Mr.Driller (Playstation)

Mr.Driller és una saga de Namco que va néixer com un spin-off del clássic Dig Dug. L’idea, ben senzilla: excavar blocs per arribar al final del nivell. No obstant, no serà una tasca gens fàcil… Sense cap història, ens adentrem cap a les profunditats de la ciutat amb l’única companyia de la nostra taladradora.

mr_driller_1

L’objectiu, com ja he dit, molt simple: baixar fins al final destruint tots els blocs de colors que trobem pel camí, que se sostenen els uns sobre els altres. Quan un bloc es queda sense un punt per sostenir-se, haurem d’esquivar-lo per tal de no morir, tot i que comptarem amb tres vides (que no tardaran en esgotar-se). Dintre del mode Arcade hi han dues dificultats: fàcil i expert, que només es diferencien per la profunditat de la pantalla, ja que tot el joc gira en torn a aquesta idea.

mr_driller_2Els blocs tenen diferents colors, i si en taladrar fem que dues peces del mateix color coincideixin, aquestes desapareixeran, com una mena de tetris però a la inversa. Tenir menys peces pot ser beneficiós per descendir tranquil·lament, però habitualment ens cauràn a sobre i ens mataran d’un sol cop. A part d’això, el nostre personatge necessita oxigen per poder continuar el seu camí, i tot i que al principi ens sobrarà (El trobem a qualsevol lloc) com més baixem menys hi haurà, i més ràpid s’ens esgotarà. Aconseguir fer quadrar les peces a les parts més baixes perquè l’oxigen quedi lliure requereix molta imaginació, fent que el joc sigui molt rejugable.

mr_driller_4

Els altres modes són els clàssics Survival Mode i Time Attack, sense cap variació del mode principal en el que respecta al gameplay bàsic, només s’augmenta el repte, d’una banda per descendir a més profunditat, i d’altre per fer-ho tot en el menys temps possible. En aquest últim mode, Susumu (el protagonista) es mourà molt més ràpid, i tot i que els nivells son molt més curts haurem d’anar reduint la nostra marca a base de recollir rellotges que ens descomptin temps, en cas contrari batre rècords és gairebé impossible.

mr_driller_3

Un joc curt però difícil (tot i que els seus adorables gràfics li donin un aspecte més aviat infantil) com tot bon arcade, que actualment està disponible per a moltes plataformes diferents i fàcilment accessible per a tots els interessats. Molt divertit tot i que, degut a la seva simplicitat, a la llarga es podria tornar repetitiu, però tot i així molt recomanable.

Autor
Rokuso
Rokuso
[www] [twitter] Quan tenia quatre o cinc anys van regalar-me una Game Boy Pocket, i des de llavors vaig enganxar-me als videojocs, sobretot a les portàtils, que sempre m’han agradat molt. Poc a poc... [Continua]

Comentaris

  • elXuxo elXuxo ha dit:

    UoOoOOo! Quina monada de joc! I quina bona pinta que te! La veritat es que sembla molt i molt adictiu y força complet pel que comentes. La estetica és més que ideal, l’audio guay…

    A aquests hi haurém de jugar si o si!

    Bon post!

  • Scroll Scroll ha dit:

    Mola! mola! No l’he jugat, però el coneixia de vista i l’havia vist a jugar la versió de Dreamcast que imagino deu ser pràcticament igual a aquesta. Interessant recomanació com sempre Rokuso, ara que el veig aquí em venen ganes de pillar la versió de DS que l’he vist al Shac Converters per quatre xavos XD

  • Sikus ha dit:

    Un joc molt xulo! I gracies a Scroll ara se de on en sonaba tant, de la versio DS.

    Crec que es un joc ideal per portatils o movils, sencillet, agradable visualment y molt adictiu.

  • Molsupo Molsupo ha dit:

    Tot un clàssic superviciant Rokuso!

    I això que la versió de PSX al seu dia em va passar per alt, però va ser dels primers jocs que vaig tastar a la Dreamcast (amb Chu Chu Rocket, Virtua tennis i NBA2K)i em va enamorar totalment…de fet el tenia “copiadeseguretatjat” però quan vaig trobar l’original no vaig dubtar ni un moment en comprar-me’l.

    També va ser el primer videojoc que li vaig regalar a la meva xicota (la versió de Nintendo DS), i durant un temps vam tenir uns “piques” molt bèsties tractant de batre els rècords de l’altre (fins que vaig deixar de ser rival per a ella, tant amb aquest com amb el Zookeeper al final m’apallissava XD)

    Pels que no el coneixieu tant és una gran recomanació, molt senzill d’aprendre a jugar però que és tot un repte arribar al final de cada nivell.

    Salutacions!!!

Deixa un comentari

*