Reflexions Gamer 18

Retroespeculació: el malson dels puristes

No seré pas el primer que parli d’especulació al món retro, ni el segon. És un tema que s’ha tocat en diversos blocs i podcasts en els darrers anys, i és que alguna cosa ha canviat al mercat de segona mà darrerament.
Si em permeteu compartir l’experiència personal, jo vaig començar a jugar a videojocs quan era petit i no vaig parar fins aproximadament els 17 o 18 anys, i en aquella època ni tan sols sabia què significava el concepte “retro”. En realitat, com que el 1998-1999 la Mega Drive i la Gameboy encara rebien algun títol, o feia molt poc que havien deixat d’ampliar catàleg i havien quedat discontinuades (sí, aquest és el terme en català), fer una partida a l’NHL 96 de la 16 bits de Sega o al Batman de la portàtil de Nintendo quan ja tenia la Saturn i estava a punt de sortir la Dreamcast no es podia considerar retro.

Però resulta que vaig deixar de jugar a videojocs durant uns quants anys, més enllà de l’esporàdica partida als successius Pro Evolution Soccer a les PS2 dels amics. I un bon dia, el gener de 2006, vaig sentir dins meu un buit, una necessitat de posar-me al dia, i vaig descobrir el món retro, perquè a banda d’adquirir una Dreamcast i una Playstation 2 de segona mà em vaig interessar també per consoles de generacions anteriors que m’havia perdut, com la NES, la Super Nintendo (que vaig guanyar gràcies a Retroscroll, per cert) i moltes més, entre les quals la Neo Geo AES, que ja en aquella segona meitat dels anys 2000 em va costar força calés pel que no deixa de ser una plataforma de videojocs antiga, i més encara sense caixa i amb un cable de corrent defectuós que vaig haver de substituir pel de la Master System, que resulta que és compatible. Això és un altre tema, d’estafadors sempre n’hi ha hagut i aquest és un clàssic de les pàgines de compravenda de videojocs que s’amaga sota diversos nicks fins que n’esgota les possibilitats.

especulació1

La qüestió és que vaig perdre una mica la xaveta i em vaig fer un tip de comprar jocs per als meus sistemes, tant per als que estava adquirint en aquella època com per als que ja tenia, i al marge d’uns quants títols pels quals es demanava el rescat d’una princesa —independentment de si ens els oferien amb la caixa i les instruccions o si bé es tractava d’un cartutx “pelat”— per una qüestió d’oferta i demanda, vaig ser feliç perquè, amb una mica de paciència, vaig poder aconseguir videojocs que desitjava per un preu màxim de 20 euros, enviament inclòs. Un títol pel qual es demanés el preu de l’època en què era nou es podia considerar un joc car, i n’hi havia un grapat que el multiplicaven diverses vegades, però era extraordinari.

Tanmateix, per algun motiu que no sóc capaç d’analitzar des d’un punt de vista científic, alguna cosa ha canviat. Ara, a eBay, on els venedors de l’estat espanyol sempre s’havien excedit en les seves pretensions, ni tan sols els venedors estrangers ofereixen bons preus, i quan ho fan exageren les despeses d’enviament. Com a exemple, abans no era gens difícil negociar amb un venedor britànic un enviament no certificat a l’estat espanyol per 2 lliures, però tot i que el servei de correus del Regne Unit continua sent molt barat, aquesta negociació ha esdevingut gairebé impossible. D’altra banda, curiosament, la proporció de títols complets ha disminuït considerablement en favor dels incomplets (només cartutx o amb instruccions com a màxim), tot i l’augment generalitzat dels preus.

especulacio2

L’última esperança que quedava, doncs, eren les cases de compravenda que fins fa poc eren un sector gairebé monopolitzat entre una cadena on els treballadors duen polos de color rosa i una altra que recorda la pronunciació espanyola del nom d’un exjugador del Barça que abans havia estat a l’Arsenal i ara al Chelsea. Aquesta última sempre havia picat una mica fort, però a l’altra, la dels transformadors d’efectiu, es podien trobar coses en bon estat i a molt bon preu. I conec algun cas —que potser era una fanfarronada, però coneixent la persona en qüestió considero que és més aviat un cas extrem de floració glútia— d’especulació brutal gràcies a aquesta feliç circumstància. En altres paraules, les botigues físiques de compravenda no sabien el que estaven venent. I te’n podies aprofitar, tant per a especular com per a augmentar la col·lecció sense haver de vendre òrgans.

Però també aquestes cases han canviat. Ara sembla que sí que saben el que venen, i a més els productes que ofereixen són cada cop menys de consoles de l’era dels 8 i els 16 bits, i els seus prestatges s’estan dedicant gairebé exclusivament de la PS2 en endavant. No us hi amoïneu, que quan apareix un Super Mario Kart de la Super Nintendo complet es prenen unes quantes cerveses, en decideixen el preu de venda i després li enganxen una etiqueta que, quan l’arrenquem, ens deixarà la caixa ben bonica.

En resum, els amants del retro, els que volem gaudir dels videojocs antics que encara no tenim i ho volem fer sense recórrer als emuladors, ens trobem que cada cop costa més localitzar aquests productes al mercat de segona mà, que el seu estat deixa molt a desitjar i que a sobre els preus s’han disparat. Suposo que tot plegat ve de l’especulació, però també de l’oferta i la demanda. Trobar una ganga i revendre-la per molts més diners aprofitant que es tracta d’un videojoc buscat —perquè no es va distribuir gaire, no pas perquè sigui especialment bo— no és pas il·legal, és un dret i cadascú és lliure de fer el que vulgui. Però si comencem a comprar els jocs complets de la Mega Drive a 40-50 euros, quan se’n torni a posar un a la venda els usuaris que ho facin, lògicament, es basaran en el nou preu de mercat, i això ho saben tant els d’eBay com els que posen els anuncis en portals més senzills (i sense garanties) com ara Segundamano o Milanuncios, antics oasis per a compradors en aquest sentit però cada cop més domini de consumidors d’estupefaents que consideren que un cartutx sol de la “Super Nintendo 63” (sic) ha de valer un mínim de 50 euros.
Esclatarà algun dia la bombolla? Probablement no, perquè hi ha un nombre limitat de videojocs retro circulant, i també dels que no circulen, i és que lògicament no es fabricaran més unitats d’aquests títols. Només ens queda l’esperança d’heretar la col·lecció d’algun conegut que ens la vulgui donar en comptes de llençar-la. Això també ha passat, i així vaig començar la meva col·lecció de NES i Master System, però ja en fa molts anys i sembla que no tornaré a tenir tanta sort.

L’Autor:

Moroboshi, aficionat dispers als còmics, les sèries de televisió, el cinema i evidentment els videojocs, des de la seva primera plataforma, un MSX Spectravideo SVI-738 X’Press, fins a l’actualitat. Autor dels blocs 3 Botons i START, Cementiri de Pneumàtics, Una cosa nova abans de dormir i Llengua Podrida. També el podeu seguir a Twitter @toniramirez82

 

 

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

18 Comments

  • Reply
    elXuxo
    12 març, 2015

    Gran entrada Moroboshi! Em sembla que no t’has deixat cap punt per tocar. Veig que tots tenim els mateixos problemes. Tot i això amb paciència i negociant segueixo trobant certs preus raonables. A l’estat espanyol molt poca cosa hi compro. Acostumo a agafar lots a UK, GE i de tant en tant a FR. Jocs d’esports complets mínim 10e quan natros si els tenim repetits ens els regalem. 10e mínim per un Sonic complet quan jo n’he regalat un grapat…
    La culpa és del que ven i del que compra.

    Guanyar diners sense generar riquesa no crec que sigui un bon sistema i comprar a qualsevol preu és de burges.

    Espero llegir-te molt més sovint per aquí. Unes classes de català correcte sempre van bé!

  • Reply
    Moroboshi
    12 març, 2015

    XD Català correcte, diu! Mira, m’hi fixo molt i ho vaig fer poc a poc i repassant, però es va colar una i de més. Sempre hi ha alguna cosa…

    S’ha de tenir paciència, això és cert, però ara molta més que abans. La sensació que tinc és que abans hi havia més gent raonable que ara. Era molt fàcil comprar jocs del Regne Unit, la gent posava el preu d’enviament molt baix perquè el servei de correus d’allà ofereix aquesta possibilitat, però ara et demanen 10 lliures d’enviament, els expliques la teva experiència i un de cada 10 et diu que d’acord, que t’ho enviarà sense certificar però a 5 lliures (quan un sobre de bombolles amb un joc de Master System, per dir alguna cosa, costa unes 2 lliures d’enviar).

    Però UK continua sent el més raonable. A França sempre he trobat l’enviament caríssim, però em sembla que és culpa dels correus d’allà, igual que els espanyols, que efectivament tu vas a l’oficina a enviar qualsevol cosa certificada i de 4,50 no baixa.

    A banda de tot això, però, en general tot s’ha revaloritzat i ja dic que havia comprat jocs de Mega-CD xul·los sense gaires problemes per 15 euros enviament inclòs. D’altres els havia deixat escapar perquè 30 euros em semblava (i encara em sembla) massa, i ara busca’ls, a veure què te’n demanen: tirant a 50 mínim. Ni parlar-ne.

    Evidentment la culpa és dels que paguen aquests preus i els legitimen, tant com del que els demanen. Que, posats a demanar, tu pots demanar 1.000 euros per un Columns de Game Gear sense instruccions ni caixa, si vols, però si algú ho paga està validant aquell preu.

  • Reply
    Miki
    12 març, 2015

    Bona entrada.

    Ara fa 1 any que vaig sentir aquest “buit” i vaig començar a recuperar el temps perdut, intentant aconseguir els sistemes i jocs que maig vaig poder tenir de petit.

    Per jocs de moment tinc un tope de 20€ màxim que intento no passar, esta clar que si el joc costa una bona pasta, doncs a tirar de backup i a córrer.

    La cosa esta bastant malament, però amb paciència finalment vas trobant coses interesants. De fet, ja he rescatat 2 Super Nintendo i 1 PSX de les Deixalleries, que ben netejades i revisades funcionen a la perfecció.

    • Reply
      Moroboshi
      12 març, 2015

      Quina sort, això de les deixalleries! Jo havia sentit dir que als Encants es trobaven coses en aquest estat, però sempre me n’havia d’assabentar pels altres, per rumors. Jo no hi vaig trobar mai res. M’havien parlat fins i tot d’algun Multi-mega tirat per allà com si fos un simple reproductor portàtil de CD. Però mira, suposo que no tinc sort amb aquestes coses…

  • Reply
    Miki
    12 març, 2015

    Això va com va. Jo en la vida m’havia trobat res a cap lloc i en un mes vaig trobar les Supers i psx.
    No cal dir que he tornat 1 cop per setmana a veure si tenien alguna cosa interesant i no he trobat res de res.
    No vegis la història aquesta del Multi-Mega, el que el rescates ja pot fer una bona festa!!

  • Reply
    sito_pixelacos
    12 març, 2015

    No puc afegir res mes que no hajes dit en l’article o que no haja dit ja en algun podcast, pero curiosamente hui parlava en un foro de que el maniac mansion espanyol de nes NOU el podies trobar fa no res per uns 12 euros (així el vaig comprar jo, excedents de spaco) ara per menys de 35 no el trobes. Comente aixo perque ha segut la ultima vegada (de moment) que la especulació ma pegat de front recordant-me que esta ahi, i que ahi continuarà xddd.

    Pero be, en alguna cosa si que som pioners els espanyols, encara que els altres paisos no son tontos i ja san pujat a la xepa. No van a vendre ells els jocs baratos per a que arribem els espanyols i “trafiquem” amb ells.

    Esta tot ple de “jolleros”. I es una bombolla que crec que no mai esclatarà.

    Dit això, molt bon article, Moroboshi.

  • Reply
    Salore
    13 març, 2015

    Quina gran alegria llegir-te per aquesta casa 🙂

    Buf, quanta raó tens, però tal com es comenta per aquí, amb paciència i buscant molt encara trobes coses interessants a bon preu. És una llàstima que cada cop més els “mercats internacionals” es sumin a la moda de l’especulació en els videojocs que s’ha creat a ebay Espanya. I el que ja és de traca és que les botigues de segona mà facin servir ebay com a varem de preus. En fi…

    Sempre gaudeixo llegint les teves entrades però si és aquí, encara m’agraden més 😉

    Salutacions!

    • Reply
      Moroboshi
      13 març, 2015

      Un plaer poder-ho fer! I m’alegro que t’hagi fet gràcia 🙂

      Doncs sí, suposo que és paciència, però fa moltíssim que no puc comprar res perquè és tan diferent de fa uns anys… I no gaires anys. Més que paciència jo diria que ara és qüestió de ser-hi quan es produeix un miracle.

      Ahir feia una ullada a eBay Deutschland, que els alemanys amb l’enviament són raonables, i per culpa dels preus dels jocs pròpiament dits més o menys vaig veure el mateix panorama 🙁

  • Reply
    Freaky8
    13 març, 2015

    Gran entrada, me alegro que participes por aquí.

    Me ha llamado la atención cuando comentas sobre las tiendas de 2da. mano. Efectivamente ahora saben lo que venden.

