Jocs Ordinadors 13

International Soccer (c64)

L’International Soccer és un joc de futbol pel commodore 64 que va aparèixer el 1983 sota el segell propi de Commodore i fou programat per un senyor anomenat Andrew B. Spencer, esdevenint el primer joc “futboler” del sistema i probablement també dels 4 grans dominadors del mercat dels microordinadors de 8 bits d’ aquell temps (spectrum, amstrad, commodore i msx).

A part, com vaig explicar fa poquet, és un joc que tinc en alta estima per suposar el meu “debut” en el món dels videojocs, i com el considero un dels millors títols esportius de la màquina (tot i la seva senzillesa i antiguitat), tard o d’hora havia d’acabar dedicant-li una entrada com Deu mana lloant les seves virtuts.

El meu International Soccer
El meu International Soccer

De totes maneres, abans de posar-me a parlar del joc en si mateix, vull comentar algunes curiositats:

– Encara que el joc sigui un desenvolupament de Commodore, si ens fixem en la caixa del joc, podem llegir el nom de “Bally Midway”, una altra companyia ben coneguda al món de les màquines d’ entreteniment, especialment dels pinballs. I tirant del fil, podem remuntar-nos fins l’any 1967-68, quan Bally va comercialitzar una preciosa màquina “arcade” electromecànica (barreja de pinball i futbolí) anomenada “World Cup Soccer”, que fins i tot podría ser l’origen de la llicència.

Bally World Cup Soccer...l'origen de la llicència?
Bally World Cup Soccer…l’origen de la llicència?

– El joc va aparèixer originàriament en cartutx, i en molts casos, venia de regal junt amb l’ordinador. Anys més tard també es va poder veure en format cinta de casset, i quan Commodore es va estavellar amb la seva consola c64GS (una desastrosa consolització de l’exitós commodore 64), el va reeditar en un cartutx de multijocs junt amb el popular Klax, el Fiendish Freddy i el Fimbo’s Quest.

La consola 8 bits de Commodore
La consola 8 bits de Commodore

– El llegendari Jon Ritman anomena l’International Soccer de c64 com el joc que totes les companyies volien tenir al Spectrum, i tot i no haver-lo jugat mai ni estar massa interessat en l’esport, va ser el motiu pel qual va crear el seu propi joc de futbol. Aquest títol seria ni més ni menys que el famosíssim Match Day, i junt amb la seva segona part, estan considerats per molts dos dels millor videojocs de futbol de l’època dels 8 bits.

El llegendari Match Day del Spectrum
El llegendari Match Day del Spectrum

– Tot i no ser una seqüela oficial, el videojoc de 1988 Emlyn Hughes International Soccer per c64 (i posteriorment per amstrad, spectrum, amiga i atari st) pren la base jugable –sobretot els gràfics- de l’international Soccer i el millora amb nous moviments, equips i competicions.

Emylin Hughes...International Soccer "evolucionat"
Emylin Hughes (c64)…International Soccer “evolucionat”

– A més, l’International Soccer es va reciclar i adaptar transformant-se en un joc de bàsquet anomenat…International Basketball, quina sorpresa!

International Basketball...amb publicitat "real" i tot!
International Basketball (c64)…amb publicitat “real” i tot!

– Per últim, al divertídissim (i força desconegut) videojoc de l’Oest High Noon (Ocean), el disseny dels personatges, i sobretot de les ballarines de cancan, és pràcticament el mateix del dels jugadors i la “princesa” que ens entrega la copa de campions a l’International Soccer… tot apunta a que el mateix Andrew Spencer va treballar al joc d’Ocean.

High Noon (c64) o en castellà "Solo ante el Peligro"
High Noon (c64) o en castellà “Solo ante el Peligro”

El joc

Hem explicat que estem davant un joc històric i que, a més, per mi té una càrrega nostálgica afegida força evident. Però segur que si no sou gaire fans del commodore us preguntareu si pot estar bé un joc de fútbol de 1983, un any en el que alguns no havieu ni nascut, i si val la pena donar-li una oportunitat.

I la meva resposta no només és afirmativa, sino que no tinc cap problema en dir que avui dia segueix sent un dels videojocs de futbol més directes i divertits per fer una partideta rápida sense complicacions.

Així, només has de connectar la palanca de control al port 2 (no es pot jugar amb teclat), i amb les tecles de funció (F3, F5, F7) triar si jugues contra un amic (en aquest cas, obviament també necessites joystick al port 1) o contra la màquina, els colors de la samarreta de cada equip (entre 6 disponibles), i si jugues sol, el nivell de dificultat de la màquina (del 1 al 9), res més, ni lligues, ni campionats (ni tants sols equips) ni tandes de penalts (de fet, el joc no té penalts ni faltes) …bé, té un mode per optimitzar els gràfics en pantalles verdes o en blanc i negre, però això avui ja no té gaire rellevància.

Preparats per començar
Preparats per començar

D’Aquesta manera, la proposta de l’International Soccer és simple però resisteix genial el pas del temps: un partit de 200 segons per part (el temps no s’atura quan la pilota surt fora ni en els gols), amb la palanca de control dirigeixes sempre el jugador que està més a prop de la pilota (perque no hi hagi dubtes, li canvia lleugerament el to del color de la samarreta), un cop tens “la bimba”, avances amb l’esfèrica ben engantxada al peu (o una variant molt característica del joc, avançant donant tocs amb el cap a l’estil del millor Ronaldinho) i com els millors jocs d’aquells temps, amb un botó ho fas tot i sorprenentment la cosa funciona prou bé (igualet de senzill que els jocs de futbol d’ara!).

És a dir, el butó del joystick serveix per xutar (incloent diagonals), per rematar o controlar amb el cap, per passar-la o per fer una intervenció amb el porter…és veritat que no són gaires accions, però n’hi ha de sobres per jugar.

Això és mig gol!
Això és mig gol!

Pot ser us preguntareu com es roba la pilota (ja que no hi han entrades ni “segades), com es canvia de jugador o com es controla el porter.

Molt fácil, per exemple, per prendre la pilota només has de passar pel costat del jugador que la porta –que sempre va més lent que els jugadors sense pilota-, interceptar-lo i canviar de direcció…és a dir, no fa falta apretar cap butó, encara que sempre pots optar per prendre-li dels peus “xutant-la” en una altra direcció.

El canvi de jugador de vegades pot ser una mica caòtic, però si penses que t’han assignat un jugador que està massa lluny de l’acció (sobre tot en defensa), el truc està en sortir-se de la pantalla, ja que llavors et cambiaran automàticament a un company més proper, i pel que fa al porter, aquest és semi-automàtic i només li podem dir que intenti fer una aturada prement el butó quan ens xutin en contra (ell ja es tirarà sol cap a la direcció del xut, això si, sempre rebutja però mai atrapa la pilota).

El futbolista amb la pilota és de l'equip vermell, però la seva samarreta és diferent per saber que el controla el jugador
El futbolista amb la pilota és de l’equip vermell, però la seva samarreta és diferent per saber que el controla el jugador

El major problema del porter és que, de vegades, no sabrem el moment exacte en el que l’estem “controlant” quan també tenim un defensa dins l’àrea, i algun cop pots donar-li al butó pensant que el defensa farà un rebuig i enlloc d’això veure com el porter es llença i deixa la porteria buida per una rematada fácil…però en general tot funciona prou bé.

Pel que fa a l’apartat visual, els jugadors són grans i pixelats (hi ha gent que els hi semblen ninots de lego), i gràcies a la bona programació del joc es mouen amb una fluïdesa i velocitat perfecte, ni molt lents ni massa ràpids. A més, la pilota té una “física” senzilla però efectiva (amb bots inclosos i rebots contra els cossos dels futbolistes), el camp llueix suficientment bé amb uns gràfics nets i definits, l’estadi té publicitat i públic, i l’intel·ligència artificial de la màquina, sense ser res de l’altre món, als nivells més elevats ens farà suar de valent fins que siguem uns “mestres” del joc …encara que com a bon títol esportiu, on guanya més sens dubte és jugant a dobles contra un amic.

Contra un amic, la millor opció
Contra un amic, la millor opció

En definitiva, un joc amb més de tres decades a les espatlles però que captura l’esència del futbol com el primer dia, un joc simple, senzill, directe i perillosament addictiu, què més voleu? Una copa pel guanyador? Ah! m’oblidava, també la tenim, i amb cerimònia d’entrega inclosa!

The chaaaampiooons!!!
The chaaaampiooons!!!

Jugueu-lo, que no us en penedireu!

Gràcies Andrew B. Spencer!
Gràcies Andrew B. Spencer!
T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

13 Comments

  • Reply
    Xavi Ramiro
    12 maig, 2015

    Molt bon article, enhorabona! Aquest també va ser el meu primer joc de Commodore 64 (efectivament, em venia amb l’ordinador) i en tinc molt bon record. Finalment em vaig carregar el cartutx, crec que posant-lo o traient-lo amb el C64 encès, en un moment que anava despistat. Molts anys després el vaig recuperar amb l’emulació.

    Un altre dia, pots parlar de l’Attack of the Mutant Camels, que segur també el vas jugar 😉 Salutacions!

    • Reply
      Molsupo
      12 maig, 2015

      Merci Xavi! Llàstima lo que et va passar amb el teu cartutx, però si vens a l’Explora Commodore aquest dissabte, passa’t per l’estand de retroscroll, pregunta pel molsupo i si vols fem unes partidetes 😉

      M’Apunto la petició, però et confesso que no vaig jugar al seu temps als camells mutants (el coneixia només d’oïdes, com no tenint el títol que té) i crec que només l’hauré posat un parell de cops a l’emulador…mola, ja tinc deures! 😉

      Salutacions!!

  • Reply
    FREAKY 8
    12 maig, 2015

    Ese cartucho! que bueno. Molsupo el fútbol no es lo mio pero vaya pedazo de entrada. Gran análisis como siempre.

    Nos vemos!

    • Reply
      Molsupo
      12 maig, 2015

      Muchas gracias por estar siempre ahí comentando, Friki8! Nos vemos y viciamos el sábado! 😉

  • Reply
    Paco Herrera
    12 maig, 2015

    Quina entrada més bona. Va sér el meu primer joc. International Soccer no era només “el joc que et regalen amb l’ordinador”. És un gran joc, molt divertit i molt ben fet, i més si tenim en compte la seva data de publicació. Vaig jugar moltíssim amb el meu germà. A mi també m’agradaria jugar contra algú de vosaltres, fa molt temps que no jugo contra cap humà…

  • Reply
    Salore
    13 maig, 2015

    No he jugat mai al joc però amb el què m’agradaven abans els jocs de futbol m’encantaria fer-hi alguna partideta. Em quedo meravellat dels gràfics per ser un joc de 1983, brutals. Espero poder-lo veure en moviment el dissabte.

    Jo ja no sé quin qualificatiu dir per les teves entrades, per molt llargues que siguin sempre són molt interessants, disteses i aportant dades molt didactiques.

    Ens veiem dissabte 🙂

  • Reply
    sito_pixelacos
    13 maig, 2015

    Els jocs de futbol es un dels pocs generes que en la meua opinio mes ha perdut amb el pas dels anys. Es una opinió personal, pero es l’unic genere al que abans jugava molt i que ara no jugue a cap actual.

    Bon analisi, chaume!

  • Reply
    elXuxo
    15 maig, 2015

    Com sempre gran anàl lisis Molsu !

    Jo no vaig tenir la sort de poder-lo provar a l’època. Però després d’haver-lo provat realment és un molt bon joc. Ja feu ben fet els experts de la matèria en dia que és dels millors jocs de futbol que s’ha fet mai.

    Per cert a mi tots els jocs de futbol m’han semblat sempre una mica caòtics!!!!

  • Reply
    Sikus
    20 maig, 2015

    Encara que ya sabeu que no soc gaire futbolero, la veritat es que aquest joc es veu molt be.

    Contant la epoca y sistema que era, la veritat es que es veu molt be, com aminin en grafics.

  • Reply
    Murshus
    29 maig, 2015

    Molt bona entrada Molsupo, llargueta però gens aburrit.

    Mai he probat el International Soccer però, pel que dius, té molt bona pinta. Quan aconssegueixi el meu propi Commodore 64 tingues per sabut que el probaré.

    Moltes gràcies per il•luminar-nos amb aquesta entrada 😉

  • Reply
    Pep
    18 des., 2015

    Bon dia, els texts apassionants mereixen revisions, ço és correccions ortogràfiques i de llengua. Per ex. “A part, com vaig explicar fa pou D’AIXÒ, és un joc que tinc en alta estima perQUÈ REPRESENTA el meu “debut” en el món dels videojocs, i com QUE el considero un dels millors títols esportius de la màquina (tot i la seva senzillesa i antiguitat), tard o d’hora havia d’acabar dedicant-li una entrada com DÉu mana lloant-NE LES virtuts.

    • Reply
      Molsupo
      18 des., 2015

      Moltes gràcies pel comentari i per totes les correccions.

      Per cert, a part de corregir un paràgraf concret, has llegit la resta de l’entrada? coneixies el joc? quin va ser el teu primer videojoc (si és que t’agraden els videojocs)?

      Va, i com m’has corregit “de gratis” (notis l’ús de cometes) t’ho agrairé amb un consell “obsequi de la casa”: si et molestes a fer un comentari únicament i exclusiva per assenyalar errors i després les correccions no venen acompanyades d’una explicació que ens serveixi per aprendre dels errors, tal vegada el comentari no acabi sent gaire didàctic però si bastant pedant.

      Salutacions!

  • Reply
    Bieno
    31 des., 2015

    No havia vist aquesta entrada ;D
    Genial i un joc maravellos, sobretot per quan es va fer. Va ser, tambe, el meu primer joc al c64 que vaig provar i em va encantar. Em vaig passar, amb el meu germà, un munt de hores jugant entre els 2 i fent “mundialitos”

Respon a elXuxo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics