Consoles Opinió Reflexions Gamer 26

Retorn al passat: Descobrint la Mega Drive l’any 2014.

Com es pot llegir a la meva biografia del bloc, la meva infància i adolescència va estar marcada bàsicament per microordinadors. A principis de 1990 moltes persones van entrar en contacte amb les consoles de 16 bits tipus Mega Drive o SNES però aquest no va ser el meu cas.

Jo vaig entrar en contacte amb els 16 bits a través dels ordinadors, en concret de l’ Amiga 500. La qüestió és que encara que coneixia d’oïda les consoles de 16 bits de nova generació com la Mega Drive o Super Nintendo jo era dels que estava més atent o millor dit totalment atent al món dels 16 bit però amb ordinadors com el Commodore Amiga o Atari ST.

images (1)La qüestió és que jo vaig gaudir l’Amiga 500 i 1200 paral•lelament en el temps a l’època daurada de les consoles de 16 bits de les quals no prestava la menor atenció.

Al 2014 vaig decidir conèixer per primera vegada aquestes consoles i començar per la Mega Drive. Em va cridar l’atenció el seu processador principal Motorola 68000 i em vaig decantar per ella. Sense entrar en detalls en les qüestions de harware (tenim mil articles a la web sobre aquest tema) no vaig poder evitar pensar en els paral•lelismes d’Amiga 500 i Mega Drive.

No vaig tractar de comparar objectivament les dues màquines atès que estan dissenyades per a funcions totalment diferents i seria absurd. Un ordinador és un ordinador amb els seus processadors de text, els seus programes de dibuix com Deluxe Paint el qual m’encantava, programes 3D com Imagine i una consola és una consola (jugar). El que m’interessa és comentar l’experiència meva totalment subjectiva sobre certs paral•lelismes molt grats que he trobat entre els dos sistemes i que m’ha transmès la Mega Drive a dia d’avui.

Mai és tard per conèixer un nou sistema i així vaig decidir fer-ho. Sé que Mega Drive és una consola tremendament coneguda i per això he considerat que és realment interessant conèixe-la al 2014 partint de zero, totalment verge, sense saber-ne res del seu catàleg, des de la ignorància total i absoluta. És tota una experiència i crec que és interessant compartir-la. Sé que hi haurà persones que els sembli extrany que no la conegués. Jo els convido que coneguin les bondats d’un bon A500 o A1200 amb tot el seu catàleg i segur que sentiran el mateix que jo però a la inversa i amb un ordinador. Tots són sistemes molt coneguts però no tots hem crescut o sabem d’ells tant com ens pensem .

ala
¡MARE MEVA NO CONEIXES EL PONG!

 

Sempre et trobes persones que creuen que ho saben tot per haver jugat a una determinada saga per exemple Metal Gear. Jo la veritat  l’he jugat a MSX2, PSX i poc més. A veure, és que realment ni m’agrada el joc ni abans ni ara.

Potser altres no han jugat a un Horace Goes Skiing perquè senzillament ni havia nascut o desconeixen aquest tipus de jocs mítics etc. Amb això vull dir que convido al personal a descobrir maquines mítiques si no les coneixen i ens expliquin la seva experiència sense vergonya. Realitzo aquest últim comentari ja que observo darrerament a l’escena retro esta canviant i cada vegada veig  mes petulància i presumptuositat sobre els coneixements de catàlegs

petulancia
PETULANT ESTÀNDARD

de jocs o màquines. Recordem que som amateurs que volem passar-nos-ho bé, no sóm professionals, que per cert pocs n’hi ha. Més aviat observo certs comportaments petulants presumptuosos d’amateurs que de professionals i fins i tot professionals que es confonen amb els aficionats pensant que són professionals.

Són molt pocs els que es guanyen la vida com a professionals (pagar les factures de casa i menjar) amb aquest món del retro. Només és una reflexió però la línia entre el lúdic, amateur i el professional de vegades es veu borrosa i plena de confusions, egos, petulàncies i presuntuositats que he pogut detectar a la web o viure malauradament en carn pròpia.

Al gra, aquí explico la meva experiència com a gran ignorant de la Mega Drive i com m’he desvirgat amb ella l’any 2014. El primer era aconseguir la màquina. Passant per un Cash Converter me la vaig trobar per sort a un preu raonable i vaig decidir comprar-la. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que al taulell abans de pagar-la un noi ja me l’havia sostret de manera il·legal (robatori al taulell) i em vaig quedar sense consola. Sort que no l’havia pagat.

Vaig comentar aquesta anècdota als nois de Retroscroll i a part de riure una estona, el degenerat de l’ELXUXO va sortir al rescat. Em va aconseguir una preciosa Mega Drive a preu just (no espavilats d’Ebay)

black y dorado xulo
MACA MACA. MOLT ELEGANT.

El primer que em va cridar l’atenció era el lleugera i robusta que era. També petita i manejable com a consola que era. (Un Amiga 500 mesura gairebé mig metre de llarg i pesa com un mort). També em va agradar el seu color negre amb lletres daurades.

Elegant i seriós. Vaig veure també amb atenció els connectors DB9. No són norma Atari però si DB9 i em va recordar als clàssics connectors del Amiga 500. No eren connectors de disseny propi com els d’altres consoles. Aquests es basaven en un estàndard de harware molt semblant als dels ordinadors o la VCS d’Atari. La lectura d’ús era tremendament fàcil amb els seus interruptors disposats d’una manera molt eficaç a la part inferior esquerra. La sortida d’àudio tipus jack també em va fer gràcia.

Després d’agrair a ELXUXO amb favors sexuals que m’ aconseguís la màquina a tan bon preu doncs … Vaig sortir disparat cap a casa ple de basarda per culpa seva i amb ganes de provar la Mega Drive.

El següent era aconseguir el cable RGB (odio les sortides RF) y el Everdrive cosa fàcil per internet.

env-o-libre-everdrive-sega-genesis-conductor
EVERDRIVE XINÈS MÉS ECONÒMIC

Següent pas aconseguir tambe les ROMS. Gràcies a Sikus i Murshus va ser cosa fàcil atès que ja me les havien passat i a sobre el nostre estimat Molsupo em va pasar altres ROMS ordenades en carpetes fins i tot per temàtiques i per a guinda del pastís un cartutx del Virtua Racing amb SVP i així poder veure les bondats en 3D de la MD.

No podia partir amb millor catàleg però ¿A què jugar? ¿Per on començar? Això va ser fàcil gràcies a l’amic Salore i el seu joc preferit el Comix Zone. Ja començava a saber alguna cosa del catàleg de la Mega Drive. Comix Zone era mític i un gran joc. Comentat fa molt poc al blog amb un gran Podcast dedicat a ell però seguia verd ¿a quins jocs jugar?

Això és fàcil, d’això es va encarregar Molsupo que em va recomanar els clàssics i mítics. També llegint i escoltant recomanacions dels altres. ELXUXO parla al seu bloc de jocs potser no mítics però si molt addictius etc. Al blog del Molsupo (Los cartuchos de la Mega) el que no trobis és que no hi és. Molt recomanable visitar-lo.

comix-zone-puzzle
COMIX ZONE

He jugat amb gran goig Streets of Range 2, Aerobiz Supersonic, Air Strike Patrol, Aladdin, Thunderforce 3 i 4, Mercs, Robocop Vs Terminator, Gunstar Heroes, Road Rash etc. Les impressions (recordar que són subjectives, això no és una anàlisi objectiva és el relat d’una experiència) van ser d’emoció total.

Em semblava un fotut Amiga sense disquetera que anava follat ​​per carregar els jocs,quina passada! Pràcticament tot em va recordar a l‘Amiga 500 excepte … em … excepte … a veure com ho dic sense ofendre … excepte … el so. Les comparacions són odioses però el so com que no.

subidon
EL GOIG QUE SENT DESPRÉS DE JUGAR AL STREETS OF RAGE 2

Es va despertar la meva curiositat i vaig buscar jocs que tenia en Commodore Amiga i els vaig jugar a Mega Drive. Pràcticament tot igual excepte el so. El d’Amiga, al meu entendre és molt superior i ho trobava a faltar.

També diria que Amiga té una mica més de fluïdesa en els gràfics però és una apreciació de la qual no estic segur, només és una sensació. Això sí, oblidar-te de la disquetera, era un plaer.

Ara tinc un Gotek per l’Amiga 500 i m’oblido de la disquetera però … El mig metre d’ordinador és incòmode de moure, en canvi la consola per qualsevol costat de la casa en un moment la mous i a jugar. Un altre punt per a la Mega Drive.

Una altra cosa que m’ha fet molta gràcia és la rivalitat entre Segueros i nintenderos. Em recorda a la rivalitat entre Commodore Amiga i Atari ST.  Jo en aquests menesters encara no puc opinar però com que la meva propera víctima

atari-vs-amiga
BARALLA CLASICA COMMODORE AMIGA Vs ATARI

serà una SNES amb el seu corresponent Everdrive i encara no l’he provat. No obstant això intueixo que seré Segueró

Agrair a tots els que han fet possible esmentats o no aquí que hagi pogut gaudir d’aquesta gran màquina.

M’agradaria finalment, que en un petit paràgraf em comentéssiu si us ha passat el mateix amb altres sistemes. En definitiva qui ha descobert un

ATARI ST a hores d’ara de la vida o una VCS etc. Salutacions i fins la propera.

 

 

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

26 Comments

  • Reply
    Moroboshi
    19 febr., 2016

    Gran entrada! Realment és molt curiós veure algú emocionar-se així amb una consola més de dues dècades després del que era habitual descobrir-la, i en aquestes coses mai no és tard.

    Estic d’acord amb tu, i a mi ja m’agradaria provar tants sistemes que només conec d’oïda, però com que sóc purista em sortiria molt més car xD

    També estic d’acord amb el tema dels “professionals”, i la paraula em fa pensar en els especuladors que buiden els mercadets i els Cash Converters per revendre les coses multiplicant-ne el preu. No sé si coneixen tots els jocs que venen o simplement hi especulen. Lleig.

    Tinc força jocs de la Mega Drive, una de les meves consoles preferides, la tercera que vaig tenir després de l’MSX i la Gameboy (i la primera que vaig comprar perquè la desitjava havent-la provat d’una altra persona), i en vull uns quants que són massa cars per a mi, però si algun dia vull recomanacions de més títols faré cas dels mestres que dius! XD

    • Reply
      FREAKY 8
      19 febr., 2016

      Gracias Moroboshi. Si realmente me emocione. De hecho ¡Hasta me la lleve en unas vacaciones!

      Yo también quiero probar más sistemas pero por precio y tiempo de momento como cito en la entrada SNES…

      Sobre los especuladores… preparemos soldadores de estaño y preservemos nuestras máquinas como el oro aunque estén rotas para tener repuestos. La cosa en una década más se va a poner realmente muy fea.

      ¿Maestros? ¡Tú eres un maestro! xD

      ¡Saludos!

      • Reply
        Moroboshi
        22 febr., 2016

        Nah, parlo molt però sense saber, tot és buscant informació! xD

        Però si a Retroscroll tenim gent com el Xuxo o el Molsupo amb centenars de cartutxos de Mega Drive segur que saben de què parlen i els hem d’escoltar!

  • Reply
    ciro31
    19 febr., 2016

    Quina enveja, tu! En primer lloc per haver tingut un Amiga 500 i en segon per ser verge amb la Sega Mega Drive XD
    Sense cap mena de dubte és un dels sistemes que més m’he estimat (la vaig tenir per triplicat… i no per motius especulatius XD); el seu rush final de la batalla amb la SNES va ser apoteósic. Aquell pack de jocs de Treasure (Gunstar, Dynamite, etc) és història viva dels videojocs. Els Sonics, Aladdin, Virtua Racing, Robocop vs. Terminator, Landstalker, Shining Force II, Streets of Rage 2 (¡SI!), Story of Thor, Comix Zone, Earthworm Jim,…

    Vaig gaudir molt de la SNES també; mai em va agradar comparar-les. Van ser dos super consoles.
    Saluti!

    • Reply
      FREAKY 8
      19 febr., 2016

      Lo segundo es más difícil. La verdad que me ha gustado desvirgarme.

      ¡Por triplicado¡ La rivalidad no la viví en su época pero imagino por lo que dices que tuvo que ser genial. Haberme perdido eso si me da envidia a mí.

      A pesar de conocer poco la SNES comparto contigo que son dos gigantes de los 16 bits.

      ¡Saludos!

  • Reply
    Adol3
    19 febr., 2016

    No sé cómo ha ido a parar mi comentario de esta entrada al post del aniversario. Cosas de usar móvil, supongo.

    Pues nada, os felicito por aquí.

    A ver si ahora se publica bien.

    🙂

    • Reply
      FREAKY 8
      19 febr., 2016

      Yo también ¡Te felicito!

      ¡Saludos!

  • Reply
    Sit pixelacs
    19 febr., 2016

    Muy buena historia, rafa!. Realmente los conectores sí que seguian la norma atari. Los que no lo seguian eran los mandos de mega, que funcionaban por multiplexado. Aunque tambien podian funcionar en un sistema con norma atari (funcionando solo dos botones).

    La lucha entre snes y mega aun perdura. Y no estaba tan claro cual era mejor. Pero en el caso de amiga y st no se por que existia discusion. Tecnicamente el amiga era mejor. Siempre vi al amiga e incluso al st con envidia en su dia. Y hace poco que por fin tengo un amiga 500 y voy descubriendo sus juegos. Tambien voy mirando como eran en atari st, y en NINGUN caso eran mejor en este ultimo sistema. Si no puede mover sprites por hard, ni manejar tantos colores… La diferencia esta clara.

    Y que conste que en su momento me hubiera conformado con tener un st. Xd

    • Reply
      Freaky 8
      19 febr., 2016

      Otras! No sabía el tema de kos mandos. Otra cosa más que he aprendido de la MD.

      La lucha entre SNES y SEGA seguro que continua. En Retroscroll se matan aún. XDDD

      En lo que refiere Atari y Amiga totalmente de acuerdo. Atati era un quiero y no puedo. Era buen ordenador pero ni de lejos podía competir con Denise, Paula, Gary y Agnus. El chipset de apoyo al 68000 del amiga marcaba la diferencia.

      Saludos.

  • Reply
    Salore
    20 febr., 2016

    He gaudit molt llegint l’entrada; encara que ens anaves explicant les teves experiències i descobriments llegir-ho plasmat en text i correlatiu amb les teves sensacions ha sigut emocionant i enriquidor.

    Tot i ser la meva consola preferida i haver-la gaudit en el seu dia, encara ara descobreixo grans joies de la Mega Drive i crec que mai pararé de descobrir-ne.

    Respecte a descobrir altres sistemes, constantment estic coneixent i descobrint màquines que no havia pogut disfrutar. No conec l’Amiga 500, quasi desconec la NES o la SNES, tinc gran curiositat per aprofundir en el catàleg de la Turbografx16, Saturn i Dreamcast les he tocat molt poquet… i tants d’altres que m’hagués agradat viure en el seu moment.
    Lo bo de no haver conegut aquest sistemes en el seu dia és que ara ho pots gaudir i conèixer de manera molt fàcil i a l’abast de tothom.

    Felicitats per l’entrada!

    Saludinis 🙂

    • Reply
      FREAKY 8
      21 febr., 2016

      Si tú dices que aún estas descubriendo juegos para MD está claro que me queda mucho por descubrir y…. ¡disfrutar!

      Cuando citas otros sistemas y en concreto la Turbografx16 me ha llamado mucho la atención. Lo poco que he tocado de Turbograx16 (gracias a Molsupo) deja entrever que es una pasada de consola.

      Es verdad que ahora con mayor facilidad podemos acceder a estas máquinas y disfrutarlas. Que la racha siga…(lo digo por la especulación)

      ¡Saludos crack!

  • Reply
    Ayate
    20 febr., 2016

    Com ja t’han dit, quina enveja descobrir avui dia la Mega Drive! Potser una de les màquines que més m’ha influit. Estic segur que ha estat una experiència tan meravellosa com la que descrius.

    En el meu cas, vull descobrir la 32X, encara que em penso que no té tanta joies xD.

    Gaudeix d’aquesta Mega, company!

  • Reply
    FREAKY 8
    21 febr., 2016

    Sé que sonará raro pero es tal y como lo cuento. Obviamente sabía de su existencia pero te aseguro que no sabía ni que era el Comix Zone. De hecho mi próxima victima será un SNES y…desconozco el catalogo por completo. No es coña no tengo ni papa.

    Imagino que con la 32X te refieres a descubrir el puntillo de gozar todos los juegos pero que las joyas están en la mítica MD.

    Imterpreto que para las personas que conocéis la Mega en gran profundidad os dará gozo ver como otras la van descubriendo y me alegro. Sé que me queda mucho (maldito tiempo) pero seguiré con esta gran máquina.

    ¡Saludos Ayate!

  • Reply
    Paco - OtroBlogC64
    24 febr., 2016

    Qué buen artículo, Rafa. La Mega es una gran consola, quizás no tenga el sonido o los modos gráficos de la SNES pero en su día era muy potente y tiene un catálogo impresionante, con muchos arcades. Que por eso es de SEGA, autora de los Out Runs, Streets of Rage, Shinobis, etc. Y bonita y elegante es un rato. Nunca he tenido ninguna, en los 90 jugué en casa de unos primos que la tenían y me gustó mucho, y más tarde le he dado mucho en el emu, que no es lo mismo pero vaya. Y últimamente me están entrando muchas ganas de comprarme una para ponerla junto a la SNES que tenemos por casa. ¡¡¡Guerra de consolas!!! XDDDD

    Ah, totalmente de acuerdo con lo de la petulancia, el retrotalibanismo es muy malo, y si encima no te ganas la vida con esto, en fin…

    ¡¡¡Nos leemos!!!

  • Reply
    FREAKY 8
    26 febr., 2016

    Hola Paco! leyendo tus palabras aún me entran más ganas de pillar la SNES que sin duda lo haré. Los arcades me encantan y como tú dices en el catálogo no faltan. A mí el diseño de la carcasa me gusta más el de MD pero el de SNES está también muy chulo.

    Retrotalibanismo XDDDD buena palabra.

    A ver si coincidimos en algún evento para charlar un ratillo. Seguro que sí.

    Nos vemos!!!

  • Reply
    Murshus
    28 febr., 2016

    Tot un honor per a tots els “segueros” que un “Sir” dels Commodores Amiga hagi decidit començar a experimentar els 16 bit en consola amb la Mega Drive.

    Ha estat genial poder-te conèixer en aquesta època i poguer compartir amb tu totes aquestes vivències que expliques.

  • Reply
    FREAKY 8
    29 febr., 2016

    Murshus nuestro querido Motorola 68000 es nuestro querido Motorola 68000. Ya sabes que pillaré una SNES tarde o temprano pero creo que…Motorola forever XDDDDDDDDDDD

    Me alegro te hayan gustado las vivencias que he explicado. Como verás de ahí viene el vacío que tengo con las consolas.

    Saludos Crack!

  • Reply
    JoseJavier
    6 març, 2016

    Mai es tard per descobrir un gran sistema, sigui el que sigui, i poder gaudir dels seus grans títols, que de ben segur hi han del gust de qualsevol.

    Això sí, he d’admetre que a mi s’em fa molt dur jogar masses coses antigues sense el plus del factor nostalgia, en quin cas flipo com quan era petit (com amb la mega drive).

    En definitiva, que m’alegro moltíssim que estiguis gaudint de la consola, es la primera que vaig tenir i li guardo un record boníssim, això si, prova també la super Nintendo que també val moltíssim la pena.

    • Reply
      Scroll
      20 març, 2016

      En JoseJavier te tota la raó, mai és tard i menys si és una consola com la megadrive. Enhorabona per la descoberta Freaky, i gràcies per comentar JoseJavier 😉

    • Reply
      FREAKY 8
      21 març, 2016

      La nostalgia es la nostalgia ufff. Tal y como comentas la SNES tendré que lanzarme tarde o temprano. Lo se pecado no haberlo hecho aún. XDDDD

      Saludos.

  • Reply
    elxuxo
    30 març, 2016

    Estic content d’haver-te fet penetrar en el mon de les consoles de 16 bits, la veritat es que la discusió va ser molt dura entre la Master System i la SNES per veure qui era la reina dels 8 bits, pero si havies de tenir una bona 16 bits haviem d’anar sobre segur.

    Petons!

  • Reply
    FREAKY 8
    30 març, 2016

    Yo también estoy contento de que me penetraras. Siento que fue larga y dura la contienda.

    Abrazos!

  • Reply
    Sikus
    20 abr., 2016

    Va.. que mal gusto… XD Una super Nintendo tendrias que haber cogido hombre… XD

    • Reply
      Freaky 8
      20 abr., 2016

      Cogeré más adelante otra cosa…XD. ya llegará esa SNES

Respon a FREAKY 8 Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics