Jocs Ordinadors 12

Orc Attack, defensant el castell

Amb motiu de la pròxima reunió Explora Commodore, m’agradaria parlar-vos d’un altre d’aquells jocs que vaig gaudir en la meva infància. Recordo passar hores i hores matant orcs mentre defensava el meu castell. I és que així de senzill era i és el joc.

No hi ha ni un simple argument que ens expliqui la nostra motivació. Som el senyor d’un castell que ha de defensar les seves terres dels perillosos orcs que tenen la intenció d’envair-nos. Ni tan sols ens explicaven perquè els orcs eren comandats per un poderós mag, hem de suposar que deu ser el Chaman de la tribu i el que a conduit als orcs a atacar al nostre castell.

OrcAttack_creativespark-k7

Mirat avui dia, la falta d’argument ens estranya i inclús ho podem veure com un error molt gran. Però és que el 1983, any que Creative Sparks va treure aquest títol al mercat, era el normal. Les companyies es centraven a què el seu joc fos divertit i addictiu, no que fos coherent ni expliques una gran historia. I en aquest sentit Orc Attack ho aconsegueix, és addictiu i divertit des del minut u.

Igual que el plantejament, el funcionament del joc és molt senzill. Nosaltres estem dalt del castell i hem d’evitar que els enemics ens envaeixin. Ells utilitzaran totes les seves armes per aconseguir el seu objectiu, tiraran fletxes, escales i trencaran la muralla. Nosaltres ens haurem de defensar a pedrades i en ultima instància, amb la nostra espasa.

Amb les pedres, que llençarem directament sobre els nostres enemics, trencarem les seves escales i esclafarem els seus cranis, cosa que es va ser bastant criticada al seu moment, perquè segons deien era massa violent. L’espasa només la podrem utilitzar quan els enemics arribin a dalt de tot i comencin a destruir la muralla amb els seus martells. Serà el moment d’agafar l’espasa i degollar als maleïts orcs. Quan hàgim resistit suficient, el temps per nivell canvia i mai sabrem quan hem de resistir, apareixerà la preuada bomba d’oli.

atari screens

La bomba d’oli és l’arma més poderosa que tindrem i la que posarà fi a la ferotge horda d’orcs amb la que hem de resistir. Serà tirar la bomba i veure com les escales i els enemics comencen a cremar-se sense poder evitar-ho. Com podeu suposar, aquest serà la fi del nivell. Després d’aquest atac amb una arma de destrucció massiva medieval, veurem com els cadàvers dels orcs començaran a agrupar-se en una pila. I així passarem a la següent pantalla, on trobarem més enemics, més ferotges i més nombrosos.

Per evitar que el joc es faci monòton, cada quatre pantalles, apareixerà el mag. En aquestes, que es poden considerar com una batalla amb l’enemic de final de pantalla, només hi haurà el mag, no apareixerà cap orc més. I per increïble que sembli, el mag és més poderós que tot l’exèrcit junt.

Aquest, començarà a invocar calaveres que aniran destruint a poc a poc el castell. Si alguna de les calaveres ens toca, serà la mort immediata. A la que una ens toqui una, veurem com el nostre cap surt rodolant cap avall, perdent una vida. La manera d’acabar amb ell serà idèntica a la resta d’enemics, llença pedres sobre el seu cap fins que arribi la seva hora.

spe screens

Vist així, el joc pot semblar molt senzill. Només consisteix a tirar pedres sense parar en caps aliens i prou ho seria, si no fos perquè només som un home. No portem pas un sac de pedres a l’esquena, només en podem portar una a les mans. Una vegada llencem la pedra que tenim al cap d’un enemic, (o no segons la nostra punteria), haurem de corre cap a la torre més propera a agafar un altre i així successivament. A cada costat de cada pantalla, hi haurà dues torres que serveixen a la vegada de magatzem, allà és on haurem d’anar cada vegada a agafar noves armes.

Aquí està la dificultat del joc. Mentre correm a agafar una nova pedra, els orcs continuaran en la seva missió d’assetjar el castell. Com no ens afanyem, en pocs segons serem presa de les seves urpes. I hem de pensar que encara que amb l’espasa puguem tallar els seus caps si arriben a dalt de tot, poden haver-hi diverses escales a l’hora, tenint tranquil·lament tres o quatre orcs destruint la muralla. El primer que ho aconsegueixi, ens tallarà el coll sense contemplacions.

Gràcies a aquest punt de dificultat, el joc agafa un ritme frenètic en alguns moments. Quan veiem que els orcs comencen a destruir les muralles, anirem de dreta a esquerra tallant caps o llençant pedres per destruir les escales. Quan ho tinguem tot controlat, gaudirem d’uns breus però necessaris moments de descans, abans de tornar a patir per la nostra vida.

De totes maneres, no us penseu que el joc comença a un ritme frenètic des de l’inici. La corba de dificultat està molt ajustada i en els primers nivells, els orcs tardaran bastant en començar a posar escales i pujar per aquestes. Sembla que estan fent un passeig o inclús estudiant la situació. En els nivells més avançats sí que aniran per feina, posant escales a tort i dret, llençant fletxes i destruint les muralles.

Com us he comentat, jo vaig jugar la versió de Commodore 64, però en total va haver-hi tres versions. La primera, que es va comercialitzar el 1983 per Atari 8 bits, a l’any següents van sortir les versions de Commodore 64 i ZX Spectrum. Les versions de Atari 8 bits i Commodore 64 són pràcticament idèntiques tant en gràfics com en só, i es fa bastant difícil distingir-les a simple vista. La versió de ZX Spectrum és una mica inferior gràficament, a causa de les limitacions pròpies de la maquina. Els colors són massa cridaners i curiosament, els orcs són de color groc, semblant més als de la portada. Jugablement les tres versions són idèntiques, controlant-se igual i sent igual de divertides.

Aquest joc, “gràcies” a la pirateria del època, va arribar a tota Europa. Cosa que va fer que tingués bastant èxit i que fos un joc bastant conegut en les nostres terres. De fet, l’any 1993, va haver un remake per Amiga, anomenat Orc Attack – The Return.

El joc era quasi el mateix, amb gràfics millors, afegint mes sang i fetge. Aquí si que veiem sang al xafar els caps dels orcs amb pedres o al tallar els seus caps amb l’espasa. Unes altres variacions és que aquesta vegada si que ens explicaven una petita historia i que els orcs podien pujar directament per la muralla escalant, sense necessitat d’escales.

Aquest no és el únic homenatge que el joc ha rebut, el 2009, RetroWorks va crear Gommy, Defensor Medieval. Un títol que com ells mateixos reconeixen, va estar inspirat en el Siege de ZX Spectrum i en Orc Attack.

gommy-defensor-medieval-flyer

 

Potser també t'agradarà…

12 Comments

  • Freaky 8
    Reply
    FREAKY 8
    15 maig, 2015

    No conozco el juego pero veo que te impacto.

    Nos vemos!

    • Reply
      Sikus
      20 maig, 2015

      Muucho! Anda que no jugue de pequeño!

  • Salore
    Reply
    Salore
    16 maig, 2015

    No he jugat mai al joc però de la manera com ho has descrit, sembla que ho hagi fet :-). La veritat és que per fer-hi unes partidetes es veu força bastant interessant, a veure si el puc provar durant Exploro el teu Commodore.

    Salut!

    • Reply
      Sikus
      20 maig, 2015

      Docs alla va estar possat una bona estona. Es un joc que recomano, com a minim probar-ho. Encara que sigui per curiositat.

  • Reply
    Murshus
    17 maig, 2015

    Jo si que hi he jugat i puc dir que és molt difícil. Del segon nivell no passo. Has de acurar moltíssim la punteria al tirar pedres i quant pegues amb l’espasa costa molt matar als orcs.
    He vist la versió de Amiga i sembla molt més fàcil ja que encara que pujin a dalt no perds sino que et pots liar a cops d’espasa i moren d’un sol toc.

    Molt bon anàlisi. No esperava pas trobar-me una resenya de l’Orc Attack. Ha estat una grara sorpresa.

    • Reply
      Sikus
      20 maig, 2015

      Home! El especial Pre Explora Commodore tenia que tindre com protagonista un joc especial.

      PEnsaba en Hunchback, pero per aquest em reservo un article mes especial 😉

  • Moroboshi
    Reply
    Moroboshi
    18 maig, 2015

    Jo tampoc no el coneixia, i tal com el descrius fas venir moltes ganes de provar-lo!

    Això que no tingui argument i que sigui de desenvolupament repetitiu tampoc no és dolent en si mateix. No només perquè en aquella època fos normal, i no incompatible amb que fos addictiu, sinó perquè també ara hi ha jocs així, especialment per a mòbils i tauletes. Seria, amb els gràfics modernitzats, un candidat a ideal per a videojoc descarregable per a dispositius portàtils.

    Fa poc vaig descobrir l’existència del subgènere conegut com a Tower Defense (coneixia de nom alguns dels jocs que hi pertanyen, però no que el gènere es deia així), i em sembla que aquest és l’exemple ideal i, a sobre, es tracta literalment de defensar una torre xD

    • Reply
      Sikus
      20 maig, 2015

      Proval, proval. Encara que sigui com a curiositat.

      Estic totalment d’ acord amb tu. La falta de argument no ha de ser un error. Avui dia sembla que si un joc no te una gran historia, es una basura.

      Per suposat, si la historia es bona, es un plus, pero primer ha de ser divertit.

      No se si aquest entraria en Tower Defense, pel que se es considera Siege Game. Pero sens dubte, es un dels avis dels actuals Tower Defense.

  • Scroll
    Reply
    Scroll
    2 juny, 2015

    Vaja, doncs no el coneixia però com diu en Salore llegint la teva entrada em queda clar com funciona xD.
    Llàstima que aquesta passada ExCommodore no vaig poder-hi jugar però a veure si tirant de emu o a la propera hi puc fotre un bon “tientu”.

    Salut company! Gran entrada com sempre!

    • Reply
      Sikus
      10 juny, 2015

      Eps doncs no tens excusa, esta tambe per ZX Spectrum. Graficament esta un pel per sota de la resta, pero com a joc es identic.

  • elxuxo
    Reply
    elXuxo
    9 juny, 2015

    OrtoAttack!!! Tinc moltíssimes ganes de provar-lo, i aviat gràcies a tu ho faré!

    Em sembla un MOLT bon joc, sencil, d’alta dificultat i addictiu!

    La historia en si to té més però es presta a l’èpica i a l’aventura!

    Molt bona entrada i gràcies per descobrinos aquest OrtoAttack!

    • Reply
      Sikus
      10 juny, 2015

      Tu si que ets un OrtoAttack. Aixo es lo que et farem als lavabos de la RUMSX, un Orto Attack huhuhuhu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*