Indie per moda

ricardoCancho_Speccyorg

Per què negar-ho, tot va començar sent indie. Quan grups de persones es van arreplegar i van començar a crear l’oci digital, ho feien de forma independent al que la seva empresa estava principalment especialitzada a crear. Amb el temps aquest oci digital, conegut el dia d’avui com els videojocs, s’ha tornat un producte totalment comercial deixant enrere aquest esperit innovador i independent amb el qual es van crear els primers videojocs. Recordeu Sillicon Valley?

Però la pregunta no és sí això va començar amb aires de ser un producte independent o no, sinó com acabés l’actual desenvolupament d’aquests videojocs anomenats indies.

La resposta és ben senzilla: veient com estan avançant les coses en aquest tipus de videojocs, no m’estranyaria gens que s’acabés assentant-se com un altre gènere més dels videojocs, sent així amb el temps altre producte comercial. Acabant per destrossar tot allò que fa realment que un joc sigui realment indie; lliure del suport financer per les distribuïdores. Perquè l’essència de l’independència d’aquest gènere és la innovació que introdueixen a la indústria que avui en dia únicament recolzen als copiosos títols que podem consumir en les nostres màquines.

fez_2_cancelado
Però com bé deia, ser indie està de moda. El simple fet de ser o aparentar ser diferent a la resta és una cosa que suma morbositat i atractiu a la nostra personalitat; aquest atractiu no podia ser menyspreat per grans companyies, que aprofitant-se de l’actual fama d’aquests títols independents, es pengen medalletes creant títols indie els quals no tenen l’esperit indie que necessita per considerar-lo com a tal. Potser la jugabilitat y el disseny sigui el mateix que qualsevol altre títol indiependent, però la base del desenvolupament no té gens daixò.

Per tant, simplement puntualitzar que qualsevol a dia d’avui pot donar una imatge de gurú i anar predicant que els jocs indies són realment videojocs brutals i altres barbaritats. Quan anys enrere, aquests jocs independents, eren únicament simples jocs d’ordinador per matar l’estona. Tot això ha evolucionat i ens podem trobar grans joies indies com Bastion, FEZ, Braid, Papers Please, FTL: Faster Than Light, entre d’altres.

89069

Aneu amb molt de compte perquè no tot el que llueix és indie. Només hem de pensaren Journey, que va ser un producte d’una companyia amb bons recursos. A contrapartida, cal dir també que la nova revolució que hem pogut veure al E3, No Man’s Sky de Hello Games, per poc no es queda en una idea amb bones intencions per culpa d’una inundació, amb la que em torno a qüestionar si arran d’aquest desastre a la companyia, no va arribar una mecenes ple de bons bitllets per pagar el projecte ambiciós de quatre amants dels videojocs…

Topo Soft serà sempre la millor companyia indie d’aquesta industria.

Autor
David Molina
[www] [twitter] Escric coses. Majoritàriament sobre videojocs. Em podríeu denominar com a crític cultural, però només dic tonteries.... [Continua]

Comentaris

  • Salore Salore ha dit:

    Interessants afirmacions les que exposes en l’entrada.
    Personalment crec que el tema indie sempre ha estat dins la indústria, primer com a impulsors d’aquesta, després com a banc de proves pels que volien desenvolupar videojocs i actualment com una branca molt important del sector. No crec que sigui una moda, la seva major visibilitat actual pot pensar semblar que si, però és una part més del negoci. No estic gens d’acord quan dius que els jocs indie poden ser un nou gènere, quan aquest ve donat per la mecànica i jugabilitat del joc i no per la forma com s’ha gestat.

    El què comentes de que grans companyies estant intentant treure’n profit d’aquesta suposada moda, totalment d’acord, només cal veure Ubisoft i el seus Child of Light o Valiant Hearts.
    Crec que indie no només suposa finançat tu mateix, si no també és l’esperit de l’estudi de innovar, arriscar, fent coses diferents i definitivament, crear allò que tu tenies pensat sense la influència de senyors amb corbata.

