de merda i evidentment era molt més lleigs que aquests dos, però és el de la meva infantesa i un dels jocs que més he cremat en ma vida). Quins vicis amb bola de drac!!!

    No obstant, i com diuen més a dalt, el millor per mí es el Dragon Ball Advanced Adventure, que a sobre tracta la part on el Goku encara és petit. Imprescindible!!

  • Moroboshi
    Moroboshi
    12 des., 2013

    Em va agradar molt quan me’l vaig comprar a l’època, i vaig al·lucinar amb el fet que seguís fil per randa la història de Bola de Drac Z i sortissin personatges que fins llavors no havíem vist en cap videojoc de la saga (ni controlat), com les forces especials d’en Frízer.

    Però ja en aquella època, encara que jo en gaudia, pensava que no era un joc per a tothom, precisament per la jugabilitat: això d’anar fotent cops i que els atacs especials s’executessin sols no em convencia. Ho veia massa poc interactiu.

    El que estava bé era la puntuació que et donaven al final de cada episodi, que era més alta com més fidel als esdeveniments haguessis reproduït la batalla. Genial.

    I sí, el Dragon Ball Advance Adventure és probablement el millor, si no un dels millors, títols de Bola de Drac als que he jugat mai.

  • Moroboshi
    Moroboshi
    12 des., 2013

    Per cert, el Shin Butôden és un dels que vull quan pugui aconseguir l’Action Replay que permet jugar amb jocs japonesos a la Saturn. Magnífic.

    I en PSX va sortir com a Ultimate Battle 22, el mateix concepte pel que fa a personatges però MOLT PITJOR en jugabilitat. Com van poder fer una conversió tan dolenta a la PSX d’un joc que en la meva estimada Saturn era tan bo? I sobretot, per què a Europa va arribar el dolent i no el bo?