    No tengo nada en contra de una persona que fije un precio y otra lo compre pero…….LIMPIA LA MUGRE Y QUE TODO ESTE PERFECTO YA QUE PIDES 450 € POR UN MSX2 DESTARTALADO SOOOO SINVERGÜENZA. Perdón, bajando el tono de nuevo. Felicidades has tratado un buen tema y de buena manera.

    Saludos!

    • Reply
      Moroboshi
      17 març, 2015

      Calla, calla… que al text insinuo que el paio que em va vendre la Neo Geo em va estafar una mica i el cas és que ja li havia comprat coses una altra vegada. Resulta que era una NES que quan surto de casa seva m’adono que el comandament està fet una puta merda, sort que vaig tornar a picar, li vaig dir el que passava i me’l va canviar per un altre. El tio es dedica a arreplegar tot el que troba, en qualsevol estat de conservació, i ho ven a preus altets. Funcioni o no… :S

  • Reply
    Scroll
    17 març, 2015

    Un plaer llegir-te per aquí Moroboshi!

    Doncs poca més a afegir la veritat… crec que tu ja ho has dit molt bé. El problema de les botigues de segona mà crec que és que molts cops taxen els productes amb el que veuen a ebay… una llàstima.

    Jo fa una mica més de dos anys vaig comprar una MegaDrive2 amb pad, stick arcade el megagames de 6 jocs i el sonic 2 per un preu que no arribava als 50€ i ara això és impossible… em posa de mala llet.

    Salut company! Ja saps que tens les portes d’aquesta casa obertes pel que necessitis 😉

    • Reply
      Moroboshi
      17 març, 2015

      No sé fins a quin punt aquestes gangues que hem trobat en el passat ens han de fer feliços o, al contrari, ens han d’emprenyar perquè les comparem amb ara i plorem…

      Sí, segueixin el mètode que segueixin ara ja saben el que tenen i fins i tot se’ls en va l’olla. Tenim poca esperança… 🙁

      Gràcies per l’oportunitat, Scroll! 🙂

  • Reply
    Sikus
    18 març, 2015

    Amen germa, res mes a dir.

    Primer, un plaer que et hagis passat per aquesta humilde web. Benvingut siguis.

    En quant a la especulació, es com tot. A la minima que hi ha mercat, zasca.

    Pero, com be dius, la culpa es de qui compra. Si jo et venc algo per 500€ i tu ho compres, valida que valgui aixo. EL del costat ho veura i posara per 600€ aixi hasta “ad infinitum”.

    Cadascu que façi el que vulgui, es lliure de cremar els diners en lo que cregui convenient i mes una cosa que es un luxe, com el videojocs. No son pas necesaris per viure.

    Jo tinc clar que no penso entrar en aquest joc. Maxim 50€ per qualsevol sistema i a tirar de Everdrive.

  • Reply
    Moroboshi
    20 març, 2015

    Ja, és sa i millor pensar així, però jo pateixo volent el Zelda Wind Waker de la Gamecube (i no Player’s Choice), per exemple, i sabent que de 30-40 euros no baixa… I jo el vull per a jugar-hi, no especular-hi 🙁

  • Reply
    Parufito
    30 març, 2015

    Per sort o per desgràcia he abandonat el meu fanatisme comprant jocs retro. Tot el que he arreplegat últimament ha estat de regals d’amics que s’ho treien de sobre. Per això no he notat aquest increment, deu haver coincidit just en el moment que em desenganxava del moment que descrius molt bé, com a “perdre la xaveta” em va passar exactament el mateix! I jo volia comprar la col·lecció de Game&Watch, un món on l’especulació no se si hi te cabuda, que segur, però on els preus eren desorbitats ja fa molts anys.

  • Reply
    Molsupo
    9 abr., 2015

    Gran entrada tot i que sigui sobre un tema tant trist per tots els que pul·lulem per aquí.

    Jo tenia la petita esperança que l’especulació afluixés una mica amb els everdrives i les reproduccions, però veig que ni per aquestes, la febre del retrocol·leccionisme no té límits, els preus segueixen pujant i al final s’ha produït l’efecte contrari i s’especula fins i tot amb les repros de jocs prohibitius deixant-los en “només” 60-80 euros (preus de novetats de consola actual, això sempre m’ha semblat increïble, però també em deixa prou clar que aquests preus no els paga algú que només vol jugar sino per especular i col·leccionar)

    No estic del tot d’acord en que ja no es puguin treure bons preus per e-bay, però lo que em sembla és que per aconseguir-los has de rascar-te la butxaca i invertir en els lots (que no són tant barats), però el càlcul preu per unitat encara és acceptable.

    Salutacions Moroboshi!

Respon a Molsupo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics