El No Jugador

Per començar he de demanar disculpes pel caire personalista que li he donat a l’entrada, encara que Retroscroll és un bloc coral, però crec que era necessari per exposar la reflexió que vull plantejar.

Des de que em moc pels móns dels blocs sobre videojocs i per les xarxes socials, més o menys uns quatre anys, m’he donat compte que sóc un jugador atípic segons el què parla i comenta la gent.
A part de les limitacions que pugui tenir cadascú, en el meu cas poca memòria i poca retentiva dels jocs jugats en anteriors èpoques, reconec que tinc una cultura del videojoc bastant limitada. Precisament aquest va ser un dels motius per unir-me en un bloc com Retroscroll ja que quan et documentes per fer un article, sigui d’un joc, d’un sistema o de desvariejos varis, aprens moltíssim.

Jugant

Crec que quan jugo no faig aquesta cara

No acostumo a participar en fòrums; no vaig tenir accés a Internet fins l’any 2004 quan em vaig casar i vaig anar a viure fora de casa els pares; no he acostumat a jugar mai moltes hores a la setmana a videojocs, primer per complir els mínims en la meva època d’estudiant i més endavant per les obligacions d’adult, marit i de pare de família (actualment diria que la meva mitjana d’hores de joc setmanals estaria entre tres i cinc).
També recordar que a l’època de nen i jovenet a casa només hi havia un sol sistema i de jocs tres o quatre com a molt a l’any, i d’aquestos jocs preferia que fossin d’esports o de carreres que eren els gèneres que més m’agradaven. He trepitjat bastant els recreatius però pel contrari mai vaig regentar cibers, és el que té viure en un poble gran i no en una ciutat; no sóc molt amant del joc online encara que alguna partideta m’he marcat i no sóc massa entusiasta dels emuladors encara que ha sigut els últims anys que els he començat a tocar.

mmmmm...

mmmmm…

Tots aquest ingredients, pocs sistemes i no massa jocs jugats, limitació de temps, limitació de tecnologia i a vegades poca curiositat per buscar o provar coses per mi mateix fan que la meva cultura sobre el videojoc sigui bastant limitada. No em considero un jugador hardcore que es diu, la meva habilitat com a jugador no és que sigui molt alta, però tampoc em considero un jugador casual, quina puta mania a etiquetar-ho tot, ni molt menys.

Després d’avorrir-vos amb les meves pantomimes arribem al quid del tema. Estic fart de llegir en molts llocs, sigui en xarxes socials o en blocs de videojocs, que si no has jugat aquest joc no ets un gamer (mare meva la paraula quina ràbia em fot, els penjaria del pal més alt a tots els qui la diuen) com cal; si no has jugat a una saga concreta no en tens ni puta idea; si no t’agrada un estil de videojocs, posem pel cas els jocs de lluita, no et pots considerar un bon jugador (eh, Scroll? :-P); si no vas tocar un sistema concret en la infantesa no vas viure una infantesa feliç…

Com odio aquestes afirmacions

Com odio aquestes afirmacions

Precisament parlant d’infantesa, no fa massa que he començat a escoltar un podcast anomenat Tú nos has tenido infancia, el qual us el recomano efusivament, els integrants del qual son els grans Marc “FunSpot” Rollan i el “Dr.Yuanyu”. El podcast parla bàsicament de còmics, llibres, sèries, pel·lícules, personatges i d’algun videojoc que foren importants i van marcar una època els anys 80 i 90. Escoltant-lo m’adono que d’infància n’he tingut però no tant completa com els qui parlen en el podcast, notis la fina ironia, però realment amb el que em quedo és amb el títol del podcast per exemplificar que si no compleixes certs requisits del qui ho diu, passes a estar catalogat d’una manera o d’una altra.

Mega_Man_Weapons_Colors_by_Zye84

Aquesta saga i jo no ens coneixem gaire

No he jugat mai a un Megaman, no he jugat mai un Castelvania, no he jugat a tantes altres obres mestres atemporals que em queden pendents per provar; no vaig tenir NES ni SNES de petit, però em nego que ningú em catalogui sota els seus criteris a si he tingut infància o no, si sóc un jugador de veritat o no per haver jugat a tal joc o a tal altre o haver tingut un sistema o no. Ja m’agradaria haver jugat tots els jocs importants de la història del videojoc i ja m’agradaria jugar totes les novetats que surten ara però m’és impossible. Ben afortunat el qui ho pugui fer, tan per temps com per diners, però vist el vist i amb les categoritzacions que es fan, cada vegada veig més clar que sóc EL NO JUGADOR que juga a videojocs quan pot…

Autor
Salore
Salore
[twitter] De la generació del 78, sóc un enamorat dels videojocs i de tot allò que els envolta, considerant-los un element cultural més. La meva afició... [Continua]

Comentaris

  • Josep Oliver ha dit:

    Plas, plas, plas! Sí, senyor. Enhorabona. Penso el mateix. (Jo som de 1979). Pot ser no hagis jugat tant com altres, però el temps l’has invertit en altres coses que possiblement un “true gamer” no ha viscut.

    • Salore Salore ha dit:

      Moltes gràcies.

      Tens tota la raó, em quedo amb els moments i experiències viscudes amb els videojocs que he jugat però també amb altres coses que he fet. Recordo quan tenia uns 16 anys, a les tardes d’estiu el que seria el meu futur cunyat i jo, després de dinar fèiem uns quants partits al Fifa de torn a la Mega Drive i després anàvem a la seva piscina a banyar-nos. Ho recordo amb molta nostàlgia i afecte ja que gaudíem tan dels videojocs com d’altres activitats.

      Gràcies per comentar.

  • elxuxo elxuxo ha dit:

    Gran entrada Salore! Sabies paraules nena. Jo del 81, exactament el mateix perfil que tu, a casa una GameBoy 4 anys més tard que sortís al mercat, comprada a Perpinyà per 1/4 part del preu de sortida. Anys més tard la MegaDrive. 2/3 jocs l’any. Aniversari i Nadal. De Gameboy vaig arribar a tenir 5 jocs. De Megadrive uns 6 o 7. L’últim el Virtua Racing venut com el primer joc en 3D per una 16 bits ¬¬ comprat a un Pakistanes del carrer Ferran a Barcelona ( des de Rambles cap a Sant Jaume a mà esquerra). 5000 pessetes, l’home encara espera que li porti les altres 2000. La resta de jocs van ser comprats a la desapareguda tenda Fase4 de Ronda de Sant Antoni de Barcelona o a les també desaparegudes tendes dels “porxos” del Port. Per sort els meus amics d’infantesa van tenir molts jocs i hi vaig poder jugar a casa seva, llavors passàvem moltes tardes junts entre setmana i els caps de setmana complets. Ens quedàvem a dormir a casa d’uns i d’altres i si hi havia sort el Divendres a TV2 desde la Game Gear veiem el programa PlayBoy.
    Ningú té dret a dir que som o qui som, ningú té dret a jutjar-nos, i encara que tinguin aquest dret aquí hi ha una família que ens estima, ens respecte, ens escolta i ens entent. Per això a la propera trobada et farem jugar al Castelvania i al MegaMan 😉

    I ara que tenim a l’abast jugar a molts videojocs que ens vem perdre tenim certes responsabilitats que no canviaríem per res del món. No hi ha joc que s’ho valgui. No hi ha res al món que s’ho valgui.

    Gràcies Salore, gràcies per deixar-nos llegir els teus pensaments.

    Petons als mugrons!

    • Salore Salore ha dit:

      Ai elXuxo, tú sí que me entiendes, mí amol 😛

      Déu n’hi do l’accés que tenies a poder comprar jocs. En el meu cas només hi havia una botiga d’electrodoméstics que podia comprar jocs en la meva època i llocs de segona mà ni pensar-hi.

      Algun dia jugaré a un Castelvania, el SuperCastelvania 4 i el Symphony of the Night són els que tenen més números, i a un Megaman, ja m’han aconsellat començar directament pel 2.

      Totalment d’acord, ningú té dret a etiquetar-nos però em fa molta gràcia llegir les afirmacions que exposo en l’entrada.

      Gràcies a tu per entendrem 😉

      Petons al mugrons i ho pujo als morros!

  • Dani M ha dit:

    Coi, estava jo pensant que anava llegint i era com si jo mateix haguési escrit el text. Jo tampoc sóc un gran gamer i a la meva casa caian els sistemes i el jocs molt poc a poc. Havia anys que agafava només 2 jocs per Master system i ja era molt.

    Salutacións

    Ja ho sé. El meu catalá es de merda peró “os jodéis” XDD

    • Salore Salore ha dit:

      Dani, em reconforta saber que hi ha algú que se sent identificat amb les coses que exposo. Cadascú em tingut el que em tingut i la qüestió és gaudir-ho.

      Una abraçada!

      Ja m’agradaria jo poder-me expressar en gallec com tu fas en català 😉

  • Dani M ha dit:

    a més, jo perdia el meu temps jugant a unes altres cosas (canicas, trompo (es diu virolla?), carros de bolas, etc) que els de ara no han vist mai.

    • Salore Salore ha dit:

      Ui, les caniques o jugar a bales que en dèiem. El trompo suposo que vols el que es jugava amb els talons de les sabates, nosaltres li dèiem jugar al palé 😀

      • elxuxo elxuxo ha dit:

        Jo també jugava amb caniques, després es van convertir en boles, y ara hi segueixo jugant peró a diferencia de vosaltres només jugo amb les meves….

  • Bin Loading ha dit:

    Jo estic en la mateixa situació també, no jugo ni he jugat mai massa, però m’ho passo bé amb els videojocs, simplement, amb moderació. És veritat que hi ha gent que sembla que no pensi en altre cosa i possiblement sigui aixó el que és un gamer, jo que sé… Si és així, gairebé que es un compliment no tenir aquesta etiqueta, perqué hi han moltes més coses a fer xD

    • Salore Salore ha dit:

      Realment quan algú diu la paraula “gamer” no sé ben bé el què vol dir, sí jugador de videojocs a seques o que és un malalt dels videojocs, tampoc és que m’importi massa 😛

      Estic completament d’acord amb tu de que els que tenim poc temps per jugar, em de saber gaudir-lo i exprimir-lo al màxim.

      Gràcies per comentar.

  • Moroboshi Moroboshi ha dit:

    Estic molt d’acord amb tu. Tant, que fa uns anys vaig publicar una entrada amb el mateix esperit però enfocada a sagues concretes que se’m va acudir esmentar.

    Un altre cop fent-se publicitat, en Moroboshi! Doncs sí: http://3botonsistart.blogspot.com/2012/02/jocs-importants-als-que-no-he-jugat-mai.html

    Però de debò, cadascú té les seves circumstàncies i jo m’he perdut un munt de jocs i consoles perquè en aquell moment tenia altres coses de què preocupar-me, i fins i tot estant a l’atur, que sembla que és el meu estat més habitual, he emprat el meu temps lliure amb altres aficions com ara llegir, escriure o mirar sèries i pel·lícules.

    De petit vaig tenir sort de tenir uns pares que em compraven consoles cada un nombre d’anys prudencial que els permetia veure fins a quin punt em posava pesat i jutjar així si ho deia de debò o no, i com que em donaven setmanada m’anava comprant força jocs, però ni així vaig poder tocar tot allò que se suposa que com a “gamers” hauríem de conèixer.

    I a mi tampoc no m’agrada el tema dels emuladors, que sens dubte ajuda a conèixer títols del passat que ens vam perdre. Confesso que no he jugat a recreatives ni dues desenes de vegades a la meva vida, un altre terreny en què vaig peix. Però sóc jugador, menys expert que altres, segur, però jugador.

    Però fem el que podem, tu, i jo crec que sí que ets un jugador.

    • Salore Salore ha dit:

      M’alegro de que estiguem d’acord.

      M’agrada molt que les nostres entrades et serveixin per rescatar d’altres que tu ja havies fet de semblants anteriorment, així em serveix per rescatar-les i descobrir-les. Ja saps que sempre pots fer propaganda del teu bloc, aquí Retroscroll tots en som seguidors.

      Les circumstàncies durant la vida de cadascú són les que són i ens hem tingut que adaptar. Precisament l’any passat vaig estar cinc mesos a l’atur i vaig pensar que jugaria molt, a la llarga vaig jugar igual o menys de que quan treballo. Els estat d’ànim de diferents èpoques també influeixent molt a l’hora de tenir més o menys ganes de jugar.

      Respecte als emuladors, crec que és una gran eina per descobrir joies i després decidir si les adquirim o no.

      Sempre és un plaer Moroboshi 😉

  • Freaky8 Freaky8 ha dit:

    Del 73 y totalmente de acuerdo contigo. No te lo digo por complaciencia, realmente lo pienso.

    En el fondo pienso que es clasismo. Si efectivamente hay personas que son clasistas hasta para jugar.

    Yo tampoco he jugado al megaman ni escuchado la discografía entera de Montserra Caballe y por eso no considero que no sea un burn jugador o no me guste la musica.

    También es normal que cada generación tenga sus preferencias y algunos crean que han descubierto Roma en la suya.

    Unos pillaron Megaman, otros pillamos Konami…. otros estan pillando PS4. Ni peor ni mejor. Ahora si el clasismo entra en escena…. No has jugado a X bueno….jugué a Y.

    Me parece una reflexión muy buena. Creo que es extrapolable a muchos ambitos de la vida.

    Si hablaramos de coches…….uffffff Clasistas a diestro y siniestro. XDDDD

    Saludinis.

    • Salore Salore ha dit:

      Exacte Rafa, classisme i ganes de encaixar-ho tot en un lloc o altre sempre. És impossible donar abast només en un àmbit, imaginat intentar-ho estar en tots els camps culturals.

      Cada temps té els seus ítems i inputs més famosos i volguts. Jo em quedo que del poc que jugo, puc gaudir de l’anterior i de l’actual depenent del que m’apeteixi.

      Petons als mugrons i una abraçada!

  • Scroll Scroll ha dit:

    Bé, primer de tot gran entrada i bona reflexió.
    El fet de ser un jugador atípic, no crec que sigui atípic. En realitat tots som diferents i com a tal vivim els videojocs de diferents maneres. No crec que ningú hagi de dir a ningú el què o el com ha de jugar una altra persona, o que s’hagin de complir certs requisits per ser un “jugador”. Perquè de fet què és un jugador que sino una persona que juga? Digali gamer o “jugón” com en deiem els que compravem la hobbyconsolas xD buscar-hi motius filosòfics o de modus de vida em sembla una perdua de temps.

    Com ja t’he dit, el meu comentari a pixelacos, a part de ser una mica troll en realitat el que estic dient és: Si no hi heu jugat, jugueu-hi siusplau perquè és una meravella. Son les ganes mateixes de compartir amb la gent una saga, joc o experiència que l’has disfrutat en quantitats industrials xD

    PD: Juga a un megaman coñe.
    PD2: Estic a punt de passar-me el meu primer Kirby xDDDDDDDDDDD

    • Salore Salore ha dit:

      Gràcies Big Boss.

      Per descomptat que cada jugador té una experiència diferent i única, i molt menys ningú ha de dictar què i com hem de jugar, faltaria més; encara que llegint blocs, webs o escoltant podcast ens tornem força mal·leables i ens influencien experiències d’altres que ens poden motivar a jugar jocs que inicialment no jugaríem sota el nostres gustos.

      Com molt bé vas comentar, la paraula “gamer” al ser un mot anglosaxó acceptat en el vocabulari del nostre dia a dia, queda amb una definició incerta o poc precisa, però crec que últimament està agafant caires despectius i tot. Jo m’agrada més dir jugador o videojugador. Per cert, de la Hobby Consolas també recordo el terme “consolegas” XD.

      Comprenc perfectament el caire que volies donar al teu comentari, animant a jugar a un joc de un gènere concret, però molts de les afirmacions que escolto o llegeixo van més en l’aspecte que comento en l’entrada, al meu entendre.

      PD: Algun dia, algun dia tindré que saldar aquest deute per arribar a ser un bon “gamer” 😛
      PD2: Ara mateix del Kirby el que m’interessa més és el seu amiibo.

  • Murshus ha dit:

    Salore, algú ho havia de dir!!

    Primer de felicitar-te per aquesta fantàstica entrada. M’encanta!!

    Tot i que crec que és una frase típica i tòpica i costa no dir-la, hem de saber que són unes paraules que sempre ens seguiran durant tota la vida, sabent que es pot aplicar a qualsevol àmbit de la vida.

    De fet, la meva germana de 14 anys ja comença a dir-ho: “Però aquest xaval no ha tingut infància” fent referència a sèries o música que ella ha vist i amics seus no.

    Per tant, hem de tenir per segur que aquesta frase l’haurem de sentir durant tota la vida.

    • Salore Salore ha dit:

      Moltes gràcies Murshus.

      Després dels dos esdeveniments que hem coincidit tota la família Retroscroll, la Retrobarcelona i la 46RU, t’he de dir que tinc una enveja sana de la manera que vius tu els videojocs, amb una passió i unes ganes de descobrir i de competir que admiro molt.

      De les frases de tu no has tingut infància cadascú en podria fer un reguitzell que els altres no han viscut i viceversa. Això sí, el podcast “Tú no has tenido infancia” és una passada i el recomano molt.

  • Moroboshi Moroboshi ha dit:

    Per cert, parlant d’això de no tenir infància, jo m’hi trobo molt, però m’ho dic a mi mateix, perquè de petit el meus pares no eren d’anar al cine, i hi havia anat 4 o 5 vegades i no exagero.

    Les pel·lis típiques dels 80 que tothom ha vist milers de vegades i que va veure estrenar-se al cine jo no les vaig veure fins més gran. No em porten records de la infantesa, i no vaig començar a anar al cine amb certa regularitat (no tanta com ara, que el trepitjo 2 o 3 cops al mes) fins els 16 anys. Flipa. I de televisió igual: jo de petit mirava TV3, per tant no em parlis ni de El Equipo A, ni de V, ni res de res xD

    Tampoc no havia jugat a cap Megaman fins fa uns anys, i acabar-me’n un crec que no ho faré mai de la vida. Són refotudament difícils!

    • sito_pixelacos ha dit:

      Per haverte perdut moltes pelis tipiques daquella epoca no pots pensar que no has tingun infantesa. Tal volta hauria sigut una infantesa una mica mes feliç amb elles, pero al cap i a la fi, tots podiem haver tingut mes coses que ens van mancar, no? Pero ostres, aixo de nomes vore tv3 si que es dificil de creure. I mes en aquella epoca en la que teniem nomes 3 cadenes. Xddd si a tv3 feien alguna cosa que no t’agradava ¿no canviaves a la primera o a la 2? Xdddd

      • Moroboshi Moroboshi ha dit:

        XD Bé, quan van sortir Telecinco i Antena 3 jo tenia uns 8 anys, però no et pensis, no era gaire de mirar la tele: a TV3 tenien tot el que volia, de dibuixos animats. Però era un nen més aviat de jugar a videojocs (els pocs que tenia en la meva primera dècada) i llegir bastant.

        Per desgràcia no vaig ser un informàtic amateur d’aquells que pateixen rebuig social durant l’adolescència acneica duent samarretes negres de bandes de metal, gent que de gran reparteix el bacallà i són (potser sou) uns cracs de la informàtica. Aquella reclusió que segurament sense saber-ho els va proporcionar una vida professional d’èxit no va ser com la meva.

    • Salore Salore ha dit:

      Tal com dic al Murshus, cadascú podria fer les seves afirmacions de tu no has tingut infància amb les coses viscudes que els altres no podrien rebatre.

  • sito_pixelacos ha dit:

    Molt bona reflexió famic salore. Jo mateix he utilitzat moltes vegades la frase “no has tenido infancia” respecte a algu. Encara que normalment sempre han sigut casos de traca, no aillats i no necesariament relacionats amb els videojocs. Encara que es cert que molsupo no ha tingut infantesa perque va tenir una mega drive i no va jugar al sonic en el seu moment. Xdddddddd.

    Conyes apart, ara esta molt de moda amb aixo dels “desmotivadors” fer muntatges tipus d’aquestos com el que tu has ficat de la polsera feta amb clips. Jo tot aixo l’asocie amb “niños rata” o sudamericans d’aquestos de “hel doblage gallego no c 100t bien megor la bercion latina”. Xddd. De fet, la paraula gamer, que també la odie, també la relacione amb xiquets rata.

    Pensa que dintre duns anys, a aquestos si que sels hi podra dir que no han tingut ibfantesa perque no han jugat a cap joc, tenint quasi tots a ma, perque preferien vore gameplays en comptes de jugar els mateixos. Xdddd. Si que hauran tingun infantesa. Pero una infantesa trista.

    Anda que no he fet coses i coses de petit, com per a que algú em diga que no he tingun infantesa per no haver jugat a un joc o no haverme fet una polsera amb clips (que per cert, si que em vaig ver. I no nomes una xddd).

    • Salore Salore ha dit:

      Gràcies Sito.

      De les teves frases poques vegades en faig cas perquè tens el màster en “maximus trolling thunder”, encara que amb el què comentes del Molsupo estic completament d’acord 😛

      Amb les afirmacions aquestes de “Tú no has tenido infancia” i la paraula “gamer” és que no puc, no m’entra. No m’ho hauria d’agafar tant a pit però…
      Una altra cosa que comentes, veure gameplays, mare meva, quin sentit té veure gameplays, juga al punyetero joc i després podràs parlar amb us de raó. Mai a la vida podràs viure i sentir el mateix mirant un gameplay d’un joc que jugant-lo.

  • Altaïr Alpha ha dit:

    Doncs jo era dels q, als 14 anys, tots els diumenges anava al mercat de Sant Antoni a canviar alguns dels jocs q ja m’havia passat. És clar q evitava els especuladors q demanaven pel canvi 1000 ptes. Ens ficaven amb molta cura a la zona d’aquella cantonada q anomenavem “la mafia” XD.
    Vaig tenir una Megadrive de ben aviat I els amics, q tenien la nes o la màster, venien a visitar-me. Quan va sortir la súper, jo anava a casa del meu veí, però només per riure’m.

    • Salore Salore ha dit:

      Quina sort tenir la possibilitat de canviar jocs. En el meu cas era molt difícil perquè no existien mercats de segona mà de videojocs en la zona on vivia, i encara visc.

      Del tema dels amics això si que en treia profit també, encara que crec que al final sempre en vaig sortir perdent perquè n’hi ha algun que encara m’ha de tornar jocs de MSX.

      No puc estar més d’acord amb tu amb l’última afirmació que fas 😛

      Gràcies per comentar.

  • Sikus ha dit:

    Bravo! Bravo! i Bravo! Ni jo mateix ho hagues dit millor, me has tret les paraules de la boca.

    Tampoc entenc aquest postureo que hi ha ultimament. Ser jugador es una simple aficio, no una forma de vida ni res pel estil.

    Cadasqun juga al que vol i al que pot, que collons. Ni que ara fos obligatori jugar a certs titols sota pena de fussilament.

    Es cert que hi ha ha certs jocs que son classics atemporals i molt recomanables, pero no obligatori de jugar si o si.

    Jo aquests jocs el considero com a molt recomanables, si algu em pregunta, li dire juga aixo, allo i aixo altre, pero no em fotare de ell ni el fare menyspreus si no vol jugar. Com dic, son RECOMANACIONS, no imposicions.

    Es que hi ha algun organisme que et dona un carnet de gamer, si jugues X hores a la semana y a certs titols o que? Hasta els ous, estic de postureos, haterismes i tonteries. Lo important es jugar i passar-ho be.

    • Salore Salore ha dit:

      Moltes gràcies Sikus i totalment d’acord amb el que comentes. Maleit “postureo”, cadascú ha jugat al que ha pogut i punt, no cal aparentar ni inventar-te històries de sopars de duro.

      La clau d’aquesta afició és jugar al que tu vulguis i quan vulguis/puguis.

      M’ha fet molta gràcia el que comentes del carnet de “gamer”; no hi ha cap organisme que per ara en doni cap però sí que n’hi ha que el donen de manera simbòlica segons el seus criteris.

      En fi, jugueu al que us surti del collons sense importar el que diguin els altres.

      Una abraçada Sikis 😛

  • Molsupo Molsupo ha dit:

    Home, com vam dir per whatsapp, per no agradar-te les etiquetes, a l’entrada n’acabes fent servir unes quantes….tro tro trolling (thunder;) XD

    Fora conyes, tot grans veritats, ni hi ha carnet oficial de gamer, ni entenc que pots guanyar amb el “postureo” (autoestima potser?, pero l’has de tenir molt baixa…), i també d’acord en que hi ha una mena de “classisme” en si has jugat o no a tal joc, en que el podcast de “TNHTI” és genial i en que la frase “tu no has tingut infància” només és certa en el cas del molsupo amb el Sonic (i va, ja que sortim de l’armari, ni el Sonic, ni el Mario xDDD …i Zelda i Megaman els he jugat fa quatre dies com aquell que diu…i jugo al FIFA des de petit, i a jocs d’esports, carreres i fps com el Call of Duty…de la Wii!!!!)

    En resum, que gran entrada, totalment d’acord, i que cadascú jugui al que li roti quan li vingui de gust (que molts cops serà per que te l’han recomanat, però també mola jugar quan vols al que vols passant de les modes i els “hypes”…hosti, una altra “palabro” anglosaxó i “etiquetista”, jajaja!)

    Salutacions Saloret!

Deixa un comentari

*