Jocs 11

Astroboy: Omega Factor

Els anys passen, però és justament aquesta perspectiva del temps la que ens fa enaltir encara més alguns productes. No des de la perspectiva del record i la nostàlgia, ans al contrari: amb més seny i justícia, potser, que si l’haguéssim jugat al seu moment. Astroboy: Omega Factor (2004) és obra de la meravellosa Treasure en tàndem amb Hitmaker (Sega), que aconsegueix fer una transició fantàstica del manga al videojoc, conservant tots els trets distintius del personatge i la història però amb un argument totalment original, a més d’afegir referències a altres obres d’Osamu Tezuka que l’àvid lector trobarà de seguida. Treasure ja havia treballat per plataformes Nintendo, donant resultats tan bons com el Sin and Punishment (2000, Nintendo 64). Però en tornar al 2D, espremen al màxim tot el potencial de la màquina, i demostra per què la seva reputació, tot i ser una companyia tan petita, ha estat sempre excel·lent.

 

coverj

L’Astroboy compta amb un arsenal de moviments molt elevat per la quantitat de botons que té la Game Boy Advance. Saltar, volar, córrer, cops de puny, puntades, raigs, disparar… les opcions són variades, i en el combat ens trobem un arsenal de moviments que ens ajudaran a netejar la pantalla, barrejant durant les seves set fases els gèneres de run’n’gun, beat’em’up i shoot’em’up, tot s’ha de dir, amb molta habilitat. D’aquesta manera el joc no es fa monòton, i tot i la seva elevada dificultat, no cansa mai perquè hi ha força varietat.

Si bé hi ha reintents infinits, canviant el vell sistema de crèdits que proposaven aquest tipus de jocs, aquí comptarem amb uns punts de control posats amb la intenció de fer aprendre mili mètricament els nivells i, sobretot, millorar lo suficient per arribar fins al següent. A vegades hi ha una forta tendència al Boss Rush que complica enormement l’aventura, però superar tots aquests obstacles resulta molt reconfortant un cop aconseguit. La dificultat de la fita està en què el personatge de l’Astroboy es pot millorar, però només a través d’NPCs, però que en molts casos seran optatius i només veurem si investiguem els escenaris amb molta cura.

astroboy2

La duració del joc és variada i, com tot, depèn de com es miri. Des de la típica gent que considera que l’Astroboy: Omega Factor dura un parell d’hores fins als que diuen que dura una vintena d’hores per la seva rejugabilitat. Seria molt boig quedar-se amb qualsevol dels dos extrems: ni dura dues hores el primer cop (o potser sí, però només per aquells que comptin amb una habilitat sobrenatural) ni aporta les suficients novetats a cada repassada per a jugar vint hores. Durar-ho potser ho dura, però la repetició de fases a la que obliga a partir de cert punt fa que, amb desgana, s’acabi deixant el joc de costat, tot i que en la primera partida tot resulta genial i innovador. La frescor desapareix de sobte i se li veuen els fils: un joc que s’allarga de forma artificial només per a dir en algun punt que té una alta rejugabilitat, quan ni tan sols canvien les armes per cada nivell que s’ha de repetir. Apareixen nous segments de tant en tant, però certament no són suficients com per a justificar tot el joc.

astroboy4

Els errors hi són presents, sí, i no tot és perfecte. Però què podem dir de la resta? Un joc no necessita grans gràfics per a ser divertit, però quan una aventura està acompanyada per unes animacions d’aquest nivell (tant que a vegades provoca ralentitzacions, com passava amb molts shoot’em’ups), d’unes pluges de bales tan increïbles, i una quantitat d’enemics tan elevada, resulta difícil no donar-li aquest mèrit. L’aspecte artístic és calcat al de Tezuka, i els escenaris són una veritable passada, amb més detall que els mateixos enemics: tenen vida pròpia, un munt de complements que valdria la pena veure fora del joc i analitzar amb lupa per a trobar tots els petits detalls que conté.

astroboy3

Recordant que, de tant en tant, els videojocs basats en franquícies preexistents poden ser realment bons i no una forma fàcil d’aconseguir diners, l’Astroboy: Omega Factor destaca com una proposta sòlida i segura que, tot i comptar amb alguns errors, resulta molt difícil pel jugador el no quedar encantat davant de tot el desplegament. Una jugabilitat increïble, gran agilitat, i una diversió a prova de bombes que fan que, per més que es jugui tard i fora del seu temps, aquest Astroboy: Omega Factor segueixi sent un dels millors jocs, ja no de la franquícia (de la qual és, naturalment, el millor), sinó de la pròpia consola. Divertidíssim, inoblidable i sobretot desafiant.

Potser també t'agradarà…

11 Comments

  • Salore
    Reply
    Salore
    27 maig, 2016

    No sóc gaire fan del personatge, però d’aquest joc sempre n’he sentit molt bones coses, tal com tu les comentes en el teu text. A veure si un dia m’inspiro i el jugo, encara que només sigui per provar-lo una miqueta.

    Com sempre genial els teus textos 🙂

  • Reply
    Oldsora
    28 maig, 2016

    Bonissim joc de Treasure y bonisim analisis 😉
    Un dels millors jocs de la GBA.

  • Scroll
    Reply
    Scroll
    29 maig, 2016

    Bufff! Conec molt poc el personatge, suposo que per això no m’acaba d’entrar a primera vista, però ja que forces vegades has recomanat aquest joc no queda una altra que provar-lo.

    Gràcies per aquesta entrada Rokuso!!

  • Moroboshi
    Reply
    Moroboshi
    30 maig, 2016

    M’encanta aquest joc. Les poques vegades que per desgràcia agafo la Game Boy Advance poso el de Bola de Drac que vaig recomanar… o aquest xD

    Molt fan del Tezuka, però molt (l’estil del joc no és ben bé el seu, sinó el de la sèrie animada americana de 2003, però encara es reconeix), m’encanten els cameos de personatges d’altres obres.

    Joc preciós i difícil (mai no me l’he acabat per culpa dels boss rush aquests que dius), i com també dius bona mostra del fet que algunes adaptacions de franquícies sí que surten bé.

    • Moroboshi
      Reply
      Moroboshi
      31 maig, 2016

      Em responc a mi mateix: no era una sèrie americana, sinó japonesa, però em confonia el fet que aquí va sortir en DVD amb àudio en castellà i anglès, no pas japonès.

      • Reply
        Situ_pixelacs
        16 juny, 2016

        Vaig comprar uns quants dvds de aquesta serie. Estava distribuida per sony si no recorde malament. I crec que inclos estava retallada. El que si que tenia la serie era que era molt mes infantil i molt menys cruel que la original de tezuka.

        La que si que va ser americana va ser la pel.licula de imagi (els xinesos que van fer l’ultima peli de dibuixos de les tortugues ninja xd) produida per summit. No em va agradar molt perque no s’sassemblava res a astroboy.

  • Reply
    Sikus
    8 juny, 2016

    Mai he sigut gaire fam de Astroboy, encara que reconec la seva validessa dintre del mon del manga, pero aquest joc te pinta de estar molt ben cuidat.

    Lo cert es que els japonesos solen ser molts respectuosos amb la seva obra.

  • Reply
    Situ_pixelacs
    16 juny, 2016

    No em canse mai de recomanar aquest joc. El vaig gaudir molt i molt quan va eixir, i per a mi es el millor joc de treasure. Coneixia astroboy de tota la vida, pero despres d’aquest joc em vaig fer fan i vaig comprar tots els comics editats al nostre pais.

  • elxuxo
    Reply
    elXuxo
    23 juny, 2016

    Gran Astroboy!A mi sempre m’ha recordat a N1 de Dr. Slump
    La veritat es que si un joc te run’n’gun + beat’em’up + shoot’em’up segurament sigu un bon munyoc de merda peró amb un personatge tant carismatic i amb desenvolupant amb carinyu i amor pot quedar un molt bon joc. Amb ganes de provar-lo a la mega GBA no se pas d’on elk treuré!

    • Reply
      Situ_pixelacs
      27 juny, 2016

      A qui et refereixes amb N1? Al que s’asembla es al Obokaman, que era l’home de caramel numero quatre. I era un paregut totalment intencionat!

      • Scroll
        Reply
        Scroll
        27 jul., 2016

        Jo he entès que es referia al Obokaman com bé dius, que per cert no recordo quin home de caramel era…

        O això o va borratxo xDDD

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*