Clonant a Sega… Takahashi Meijin no Daibōken Jima / Super Adventure Island (SNES)

Avui ens trobem amb un dels primers títols que vaig adquirir per la Super. Es tracta del “Takahashi Meijin no Daibōken Jima” o “Super Adventure Island” com va arribar a Europa i Estats Units. Un simpàtic joc de plataformes que beu directament del “Wonder Boy” original de SEGA. Conseqüentment ens trobem davant la mateixa premissa: nivells a contra-rellotge on prima la velocitat respecte a desfer-nos de tots els enemics. Sens dubte, no és tracta de cap desconegut, però si una molt bona recomanació pels que desconeguin el títol. Va sortir al 1992 de la mà de Hudson Soft i sota l’orquestració del gran Yuzo Koshiro.

super_adventure_island01

La novia d’en Master Higgins ha estat convertida en pedra pel bruixot Dark Cloak. El nostre heroi haurà que derrotar diversos enemics i fases per arribar al l’objectiu final i salvar a la seva xicota.

El joc es divideix en cinc nivells molt diferents entre si: jungla, platja, desert o fins i tot glaceres. Tot i això, tots els escenaris estan ambientats en la naturalesa, temàtica que és present en tota la saga. Com ja he dit prèviament, es tracta d’un simpàtic joc de plataformes el qual té algunes característiques que el fan diferent a la resta de jocs del gènere. Primerament, Master Higgins disposa de dues armes: el martell i el boomerang. Sens dubte, utilitzarem molt més el boomerang, ja que ens permet “disparar-lo” per damunt del cap del personatge i a més, sol ser més poderós que el martell. Podrem millorar les armes trobant els diferents power ups que hi ha pel mapa. Quan arribem a 3 millores, l’arma es converteix en boles de foc.

Cal fer menció al patí que podrem trobar ens les fases, el qual ens permetrà anar més ràpid i ens atorgarà “un toc” més de vida. No ens oblidem de la característica principal de la saga: cada nivell és una fase contra-rellotge en les quals guanyarem temps recol·lectant fruites.

La jugabilitat es 100% arcade i és perfectament vàlid per partides breus. Cal destacar que en alguns moments concrets de cada nivell es poden fer una mica complicats ja que només disposem d’un hit. És important mencionar que, al menys en la versió japonesa, el joc ofereix vides il·limitades, fent que els jugadors més mancos (com el que us esta parlant) se’l puguin passar amb “relativa” facilitat. L’únic criticable es que el salt alguns cops és traïdor, ja que hi ha la possibilitat de fer salt curt o salt llarg i l’única diferencia es basa en el temps que tinguem pitjat el boto de salt i la creueta amunt.

super_adventure_island02

Gràficament el joc aprofita molt bé la paleta de colors de la Super tot i que es poden notar clares ralentitzacions en alguns enemics de final de fase. Tot i així, el joc no ofereix un apartat gràfic molt tècnic respecte a altres jocs contemporanis. A opinió personal, destaco la meravellosa banda sonora de la mà del senyor Koshiro. M’agradaria comentar la banda sonora més detalladament que altres apartats, ja que crida especialment l’atenció. Només començar la primera fase el joc comença amb una melodia molt divertida i estiuenca. El mateix passa amb la segona fase. La sorpresa la trobem en la melodia de la tercera fase, on sembla treta del mateix Streets of Rage i es que en aquesta fase, els fans de SEGA s’ens esbossa un somriure als llavis. La quarta fase segueix en la onda del primer i segon nivell. La cinquena fase conté una altra sorpresa: un meravellós track de musica reggae al més pur estil jamaicà, que reforça encara més el caire simpàtic i estiuenc del videojoc.

super_adventure_island03

Finalment, m’agradaria recomanar aquest joc a tots aquells que van gaudir del primer Wonder Boy, ja que com molts sabeu, SEGA va decidir canviar la jugabilitat en posteriors entregues degut a l’existència d’Adventure Island. Aquells que no l’heu provat esteu davant d’un joc ràpid, entretingut i divertit, en el que seu punt fort es la seva magnifica banda sonora i la jugabilitat arcade, factors que conviden agafar el comandament per passar una bona estona.

super_adventure_island04

Autor
Syd
Syd
Del 91, sóc fan de Sega des de ben petit, gràcies a l'herència consolística que em va deixar el meu germà: una master system II i una megadrive amb el seu megacd. Doncs així van ser els meus primers passos fins que va caure en les meves mans una Dreamcast... [Continua]

Comentaris

  • Salore Salore ha dit:

    Mare meva, quin seguero de pa amb oli estàs fet 😛

    La veritat és que ni la saga Wonder Boy i la seva equivalent a la gran N, Adventure Island, les he jugat mai, només provat una mica el Wonder boy original al sistema mestre. Pel que expliques el joc es veu molt divertit i tenint Yuzo Koshiro en la banda sonora segur que és espectacular. Algun dia… l’hauré de provar.

    Gran, Syd 🙂

    Salut!

  • Jon ha dit:

    Bon article! Jo sempre he sigut de Nintendo i llegir l’article ha sigut una mica com parlar amb un madridista, però bé, provaré el joc!! Vaig jugar al de NES i em feia prou gràcia.

    Salut!

  • Ayate ha dit:

    Una saga que tinc pendent des de fa molt. M’ha ibtrigat el tema del tercer nivel així que si l’Atomic Runner en deixa, potser li dono una oportunitat. Bon text, Company!

  • Sito_pixelacos ha dit:

    Mes que del wonder boy, beu del propi adventure island. Pero es curios que no ficaren coses com els dracs i tot aixo.

    Per a mi aquest es el meu adventure island preferit

  • Molsupu ha dit:

    Entrada molt entretinguda i interessant, Syd!

    M’has deixat amb elcul trencat amb dues coses:

    Que el prota sigui Mr. Higgins, com el majordom de la sèrie Magnum Pi (o almenys es digui igual 😉

    La música del Yuzo…m’he posat la banda sonora mentre et llegia i tot, perque no li he donat mai l’oportunitat al joc (no és un gènere que em crisi, tot i recordar molt bé que aquest joc va ser bastant promocionat als vídeos de llançament de la super a Espanya) i semblen certament temes “descartats” dels dos primers Streets of Rage però quepodien haver entrat perfectament (fins i tot els “menys canyeros” podrien passar perfectament per escenaris de platjes del SoR o fàbriques del Revenge of Shinobi també)

    Només per descobrirme aquestes músiques ja m’ha valgut la pena llegir-te Syd, moltes gràcies tiu!!!

  • Scroll Scroll ha dit:

    Genial l’entrada Syd, tot i que m’hi sobra això de clonant a Sega, jajajaja.
    No tinc massa res a afegir, tu ja ho dius tot! Mel agafo com a pendent d’aquest any ja que m’agrada aquest joc i mai li acabo de trobar el moment.
    Gràcies!

    PD: musicote made in chuzo!

Deixa un comentari

*