Massa on escollir?

Sovint penso: “Quants jocs tinc a l’abast per jugar?” quasi mai trobo una resposta clara. Centenars? milers? desenes de milers? No ho se. Les xifres elevades m’acostumen a marejar i sovint ho deixo amb un simple “molts jocs“.

Segur que com tots vosaltres, vaig començar a jugar a videojocs a una edat ben primerenca. Jugava al ZX Spectrum +2A que teniem a casa, de fet l’Spectrum ja no era un ordinador “de la meva època” però com que no hi havia res més, el gaudíem com si ho fos. El meu pare l’havia comprat abans de que jo naixes ves a saber per a què. Potser per fer “documents de text”, portar la comptabilitat familiar, o aquell conjunt d’excuses típiques que es donaven per tenir un ordinador en aquella època.

ZX-Spectrum-128k+2a

Sorollets que em posen la pell de gallina

Cada una d’aquelles cintes emmagatzemava molt més que conjunts de dades. Emmagatzemaven somnis i il·lusions. Cada cinta tenia un valor incalculable per a mi. Encara avui no puc evitar sentir-me reconfortat al sentir l’estrident so de carrega d’un Spectrum (soc raret què hi farem)

Més tard van arribar més màquines. La Master System, la Game Gear, la Super Nintendo i més tard ja la Playstation. Vaig tenir (i tinc) molta sort de poder tenir i jugar a totes aquestes màquines. En certa manera la historia es repetia. Els jocs eren escassos i únics, inclús els que avui categoritzo com a dolents eren preuats en aquells moments.

snes

Quantes hores hem passat junts amiga SNES?

La cosa va començar a canviar en el moment que vaig conèixer els emuladors. No recordo el moment exacte que vaig obrir un emulador per primera vegada, però segurament va ser un de Super NES a finals dels 90 de la ma del meu germà. El meu germà sempre portava coses xules a casa, així que em puc atrevir a dir que va ser ell qui em va introduir al mon dels emuladors.

En aquell moment vaig entendre que podria jugar a tots aquells jocs que veia a les revistes, els jocs que els meus amics m’havien deixat i que jo no aconseguia tenir per a mi, inclús jocs de consoles que no tenia! Podia jugar a la Mega Drive! Era meravellós!

zsnes

Emulad malditos!

Més tard, quant vaig tenir Internet vaig anar baixant totes aquells roms i emuladors que volia provar, i en el moment que vaig descobrir eMule el que baixava ja no eren roms soltes, si no packs de roms. Catàlegs complets (o quasi) de moltes consoles i ordinadors que m’agradaven, o a vegades inclús sistemes que tant se me’n donaven, era igual! Em vaig convertir en un col·leccionista de Roms.

Aleshores vaig donar-me compte que no podia arribar a digerir tot el que tenia. Que els jocs que havia gaudit uns anys abans eren molt més valuosos fossin bons o dolents. Ara provava 4 emuladors en una tarda, 15 jocs durant 5 minuts cada un i finalment no en gaudia cap. Què passava? Com podia ser que ara que podia jugar al que volia no gaudia com abans? M’havia convertit en una espècie de Rei Mides dels videojocs, els podia tenir tots però ja no tenien quasi valor per a mi.

meme

I ara a que jugo?

Va ser en aquest moment que em vaig adonar que si volia gaudir amb la emulació necessitava recomanacions. Provar-los un a un era tediós i avorrit, però Internet em va salvar la vida novament. Vaig descobrir fòrums, blogs, revistes online i més properament youtubers i podcasts, que em recomanaven jocs o parlaven sobre sagues i sistemes concrets. Entre tots engegaven novament la meva imaginació que em feien venir les ganes d’emular jocs concrets i moltes vegades comprar-los per jugar-hi amb la màquina original. Internet era com la Hobby Consolas de la època però elevada a la màxima potència!

Actualment encara tinc certa tendència a emborratxar-me amb centenars de roms, però d’una forma una mica més ordenada. Fa un temps vaig comprar una targeta R4 per a la meva 3DS i em vaig tornar a sentir una mica com en l’època que vaig descobrir els emuladors, tot i que aquesta vegada els 16 bits no s’emulen massa bé (hi ha excepcions) amb la portàtil de Nintendo.

Quants jocs tinc a l’abast per jugar? Doncs no se… entre els 10 sistemes físics que tinc a casa i l’emulació… doncs… molts, simplement “molts jocs”. Per sort i en part gràcies a tots vosaltres ara se a on he “d’apuntar”.

Autor
Scroll
Scroll
[www] [twitter] Els nervis se'm posen a la panxa encara ara, quan recordo els llargs temps de càrrega del ZX Spectrum. Recordo com la imaginació complementava les mancances que tenien aquells jocs tant especials... [Continua]

Comentaris

  • Moroboshi Moroboshi ha dit:

    Jo vaig tenir una època d’emuladors i “còpies de seguretat”, però després em va agafar pel retro i volia els videojocs amb la seva capsa i les seves instruccions, de manera que va ser una etapa curta i s’ha acabat espero que per sempre.

    Dit això, entre el parell de desenes de consoles que tinc i els videojocs que tinc en el seu catàleg, que tot i així em deixen lluny dels frikis més empedreïts, i repartint tots aquests videojocs entre les hores lliures de debò que tinc, un cop restada la part que dedico a llegir o mirar sèries i pel·lícules, calculo que tinc prou videojocs com per… passar la resta de la meva vida. I no hi compto els que, poc a poc, encara vaig adquirint.

  • Moroboshi Moroboshi ha dit:

    Vull afegir que, a sobre, mai no acabo de tenir clar a què jugar i no sóc dels que agafen un joc i no el deixen fins que se l’acaben. Sóc dispers. Pocs jocs els he acabat, realment. 🙁

    • elXuxo elXuxo ha dit:

      volem veure aquesta colecció que tens! Aquí a retroScroll som bastant voyeurs 😉 segur que es ben macota! XD

      PD: Ens veiem a la RU de AAMSX!

    • Scroll Scroll ha dit:

      Gràcies per passar Moroboshi. A aquestes alçades ja tots tenim un pilot de jocs, ja no només en format físic o digital, si no també aquella eterna llista de jocs que no tens, però que hauries de tenir o que et fan gràcia. Cada cop la llista es fa més gran i al final no hi ha temps per a res. xD

  • elXuxo elXuxo ha dit:

    Jo he passat poc pels emuladors, saps que per mi jugar a la ‘machine’ original és un frenesí de vici pornogràfic brut i fosc, vaja, tot un plaer!

    L’emulador durant una llarga època em va anar molt bé per a testejar els jocs però després amb els plays en vídeo ja els he deixat estar.

    Fins ara he parlat dels emuladors típics, els de Pc…els que hem utilitzat tota la vida vaja. Ara gràcies a les noves tecnologies inspirades en la NASA el que sí que faig és emular el joc en la mateixa consola o ordenador, EverDries, DivIDES, SD Padial, MegaFlashRoms! Ja saps!!!

    Com tu també busco qui aconselli per intentar ser el més selectiu possible!

    • Freaky8 Freaky8 ha dit:

      Coincido, me gusta hasta el olor que desprende la circuitería en caliente dela maquina original. No quiere decirque los emuladores no tengan su punto pero a mi una pantalla de tubo y maquina original es sublime. Lo malo como comemtas divides etc. Euros vamos.

    • Scroll Scroll ha dit:

      Amb els EverDrives i DiviDEs jo crec que es viu una sensació una mica com el que es va viure en l’època de l’emulació però d’una manera més real, o de fet, completament real. Tens a l’abast el 99% del catàleg de moltes consoles en un sol cartutx i això ha d’emborratxar una mica també. Bé de fet no ho sé, t’ho dire quan tingui un everdrive XD

      Jo he emulat sempre, he piretejat, descarregat i trencat pràcticament to al que m’ha vingut de gust jugar, malgrat tot és veritat que no hi ha res com jugar en la màquina per a la qual està pensat el joc.

  • Freaky 8 Freaky 8 ha dit:

    Scroll, sublime la entrada. Primero por como has contado la manera en que te metiste en este mundillo y los segundo más sublime aún ¿Por que? Pues porque has tocado un tema muy sensible en la actualidad ¿Cuál? EL EXCESO DE INFORMACIÓN el cual lleva a la desinformación en cualquier ámbito de la vida. Pasas, pero de largo, no lo sientes. Mucha información en realidad es mucha desinformación. En definitiva información pero no conocimiento y ese es en el mundo que vivimos ahora.

    No se si conocerás al Carl Sagan (divulgador científico) el se preguntaba lo siguiente ¿la cuestión no es cuantos libros puedo leer a lo largo de mi vida si no…cuales son los correctos y adecuados para formarme como ser humano. Vamos coñoooo que con tooo a la vez no se puede jodeeeer a tomar por culooooo XDDDDD

    Saludos y nos vemos.

  • Salore Salore ha dit:

    Genial reflexió que comparteixo en molt bona part.

    Tal com diu elXuxo, jo sóc més de jugar en el sistema original amb el joc original. El món dels emuladors el desconec bastant encara que n’he provat alguns.

    La producció de videojocs és un autèntic vendaval. Crec que s’hauria de reduir el nivell de novetats i fer productes de més qualitat. Ja sé que això és molt difícil però com a usuari és el què desitjaria.

    Per sort, amb el què llegeixo i m’informo tinc molt clar a quins jocs vull jugar, perquè el separar el gra de la palla es fa indispensable, i normalment vaig directament al que m’interessa. Tal com es comenta per aquí, amb la quantitat de jocs que ja tinc pendents de jugar i amb el poquet temps que jugo, tinc jocs per dos vides (haig d’entrar a la sala de l’esperit del temps el més aviat possible xd). A més, tinc el defecte d’acabar-los sempre com a mínim una vegada, si no ja no mi poso, i quan jugo a un joc dedico tota la meva atenció en aquell joc. Com a molt alterno un de consola de sobretaula o PC amb un de consola portàtil.

    Com sempre, gran Big Boss 😉

  • sito_pixelacos ha dit:

    Posí posí! Jo vaig començar a pensar d’aquesta manera a l’epoca de la psx, quan vaig començar a piratejar a saco paco. Ara tinc inclós algun joc comprat que NO HE PROVAT ENCARA! L’altre dia li ho comentava a enkonsierto, que de petit les mans en quemarien per tenir un joc precintat a casa sense obrir ni provar.

    Pero encara que es cert que quan tens de tot ja no te tanta gracia… sempre arribe a la conclusio de que la edat te molt a veure, i ens fem majors, i ja no agafem les coses amb la mateixa il.lusio. Tindre un nebot xicotet per casa m’ha fet reforçar encara mes aquesta idea. El xiquet vol jugar a TOTS ELS JOCS que tinga a la vista. A tots! I no es cansa mai! I no fa distinció entre movils, tablets, megadraifs, masters systems, neses o etc…

    Ens fem vells amic Scroll. Hem d’asumir-lo. Xdd

  • Rokuso Rokuso ha dit:

    Doncs jo parlaré en favor dels emuladors, va, per portar la contrària XD.

    La veritat és que jo també m’estimo més el hardware original, però moltes vegades, per qüestions de comoditat, acabo emulant la pròpia plataforma. Dit d’una altra manera, és veritat que tinc 3 PSX i totes les Game Boys, però al final ho acabo emulant en la PSP per la conveniència de tenir-ho tot en una sola portàtil. Tot i que encara faig servir les plataformes originals, però per exemple des de les mudances encara no he pogut col·locar les PSX a cap lloc fix, i més que munta-i-desmunta, la PSP em va molt bé. Tant bé que tot i que algún dia les tingui fixes, em sembla que encara faré servir la PSP perquè fa un molt bon servei.

    No obstant, sí que es veritat que res com el hardware original, però els emuladors van maravellosament quan no tens la consola en qüestió (sense emuladors jo mai hauria pogut jugar a la SNES o la Neo-Geo, per exemple), o la tens però el joc que t’interessa està fora de les teves possibilitats, que això ja passa, ja… O està traduït a l’anglès per fans, etc etc.

    Molta gent té el problema d’acumular milers de Roms/ISOs, però jo crec que és tal com dius: amb mirar per internet i desgranar una mica què interessa realment, es poden trobar coses realment xules que gaudiràs igual, sigui Rom o cartutxo. Que el “picoteo” continui o no, ja és cosa de l’ús més o menys responsable que cadascú en fa, tot i que tenint cent discs pirates de la PSX sigui difícil decidir-se si no en saps res de cap. També he de dir que, aquelles consoles on més he emulat/piratejat són també aquelles en les que més jocs he comprat, normalment a arrel d’haver-los provat abans.

    També crec que hi influeix molt l’edat, com diu el sito. No és el mateix tenir 10 anys, tot el temps del món, i només cinc jocs que no ser adult, tenir familia/responsabilitats, i tenir-ne tres-cents, la meitat dels quals ni tant sols han estat provats mai. No crec que sigui inherent als emuladors!

  • Molsupo Molsupo ha dit:

    Completament d’acord, BosScroll, tenim tantíssims jocs acumulats en format físic i electrònic, a més d’unes llistes de “jocs recopil·lats pendents” tant bèsties que no donem abast per jugar-los a tots com déu mana, així que s’agraeixen les recomanacions de tant en tant.

    És veritat que els emuladors i internet ens ho van canviar tot, en el meu cas primer vaig començar a buscar jocs que m’havien deixat per la megadrive però que no tenia, després jocs de neogeo (la obsessió d’una generació) i de les recreatives de capcom (inolvidable el callus per emular) , després coses que havia jugat a casa dels amics a màquines que no tenia com spectrum i snes, després a tot lo que recordés de hobby consoles que m’hagués agradat jugar…i així fins a arribar al moment de saturació que tant bé has descrit.

    Ara, no negaré que descobrir joies ocultes per mi mateix capbussant-me pels catàlegs d’algunes màquines em segueix produint un gran plaer (ara ho estic “revivint” amb els cartutxos flash i els emuladors per Android), però també estic d’acord en que hi ha webs i blogs boníssims per descobrir més jocs i fer encara una mica més llarga la nostra particular llista de “pendents”.

    I el que tinc clar és que, amb contadíssimes excepcions, ja fa temps que m’he baixat del tren de les novetats, no perque no consideri bons els jocs actuals, sino perque tinc moltíssims jocs pendents als que em vé de gust jugar, sé que m’ho passaré bé amb ells (sigui al sistema original o emulant) i en definitiva, es mereixen la seva oportunitat.

    Salutacions!

  • Sikus ha dit:

    Gran reflexio. La veritat es que a vegades tenim massa on escollir.

    Abans com teniuem un dos o el mes afortunats, tres jocs al any, el exprimiem al 100%. Ara anem a corra cuita perque teniem 10 jocs mes al calaix esperant sen gaudits. Malaida segon ma….

    A mes si ets com nosaltres, que tenim blogs i hem de rejugar o jugar a jocs retro per recordarlos o descubrirlos, per perdres poder parlar amb propietat, ni te explico…

    A mi me ha passat una cosa curiosa, recordo jocs de fa 10 anys pero als pocs mesos a lo millor m’ oblido de que que anava la ultima novetat que vaig jugar….

  • JoseJavier ha dit:

    Jo al principi de descobrir els emuladors també vaig patir aquest síntoma de no acavar de gaudir ben bé de cap rom, anava picotejant d’una a d’altra sense parar i no em centrava en cap d’elles. Vaig acavar arrivant a la conclussió de que em saturava de tantes possiblitats, de tants jocs que no havia pogut tenir de petit, i ara els volia aprofitar tots, i tanta era l’ansia que al final no aprofitava cap d’ells.

    Al final, el sistema que vaig acavar fent, era fer-me una llista de prioritats, o millor dit, 3 llistes (sistema que encara a día d’ara continúo fent servir), una llista de jocs a rejugar, pero ordre de prioritat, una altra llista a jocs per pasar-me, i només baixo roms o compro jocs ordenadament, sense deixar-me anar p’el consumisme (això m’ha costat molt d’aconseguir, pero avui día ho he aconseguit), i una altra llista amb jocs que va pillant el meu germà, pero viciar-mel’s si realment em criden l’atenció.

    El cas, que com bé apuntes, el tenir tantes posibilitats t’acava saturan i no saps ben bé per on començar, així que la clau, al menys per mi, es prioritzar i centrar-se realment en el que més et crida l’atenció.

  • […] passar el temps i aquelles experiències van caure en l’oblit fins que, amb els emuladors primer i internet després, mica en mica vaig poder tornar enrere i reviure totes aquelles partides de la infantessa…excepte […]

  • Bin Loading ha dit:

    Menys mal que no sóc l’únic que ha “perdut” massa temps fent coleccions inacabables de roms, isos, port sources, emuladors… Argggh, quant temps habré invertit buscant coses que al final no jugaré. Mai tenia prou i quan pensava que ja havia acabat surgia una nova máquina que prometia més “joies imprescindibles”. Mare meva…

    Ja fa un temps que vaig decidir concentrar-me en els meus sistemes preferits: PS2 (me la vaig preparar “on fire” (HDD, pad inalàmbric, neteja interior, cable compost, widescreen hacks…), i PS1 emulada. Sumen ja uns 120 jocs, que tal i com jugo em moriré abans d’acabar-me’ls!! jejeje

    Aixó sí, de les dues consoles m’he fet previament les biblioteques de jocs, crec que encara sóc una mica jonqui i no sóc capaç d’anar jugant sense tenir les col.leccions completes sota el meu control. ¿I si un dia s’acabés el poder descarregar d’internet i em perdés tot alló que no vaig descarregar previament? Aquesta pregunta és una enfermetat que compartim amb els viciats a la descàrrega de cinema o música… Però ja m’he curat! ¿O potser no? jejeje

  • eboke ha dit:

    Jo vaig arribar a la conclusió que gaudeixo més els jocs que he pagat. Potser és psicològic i valoro més el que he pagat amb diners que m’he treballat.

Deixa un comentari

*