Altres 11

La curiositat de l’accident de cotxe a Resident Evil 2

Un joc, dos personatges.

Resident Evil 2 és un dels jocs insígnia de la Playstation, malgrat que posteriorment s’ha publicat per molts altres sistemes, és evident que la versió de psx és la més emblemàtica. El 1998 Capcom llançava la continuació directa del survival horror “original” en la que aquesta vegada seria en format de doble compacte.

Aquest cop l’amenaça era encara més gran que a la primera part. Leon S. Kennedy i Claire Redfield de forma separada arriben a Racoon City i descobriran que aquesta està infestada de zombies.

Bé com sona ja evident, el doble compacte s’explica perquè cada personatge tindrà el seu propi disc.

leon_claire

 

Escenari A | Escenari B

Però la veritable essència de RE2, i que el fa un joc únic i molt original en la saga, no és el fet de controlar dos personatges diferents en dos discs diferents, si no el concepte innovador dels escenaris.

En realitat els personatges no tenen un “ordre” concret (tot i que els disc si que estan numerats amb Leon 1 i Claire 2), el que te un ordre son els escenaris. Aquest ordre no es pot canviar, de manera que quan comencem una nova partida farem l’escenari A i quan l’haurem acabat guardarem la partida i haurem de continuar-la amb l’altre CD per fer l’escenari B.

Els dos discs de RE2
Claire /A i Leon /B o Leon /A i Claire /B ?

En realitat els dos escenaris passen en el mateix temps però es juguen des de dos punts de vista diferents. Això permet doncs que Claire i Leon entrellacin les seves histories i que tot sigui força curiós i inclús rejugable a causa del seu bon disseny. Per exemple mentre a l’escenari A veurem un helicòpter estavellat, en l’escenari B veurem què és el que causa que l’helicòpter caigui.

Sigui com sigui el nostre primer objectiu del joc, a part de sobreviure, serà arribar a la comissaria de policia. Quan estem en l’escenari A ho farem travessant els carrers de Raccoon City, mentre que quan ja som al B ho farem per la part posterior de la comissaria.

El joc és considera completat, i veiem la totalitat de la seva historia, completant els escenaris A i B.
Un cop fet això veurem l’escena final llarga.

La trobada entre Leon i Claire.

Cada personatge compta amb la seva pròpia introducció, ja que els personatges no es coneixen prèviament i arriben per separat a la ciutat. Arriba un punt però que els seus destins es creuen i comparteixen escena de presentació.

Posem pel cas que comencem una partida nova posant primer el CD de Claire, o sigui que farem Claire /A.

Claire arriba a la ciutat i s’atura a un restaurant per ves a saber què (demanar informació? menjar una mica? Te pipí?). Al entrar observarà com una persona darrera la barra se n’està menjant una altra. Persona? No, ja no, ara és un zombi. Claire atemorida busca la porta de sortida i just en aquell moment troba un home apuntat-la a la cara. Per sort el nostre policia preferit sap veure la diferència entre una noia bonica i un zombie, i dispara al front del fastigós monstre.

A partir d’aquest moment les introduccions dels personatges seran la mateixa.

O no?

Claire i Leon trobada
La mítica primera trobada entre Claire i Leon
La fugida i accident de cotxe.

Mentre fugen del perill els nostres protagonistes trobaran un cotxe de la policia (obert i amb les claus al contacte mira quina sort) i poden fugir deixant enrere, com a mínim de moment, aquest malson.

001
Leon i Claire pugen al cotxe de policia. Leon com a conductor i Claire com a copilot.

No son conscients però, que just darrera seu, a la carretera, un camioner ha sigut mossegat per un zombi i està perdent el control d’un camió “cuba” d’una gasolinera propera. El tòpic de les pel·lícules del gènere el trobarem uns segons més tard quan descobrim que als seients de darrera els acompanya un zombi que un cop es desperti, provocarà que en Leon (recordem que ell conduïa) perdi també el control i acabi estavellant el cotxe contra una paret.

Quan pateixen l’accident, el zombi queda inutilitzat, i en principi en Leon i la Claire estan en bones condicions tot i que una mica espantats i masegats.

LeonClaireZombie
L’inesperat (o no) zombie de l’interior del cotxe marcarà el desenvolupament de l’aventura i la creació dels dos escenaris.

 

El camió que explota i els dos camins.

Bé, (ja acabo tranquils) recordeu el camioner? Doncs ja no sap conduir perquè ara és un zombi. Aquest estamparà la màquina plena de gasolina (o diesel) just a sobre del recent accidentat cotxe de policia dels protagonistes. De fet hauran de sortir ràpidament de dins l’auto abans que tot es converteixi en un infern de ferros roents.

I com surten? Doncs per la porta clar. Leon per la del conductor i Claire per la del copilot. Leon acabarà al escenari B, que és la part posterior de la comissaria, i Claire a l’ A, la part dels carrers de Raccoon City.

002

003
Els dos protagonistes queden separats per les flames. Cada un va a parar a un escenari diferent. A o B

 

La curiositat del detall de Capcom.

Però que hagués passat si en comptes de posar primer el CD de Claire, hagués començat la partida amb en Leon? Evidentment aleshores estaríem jugant l’escenari A amb un personatge diferent, però com s’explicaria que Leon sortint per la banda del conductor acabés a la part A i no la B?

Bé, qui és fixaria en això? Doncs en aquell moment Capcom va pensar que tot havia de quedar ben empaquetat. I va decidir fer que l’accident de cotxe fos diferent depenent de quin era l’ordre dels personatges en els escenaris. En definitiva si juguem primer amb la Claire i després amb en Leon el cotxe pateix un xoc frontal, mentre que si ho fem al rebés el xoc sempre serà a la part posterior.

Mentre que si començàvem amb la Claire el xoc era frontal, si ho fèiem amb en Leon el cotxe faria un “trompo i xocava amb la part posterior a la paret i faria que la banda de Leon enfoqués al escenari A. D’aquesta manera tot tenia coherència al el jugar el joc complet (A i B).

Us deixo un vídeo on es pot veure la diferència en l’accident.

Podeu adonar-vos a més, que si el xoc es a la part posterior, Claire s’adonarà mirant endavant, que el camió els està a punt d’envestir mentre que si el xoc es per la part davantera, serà en Leon qui veurà el mateix destí, però a través del retrovisor central. També es veu la diferència en la manera que el zombie surt disparat al moment del xoc.

Aquesta tonteria em va fer veure a quin nivell de detall havien dissenyat el joc. És veritat que un cop comencem a jugar hi han altres coses que fan trontollar la connexió dels dos personatges, però al final no son més que coses de la pròpia jugabilitat i majoritàriament el joc te un forta solidesa en aquest aspecte.

Capcom aquí vas estar fina!

Conclusions.

Bé, la primera conclusió que tinc es que realment no estic bé del cap, (voldria remarcar-ho, crec que ho posaré en negreta i subratllat), no per haver-me adonat d’aquesta infimitat tant gran del joc, si no que encara em sembla pitjor fer-ne una entrada dedicada, així que demano disculpes públicament per fer una entrada tant llarga d’una cosa tant petita, i potser per a molts de vosaltres lògica o evident.

Resident Evil 2 és per a mi un top10 dels millors jocs de la historia (ale! toma ya!) per moltissimes coses, i he de dir que quan hi vaig jugar en el seu moment em va semblar brutal, tant brutal com em sembla a dia d’avui. Tot jugador es mereix un resident evil 2 a la seva vida, i us ho diu algú que no és fan ni dels zombies ni del cinema per l’estil.

També he de dir que jo vaig començar jugant Claire /ALeon /B però que amb el temps vaig fer els escenaris amb els personatges al revés i això em va fer-me adonar d’aquesta curiositat, que no és la única…

Personalment trobo més lògic l’accident en el qual el cotxe pica frontalment, ja que em sembla difícil pensar que un cotxe que està fent un trompo descontrolat pugui arribar a picar amb la part posterior amb la suficient perpendicularitat a una paret com perquè un dels passatgers (el zombie) surti propulsat per la finestra posterior.

Així que aprofito per demanar-vos:

Vosaltres us havíeu fixat mai amb això?

En quin ordre jugàveu els escenaris?

Quina opinió us mereix Resident Evil 2?

I tot el que vulgueu clar 😉

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

11 Comments

  • Reply
    Freaky8
    8 oct., 2015

    Efectivament no estàs be del cap però si de….si de….hemmm….hem….res.

    No lo he jugado. El residen Evil uno si. Para PSX y la ambientación sonora ya giñaba….XD.

    Saludinis.

    • Reply
      Scroll
      13 oct., 2015

      xD
      Veus, doncs jo al 1 no l’he jugat… bé, en realitat si però era una versió piratona de PC i es quedava penjat molt al principi. Mira que m’agrada el 2, el 3 el 4… algun dia mhe de posar amb l’1. Salut company!!!

  • Reply
    Jon
    8 oct., 2015

    No he jugat als Resident Evils perquè mai m’ha atret el gènere, però sempre resulta interessant llegir curiositats com aquesta 🙂 em flipa molt que te n’hagis adonat xD

    • Reply
      Scroll
      13 oct., 2015

      Jo tampoc soc un expert en el gènere ni en les pelis o sèries d’aquest estil… de fet per exemple la sèrie Walking Dead no m’atrau gens i mira que li he donat oportunitats… en canvi Resident Evil te aquell “tonillo” tant guapo <3
      Gràcies per passar company!

