Jocs 16

Astérix: La irreductible Gàl·lia en 8 bits

Estem l’any 50 abans de Jesucrist. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans. Tota? No! Un llogaret poblat per irreductibles gals resisteix encara i sempre a l’invasor.Asterix0

De vegades, és inevitable tornar a aquelles experiències que ens van marcar en els nostres inicis en això de l’oci electrònic. Sempre recordaré que, quan era petit, dos dels meus veïns tenien una Master System, i aquesta va ser la meva primera experiència amb les consoles de videojocs. Un dels jocs que un d’aquests veïns tenia és el que avui ens ocupa. Aquest ‘Astérix’ que es postula, segurament, com una de les més completes i excitants experiències que he provat en la vuit bits de Sega.

D’entrada, no és difícil adonar-se de que es tracta d’un plataformes purament convencional. Si posem la vista en el passat, però, quan encara no trobàvem tanta sobre-exposició al gènere que potser els nascuts als 80 més identifiquem amb els inicis de la nostra aventura videolúdica, ens adonem de la frescor que un videojoc podia exhalar només amb una mica de treball en la reutilització de fórmules ja vistes abans. Astèrix utilitza totes i cadascuna de les eines emprades amb anterioritat, alhora que introdueix idèntiques dosis de carisma i bon fer per aconseguir un videojoc increïblement divertit, de repte lleuger i intencions absolutament honestes. No es tracta, en cap dels casos, d’un plataformes arriscat ni original. Senzillament, aposta per la fama d’una llicència de carisma contrastat i es dedica a treballar un bon videojoc al seu voltant, tractant d’aferrar-se tant a la més granada tradició del gènere com a la personalitat dels seus personatges i el seu univers. No és que sigui poca cosa fer-ho bé, veritat?

Asterix03

Entre Gàl·lia i Roma

Hi ha un petit llogaret a la Gàl·lia que resisteix els envits de l’implacable imperi romà. Gràcies a una poció màgica preparada pel savi druida Panoràmix, aquests gals compten amb una força sobre-humana capaç de reduir als maleïts romans a fosfatina. Però l’etern secret d’aquesta màgica poció queda en perill quan el romans aconsegueixen raptar en Panoràmix, i l’Astèrix i el seu obès amic Obelix emprenen una bogeria de missió per infiltrar-se a Roma i rescatar el druida de les malvades intencions del Cèsar, que pretén subjugar la humanitat gràcies al poder de la meravellosa poció.

Asterix04I ja tenim excusa per emprendre tot un recorregut travessant mitja Europa, mentre estomaquem centenars de romans i ens esforcem en una no inferior quantitat d’arriscats salts. El viatge dels nostres dos gals preferits suposarà gaudir d’una increïble varietat de paratges. Des de els frondosos boscos de la Gàl·lia a les regions nevades dels Alps o —fins i tot— les dunes de l’Egipte faraònic, ja que sembla que els gals no són massa bons orientant-se i acaben perduts. Coves, fangars, fortaleses, naus de guerra enemigues… Tots aquests escenaris compten amb el color i el grau de detall suficient perquè encara avui sigui un autèntic plaer viatjar-hi, a temps que recordem alguna de les vinyetes de Albert Uderzo. L’arquitectura de nivells és —en general— d’una excel·lència que garanteix l’accessibilitat i el gaudir; encara que hi ha molts nivells que són lineals, n’hi ha d’altres que són força enrevessats, i ens costarà una mica trobar la sortida, tot havent-hi aconseguit abans la seva respectiva clau. Són segurament aquests els nivells més divertits i inspirats, a la par que els més difícils i llargs, encara que el factor temps continua sent irrellevant, al comptar sempre amb el suficient per acabar tots els nivells amb folgança.

Asterix05

Dos amics, dos jocs

Un dels punts més importants d’aquest ‘Astérix’ és la seva principal senya d’identitat: tenim dos carismàtics personatges que compten cadascú amb les seves particularitats. Astèrix és més ràpid i àgil, el seu control és més dinàmic, però no disposa de la força sobre-humana de la poció de Panoràmix, raó per la qual necessita utilitzar unes ampolles que contenen solucions químiques que poden causar diferents efectes. Tenim explosions que destrueixen blocs de formigó, flamarades que surten disparades cap a endavant o fins in tot la materialització de plataformes que floten. Astèrix depen més d’aquestes eines, sense les quals, no podria superar l’aventura.

Asterix07

Mentrestant, l’Obèlix és pura força. Una força bruta i desmanegada que es transmet en un control pesat i imprecís però que —evidentment— atorga uns avantatges considerables. Obèlix és capaç de destruir blocs de formigó amb poderosos cops de puny, però també caient sobre amb la seva natgera. Això el fa molt més independent, i no necessita de tantes ajudes en forma d’objectes, encara que també compta amb els seus power-ups, potser el més important dels quals atorga l’habilitat de llançar menhirs.

Aquest sistema de dualitat entre els dos personatges és la clau principal de l’èxit del títol, primerament perquè les dues formes de jugar estan força cuidades i són igualment divertides, però també perquè aconsegueixen captar l’essència d’uns personatges tan coneguts que resulta terriblement fàcil identificar-se amb ells i les seves habilitats. A més, el joc ens permet escollir un dels dos personatges al principi de cada nivell, però lo millor de tot és que Astèrix i Obèlix s’enfronten a nivells diferents. Això vol dir que cada fase són en realitat dos diferents, i aquella que jugarem vindrà determinada per la nostra elecció de personatge. Una decisió que a més de permetre una arquitectura de nivells adequada a les virtuts i mancances de cada un dels dos gals, incrementa la re-jugabilitat del títol i aporta molta més varietat.

Asterix08

Una llicència ben aprofitada

Tots sabem de quina manera la indústria del videojoc s’ha aprofitat malcaradament d’infinitat de llicències de qualitat amb infames representacions en videojoc. L’època dels 90 va ser una de les més prolífiques en adaptacions insultants de llicències interessants. En aquest cas, Sega va fer un treball en el que es pot apreciar un gran afecte per l’obra, així com una gran cura per tractar de ser respectuosa amb els còmics de Goscinny, tot construint un videojoc amb la qualitat suficient como per mantenir-se per si sol, encara sense l’ajuda dels personatges i l’univers dels simpàtics gals.

Astérix‘ és un dels millors jocs de Master System, però és també un exemplar exercici d’ambició en una època on era suficient molt poc per vendre un videojoc amb un nom cridaner al darrera. És un títol amb un treball d’arquitectura de nivells molt poc habitual en la seva generació, i unes mecàniques que —encara que ancorades en la simplicitat— diverteixen i funcionen a la perfecció. Hi han molts pocs títols inspirats en llicències que servidor hagi gaudit, ja que normalment prefereixo la creació pròpia a l’adaptació, però no es pot negar que aquest ‘Astérix‘ sorprèn molt gratament i és una proposta ambiciosa, divertida, i profundament honesta.

 

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

16 Comments

  • Reply
    Moroboshi
    24 des., 2015

    Impressionant anàlisi, m’has fet venir ganes de jugar a un joc que confesso que vaig comprar fa més de 6 anys i que tinc morint-se de fàstic per culpa de la meva dispersió.

    Jo conec més l’Asterix and the Secret Mission, però m’he de posar amb aquest.

    Enhorabona per l’estrena a Retroscroll i benvingut!

    • Reply
      Ayate
      24 des., 2015

      En la meva opinió, aquest supera al de Mega Drive de bon tros. Jo vaig completar-ho una altra vegada abans de començar a escriure la crítica, i et puc dir que encara es manté fresc i es molt disfrutable. Si tens la oportuniat, no dubtis en fer-t’ho, val la pena, i a més es curtet.

      • Reply
        Moroboshi
        28 des., 2015

        Però què et sembla l’Astérix and the Secret Mission? Jo el de Mega Drive, Astérix and the Great Rescue, no me l’he acabat mai perquè sempre m’encallava al combat final de la tercera fase, el del tronc, que no sabia com anava 🙁

        • Reply
          Ayate
          28 des., 2015

          Aquest no l’he probat, la veritat. No ho coneixia, però ja m’ho miraré 🙂

        • Reply
          210presence
          2 març, 2016

          L’Asterix and the secret misión, va ser el primer cartutx que vaig tenir per la SMS, i em sembla molt bo, sobretot els grafics i les melodies, desgraciadament és molt curt. Recordo que el vaig comprar junt amb la consola que tenia el Sonic 1 a la memoria, en un “centromail” de BCN (el 93 O 94). El vaig agafar per equivocació perquè el que realment buscaba era el primer Asterix, desconeixia que n’hi hagués més d’un i per això al veure una Asterix vaig pensar que era el primer, quan en realitat era el “…and the secret mission”, pero no me’n arrepenteixo. Els escenaris em semblen molt guapos, i els enemics finals també, recordó que vaig disfrutar molt amb la part en que l’Asterix va amb una taula de fusta per sobre del mar, nivell que l’Obelix fa per sota de l’aigua. La dualitat que comentava el Ayate, es mantenia en aquest segon joc, pero tot era més fácil i curt. No obstant, potser per nostalgia, està entre els meus jocs preferits! 🙂

  • Reply
    Sit pixelacs
    24 des., 2015

    El millor joc que s’ha fet mai d’asterix.

    • Reply
      Ayate
      24 des., 2015

      Al menys, el millor que jo he jugat 🙂

  • Reply
    Freaky8
    24 des., 2015

    Gran entrada. Al igual que Moroboshi me has despertado la curiosidad. Creo que tengo la ROM en everdrive de MD para Asterix de Master System (8 bits). A ver estas navidades….

    Yo lo jugué en su momento pero en Spectrum. Obviamenten nada que ver XDDDD. Era lento lento y otra mecánica de juego.

    Saludos.

    • Reply
      Ayate
      24 des., 2015

      Els que dubteu, no he feu massa. Es curtet o sigui que es fa fàcil i ho gaudireu segur. Gràcies!

  • Reply
    Salore
    24 des., 2015

    Magnífic debut Ayate. Tot i que vaig créixer jugant a la Master System II no he jugat mai a aquest “Astérix”, tot i que n’he sentit molt bones coses d’ell, i tu ens ho corrobores en l’entrada. Pel que veig, ja tardo en jugar-lo (com tants milers d’altres :-P).

    Als jocs d’Astèrix que més he jugat són a la recreativa de Konami i al joc de PC Asterix: Operation Getafix a casa d’un amic.

    Enhorabona pel gran debut, amb ganes de més entrades teves 🙂

    • Reply
      Ayate
      24 des., 2015

      M’alegro molt que t’hagi agradat, però es que el joc t’agradarà encara més. Ho has de jugar. Ja trobava a faltar els teus comentaris com a l’era PixelBusters, man xD.Aquests dos que dius, jo no els he probat, hauré de posar-hi remei.

  • Reply
    oriolsbd
    24 des., 2015

    Jo vaig comprar-me l’Asterix de Super Nintendo, i la veritat és que era molt fluix. No es podia escollir l’Obelix, els enemics eren mooooolt previsibles, les pantalles molt repetitives, etc.

    Pel que dius, res a veure amb el de Master System. Amb l’article que has redactat, ve de gust provar-lo! Fins i tot, per les pantalles que has posat, gràficament m’ha semblat millor que el que jo recordo del de SNES.

    Felicitats per l’article.

    • Reply
      Ayate
      25 des., 2015

      Moltes gràcies per comentar. La veritat és que jo nomès he probat el de Mega Drive i el de Master System. El de MD és molt fluix respecte a aquest, però no podria parlar dels altres.

  • Reply
    Sikus
    31 des., 2015

    Encara que soc fan del personatje, bueno una mica mes de Obelix, reveient i rellegint comics un munt de vegades, mai m’ he posat amb cap joc.

    M’ el has deixat tan be, que sembla començare per aquest 😉

  • Reply
    Rokuso
    19 gen., 2016

    No sóc fan dels còmics, però aquest article m’ha donat molta curiositat. Em resulta molt curiosa la sincronització amb la que va arribar aquest article, donat que no fa gaire un amic que no juga mai a coses anteriors de PS2 em va comentar que justament estava amb aquest joc (records de l’infantesa) i li encantava. Em va sobtar molt venint d’ell i ara que et llegeixo a tú ja sé per què… quins temps, on es curraven els jocs basats en llicències i no eren només la forma fàcil de treure pasta.

    Felicitats pel teu primer article, Ayate!

Respon a Moroboshi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics