Temàtics 15

HunchBack, les aventures d’un geperut

Avui en dia, els herois, ja siguin de videojocs, cinema, còmic o novel·la, semblen tallats pel mateix patró. Han de ser persones atractives, fortes i valentes, amb motius nobles, capaços de fer mil i una proeses. Per suposat, hi han excepcions i de molt bones, però si ens fixem en el còmic per exemple, aquesta norma es compleix quasi sempre. Preguntant-me perquè tots els herois han de ser guapos, valents i en la majoria de casos, nobles.

Una cosa semblant passa al videojoc. Mirem per exemple Nathan Drake. Un home atractiu, valent i encara que potser una mica golfo, al final té bon cor. I al cinema ni parlem-ne, difícil es veure una gran superproducció amb actors principals lletjos o inclús, normalets.tumblr_l3ba5tKwn81qac76ro1_500

El més curiós, sobre tot al món dels videojocs, es que al principi no era així. Als jugadors ens importava un rave com fos l’heroi. Nomes havia de ser simpàtic i tenir un motiu per fer el que feia. Podien ser més nobles, com Mario que ha de rescatar a la princesa, o purament egoistes, com Maniac Minner o Auf Wiedersehen Monty, on els protagonistes buscaven, simplement, fer-se rics.

Això donava a cada videojoc un toc especial. Cada protagonista tenia alguna cosa que feia que li agaféssim estimació, fent que anys després ens recordem d’ells. Això, segurament no passarà amb els soldats genèrics de avui en dia.

No seran recordats com el geperut del que avui us parlaré. Un protagonista, que més de vint anys desprès, encara em dibuixa un somriure al rostre al recordar-lo. Quasimodo no serà l’heroi més atractiu del món, però sens dubte, és un dels més carismàtics.

hunchback-official-boxes

A HunchBack no sóm un geperut qualsevol. Som el Quasimodo de la novel·la Nostra Senyora de París de Victor Hugo. Per aquest motiu, abans de repassar la trajectòria de  la saga HunchBack, permeteu-me explicar una mica qui es aquest personatge i d’ on va sorgir.

 

Els origens de Quasimodo

 

Quasimodo va ser una creació de Victor Hugo, autor del segle XIX conegut per obres com Els miserables, El darrer dia d’un condemnat o Nostra Senyora de París, obra on va néixer el famós geperut.

Pel que no conegui l’obra, bàsicament ens parla sobre la vida d’en Quasimodo, un geperut sordmut que es adoptat pel jutge Frollo. Quasimodo, un nom bastant cruel perquè vol dir mig fet en llatí, viu presoner a la catedral de Notre Dame, on el seu pare adoptiu el tracta com un vulgar criat.

La entrada en escena d’Esmeralda, una bella gitana, capgirarà el món de Quasimodo. Frollo s’enamorarà de la gitana i ordenarà al seu criat que la segresti.  A partir d’ aquest moment Quasimodo es debatrà entre el vassallatge al seu senyor i la seva moral. Coneixent així l’amor i la compassió gràcies a Esmeralda.

00524_volume1

Per suposat, la novel·la és molt més complexa. Es una de les grans obres de la literatura del segle XIX, on es parlen de temes tan universals com son les forces oposades, el debat moral, el desig i molt més. Reduir la novel·la només a quatre línees seria un crim.

De totes maneres, quedem-nos amb el que ens interessa en aquests moments. Va ser a Nostra Senyora de París on va sorgir la figura del geperut Quasimodo, on es va fer famosa. Una cosa curiosa, perquè Quasimodo no és el protagonista principal de la historia, és només un més de tots els que hi han, com pot ser Esmeralda o Frollo.

El personatge va guanyar tanta popularitat, que inclús la novel·la es va conèixer popularment com El geperut de Nôtre Dame i fins avui ens ha arribat aquest nom. Si ens fixem, quasi totes les adaptacions cinematogràfiques, des de la pel·lícula de l’ any 1911 fins l’ ultima al any 1999 passant  per la versió animada de Disney, s’anomenen El geperut de Nôtre Dame i no pas Nostra Senyora de París. Quan la catedral es un personatge igual o més important que Quasimodo.

https://www.youtube.com/watch?v=LYfjbMzMViY

És més, s’ han fet mil i una versions de la història, algunes respectant l’obra, altres no, sent inclús comèdia, però en totes surt Quasimodo i si li dóna un dels papers principals. I es que junt l’Igor, Quasimodo es el geperut mes famós en la cultura popular. Així que no és estrany que a la llarga sortís un videojoc amb ell de protagonista.

 

HunchBack, comença la aventura

 

Curiosament, el primer joc que va tenir a Quasimodo com a protagonista, HunchBack, desenvolupat per Century Electronics  a l’ any 1983 per recreatives, no era un joc pensat amb ell com heroi.

En la seva concepció, els desenvolupadors volien fer un joc sobre Robin Hood, d’ aquí el fet que el geperut porti robes que ens recorden al famós lladre i que ens ataquin amb fletxes. Inclús la ambientació concorda més amb la del príncep dels lladres.

Marquee_orders_Hunchback

El canvi es va produir quan, el grafista del joc va marxar abans d’ acabar el projecte i el substitut que va ocupar el càrrec, va comentar que mes que Robin Hood, el personatge semblava un geperut. Century Electronics va decidir que era mes fàcil canviar el títol del joc que no pas el gràfics i així va néixer HunchBack.

Si ho pensem, va ser una bona jugada. Tornar a dibuixar el personatge hagués sigut una feina laboriosa, sobre tot en aquella fase del desenvolupament, en canvi canviar l’ argument i títol del joc era molt fàcil. Per rematar-ho, es va decidir que no podia ser un geperut qualsevol, havia de ser un personatge famós. Quasimodo va ser el personatge escollit, degut a que s’ adequava completament al plantejament inicial, rescatar a una princesa.

I es que el argument és ben senzill, Frollo ha segrestat a Esmeralda i l’ ha tancat en una torre. Quasimodo haurà de convertir-se en un heroi, rescatant-la. Així de simple es el plantejament, podent canviar Quasimodo per Robin Hood, el príncep blau, un cavaller templari o el que ens doni la gana.

Hem de recordar que era l’ any 1983, el videojoc encara havia de trobar la manera de narrar històries i a més, era una arcade. La seva finalitat era oferir diversió immediata, no es podia entretenir explicant grans històries. El jugador volia jugar ja.

El plantejament del joc és igual de senzill. Quasimodo està al damunt d’ una muralla i ha d’ anar esquivant perills. Aquests es presenten en forma d’ abismes, fletxes, boles de foc o inclús soldats que ens voldran empalar amb les seves llances. La nostra única arma sera els reflexos del geperut. Els anys que ha estat tancat a Notre Dame i haver d’ anar de torre en torre, l’ han convertit en tot un atleta.

HunchBack és un joc que està fet per agradar al usuari des del començament i es nota. Només tenim la palanca de joc i un botó, en pocs segons ens fem amb els controls i ens posem a la pell de Quasimodo.

Realment el joc és bastant divertit i es que compleix la premissa de senzillesa, igual a diversió. Al no marejar al jugador amb una jugabilitat complicada, fa que qualsevol pugui agafar el jostick i passar una bona estona. I es que al contrari  que molts altres arcades, aquest és un joc amable. No morirem als pocs segons.

Cada fase està planejada de manera gradual, oferint cada vegada un xic de dificultat més. Ens va presentat poc a poc els perills als quals haurem d’ enfrontar-nos i quan els coneixem, els va unint de manera bastant enginyosa.

maxresdefault

Per exemple, primer es dispararan fletxes, després ens trobarem un abisme i més tard ahurem de saltar sobre soldats que intentaran clavar-nos la seva llança. Més tard ens trobarem una pantalla en la que haurem de saltar un abisme mentre ens disparen fletxes per la dreta o la esquerra. Fins i tot en els últims haurem de sortejar soldats a la vegada que per l’ esquerra tiren boles de foc i per la dreta fletxes. Tot això en un temps límit. Perquè el joc es amable però no fàcil.

Amb aquesta premissa, que en part recorda a Pitfall!, el joc va tindre bastant l’ èxit als salons recreatius, cosa que es va traduir en versions per quasi tots els sistemes, l’ any següent. Les plataformes escollides van ser Amstrad CPC, , BBC Micro, Commodore 64, Dragon 32/64, Acorn Electron, MSX, Oric, VIC-20 i ZX Spectrum.

Totes, menys les versions de BBC Micro i MSX, van ser desenvolupades per Ocean Software, doncs va ser un dels primers ports que van realitzar, amb molt bons resultats. Cap versió és dolenta, tret de la de VIC-20,  conservant l’ esperit del original.

Les mes destacables són la de MSX, on els gràfics estan molt bé i la versió de ZX Spectrum que va arribar a ser numero 1 en ventes a Regne Unit i inclús a Espanya va arribar sota el nom de El jorobado. Curiosament, de totes les versions, aquesta és la que més s’ acosta a la imatge que tenim tots de Quasimodo, sent en la resta més Robin Hood com s’ havia plantejar l’ inici.

Al següent vídeo teniu una comparativa entre totes les versions.

Com sol passar, quan alguna cosa té èxit, no van tardar en aparèixer imitadors. Van existir varies copies clòniques que buscaven aprofitar-se del joc creat per Century Electronics.

Per exemple estava Hunchy, de Mr. Micro Ltd.,  que era una calc del joc original, fins i tot tractava d’ imitar el nom, segurament en un intent d’ enganyar a algun despistat que buscava HunchBack. Inclús el personatge es deia Quasimoto. També tenim The Bells, una altre copia descarada i Punchy, on es canviava a Quasimodo per un policia anglès, que segons deia el manual, també tenia gepa.

Deixant de costat copies barates, l’èxit en vendes tant en el mercat arcade com en el mercat domèstic, va fer que l’any següent tinguéssim la segona part.

 

HunchBack II, la revenja de en Quasimodo

 

Al contrari del que ens pot suggerir el títol del joc, Hunchback II: Quasimodo’s Revenge, no és mes que una continuació directe del primer joc. Seguim sent Quasimodo en la missió de rescatar la princesa.  En cap moment, el nostre geperut es venja de ningú ni es transforma en el dolent de la pel·lícula. Simplement, es va posar el títol en una època on era moda que tothom es venges en segones i terceres parts.

Aquesta segona part no va ser desenvolupada pels autor originals, si no per Ocean Software i es nota. La segona part de les aventures d’ en Quasimodo no arriava a la excel·lència de la primera, sent un títol bastant inferior. Encara que Ocean Software va intentar no repetir el mateix esquema, cosa que es de agrair, la veritat es que era un joc molt simple.

hunchback2_ocean_logo_complete

La premissa no era pas dolenta, aquesta vegada en lloc d’anar passant pantalles, hem d’agafar un cert nombre de campanes per accedir a una nova torre fins arribar al final. Cada torre és totalment diferent i ofereix plantejaments bastants diferents, el problema és que el joc és massa curt. En menys de deu minuts podem acabar el joc i es que nomes hi han set pantalles.

D’ haver-ne tingut algunes mes, estaríem parlant de un joc bastant bo. Ja no era un plataformes, si no que tenia cert toc de puzle. Haviem d’que esbrinar i pensar com arribar a certes campanes. Semblant a Donkey Kong Jr. A l’ultima fase l’objectiu és tocar sis campanes.

La seva durada no hagués estat un problema si el joc fos arcade però es que només va ser distribuït per Amstrad CPC, Commodore 64 i ZX Spectrum, sent les tres versions molt diferents. El plantejament era el mateix però les fases no. En aquest sentit, sense desmerèixer la resta de versions, la millor era la de ZX Spectrum.

Hunchback II: Quasimodo’s Revenge no va tenir gaires bones ventes ni critiques, fet que va fer que Ocean Software li donés un aire diferent a Hunchback III, allunyant-se de les plataformes.

 

Hunchback at the Olympics, Quasimodo s’ apunta a les olimpíades

 

Abans de parlar de la tercera part, hem de parar davant aquest estrany experiment. Potser Ocean Software s’ havia quedat amb la franquícia, però Century Electronics no volia rendir-se amb el seu personatge estrella.

En mateix any que va sortir Hunchback II: Quasimodo’s Revenge, es va treure aquest títol, que estava fet per aprofitar la fama del personatge, que es celebraben les olimpiades de Los Angeles i poc més. Encara que costi de creure, estem davant d’ un clon de Track & Field amb Quasimodo de protagonista. Res més.

hqdefault

I es que la excusa perquè Quasimodo va a les olimpíades és molt rocambolesca. El geperut ha de guanyar les Olimpíades per demostrar el seu amor a Esmeralda. Es veu que a la noia no es conforma amb ser rescatada dos cops.

Century Electronics  va ficar al geperut en aquest joc sense tenir en compte si tenia lògica o no. Aquest títol es podria desenvolupar amb un atleta i quedaria igual de be. No, el cert és que no seria el mateix, seria mes lògic. Ni tan sols es van molestar a donar al joc un aire mes gòtic. No surt ni la catedral de Nôtre Dame.

A sobre Hunchback at the Olympics no és que fos gaire bo dintre del seu gènere. Era normalet tirant a dolent. El nombre de proves era insuficient disposant nomes de 100 metres llisos, salt de longitud, llançament de pes, llançament de disc, llançament de javelina, 110 metres barres i salt d’ altura. Per si fos poc, no tenia mode per dos jugadors com sí oferia Track & Field, carregant-se la meitat de diversió que podria oferir el títol.

https://www.youtube.com/watch?v=pl2XCymfY1Y

Havent altres jocs al mercat millors que aquest, va ser una total bogeria voler competir amb aquest joc. El desastre tant de crítica com comercial de aquest joc va fer que Century Electronics s’ oblidés per sempre de Quasimodo. Fins i tot, sent una mena de spin-off no oficial de la saga, es tendeix a oblidar-ho. Podríem anomenar-lo com escua butxaques total que nomès va existir per Commodore 64 i Arcade.

El mes curiós del tema, es que a pesar del que joc va ser un rotund fracàs, va existir una còpia pirata, anomenada Herbie At The Olympics creada per CVS Technologyon només és canviaven els colors del protagonista i el títol, sent el mateix joc. Però la cosa no acaba aquí, va vendre un altre versió, H.B’s Hunch Back Olympics, que era una modificació de la màquina de Donkey Kong, com ells mateixos venien a la seva publicat.

A part de i H.B’s Hunch Back Olympics, CVS només va treure al mateix any, Hero, un altre recreativa basada en Quasimodo. Segons ells mateixos, Hero volia dir, Hunchback Esmarelda Rescue Operation. Després d’ aixo van desapareixer.

201210101212175548336

Encara que Century Electronics y CVS Technology començen les dues per C, mai sha pogut aclarir si eren empreses diferents, o CVS Technology estaven relacionada d’alguna manera amb Century Electronics.  Cosa que tampoc seria extrany. Moltes empreses creaven filials en secret, per fer-se a si mateixa la competència, quedant-se daquesta manera tot el mercat o per fer negocis no gaire legals com era aquest cas. Per exemple tenim a Kee Games i Atari, que realment eren la mateixa empresa.

 

Hunchback: the Adventure, el geperut canvia de aires

 

Després de dos desastres de critiques i vendes, Quasimodo necessitava una renovació. Així que Ocean Software va decidir, al any 1986, aprofitar el transfons literari del personatge i crear una aventura conversacional. Una molt bona pensada, per què desaprofitar la llicencia utilitzant nomès la imatge del personatge i el seu nom?

Per fi, Quasimodo tenia un joc on la seva figura seria més que pura estètica. De totes maneres, no creieu que és una rèplica exacte de la novel·la, nomès agafa els elements necessaris que necessita i els porta cap al món que havien creat Ocean Software i Century Electronics amb aquesta saga.

hunchback_the_adventure

Per exemple, l’argument dista una mica de l’original. Aquí Quasimodo no ha de segrestar a Esmeralda, si no tot el contrari. Com ja venia sent un habitual de la saga, l’havíem de rescatar de les mans de Frollo. Només que en aquest cas en lloc de saltar, utilitzaria el cap i una mica els punys.

Aquesta era una de les innovacions d’aquesta aventura. Quasimodo podia atacar als guardes, encara que era millor intentar esquivar-los sent sigil·lós. I es que aquesta aventura estava dividida en dues parts. A la primera Quasimodo tenia que fugir de Notre Dame i a la segona, internar-se en el clavegueram en busca de la seva estimada. Molt semblant a alguns passatges de la novel·la.

Hunchback

Un altre de les particularitats del títol era que no només hi havia text a la pantalla. Aprofitant les ultimes innovacions del gènere, a la part de a dalt hi havien unes imatges que ens mostraven els objectes que teníem al nostre inventari i inclús, en alguns casos, una petita imatge de la localitzacions on estàvem. A dia d’avui, ens pot semblar una mica simple, però la veritat que a la època donava gust que el joc no fos només lletres en una pantalla negre.

Encara que aquest joc no era de lo millor del gènere, la veritat es que va tindre bones vendes i crítiques. El que tingués gràfics i la possibilitat de atacar als enemics, juntament amb que no es una aventura gaire difícil, va agradar al públic.

Les tres versions que van existir, Amstrad CPC, Commodore 64, ZX Spectrum son pràcticament idèntiques, nomes canviant l’aspecte gràfic. Les versions de Amstrad CPC i Commodore 64 son calcades, encara que curiosament, a una el fons és blau i l’ altra gris.

 

Super Hunchback, Quasimodo torna a les plataformes

 

Encara que Hunchback: the Adventure havia tingut una bona acceptació , durant bastants anys, no vam saber res més del geperut. L’any 1992, quan tots donàvem la franquícia per morta, Ocean Software ens va sorprendre amb el llançament d’un nou títol, nomès per Game Boy. En Quasimodo tornava i ho feia al gènere que l’ havia vist néixer, les plataformes.

Com el seu nom indicava, Super Hunchback era una versió millorada de la primera entrega, aportant coses de la segona i adaptant-lo a temps moderns. Realment estem entre un creuament de Super Mario Bros i el Hunchback original.

Como no podia ser d’una altra manera, l’argument era el de sempre. Esmeralda ha estat raptada i em de rescatar-la, amb la novetat de que el dolent no era Frollo, si no en Halfenpounder. Es veu que Frollo s’ havia avorrit de intentar segrestar a la gitana o directament estava jubilat.

commercialbreak18

Aquesta vegada, l’ acció transcorre en un bosc, no sabem si de París o voltants, i la nostra missió era la mateixa que en Hunchback II: Quasimodo’s Revenge, recollir sis campanes per poder passar a la següent pantalla. Amb la excepció que ara tenim un temps límit i la pantalla no esta limitada només al que veiem. Podem anar en totes direccions i de fet, tindrem que fer-ho.

A les primeres pantalles, les campanes estaran una darrera l’ altre però conforme anem avançant, estaran amagades en qualsevol lloc. La nostra missió serà torbar-les a tota costa o perdérem una vida. Perquè el temps per pantalla esta mes que ajustat. A la que ens despistem una mica, ens serà impossible trobar totes les campanes i arribar al final de pantalla.

Per si semblés poca feina, a mes el joc ens anima investigar. Les pantalles del joc estan plenes de secrets, com per exemple les lletres de paraula EXTRA o passadissos que ens portaran a fases bonus. Podem cenyir-nos a buscar les campanes i ja està, però ens estaríem perdent la meitat que en ofereix el títol.

https://www.youtube.com/watch?v=4yiWlZVLEKU

I es que Super Hunchback és més quasi un joc d’ aventures que de plataformes. La investigació es una part fonamental del títol, quasi no hi ha enemics. Els únics obstacles que torbarem seran els clàssics pinxos, abismes, boles de floc i fletxes. Tot un homenatge al joc original.

Amb un aspecte gràfic bastant bo, Super Hunchback és un dels millor jocs del seu gènere per la portàtil de Nintendo, però la popularitat de Quasimodo ja no era la mateixa. El nou públic no coneixia la saga original de HunchBack i molts dels antics jugadors no van fer cas aquest títol. A més que a Amèrica del Nord, HunchBack no va ser una saga gaire coneguda al seu temps i al Japó, on la portàtil regnava, directament era desconeguda. Cosa que es va notar en les ventes.

Nintendo i Ocean Software van fer publicitat i va rebre força bones crítiques per part de la premsa, però a Amèrica del Nord i Japó, no es van vendre gaires unitats. A Europa si que va tenir un breu èxit, però no el suficient perquè justifiques ressuscitar la saga. El geperut havia sigut ferit de mort.

super-hunchback

Ocean Software es va oblidar per sempre del personatge, condemnant-lo al ostracisme. La compra de l’ empresa per part de Infogrames, va fer que definitivament, Quasimodo fos donat per mort. Més de vint anys després, seguim sense tenir noticies d’ ell.

Una curiositat del joc es que a la pantalla de inici, es pot escoltar la famosa cançò popular Istanbul (Not Constantinople) de  Jimmy Kennedy y Nat Simon.

 

El llegat del geperut, els jocs fets per fans i versions apòcrifes

 

Una verdadera llàstima que una franquícia com Hunchback es deixés morir. Doncs com demostren alguns fans, és una saga molt estimada. Des de fa uns anys podem trobar alguns remakes o reversions del original.

El primer joc per fans, és realment curiós, doncs data de l’any 1983. La revista Your Computer Magazine, que tan sols es distribuïa a Regne Unit, al seu número de desembre, va treure un llistat per poder fer-te el teu propi HunchBack.

Pel que no conegui el que eren els llistats, antigament algunes revistes portaven un llistat d’instruccions per programar els nostres jocs. Si els copiaven correctament i el compilàvem, podíem crear els nostres propis programes.

Alguna de les revistes donaven com a premi diners a canvi de publicar els llistats que els enviaven els lectors. Per descomptat no tots els llistats servien, havien de tenir un mínim de qualitat i ser d’interès.

YourComputer_1983_12_0000
D’aquests llistats hi havia molts tipus, des d’aplicacions a jocs, que solien ser els que més abundaven. D aquesta manera tota una generació va aprendre a programar i els lectors podien obtenir jocs gratuïts, ja que una vegada compilats podíem gravar en una cinta.

P. Hargreaves, va crear la seva versió de Hunchback, tambe anomenada Hunchy com la còpia de Mr. Micro Ltd, quelcom normal doncs Hunchy és un diminutiu de Hunchback i la va enviar a la revista. Com a premi va sortir al número de desembre.

Per descomptat, el joc era molt rudimentari. Els programes creats a base de llistats eren la majoria en Basic, cosa que no permetia fer grans filigranes. De totes maneres, P. Hargreaves te l’honor de ser el primer fan a crear una versió del joc. Sort que aquella època, els drets d’autor no es miraven gaire, si no segurament hauria patit tot el pes de la llei.

Amb el mateix nom, tenim Hunchy, res a veure amb la copia pirata de Mr. Micro Ltd., fruit d’ un concurs que va realitzar AtariAge al 2005. Bàsicament el títol es un port del Hunchback original per Atari 2600. Com a premi per quedar finalista, es va incloure dintre del recopilatori 2005 MiniGame MultiCart. Al mateix any, es va desenvolupar Hunchy 2, que era un port de Hunchback II: Quasimodo’s Revenge.

large_330_2600_Hunchy_1

També tenim Hunchback 96, un joc creat per Dodgy Posse. Un equip format per Neil Shepherd i Derrick Dixon. Desenvolupat al any 1997, estem davant d’un remake creat per aficionats que no esta gens malament.

De Crozza Remakes, uns habituals en la creació de remakes, esta Hunchback. Desenvolupat amb el programa GameMaker, el mateix que va utilitzar Locomalito per Maldita Castilla, es un remake força curiós que respecta l’original, però introdueix coses noves com son la aparició d’aranyes com enemics.

gm

Molt semblant tenim Hunchback de Scottigesoft & Mersey Remakes. La veritat és que és un títol molt pobre, sobretot gràficament. Només val la pena per la curiositat i prou.

Com a joc molt curiós tenim Hunchy 2010, de Powerfist Productions per Atari ST. va sortir només un any més tard que Super Hunchback i la veritat no esta gens malament. La diferencia d’aquesta versió amb les altres és que aquí el geperut és un robot i l acció passa al futur. Encara que a l’hora de la veritat, l’escenari és el mateix de sempre.

Com a mínim, gràficament no esta gens malament i jugablement és força divertit. Si voleu canviar una mica d’aires, aquesta és la versió que més us agradara. O si us fa més el pes que Quasimodo sigui de metall.

Per iPhone tenim, Hunchback, a un preu de 1.99 dòlars. De totes les versions, una de les millor graficament, encara que comparteix gràfics amb el remake de Mick Farrow per PC, anomenat també Hunchback. Segurament siguin uns gràfics genèrics trets d’alguna plantilla o d un altre joc. Doncs a la versió de Mick Farrow, els enemics són soldats romans de Asterix. Tots dos estan força curiosos, contant la versió PC amb l’avantatge de què és gratuït.

screen520x924

I finalment tenim The Hunch de Langford Productions, sens dubte el millor de tots. Aquest joc retorna al geperut als seus orígens, els arcades. I es que aquest remake te tota la aparença de una màquina recreativa de la època, inclús tenint l’aspecte de monitor de tub. A mes, com easter egg, inclou la primera pantalla de Hunchback II: Quasimodo’s Revenge.

Fins aquí arriba el llegat de Quasimodo, el geperut més estimat al món del videojoc. Espero que us hagi agradat aquest viatge i igual que a mi, us hagi transportat a un altre temps, on tothom podia ser un heroi, sense importar l’aspecte físic. Només s’havia de ser valent.

 

Potser també t'agradarà…

15 Comments

  • Moroboshi
    Reply
    Moroboshi
    25 set., 2015

    Déu n’hi do el repàs a aquest entranyable personatge en versió videojoc. He de dir que la novel·la és una de les meves preferides, i em fa ràbia que la gent conegui la història per l’altre títol.

    Només coneixia l’existència del de la Gameboy, no sabia que n’hi havia tants, de videojocs dedicats a en Quasimodo!

    • Reply
      Sikus
      30 set., 2015

      Moltes gracies.Si et fixes es aixi, tothom diu el Geperut de NotreDame, intoxicats bastant pel mon anglosaxo.

      Doncs el de Game Boy va ser el ultim, abans va tindre 3 oficials y el de esports.

  • Rokuso
    Reply
    Rokuso
    25 set., 2015

    M’ha encantat la entrada, déu n’hi do quants clònics!!! No coneixia la “saga” de res (només el llibre, com tothom), tot s’ha de dir, però tot i així ha estat una lectura molt molt entretinguda.

    Em quedo amb el clon del Track & Field, que no té res a veure amb tota la resta i és un WTF amb tota la raó.

    • Reply
      Sikus
      30 set., 2015

      Moltes gracies. Es un WTF en tota regla ni jo el coneixia. I lo del kit per piratejar recreatives ja….

  • Freaky 8
    Reply
    FREAKY 8
    25 set., 2015

    De veras que no pensaba que hubiera hasta un cuasimodo Olimpico!

    Me llama la atención las versiones para Oric, BBC micro etc… Este juego es antiguo….

    Es un personaje que independientemente de los videojuegos es universal y forma parte de todos. Como comenta Moroboshi un personaje entrañable.

    Saludos.

    Pd.: Asperguer XDDDD

    • Reply
      Sikus
      30 set., 2015

      Muy antiguo! De los primero que jugue yo diria.

      La verdad es que aqui consiguieron crear un personaje muy entrañable.

      P.D:

      COMO TE PILLE! XD

      Por cierto, Quasimodo! So bruto! No Cuasimodo

  • Salore
    Reply
    Salore
    25 set., 2015

    Brutal, sense paraules m’he quedat després de llegir aquest tros d’entrada. Molt detallada explicant tots els detalls de cada versió i posant a descobert les versions no tant “oficials”.

    No he jugat mai cap joc de la saga però el joc original el veig bastant interessant i potser algun dia el provaré, ja que comentes que és un joc que no té una dificultat infernal i que és curtet.

    Sikus, tens no tots “mis dieses”, sinó tots els “mis miles” 🙂

    Enhorabona per tant magnífica entrada.

    • Reply
      Sikus
      30 set., 2015

      Moltes gracies. Doncs a Explora Commodore estaba i si tot va be a RetroBarcelona, tornara a estar. 😉

  • Reply
    Sito pixelacos
    29 set., 2015

    Mare meua. Coneixia l’original i el de gameboy, pero no sabia que hi havia tantes versións.

    En aquella epoca, utilitzar les plaques d’uns altres jocs era molt habitual, perque la majoria de vegades les companyes creadores no tenien presupost per disenyar una pcb propia, que era practicament com disenyar una consola, i per tant, el mes facil era fer una copia de la placa d’un altre joc, o directament nomes vendre les roms necesaries per a sustituir les originals. Aixi tal cual. En plan consola.

    Has fet un bon repas molt detaiat sikus. Aixo s’anomena fer una molsupada. Jajjajajaja.

    Enhorabona i gracies.

    • Reply
      Sikus
      30 set., 2015

      Imagino que seria aixo, pero vendre inclus un kit, perque ho facis tu mateix? O_o

      Reconec que Molsupo es mi “maestro y mi pastor” XD

      • Reply
        sito_pixelacos
        30 set., 2015

        Clar!! les roms la majoria de vegades venen en sockets que permeten extraure-les sense necesitat de soldar o desoldar. Si extraus els xips originals y fiques les del joc, ja ho tens. Literalment es el que es fa amb una consola de cartuxos, nomes que amb carcases i tot mes bonico. xdd

  • elxuxo
    Reply
    elXuxo
    2 oct., 2015

    Brillant article o llibre o enciclopedia no se com definir la entrada 🙂

    No he tingut el plaer pero ho faré en breu a les duesprimeres aventures de Spectrum, les dues em semble a mi molt lineals no com amb segones parts d’altres jocs que son molt diferents a la primera o que no aporten res de nou.

    Ara que per mi la millor la de GB 🙂

    FELICITATAS PER L’ARTICLE !!!!

  • Reply
    Sikus
    7 oct., 2015

    Millor la de GB que la original! A la foguera!

    Prova la primera i despres em dius 😛

  • Scroll
    Reply
    Scroll
    13 oct., 2015

    Bufff, espectacular entrada Molsupiana com diuen per aquí dalt. La veritat és que no coneixia el personatge i de fet quan vaig començar a llegir no m’imaginava que tingués una trajectòria en el mundillo tant llarga…
    “Aplaus” per aquesta super entrada que te una feinada enciclopèdica bestial. Bravo!

    • Reply
      Sikus
      14 oct., 2015

      No hi ha per tant, nomes ha sigut investigar..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*