Jocs 24

La Família Addams per a NES

1

Si una família ens ha marcat a molts la vida aquesta és, sens dubte, la Família Addams. Si, ja sé que han caigut més flaps amb Maureen McCormick a The Brady Bunch i sempre la durem al cor, però em refereixo a una serie on tots els seus personatges ens hagin enamorat. El Sr. Gomez, Morticia, l’oncle fètid, Pèricles i Dimecres, l’àvia de la família, el majordom i se’ns dubte ‘La cosa’. Molts de nosaltres hi veiem les nostres famílies o a algun familiar reflectida en ella. Potser aquesta era la idea inicial del creador d’aquesta família, el dibuixant Charles Samuel Addams.

2

Els més jovenets de tots recordaran fàcilment haver vist la pel·lícula de 1991 [ aquí llueix guapíssima Anjelica Huston ], en la que la família ha d’aconseguir derrotar a Tully Alford, advocat i gestor, que vol quedar-se amb tota la fortuna familiar i deixar als Addams sense cap de les seves possessions.

3

Doncs bé, aprofitant la tirada de la pel·lícula ens arriba a través de Ocean (com altres títols de Paramount) en videojoc per a Nintendo Entretaintment System. Un temps abans va arribar també per a la NES el joc Fester’s Quest programat per SunSoft però aquí el protagonista és l’oncle fètid i la temàtica és molt diferent. La veritat és que aquest joc va sortir per a moltíssimes plataformes, des de micro ordinadors d’amstrat, Commodore y Spectrum, fins a consoles de 8 i 16 bits, portables o no, com són la NES Master System, PC Engine, Snes, MEgaDrive, GameBoy o GameGear.

Addams Family Pinball

Avui però us parlaré en concret del joc de NES perquè el tinc i perquè hi he dedicat unes quantes hores, no entrarem en comparacions entre plataformes.

Aquest és un joc de plataforma pur i gens senzill. M’atreviria a dir que és el més complicat dels que he jugat de NES.

El joc comença a l’entrada de la mansió dels Addams, i és l’únic nivell on l’acció es desenvolupa fora del recinte de la mansió [posteriorment sortirem a l’exterior però ja dintre dels confins de la propietat]. Durant tot el joc el nostre personatge serà el Sr. Gomez sense opció de canviar-lo. Entre fantasmes, calaveres i d’altres perills haurem de fer entrar al protagonista dins de casa.

famili1
Un cop dins de casa haurem d’alliberar a tots els altres membres de la família que troben repartits per diferents nivells, haurem d’ aconseguir certs objectes que ens permetran avançar de nivell i seran imprescindibles les claus que ens permetran moure’ns per tota la mansió. Per tots els recorreguts trobarem sacs de diners i objectes preciosos que haurem d’agafar, ja que, són la fortuna familiar.

famili2

En el primer moment en el qual entrem a la mansió ens trobem amb la declaració d’intencions del joc. Sense cap sentit, ni previ avís i sense capacitat de reacció ens caurà al damunt una llum d’aranya. Aquesta serà l’única cosa que us avançaré del joc, però em sembla important comentar-ho perquè veieu la mala llet que es gasten la gent de Nintendo que són com Satanàs i queda clar que SEGA això no ho faria mai.

Dins la casa masses objectes intentaran acabar amb nosaltres i molts altres enemics, com zombis, rates, plantes carnívores, aranyes. Aquests elements assassins de Gomez estan per tota la mansió sense cap ni peus. Ens trauran vides per tot i a vegades a la força així que estigueu preparats per a premer a la tecla del continue.

famili3

Quan he comentat que ens mourem per tota la finca em referia exactament a tota la finca en la seva globalitat des de el pis més profund fins a les golfes de l’àtic. Això permet que hi hagi molt decorats i molt diferents, així doncs el joc esdevé força llarg, entre d’altres perquè hem d’anar resolent el puzle per avançar nivells i per això haurem d’anar endavant i endarrere contínuament. Tots els decorats estan molt treballats. En especial a mi m’agrada molt la fase del gel [suposo perquè hi surten pingüins i aquí som molt de Linux, o potser perquè algun membre de la família RetroScroll, del que no diré el nom, duu el protagonista del Pinguin Adventure tatuat a la natja dreta]. Objectes animats per a tota arreu i tots els detalls molt curats i treballats.

famili4

La jugabilitat és genial, difícil però genial. Al paràgraf anterior us comentava lo de la meva pantalla preferida. Doncs bé, com que ens mourem sobre el gel no podrem frenar en sec perquè la inèrcia del Sr. Gomez serà la de seguir patinant una miqueta endavant. Tot molt ben treballat. En alguns punts del joc se’ns exigirà massa precisió en els salts, però en general ens n’acabarem sortint.

famili5

La música és prou encertada tot i que en aquest cas és un tema complicat. El tema principal és la banda sonora de la família Addams, que ara mateix esteu tararejant mentre feu clicar els dits, i ens acompanyarà en tot moment excepte en certes pantalles. El problema és que entre que el joc és complicat i que la música es pot arribar a fer repetitiva la veritat és que fóra normal que perdéssiu els nervis.

600full-the-addams-family-photo

En definitiva un joc molt distret imprescindlibe per a qualsevol fan d’aquesta familia. Proveu-lo a jugar en qualsevol plataforma perqué val molt la pena! I si us plau…deixeu de tararejar la cançoneta si podeu!

 

Potser també t'agradarà…

24 Comments

  • Moroboshi
    Reply
    Moroboshi
    5 febr., 2015

    Interessant i profund repàs d’un clàssic, perquè ho és. He de confessar que jo encara no he vist les pel·lícules de la Família Addams, i és que insisteixen en emetre a televisió només la segona, mai la primera. Igual que els va costar la vida emetre Alien 3 després de programar les parts 1, 2 i 4 de la saga milers de vegades.

    És clar que un dia la podria descarregar, però bé, que vaig créixer sense veure-les pel motiu que dic. Sí que vaig veure alguns capítols de la sèrie de dibuixos, i trossos de la sèrie d’imatge real que van arribar a fer al canal 33, si no recordo malament, en horari de tarda.

    Precisament la sèrie de 1964 era el referent del primer videojoc que se’n va fer, i ho dic perquè el 1989, any d’aparició d’aquell títol, el Fester’s Quest també de la NES, encara no s’havia estrenat la primera pel·li. En fi, si voleu aquí teniu l’entrada que en vaig fer el 2009: http://3botonsistart.blogspot.com/2009/07/cinema-i-videojocs-la-familia-addams.html

    Ara bé, la profunditat i el coneixement amb què en Xuxo tracta aquest joc fa que l’entrada de Retroscroll sigui el referent.

    • elxuxo
      Reply
      elXuxo
      6 febr., 2015

      Ja he llegit i comentat la teva entrada. M’ha agradat molt. Això de poder veure la comparació entre plataformes és molt curiós! Bravo!

      Com et dic a la teva entrada a mi també m’ha passat això de no haver vist algun clàssic i al final no m’ha quedat altra opció que descarregar.

      Evidentment intentaré seguir tots els teus anàlisis de Cinema i Videojocs!

      Gràcies Moroboshi!!!

  • Reply
    sito_pixelacos
    5 febr., 2015

    Aquesta es la versió que menys m’agrada. La de spectrum m’agradava mes inclos.

    Jajjajaja la ultima frase de l’analisi es la que mes m’ha agradat, perque es just el que estava fent mentres ho llegia. Xdddddd

    • elxuxo
      Reply
      elXuxo
      6 febr., 2015

      Bona senyal si t’agrada l’última frase! Suposo que hauràs llegit tot l’anàlisi, a no ser que segueixis el sistema japonès i llegeixis els paràgraf de final a principi, tot i que llavors l’ultima frase hauria de ser la introducció;)

      Al de spectrum no hi he pas jugat, aquest cap de setmana estaria bé tastejar-lo!

      Gràcies Sito kissis!!!

  • Freaky 8
    Reply
    FREAKY 8
    5 febr., 2015

    Este si que lo jugué en el Amiga 500 y vale la pena! Muy muy buenos gráficos.

    La foto de Fetido no tiene desperdicio XDDDD

    Genital como siempre Xuxo!!!

    • elxuxo
      Reply
      elXuxo
      6 febr., 2015

      Lo que nos preguntamos todos es: Hay algún juego de A500 al que no hayas jugado?

      PD: VICIADO DE LA A500!!!!

    • Reply
      sito_pixelacos
      6 febr., 2015

      El de amiga jugaba en otra liga. No tiene nada que ver. jajaja. Ese era una version virtualmente identica a la de consolas en 16 bits. Con alguna carencia grafica como fondos y demas, pero virtualmente identica. En ocho bits se hicieron juegos muy disitntos.

  • Moroboshi
    Reply
    Moroboshi
    5 febr., 2015

    Per cert, això de l’Anjelica Huston guapa… a veure, pot ser bona actriu, però guapa… uf… això és tenir molta imaginació. Però si sembla un tio! XD Sobretot ara de gran.

    • elxuxo
      Reply
      elXuxo
      6 febr., 2015

      Ah! es que soc una mica viciós….XD

      De la Maureen McCormick no dius res? huhuhu

      • Moroboshi
        Reply
        Moroboshi
        6 febr., 2015

        T’anava a dir precisament que calculo que tenim més o menys la mateixa edat, i diria que jo sóc més gran, i la tia aquesta és anterior a la meva època! XD

        Ho vaig considerar una exageració humorística

        • elxuxo
          Reply
          elXuxo
          6 febr., 2015

          Servidor del 81. Amb Anjelica Huston no ha caigut cap “gayolina” però amb si amb Maureen McCormick i Kerri Green entre moltes altres 🙂

          És més…de pensar-hi m’estic posant…així que fai a fer feina feina HUHUHUHU

          • Moroboshi
            Moroboshi
            9 febr., 2015

            Jo del 82! xD

            Però si bé he considerat i considero atractives unes quantes dones sensiblements més grans que jo, quan es tracta d’una bellesa de la televisió o el cinema que ho era fa moltíssims anys la cosa canvia. Mai no m’agradarà la Sofia Loren xD

  • Reply
    Murshus
    5 febr., 2015

    Maleït!!!! No puc treure’m la cançó del cap!!

    Mai he jugat a aquest joc però recordo veure una vegada rere un altra un VHS de Nintendo que tenia en el que sortia la versió de SNES. Sempre que veia els jocs en vídeo m’imaginava jugant-hi hahahaa.

    Un article molt entretingut i amè.

    • elxuxo
      Reply
      elXuxo
      6 febr., 2015

      Intento fer entrades que siguin de lectura planera així un podeu tocar les campanetes mentre llegiu 😉

      La musiqueta és de les mes adictives de molt….extrany que no aparegués al concurs de GB, jo no hi vaig ni pensar!

      Turururu, turururú!Clap, Clap
      Turururu, turururú!Clap, Clap
      Turururú, turururú, turururú Clap, Clap

  • Salore
    Reply
    Salore
    7 febr., 2015

    Magnífica entrada!

    A mi em passa un cas semblant al del Murshus, no he jugat mai al joc però vaig veure moltes imatges en vídeos i revistes i em feia molta gràcia veure-les.

    El que recordo més de la Família Addams era la sèrie de Tv, la mira amb molta curiositat i a l’hora repulsió. També recordo haver vist la pel·lícula al seu temps però ara mateix no recordaria res de res sobre ella.

    Com sempre que llegeixo una entrada teva, sigui al teu bloc o en aquesta santa casa, m’ho passo d’allò més bé.

    Immens Xuxo 🙂

    • elxuxo
      Reply
      elxuxo
      12 febr., 2015

      Gràcies Dani!

      Jo també recordo molt bé la serie, molt molt divertida. La veia amb la mare!

      És un joc divertit, no un imprescindible i evidentment segueixes sent un gammer si no hi has jugat 😉

      Tastejal un dia si pots!

      Petons als muuuuuu…. 😉

      • Salore
        Reply
        Salore
        12 febr., 2015

        Tro, Tro, Trolling Thunder 😛

  • Scroll
    Reply
    Scroll
    8 febr., 2015

    Molt bona entrada com ja ens tens acostumat Xuxo. Jo recordo més la sèrie de dibuixos de TV3 que no pas les pel·lícules que també les he vist però les tinc molt oblidades. M’agradava força al mateix temps que em fotia una mica de grima aquesta família xDDD
    El joc el desconec, però està clar que s’haurà de provar.

    PD: la veritat es que m’agrada més la Cristina Ricci (actualment evidentment) que no pas la Morticia de la època ja que em fot una mica de mal rollo XDDDD

    • elxuxo
      Reply
      elxuxo
      12 febr., 2015

      aH! es que ens separen pocs anys, a mi no em va pillar del tot la serie de dibuixos animats!

      Fes una partideta a qualsevol de les versión, totes son simpàtiques.

      PD: No menteixis….Cristina Ricci…..hahahaha

  • Reply
    Sikus
    18 febr., 2015

    Gran ANALisis de un joc que mira, mai he porbta pero despres d’ aixo em dona encara mes ganes.

    Per cert, que guapo surts a la ultima foto. Brivon! <3

    • elxuxo
      Reply
      elxuxo
      19 febr., 2015

      Moltes gràcies!

      No dubtis tastejar-lo qualsevol versió és vàlida. Molt simpàtic!

      Soc un sex simbol!

  • Molsupo
    Reply
    Molsupo
    10 abr., 2015

    Jajajaja! Un altre que ha caigut amb la trampa de la musiqueta, tirorarii, plas plas…xDDD

    Com el Murshus i el Salore, no el vaig jugar al seu dia però si que el recordo molt del vídeo promocional de la Snes i de la publi que portava la hobbyconsolas…encara que a mi em produïa l’efecte contrari, és a dir, li vaig agafar “tírria” i mania, i ni tant sols quan vaig descobrir emulat un joc per megadrive, tampoc em va cridar l’atenció.

    En realitat, ara queho penso, reconec que la peli si la vaig veure, però tant a les dues pelis dels 90 dels Adams com a les pelis de “Solo en Casa”els hi vaig agafar força mania per posar-se tant de moda, no sé, coses de l’edat. La que sí m’agardava era la sèrie dels Monsters en blanc i negre, jajaja!

    Una cosa, com diu el Sito i també es pot veure en l’entrada del blog de Moroboshi (la de l’enllaç de dalt) més que versions del mateix joc, van aparèixer uns quants jocs diferents basats en la llicència dels Adams…si algun dia jugo a algun, el que em crida l’atenció més és el que va sortir a snes (i crec quetambé a mega, ara no estic del tot segur) que té vista zenital una mica tipus “mercs”.

    Salutacions taraaat! XD

    • Reply
      sito_pixelacos
      11 abr., 2015

      Si et refereixes al addams family values (addams family 2), sí que va eixir per a la mega drive també. Es l’unic que no he jugat! Tant el de mega com el de snes!

  • Reply
    molsup
    14 abr., 2015

    Efectivament, em referia al ‘values’ 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*