  • Reply
    Adol3
    8 oct., 2015

    Cuando se catalogó a RE2 como uno de los juegos mejor programados de la historia, no era sólo por echarle flores, es que es así.

    Brutal.

    • Reply
      Scroll
      13 oct., 2015

      Es que detalles como estos son impagables. Saludos y gracias por pasar 🙂

  • Reply
    Salore
    9 oct., 2015

    Per començar, i que no serveixi de precedent :-P, felicitar-te per el bé que has explicat la situació que ens presenta el joc i els detalls que diferencien un camí i l’altre.

    Responent a les qüestions que ens llances diré que el joc no el vaig jugar a PSX, sinó que el vaig jugar a la Game Cube el 2004.
    Després de tants anys d’haver-lo jugat no recordo sí vaig adonar-me de les diferències d’un o l’altre, encara que amb el poc que em fixo amb les coses segur que no vaig adonar-me’n.
    Fa poc, quan comentàvem el tema em va venir al cap l’existència d’aquest detall però en el seu temps no ho recordo.

    Respecte a la segona pregunta, tornem a la falta de memòria. Com que el joc de Game Cube només va amb un mini DVD doncs no recordo l’ordre però segurament que va ser primer Claire A / Leon B.

    I arribant a l’última pregunta… Resident Evil 2 va ser el quart RE que vaig jugar. Primer va ser el RE Code Veronica a la PS2 i després el RE Remake i RE 0 a la Game Cube. Tot i jugar el RE2 a la Game Cube és com si l’hagués jugat a la PSX ja que la versió de GC no aporta cap millora gràfica ni afegits a l’hora de jugar.
    Després de passar-me la primera part vaig quedar molt satisfet del joc però al completar el joc sencer i veure com havia intercalat els relats d’una banda i l’altra, després de veure coses en un i les explicacions perquè havien passat en l’altre i de les implacables persecucions del Mr. X, vaig tenir la sensació que acabava de jugar un joc que marcaria època i que a partir d’allí, molts jocs copiarien la narrativa que havia exhibit RE2. Amb lo de la narrativa em vaig equivocar, no recordo gaires videojocs que hagin explotat la manera d’explicar els esdeveniments del joc i intercalar-los de la manera com va fer RE2.

    No sóc gens amant del gènere del terror, ni en pel·lícules, llibres o videojocs, però la saga RE, i sobretot RE2, em van tenir fascinat durant molt temps. RE2 és una obra mestra que s’entén com a fill del seu temps, ja que els controls que exhibeix ara mateix són molt ortopèdics i de difícil acceptació, però que a nivell de història i sobretot narrativa, és dels més grans que hi ha.

    Perdoneu el rotllo però algú ho havia dir 🙂

    Big boss, als seu peus.

    • Reply
      Scroll
      13 oct., 2015

      xDDDD ai parfavart que no serveixi de precedent eh?
      Doncs jo el code veronica el tinc per PS2 i per Dreamcast i tot i que l’he jugat força no mel he passat i m’agradaria fotre-li.

      Respecte a quan parlàvem del RE3 i tu deies que no t’acabava d’agradar, tens certa raó que no va seguir la estela del 2 i que està clarament per sota del 2, però tot i així jo que vaig jugar al 2 en el seu moment, quan va sortir el m’hi vaig tirar de cap i em va molar molt. Sobretot per les millores en el control, perquè aquest 2 es molt guapo però a vegadeeees pfff, en canvi el 3 ho millora.

      I del 3 el que és molt destacable i que em va molar molt es que vas molt pels carrers de racoon city just una de les coses que vaig trobar a faltar en el 2.

      Gràcies pel teu mega comentari amb les teves experiències de la saga.
      Salut salore!!!

  • Reply
    Sikus
    14 oct., 2015

    Doncs no m¡habia donat mai compte, perque casi mai he jugat amb aquest ordre. Molt encombiable la labor de Capcom, de cuidar fins i tot el ultim detall. Per coses com aquestes, era una de les grans.

    He de aclarir, que amb lo despistat que soc, encara que hagues jugat 1000 vegades, 500 en cada ordre, no me habria donat compte.

  • Reply
    Murshus
    23 oct., 2015

    Realment mai m’hi havia fixat en aquest detall tot i que he començat l’escenari A tant amb la Claire com amb en Leon. Això fa veure el gran nivell de detall que van mantenir.

    El primer cop que hi vaig jugar vaig escollir la Claire basantme en la experiència del primer Resident Evil ja que jugar amb la Jill és més fàcil que jugar amb en Chris.

    Molt bon article de descubriments! M’encanta descobrir aquestes curiositats del vudeojocs.

Respon a Murshus Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics