COMPRA & VENDE

Espero que en llegir el nom de l’entrada no hàgiu pensat que seria un altre d’aquells articles pesats que tots estem fins als ous de llegir parlant sobre l’especulació o del col·leccionisme, però no, tranquils. COMPRA&VENDE és el títol del primer joc que vaig jugar en MSX allà per l’any 1987.

logo-idealogic-sa

El joc va ser creat per l’empresa Idealogic, amb seu a Barcelona, l’any 1985. Idealogic va ser una de les moltes empreses que es va sumar a la producció de software en mig del gran auge espanyol de producció d’aquest en l’època, fent conversions d’aventures conversacionals, traduccions de programes educatius de realització estrangera, producció pròpia de jocs “inspirats” en sagues d’èxit, creació de jocs educatius a partir d’utilitats d’ordinador pròpies i software per oficina.

Els desenvolupadors de COMPRA&VENDE van ser Elisenda Arocas i Pedro Marqués. El joc no deixa de ser l’adaptació del programa per a PC anomenat La Tienda del Micro, realitzat pels mateixos autors, a videojoc de gestió comercial per a microordinadors.


L’objectiu del joc és la de gestionar una botiga que ven televisors. Només començar ens pregunten el nostre nom i ens fan escollir un dels tres nivells de dificultat que té el joc (1-2-3). Tot seguit ens expliquen que hem decidit aventurar-nos i muntar un negoci, amb tots els nostres estalvis, que consisteix a comprar televisors a una fàbrica i vendre’ls als nostres clients. Però no us penseu que podem obrir el nostre comerç a la babalà, primer ens hem de treure el carnet de comerciant, el qual consisteix en un examen de quatre preguntes sobre temàtica mercantil.

IMG_20160323_183528IMG_20160323_183622
Quan ja tenim el nostre flamant carnet de comerciant ens donen l’enhorabona i ens diuen que tenim sis mesos per fer prosperar el nostre negoci. Comencem amb un capital que pot anar del 1.000.000 de pessetes (sí pessetes, recordeu que el joc és de 1985) als 4.000.000, segons el que t’assigna el joc en començar independentment de la dificultat escollida. Les diferents dificultats només fan variar la relació dels preus respecte al capital inicial i en tenir més problemes a l’hora de comprar i vendre.

IMG_20160323_183654
L’únic que fem només començar és gastar molta part dels diners que tenim, ja que hem de pagar el taulell de la botiga, comprar les teles a la fàbrica i pagar el transport. Establirem el preu de venda de les teles segons el cost d’aquestes i el marge comercial que hi vulguem implementar; de manera opcional podem contractar pòlisses d’assegurança per assegurar els estocs de teles contra possibles inundacions a raó de 100.000 ptes. per pòlissa cobrint 1.000.000 de capital, i també podem contractar publicitat per facilitar la venda de les teles. També dir que tenim les despeses fixes mensuals d’aigua, llum i lloguer del local, a part que de tant en tant ens sorgiran despeses en reparacions vàries.

IMG_20160323_201127

 

A la pantalla se’ns presenta la informació bàsica necessària i des de la pantalla de menú se’ns donen les diferents accions que podem fer:
V, per variar els preus de venda de les teles.
C, per comprar més televisors a fàbrica.
D, per visualitzar diferents documents de tresoreria, estocs, balanços, etc.
I, per informe comercial i financer.
P, per contractar publicitat.
S, per avançar en el joc.

IMG_20160323_195749

 

A mesura que passen els mesos se’ns presenten els diferents informes i balanços comercials, els mateixos que podem accedir des de la pantalla de menú, i quan fa sis mesos que juguem ens pregunta si volem continuar o deixem el joc, així cada sis mesos si anem avançant de forma pròspera.

IMG_20160323_224351

Una singularitat del joc és que a part de ser de gestió comercial també té una part de joc educatiu de matemàtiques, ja que els resultats de les operacions no les dóna de manera automàtica, sinó que les hem de calcular nosaltres, de cadascú depèn si farem servir la calculadora o no, i fins que no apuntis el resultat correcte no pots continuar jugant.

IMG_20160323_183808

El transcurs de la partida consisteix a anar comprant, encara que de vegades és complicat perquè a la fàbrica tenen pocs estocs de televisors, et venen les teles molt cares o potser fan vaga; anar venent amb el marge comercial suficient per pagar les despeses corresponents però que a l’hora el preu de venda de les teles sigui atractiu per atreure la clientela; fer un coixí de capital suficient per si mai ve un imprevist com una inundació que et faci malbé tots els estocs que tinguis, encara que si tens assegurança no és tant problema, i tenir… paciència i una calculadora a la vora. El joc no té un final concret, si les coses ens van malament s’acabarà quan fem suspensió de pagaments o si ens van bé, cada sis mesos tenim la possibilitat de deixar de jugar sabent que som uns cracks en això de les vendes.

IMG_20160323_225002

En els apartats tècnics dir que de gràfics no en té, tot el joc transcorre en diferents pantalles de text que ens donen la informació suficient per poder desenvolupar-nos en el joc. En l’àmbit sonor només hi ha una musiqueta tipus fanfàrria que sona quan et treus el carnet de comerciant i quan tens bons resultats cada final de mes. No té cap efecte de so.

IMG_20160323_224329

El joc el vaig jugar bastant quan era petit, sobretot al principi de tenir el MSX quan tenia només aquest joc i posteriorment dos més: el Buck Rogers, on aquí http://retroscroll.cat/2015/buck-rogers-heroi-galactic/ el company Sikus us parla de totes les versions del joc, i el Auf Wiedersehen Monty, on aquí http://retroscroll.cat/2013/el-cami-del-talp-auf-wiedersehen-monty-msx/ us en parlo. Posteriorment hi tornava de tant en tant per curiositat i perquè em feia gràcia jugar-hi una estoneta. Amb el pas del temps quasi el vaig oblidar però ara fa uns anys amb la tornada de la febre pel MSX recordava el joc i el seu desenvolupament però no el títol. Va ser en l’última RU de MSX del desembre, concretament la 48a RU, que preguntant-li al gran Pablibiris em va recordar el títol del joc. Per fer aquesta entrada he tornat a jugar el joc i he de dir que m’he enganxat una bona estona i que m’ha passat volant.

IMG_20160323_224413

És molt possible que molts penseu que COMPRA&VENDE no es podria considerar ni joc però en el seu moment per a mi era la vida, va ser el primer joc que vaig tenir junt el MSX i el primer que vaig jugar; recordo fer-ho al costat del meu pare i de la meva germana gran per intentar entendre com funcionava i que en el seu dia em va donar molts moments de diversió, encara que pugui semblar estrany. Analitzant el transcurs del joc veus que està molt ben implementat la manera de gestionar la botiga i tot l’entrellat que comporta, que ho presenta clarament i sense massa complicacions; a més, no deixa de ser un joc d’estratègia molt bàsic on també exerceixes la teva ment. No sé com seria el programa de PC que s’inspirava el joc, però per a mi i en el seu moment, va ser una eina que em va aportar diversió i em va deixar empeltat el record de la meva primera experiència amb un microordinador.

PD: Demanar disculpes per les imatges de l’entrada, ja que, menys la imatge del logotip d’Idealogic i la primera imatge, totes les altres són captures realitzades amb el meu mòbil directament de les meves partides realitzades en l’emulador de MSX i no són de gaire qualitat.

Autor
Salore
Salore
[twitter] De la generació del 78, sóc un enamorat dels videojocs i de tot allò que els envolta, considerant-los un element cultural més. La meva afició... [Continua]

Comentaris

  • Moroboshi Moroboshi ha dit:

    Curiós, com a mínim. I encara més que fos el primer joc d’un nen i que a sobre li agradés.

    I que hi juguis en emulador encara ara! Això és amor!

    Per cert, perdó per la meva entrada de fa temps, l’enèsima sobre especulació… 🙁

    • Salore Salore ha dit:

      Si que és curiós que fos el meu primer joc, però clar, formava part del pack d’adquisició del MSX, era una obligació jugar-lo. T’asseguro que el trobava molt interessant i sempre tenia ganes de jugar-lo. A més, servia de joc desengreixant entre les partides de jocs impossibles o de jocs d’esports.

      No has de demanar perdó per la teva magnífica entrada sobre l’especulació, tot el contrari, parlava més de manera genèrica per lo farragós de la temàtica.

  • FREAKY 8 FREAKY 8 ha dit:

    Me ha encantado! Idealogic que recuerdos! Yo hace poco compre cintas en MSX didácticas. La verdad que en MSX no he jugado a juegos de este tipo pero en Spectrum si. No comparto cuando dudas si se le puede llamar juego. Lo es y en toda regla. Otra cosa es que hablamos de los comienzos muy comienzos de la era doméstica de los micros… En el 82-83 con 16 Kb juegos de este rollo había a doquier. Desde luego no eran mis preferidos pero los recuerdo muy bien. También la marca. Es el contexto de la época y creo que ahora es un juego! Idealogic era económica y este tipo de juegos tenía muchos.

    Me ha gustado mucho que hables de un juego tan primitivo (sin animo peyorativo) no es habitual. Estos juegos existen y para la época eran didácticos. (no sabíamos ni teclear XD)

    Gran entrada Salore!

    • Salore Salore ha dit:

      Rafa, t’asseguro que quan el jugava a l’època no tenia ni idea de que el joc l’havia fet Idealogic, ni del tipus de jocs que feien; simplement hi jugava perquè m’agradava molt.
      Per cert, en cap moment jo no dubto que sigui un joc, ho dic més per algun sector “gaaaaiiiimer” que tenen la potestat de dir el què és o no és un videojoc.

      És curiós que tal com dius, en aquella época hi havia molts jocs d’aquest tipus, però en el meu cas, COMPRA&VENDE va ser l’únic joc d’aquest tipus que vaig jugar.

      Tú sí que eres primitivo, ¡PERRACA!

  • Pabĺibiris ha dit:

    Me alegro que por fin lo hayas encontrado y haberte ayudado a hacerlo. Yo de pequeño también le di mucha caña a este juego y me pasaba horas y horas comprando y vendiendo televisores. Me suena que lo tengo repetido y si es así en la próxima RU que seguramente nos veremos, te irá de regalo. Un saludo!

    • Salore Salore ha dit:

      Joder Pablo, que alegría leerte por aquí. No sabes lo infinitamente agradecido que estoy por tu ayuda. Me corroía en el alma acordarme del juego y de sus mecánicas pero no de su título; tú me salvaste 😛

      Muchas gracias Pablo y hasta el 18 de junio 🙂

      ¡Un abrazo!

  • Sikus ha dit:

    Un de aquells jocs tan sencills, en el bon sentit de la paraula, que enganchen hores i hores.

    Torneig de COMPRA & VENDE en la proxima RU ya!

    Jo no el probo, que soc molt dolent amb les matematiques i a sobre, segur que m arruino el primer trimestre…

    • Salore Salore ha dit:

      Tu ho has dit, el secret és en la senzillesa i la bona implementació de les quatre mecàniques bàsiques que té el joc.

      Seria brutal un torneig de COMPRA&VENDE, a les tres hores podria ser que el primer participant encara no s’hagués arruïnat 😛

  • elXuxo elXuxo ha dit:

    Especta-cul-ar aquest COMPRA&VENDE !!!

    Com a programa de gestió mola eh! És el precursor dels jocs d’estrategia real?
    M’encanta que fos el teu primer joc y que a sobre t’agradés. Això demostra que 1- Els malalts dels MSX no tenim criteri i 2-La pela és la pela i a natros no ens la pela (refraneru Català)
    Hi ha molts jocs per a MSX que considero força pedagògics, vull dir que encara que siguin jocs aporten un plus de coneixement com per exemple: La abeja Sabia o Double Dragon 2

    Tinc ganes de provar-lo a la 49RU!

    • Salore Salore ha dit:

      Tu sí que ets espectaCULar.

      La veritat és que sí, aquests jocs de gestió bàsica són els precursors del jocs d’estratègia. Per cert, què significa criteri?
      M’encanta el teu refranyer popular “made in Xuxo”.
      El joc més pedagògic que he jugat mai en MSX és precisament el Double Dragon 2, al final tot s’arrecla a base de xarop de bastó.

      Per cert Xuxo, saps que aquí Catalunya tenim l’única manera legal de conseguir les coses a base de cops de bastó? A veure si saps quina és?

  • Scroll Scroll ha dit:

    Wow! Impressionant Salore! La veritat és que aquest és dels articles dedicats a un videojoc més originals que he llegit mai. Quines coses feiem eh? No m’imagino una nen/nena d’avui en dia jugant a una cosa així, però si ho penso una mica segur que jo hi hagués jugat molt també. Sempre m’han agradat molt els ordinadors i el fet de simular una realitat com en aquest cas una empresa de venta de TV’s també. Quin joc més curiós i quina bona entrada. Gràcies!

    • Salore Salore ha dit:

      La veritat és que sí, el joc és molt curiós. Tal com comentes, actualment un joc així no crec que li fessin gaire cas, però segur que hi hauria algú que en trauria el suc i sabria apreciar les seves virtuts.

      Els jocs de gestió i estratègia sempre m’han agradat, sobretot l’etapa adolescent, però amb el poc temps actual que tinc gairebé no hi jugo mai i em sap greu.

      M’alegro que l’entrada t’hagi agradat 🙂

Deixa un comentari

*