El dia que el futbol va donar un pas endavant.

Salutacions amics de Retroscroll, us parla Renner, director de Killbits Podcast i amant dels videojocs i el latex.

Volia fer aquesta entrada ja que fa temps que tinc ganes d’expressar el que significa per a mi un dels jocs que crec, va ser pioner en molts aspectes i que espero els retrofutboleros com jo també gaudeixin.

Amb tots vostès…

issd_01

La Wiki em diu també que comenti el seu nom japo: Jikkyou World Soccer 2: Fighting Eleven.

Per aquella època veiem com la avui mega EA SPORTS ens oferia la seva visió del futbol amb els inicis de la saga FIFA, amb aquells gràfics innovadors i jugabilitat… mmmm … diferent… Tot i que hi vaig jugar molt als FIFA’s de perspectiva isomètrica, no va ser fins que vaig provar el joc que avui m’ocupa quan vaig passar de ser un jugador de videojocs… a un Ser de Llum !!

Konami donava un cop a la taula i volia la seva part del pastís esportiu en els 16 bits (beneïda generació, per l’amor de deu….) i ens oferia la seva visió de l’esport rei, marcant-se l’inici de la franquícia International Superstar Soccer. Un gran joc, amb una gran jugabilitat… però que va acabar claudicant davant la seva pròpia obra mestre, la versió DELUXE.

L’any 1995 va ser quan definitivament vaig abandonar les festes del col·legi i els aniversaris dels amics de classe per quedar-me a casa amb uns pocs escollits i organitzar-nos els nostres propis tornejos. Sincerament, com enyoro aquells temps…. L’online te molta culpa d’això….

La companyia nipona es desmarcava del tema Simulació i optava per una visió més arcade, més divertida, mes jugable en tots els sentits, no estem parlant d’un arcade tipus Super Side Kicks (si us plau, tots agenollats…) però si que veiem com prima la diversió sobre la “realitat”.

Anem a pams, de primeres veiem un canvi gros, molt gros respecte al rival, ja que els “ninots”, com dèiem de petits a casa, son bastant més grans e impactants que a la saga veïna, i a sobre veiem com jugadors internacionalment famosos com Ravanelli, Baggio, Valderrama, etc… eren fàcilment identificables !!
I com s’acostuma a dir sovint, “para muestra un botón”:

issd_02

L’únic que li hagués faltat aleshores que es els jugadors tinguessin els noms reals, cosa que la saga veïna a partir del 96 ja va aconseguir gracies al suport de la “pasta”. Però amics meus, es que teníem un editor per fer de les nostres, un editor que s’ha fet llegendari en tota la saga de ISS/PES ja que Konami sempre ha tingut problemes amb llicencies de jugadors i equips.

Continuant en l’apartat gràfic podem veure com els camps de futbol son amplis i tenim uns discrets efectes climàtics, a més de l’àrbitre rondinant pel camp, i un públic que acompanya l’escena. Tot correcte. L’únic que vaig trobar en falta va ser que en aquesta revisió del ISS original, ja no podíem tombar d’una pilotada als periodistes del darrera de la porteria. Llàstima.

On molts vam saltar de la cadira va ser en l’apartat del so, ja que no ens podíem creure que un narrador estigués comentant el partit (tot i que com era en anglès no enteníem ni papa..), però va significar un avenç important en la forma d’integrar al jugador en la partida. Les celebracions dels gols encara les tinc al cap i sobretot les de la versió japonesa, on amb un amic de tota la vida hi juguem sovint exclusivament per l’empatia i riure que ens provoquen la parella de locutors nipons, un puto caxondeo !!

La música dels menús era d’aquestes que només Konami sabia fer, rítmica i adictiva, de les que acabes xiulant quan no et dones compte.

I ja entrant en l’apartat més solemne del joc, la jugabilitat, només puc dir que vaig vendre els FIFA’s per passar-me al bàndol de Konami.

El control del joc es fàcil, assequible però difícil de dominar en els apartats més avançats, i amb una corba de dificultat molt depurada. Com a cosa curiosa vaig veure que el joc ens donava la possibilitat d’escollir la dificultad del porter (1 a 5), i marcar un gol en el nivell màxim ja requereix saber que estàs fent i des d’on intentar marcar. Els 4 botons que fèiem servir eren els habituals (xutar, passar, centrar) i un que jo vaig trobar força innovador, un per sprintar !! Great japos, great… Evidentment, com en el 100% dels jocs esportius, on es gaudeix més d’aquest joc es en companyia d’un altre persona (o més…) i fer partits junts contra la CPU, o entre nosaltres, o 2 contra 2, etc…

issd_03

Tàcticament podíem escollir entre diferents formacions on podíem escollir la bogeria de jugar amb un sol defensa (1-5-4), i el primer que fèiem tots era canviar els jugadors fora de forma… SI !!! Entraven en joc els estats físics dels jugadors, representats pel que avui dia s’anomenen emoticons o emojis o com putes vulgueu… Hi havia la opció de fer que tots estiguessin a tope (nosaltres dèiem el mode Doping Maradona) però la gràcia era que l’atzar pogués fer que la teva estrella no tingués el dia xD

Ah, i també teníem la possibilitat d’escollir l’àrbitre del partit. Senzillament EMEISIN

issd_04

I en quant als modes de joc tenim 36 seleccions mundials a escollir entre els diferents continents, les quals podem fer servir en els següents modes de joc:

  • Partit amistós
  • Copa internacional
  • Sèrie internacional
  • Tanda de Penaltys
  • Entrenament (hores i hores aquí…)
  • I un que em va robar el cor, el famós SCENARIO, on teníem que recrear situacions de partits reals històrics, com capgirar el marcador, fer gol en l’últim minut, etc… senzillament apassionant pels futboleros de pro.

Comentar també que el joc tenia alguns secrets com el truc del gol infinit, l’arbitre pastor alemany o els desbloquejables equips secrets (estrelles de tots els continents), el punt de gràcia Konami del que sempre ha tingut mancança la companyia canadenca EA.

No vull fer-vos perdre més el temps amb les meves divagacions sobre aquest joc “fetiche” per a mi, només dir-vos per anar acabant que com a joc de futbol, pocs han innovat tant com ho va fer aquesta saga i el tindre una jugabilitat a prova de bombes que avui dia continua essent divertida es la mostra de que quan una cosa es fa be i surt com cal, la resta sortirà sense problemes.

Tinc entès que hi ha tornejos online d’aquest joc però mai m’ha donat per ficar-me a buscar i participar, a més que crec que no donaria la talla pel nivell que deu haver-hi.

Conclusió: jugueu aquest puto joc fins que us facin mal els dits!!

issd_05

Moltes gràcies a Retroscroll per donar-me l’oportunitat de dir la meva en el seu portal i salutacions a tots i cadascun dels que ho fan possible com així també als lectors.

Renner de Killbits Podcast us saluda !!!

L’Autor:
Avatar Renner

Renner Herdzclas: Enamorat dels videojocs, presentador i director de Killbits Podcast. @RennerHerdzclas @KillbitsPodcast

 

 

Autor
Special Guest Star
Special Guest Star
Les estrelles convidades passen de tant en tant per retroscroll.cat i ens deixen alguna interessant col·laboració.

Comentaris

  • Moroboshi Moroboshi ha dit:

    Sobre l’ISS… jo recordo que amb els FIFA de la Mega Drive, concretament els dos primers -després ja no me’n vaig comprar més, perquè fins a finals dels 90 ja m’anava bé jugar amb aquell FIFA Soccer 95 que tenia el Lleida i l’Osasuna-, m’ho passava d’allò més bé i no necessitava res més.

    L’International Superstar Soccer de la Super, però, em feia enveja. El veia com el Super Sidekicks “dels pobres”, i quan es va anunciar l’edició Deluxe també per a la Mega Drive (amb gairebé un any de retard respecte a la mateixa edició de la SNES) la vaig rebre con una gran notícia. M’encantaven els Scenarios, a mi també. Sempre he alternat els simuladors i els arcades, i en futbol jo ja em vaig estrenar amb el Konami’s Soccer 🙂

    Però no el vaig comprar de sortida, sinó a finals dels 90, en un videoclub que liquidava jocs. Em vaig comprar l’ISS Deluxe i el Tiny Toon Adventures: Buster’s Hidden Treasure, a unes 900 peles cadascun. Complets. En aquell moment era el pressupost que tenia i no sabia que en el futur els jocs retro escassejarien i es vendrien al preu del petroli a Mad Max.

    Quan pugui viatjar en el temps no aniré a matar el Hitler, sinó a veure què més tenien en aquell lloc on no vaig tornar mai, inconscient de mi.

  • Salore Salore ha dit:

    El joc no el vaig jugar al seu dia, ja que a la Mega Drive només jugava als Fifa. Això sí, encara recordo com si fos ahir la primera vegada que vaig veure el International Superstar Soccer. Va ser en el viatge de final de curs de 3è de BUP que vam fer a París l’any 1995; un dels últims dies de l’excursió vam anar a visitar el barri modern de La Défense i allí vaig entrar en un centre comercial on tenien una SNES amb el ISS per poder-lo jugar. Mare meva, vaig quedar al·lucinat, quins gràfics, quins sprites, quina jugabilitat… però és clar, era el ISS que era exclusiu de SNES. Quan ja va sortir el ISS Deluxe per la Mega Drive jo ja estava enganxat en les teranyines del PC que feia poc m’havia comprat, i en el PC el futbol tenia un sol nom per a mi: Pc Fútbol.
    Per aquest i altres motius no ha sigut que fins ara fa poc més d’un any, i gràcies al Molsupo, que no he tingut la meva còpia física i completa de ISS Deluxe, a la qual ja li he tret bastant suc però encara no el suficient. S’ha de dir que el joc inclús ara és una meravella jugable i gràfica, amb un encant especial que el fa un joc atemporal.

    Gràcies Renner per aquesta magnífic entrada 🙂

    Espero tornat a veure aviat per aquí Retroscroll.

  • FREAKY 8 FREAKY 8 ha dit:

    Gran entrada. Sinceramente no soy aficionado al futbol pero…se aprende siempre.

    Saludos Renner!

  • Sikus ha dit:

    Joc que no vaig probar fins que vaig asistir al meu primer torneig de PixelsMansion. Miri com va ser la cosa, que el vaig confondre amb el J.League Excite Stage ’94.

    Joc que jugaba molt gracies al mitic Copion a casa de uns cosins.

  • Scroll Scroll ha dit:

    Gran Renner! Gran entrada. Aquest és un molt bon joc, de fet suposo que el millor joc de futbol de 16 bits. Jo no el vaig jugar en el seu moment però si força més tard quan un amic em va regalar la seva snes i els seus jocs després que a mi em robessin la meva. Si si, ens van entrar a robar i una de les coses que es van endur va ser la super! Flipa!
    Gràcies per aquesta entrada, a veure si veiem més texts teus properametn! 🙂

Deixa un comentari

*