    Per acabar, crec que l’exemple de Topo Soft per defensar l’esperit indie no és el més encertat, ja que Topo Soft en si, va néixer sota el paraigües d’ERBE amb una vocació totalment comercial i sobretot, després del canvi de Javier Cano pel Gabriel Nieto, aquest punt comercial supeditat a ERBE encara es va accentuar més. En canvi Dinamic, Opera Soft o Made in Spain, sobretot aquesta última, sí mantenien un esperit indie dins les seves produccions.

    Com sempre David, geni i figura, generant debat 🙂

    Una abraçada!

  • Dani M ha dit:

    No fa poc que vaig fer una entrada el meu blog (disculpeu per el meu catalá de merda que parlo, pro no se escriure millor XD)sobre el tema. Amés,crec que per ser indie ja es bó. Es la moda, com tu dius.

  • sito_pixelacos ha dit:

    Home, l’indie ja es molt comercial. Moltes empreses de les grans ja tenen la seva secció indie. I com diu salore, topo soft no va ser precisament una desenvolupadora indie. Xddd

  • elXuxo elXuxo ha dit:

    Bé, Que es indie? Es complicat. Si es tracta de una filosofia de greació del joc tothom te dret a ser o fer d’indie, no?

    M’han agradat molt les refexions!

    PD:Jo em quedo en opera soft.

  • juancarlos88jcjc ha dit:

    bona reflexio , y que espandeixi

  • Marina ha dit:

    No fa falta ser una empresa per fer servir la paraula indie com a estratègia de màrqueting, o per moda. Hi ha estudis i grups petits de gent ja ho fan, malgrat tenir uns publishers per darrere i no tenir ni una independència econòmica.
    El meu concepte d’independència és molt diferent al que s’atribueix en segons que sectors i, en el cas dels jocs, segons que grups.

    El veritable independent per excel·lència és el que no depèn de res ni ningú a l’hora de crear un videojoc (o qualsevol altra cosa). Per tant, la majoria, a la meva manera de veure-ho, disten molt de ser independents. Quan et deixen llibertat a l’hora d’exercir una tasca, pots tenir certa independència, i com a grup, potser pot atribuir-se el ser independents com a tal si tots els membres d’aquest se sent lliure creant coses i aportant el seu gra de sorra. El sentiment d’independència se sent individualment, i ser independent no és un premi de mèrits, és simplement una descripció que defineix ràpidament baix quines condicions s’ha desenvolupat un producte.

    Hi ha estudis, els quals no considero independents per moltes raons, que s’atribueixen l’etiqueta “indie” per moda, i encara no entenc el per què, ja que la paraula indie no té tant valor com per anhelar-la amb tanta angoixa. Tot producte pot estar desenvolupat amb amor, esforç, qualitat, independentment de com l’hagis fet i amb quines condicions.

    Penso que classificar un producte utilitzant la paraula “indie” com a gènere, és un error. A mi em posen en un dels meus jocs Gènere: Indie, sent un RPG, una aventura gràfica, un Beat’em up, o qualsevol altra cosa, i em posaria d’una mala llet…

    És una manera molt fanboy d’entorpir la cerca d’un videojoc…

    Bé, jo ja vaig escriure sobre el que creia ser “independent” en una entrada del meu blog, i ho tinc clar. Així que res, no em vull estendre molt més que ja em poso pesada xD

    Salu2

  • juancarlos88jcjc ha dit:

    Per cert , FEZ esta ben increible , a mi màgradaria veure-oh en format fisic per x box 360 y ps3 , aquell scroll de et dona la sensaciò en 3d y pujar per completa e nivell es increible.

    Jo em quedaria com joc indie favorit : FEZ.

  • Rokuso Rokuso ha dit:

    Molt bona reflexió David, i per un día sortim de la temàtica retro amb un tema de gran actualitat.

    Personalment, jo penso que JA s’està venent “indie” com a gènere propi. No hi estic d’acord (no et dóna cap informació!!!), però és la realitat. Gent que tampoc està gaire ficada al “mundillo” et diu que tal joc diuen que està molt bé i, quan preguntes el gènere, et diuen contents: ÉS INDIE!, com si això volgués dir alguna cosa.

    El cas de Hello Games en particular, com bé comentes… No em crec que un estudi de quatre persones, que va patir una inundació i gairebé queden en la ruina, sorgeixi de cop amb la BÈSTIA que van ensenyar a l’E3, que em va semblar l’únic joc veritablement de nova generació i que feia cosas (l’univers procedural) que potser a les altres consoles hagués quedat limitat. No hi ha dubte que tots els E3 són una broma, que després hi ha downgrades, i que segur que no serà com promet (tant de bo!!!), pero segueix sent impossible, per més talent que tinguin.

    L’indie ven i està de moda, i el que ja no és tant indie es ven com a tal igualment. Jo no hi estic gaire ficada a aquest món (principalment perquè els indies surten a PC com a plataforma número u, i jo sóc més aviat de consoles), però com deia el Salore, grans companyies estàn venent jocs seus com indies. No obstant no dubto que tindràn molt menor pressupost i un plantejament més “lliure” que la majoría d’AAAs, pero bueno, tant com indie…

    Hem arribat a un extrem on els jocs són o bé indies o bé AAAs amb molts milions al darrere, i ara pràcticament s’està venent com a indie el que abans eren propostes alternatives de companyies menys pudents però igualment capaçes, que sortien com qualsevol altre joc.

    En fi, jo només sé que aquest mes surt el Gods Will Be Watching i que, sigui com sigui, penso jugar-lo. Pinta espectacular, sens dubte… I em sembla que el joc de Deconstructeam sí que entra en aquesta categoria.

  • Freaky8 Freaky8 ha dit:

    A todo dios le gustan los billetes si van a su bolsillo. Que lo llamen como quieran. Un negocio es legitimo siempre que no abuse y engañe.Me gustan los videojuegos Indie, comerciales. Peliculas comerciales, en B/N del año del pico, conocidas no conocidas. Etc.

  • Molsupo Molsupo ha dit:

    Lo primer, amb mesos de retard però benvingut a retroscroll!
    Que poquet m’agrada aquesta etiqueta i encara menys l’ús que es fa al mercat d’ella…en tot cas, l’entrada és molt interessant i bona per debatre, David, encara que no estigui molt d’acord amb el que exposes.

    Si “indie” vé d’independent, el que està clar es que no s’hauria de parlar d’aquests jocs com un gènere unitari ni com filosofia (queda molt “modern” asociar “indie” i “alternatiu” i ja pots fardar de ser diferent, incomprés i superior…) sino com una forma de fer jocs que en comptes de dependre del pressupost d’una companyia, es desenvolupa exclusivament per l’interés dels seus autors (i aquest interés pot ser perfectament donar la campanada amb el nou callofduty i fer-se rics).

    Que normalment els seus recursos econòmics limitats els fan tirar per projectes més imaginatius o ressuscitar determinats gèneres i jocs dels anys 80 i 90, d’acord, però d’aquí a pensar que un joc indie és un tipus de joc concret amb una jugabilitat diferent em sembla una barbaritat, i dir que companyies “grans” es pugen al carro de fer jocs indies em sembla una altra bajanada (com diu Salore, el gènere hauria de venir marcat per el tipus de jugabilitat), si un joc té pressupost gran darrera o respon a les instruccions-estratègia d’una companyia no és indie per molt que el joc hagi sortit per fer-li la competència als “indies” i aconseguir la seva part del pastís.

    D’Altra banda, com han comentat més d’un, que Topo fos entranyable i admirable no vol dir que encaixi en aquest perfil, però és una mica tornar al mateix, com dius a l’article sembla que l’etiqueta “indie” està de moda, i afegeixo jo que per molts seguidors de la moda, ara representa tots els valors positius i tot lo bo ha d’estar relacionat amb aquesta moda, i això ja no respon a la realitat, cap joc té més o menys qualitat perque sigui o no indie per definició i seguirà havent brossa te la venguin amb l’estiqueta “indie” o amb la “triple AAA” o amb la que vulguis.

    Salutacions!

Deixa un comentari

*