Jocs 11

Super Mario Bros. 2 – O no?

Hi ha moments, en la vida, que el món ens cau a sobre. Molts d’aquests moments són els viscuts després d’haver estat enganyats durant molt de temps. Per exemple, a física. Tot és molt bonic mentre dura el batxillerat. Les forces actuen sobre “punts”, el “fregament” és poc més que una petita molèstia que resta i coses com el moment que genera la força normal es tornen supèrflues. Tot, per arribar a la universitat i adonar-nos que tot és fals. Que tornem a començar i ens ho tornen a explicar. Però tot és diferent.

Super Mario Bros 2
Super Mario Bros 2

I nosaltres, que ens coneixem el primer joc de Super Mario com si fos el palmell de la nostra mà, ens vam trobar amb una segona entrega francament torbadora. Si, amb un Mario que arrencava naps del terra. Amb una barra de vida, sense bolets ni flors, i els enemics que no morien al saltar-los a sobre. Què caram havia passat? Aquell joc no tenia res a veure amb l’anterior – i encara ho entenia menys després d’haver jugat a la tercera entrega, exquisida com poques.

Super Mario Bros 3
La tercera entrega – La hòstia

La historia es bastant tèrbola – però tot és explicable. I es que Super Mario Bros 2 havia de ser un joc cooperatiu de desplaçament vertical (al contrari de l’horitzontal habitual). Al cap i a la fi, Super Mario era seqüela de Mario Bros, un joc amb el que té ben poc a veure a nivell de mecànica. Al final, el projecte es va descartar. El hardware de la Famicom era excessivament limitat per aquell projecte – així que Miyamoto i Tezuka van seguir pel camí d’una seqüela convencional, és a dir, amb un estil idèntic però nivells diferents. Però Nintendo, que no desaprofitava res en aquella època, es va trobar amb un joc a mig fer amb aquell projecte descartat i va decidir adaptar-lo i convertir-lo en un joc anomenat Doki Doki Panic, que apareixeria per la Famicom Disk System. La adaptació va incloure canviar els personatges per adaptar-los a les mascotes de Fuji Television, amb qui tenien un acord.

Miyamoto i Tezuka van acabar el joc poc després – molta feina ja venia feta de la primera part. Però Super Mario Bros. 2 tenia algunes diferències notables. Per començar, no hi havia opció a dos jugadors. Al principi, cal triar quin personatge es vol portar – i té certa importància, ja que és el primer joc de Mario i Luigi on les característiques d’ambdós personatges són diferents. Mario manté els moviments del primer, però Luigi salta més – i és menys maniobrable. Gràficament, el joc té cert detall addicional, però les diferències són més aviat poques.

A nivell de disseny, no obstant, el joc sembla pensat per deixar-nos fregits. Hi ha parts que sembla que siguin errors de programació – però no. Salts impossibles, obstacles afegits com un vent infernal, enemics més malparits que mai i, fins i tot, power ups que es dediquen a perjudicar-nos, com el bolet verinós. Podeu fer-li una ullada – i gaudir mentre patiu – amb un dels vídeos dels grans GamingCX, a

http://www.gamingcx.com/2011/07/gamecenter-cx-super-mario-bros-special_7365.html.

Super Mario Bros 2
Super Mario Bros 2. – El de debó

El joc és tant complicat que podria ser qualificat com a tortura.

Nintendo of America, que de tonta no tenia un pèl, però de fer negocis en sabia una bona estona, va decidir que aquell joc era excessivament infernal. Que no hi havia res a fer. Així que van decidir agafar aquell Doki Doki Panic que havíem deixat a mig camí i redissenyar-lo (per tercera vegada). Tornaria al seu propòsit original de ser la seqüela de Super Mario.

Comparativa
Comparativa. Super Mario Bros. 2 (esquerra), Doki Doki Panic (dreta)

El cas es que el joc, que pels occidentals sempre serà la segona entrega, va funcionar prou bé – fins al punt que a Japó va aparèixer amb el nom de Super Mario USA. Així, el país del sol naixent tenia, en coexistència, el Super Mario Bros 2, Doki Doki Panic i Super Mario USA. Quin embolic. Des d’aquell moment, el Super Mario Bros 2 occidental ha passat a ser un més de la saga i ha estat inclòs en compilacions com el famós Super Mario All-Stars – on comparteix espai amb el “Lost Levels”, que no és més que aquell Super Mario Bros 2 real que mai ens va arribar.

Potser també t'agradarà…

11 Comments

  • Rokuso
    Reply
    Rokuso
    22 nov., 2013

    Recordo aquest joc amb cert carinyo perquè, de fet, el “Super Mario USA” va ser el primer Mario 2D que vaig tenir jo. És veritat que havia provat el clàssic a cases d’amics, però no vaig tenir el meu propi fins que ens va arribar el remake de GBA d’aquest, que a més portava de regal el joc arcade del Mario Bros. que també m’agradava molt (i més a dos jugadors), però que tots dos paraven molt lluny del que era el Super Mario de veritat.

    La veritat és que em va semblar una mica estrany que no hi haguéssin els clàssics bolets/power-ups, però com el Mario es feia gran arrencant herbes, vaig pensar: “serà que ho han canviat”, i no vaig saber què havia passat fins fa uns pocs anys.

    Tot i ser “un extra” per a molta gent, a mí és un joc que m’agrada molt, potser no tant com els clàssics, però té un encant especial.

  • Scroll
    Reply
    Scroll
    22 nov., 2013

    A mi aquest joc no m’agrada (podeu linxar-me XD)
    El vaig coneixer al Super Mario All-Stars i em vaig quedar molt parat amb el seu aspecte i jugabilitat. Que raro!! pensava jo, més tard vaig descobrir perquè era tant estrany…
    De fet oficialment està considerat el Super Mario Bros 2, fins i tot pel propi miyamoto, o això deia el Sito en algun podcast de pixelacos 😛
    Se que és un bon joc però no m’acaba d’agradar… suposo que mereix una oportunitat, miraré de donar-li algun dia d’aquests.

    • Reply
      Sito_pixelacos
      25 nov., 2013

      Grasies per hescoltar hels nostres poscas! Xddd

      • Scroll
        Reply
        Scroll
        25 nov., 2013

        Doncs els vaig escoltant mica en mica tots, tot i que amb cert retràs respecte a quant els publiqueu. La veritat es que m’agraden molt.

  • Salore
    Reply
    Salore
    22 nov., 2013

    De crio, com que només tenia consoles Sega, no vaig jugar a cap Mario, esporàdicament al Super Mario Bros a casa d’un amic. El primer Mario que vaig jugar va ser el Super Mario Sunshine a la genial Game Cube. Per cert, el joc em va agradar molt.

    Tinc pendents jugar alguna vegada a la vida el Super Mario de la NES, però al que tinc més ganes de jugar és al Super Mario World.

    Coneixia l’historia del Super Mario Bros 2 però gràcies al teu genial i exhaustiu article he descobert algun detall que no sabia.

  • Reply
    Sito_pixelacos
    23 nov., 2013

    A mi aquest joc no em va pareixer res d’extrany, perque quan el vaig jugar per primera vegada encara no havia eixit el 3, i el mario bros i el super mario bros eren els unics, i tambe força diferents entre ells. Si que es cert que ja temps despres, a la epoca del allstars, vist amb perspectiva sí que pareixia diferent. Tot i aixi em sembla una meravella. Per a mi es el segon millor joc de la nes (per darrere del mario 3), i mira que hi han decenes de jocs de la nes que magraden molt.

    Jo entenc que a algu puga ser que no li agrade aquest mario. Pero em fa molta rabia els que diuen que no els agrada perque el joc original no era un mario. Quina estupidessa. El propi miyamoto sempre ha dit que aquest mario 2 (no el lost levels) es un dels seus marios favorits. I el joc pertany al canon de la serie. Els shy guys, que son els enemics principals d’aquest joc, han estat presents a molts jocs de mario. Fins i tot Birdo. Resulta molt curios que fins i tot els japonesos consideren aquest com el vertader mario 2, i no el lostlevels.

    Per cert, el super mario 3d world esta molt molt molt inspirat en el mario 2, amb moltes coses per a agafar i amb els mateixos 4 personatges per a triar amb les mateixes caracteristiques que al joc de nes.

    Per cert, qualsevol que diga que el lost levels era infernal es que no va jugar a cap joc d’ordinador de 8 bits. Xddd

  • elxuxo
    Reply
    elXuxo
    4 des., 2013

    Jo la veritat es que vaig jugar poquissim a aquest joc ja que em va arrivar a l’hora que el 3 i evidentment vaig passar una mica d’ell, sobretot perque em 3 em semblava més complet i el primer em semblava més autentic.

    De la info que dones no en tenia ni ideia! He trovat fascinant lo del Doki Doki! Me’l miraré amb altres ulls ara.

  • Reply
    Sikus
    18 des., 2013

    Realment es curiosa la historia de aquest joc. Jo fins el Super Mario All Star no vaig probarlo i quan ho vaig fe, vaig pensar “Que joc tan raro”.

    PEnsaba que habia sigut un de aquells experiments que es van fer al 80, com el Zelda II. Molts anys mes tard em vaig enterar de lo Doki Doki Panic.

    Malaits de Nintendo… A sobre ens van colar el veritable Super Mario 2 com Mario Lost levels al Super Mario All Star.

  • Molsupo
    Reply
    Molsupo
    27 des., 2013

    Una de les coses bones d’aquesta història és que ara fins i tot podem provar el Doki Doki amb els seus personatges originals via emulador.

    En tot cas, l’experiment sembla que va sortir prou bé, sobre tot pensant en altres “coses” que van treure el cap adaptades pel mercat americà com el Street Combat de la SNES (el joc de lluita de Ranma canviant tots els personatges per carregar-se qualsevol atractiu que tingués l’original)

    Salutacions!

  • retromaquinitas
    Reply
    Marçal
    27 des., 2013

    També hi ha l’adaptació del Double Dragon II de Game Boy, que no és més que un dels jocs de Kunio-Kun amb els sprites canviats, ja que encetes el tema, jaja 😉

    • Molsupo
      Reply
      Molsupo
      27 des., 2013

      És veritat! Un altre cas així famosete gràcies a internet va ser el Decap Attack de la megadrive, que originalment al Japó es deia Magical Hat i els pesonatges no tenien res a veure.

      Amb aquest també vam tenir sort perque el joc occidental va quedar genial…

      Lo dels jocs “especialment adaptats” és un tema molt interessant per tractar-lo per aquí algun dia (ara m’acabo d’enrecordar del Tecmo World Cup de NES sense els personatges de Tsubasa-Oliver i Benji com un dels exemples negatius).

      I ja aprofito, bones festes Marçal!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*