Jocs 6

Saturn Bomberman – Magna cum laude

Saturn Bomberman TOP
Quan una franquícia és molt longeva, sovint trobem una sèrie d’indicis que ens indiquen una innegable voluntat per part de la companyia desenvolupadora per completar, modificar, reinventar o fins i tot reiniciar les seves característiques, de manera que els consumidors trobin quelcom prou atractiu com per a justificar el fet de passar per caixa una altra vegada. Aquests canvis poden ser de diferent intensitat i presentar-se en diferents escenaris, ja sigui en l’apartat gràfic, ajustaments en la jugabilitat, nous personatges… Tradicionalment, sens dubte, tot el model del videojoc s’ha basat en aquest principi, i encara que sempre hi ha hagut excepcions, aquestes comencen a ser més comuns avui dia, sobretot amb els anomenats productes anuals, franquícies com ‘Assassin’s Creed’ o ‘Call of Duty’, que ens conviden a revisitar les seves propostes amb canvis tan insuficients com sovint desencertats. Però eliminant de l’equació aquestes excepcions, les xifres de vendes ens diuen que, generalment, les franquícies s’esgoten si no es renoven. És important canviar part de les seves principals característiques, ambientacions o trets diferencials en favor d’una campanya de màrqueting que permeti dir que la nova entrega és més gran, més divertida, més llarga, més original, en definitiva: més nova i millor. De debò? Fins quan? S’ha de continuar revisant totes les franquícies fins a l’infinit? És el perfeccionament total d’una fórmula concreta una utopia inabastable?

Saturn Bomberman 7El nostre estimat Bomberman ens vol dir que no, que avui dia hi ha jocs amb fórmules tan cuidades que ja no necessiten ajustaments, canvis o actualitzacions; han tocat sostre. La jugabilitat dels seus jocs està tan mesurada, tan calculada, i ha estat tan retocada i actualitzada al llarg del anys, que tocar qualsevol ingredient podria acabar destruint-la. Els jocs de ‘Bomberman’ es juguen igual des de fa un bon munt d’anys (tret d’algun experiment puntual), però és que la identitat de la seva proposta no té —ni ha tingut mai— res que se li assembli. Com podem dir, llavors, que ‘Saturn Bomberman’ és un dels millors jocs d’aquesta franquícia? Ja hi arribarem, però comencem, si us sembla bé, pel principi.

Els jocs de Bomberman sempre han girat al voltant de la jugabilitat. Amb gràfics simples i poca parafernàlia accessòria en qüestions de trama o història, sempre han apuntat directament a la diversió, que assoleixen amb un còctel d’agilitat mental, estratègia i acció. Unes bases perfectament identificables ja al primer joc de la franquícia, disponible en ZX Spectrum i MSX. Era 1983, i el nostre simpàtic amic era una mica més antropomorf de com el coneixem ara, però ja havia de recórrer un bon munt de laberints esquivant enemics (i aniquilant-los amb les seves bombes), destruint blocs de totxos per trobar la sortida i superant nivells tancats només per a acabar trobant-ne uns altres immediatament després. Exactament la mateixa configuració que tenim a Saturn Bomberman, fins i tot amb l’existència d’una —encara primitiva— modalitat multijugador. Tot l’esperit de la saga, i tot el nèctar de la seva jugabilitat, ja eren presents en aquest primer títol de Hudson. Però… quina és aquesta jugabilitat tan perfeccionada? Per què funciona tan bé?

Saturn Bomberman 9

Els jocs de ‘Bomberman’, i el ‘Saturn Bomberman’ en particular, es basen en aniquilar als rivals amb les nostres bombes. El personatge col·loca la bomba simplement prement un botó i, passat un temps prudencial determinat, aquesta explota provocant l’aparició de llengües de foc que s’estenen pel laberint que formen els escenaris. Qualsevol enemic, rival, o —compte— fins i tot el nostre personatge mor abrasat en contacte amb aquestes llengües de foc. Els escenaris, però, compten amb blocs indestructibles i blocs que es volatilitzen en mil bocins amb la força de les nostres explosions, així que sovint trobarem que hem d’obrir-nos pas entre tant de formigó i totxo per acabar amb els nostres enemics i trobar la sortida del nivell. Fàcil i senzill, oi? Bé, disposem d’un bon grapat de power-ups que afegeixen una mica més de profunditat: poder posar més bombes alhora és un avenç considerable que sovint també multiplica les possibilitats de caure en les nostres trampes, com també passa quan intensifiquem la longitud de les flames causades per les nostres explosions. D’aquests power-ups, potser són les muntures els que més varien la manera de jugar. Es tracta d’uns dinosaures de colors cridaners que compten amb habilitats que el capgròs d’en Bomberman mai podria somiar. Tota aquesta base fa que quan estem jugant a Saturn Bomberman estiguem fent càlculs contínuament. Ficant-nos entre els blocs indestructibles, protegint-nos amb ells, pensant si ens donarà temps a passar cap a dalt abans que exploti la bomba que acabem de posar, calculant el moment exacte per xutar la bomba de manera que aquesta exploti en el moment adequat per acabar amb aquell enemic… D’una proposta tan bàsica i fàcil d’entendre traiem una bona quantitat de possibles escenaris, situacions i possibilitats que —en les primeres partides— ens fan somriure amb sorpresa i satisfacció inusitades. Tot això s’intensifica encara més quan ens trobem amb escenaris que contenen enemics “especials”, que són capaços de traspassar blocs i per tant sorprendre’ns, o qualsevol element que “alteri”, encara que sigui lleugerament, les possibilitats inicials, com podrien ser cintes transportadores, vagonetes o fins i tot trampes de foc. Tots aquests elements fan que als càlculs inicials —que no són precisament pocs— hàgim d’afegir les alteracions pertinents, tot provocant que busquem noves maneres d’aprofitar o esquivar aquestes noves condicions, incrementant el nivell d’atenció, la dificultat i sobretot la diversió.

Saturn Bomberman 8I això és una de les coses que sí que fa genial el ‘Saturn Bomberman’. La introducció d’elements alteradors del tronc principal de la jugabilitat està elegida amb un bon gust i una intel·ligència pràcticament sense precedents en la franquícia, cosa que fa que la modalitat història del joc sigui molt divertida. Una modalitat història que a més podem jugar de dalt a baix amb un company, fet que gairebé multiplica per dos la diversió (i la dificultat, segons amb qui juguem) i que inclou una decent quantitat d’imaginatius guardians de final de món. Uns enemics finals de mida extra que donaran la vida pel simple plaer de complicar-nos la nostra, en unes batalles on haurem d’endevinar els seus patrons d’atac per poder alçar-nos amb la victòria. Alguns d’aquests combats són realment èpics, al mateix temps que simpàtics, ja que aquest és un dels trets diferenciadors de la franquícia, que aquest títol no abandona en cap moment.

Saturn Bomberman 10

Pel que fa a l’apartat tècnic, continuisme ben entès. La Saturn és una de les consoles més preparades per als jocs en dos dimensions, i encara que la saga Bomberman mai ha necessitat filigranes gràfiques, el joc compta amb unes animacions fluides i molt, molt, molt treballades, fet que incrementa la vena simpàtica i fins i tot adorable de l’estètica clàssica de la franquícia. Alguns efectes extra de zoom acaben suposant un salt petit però molt ben portat a terme respecte a les entregues dels 16 bits. Quant a l’apartat sonor, les melodies continuen en un alt nivell, encara que potser no són tan agradables i encomanadisses com altres de títols anteriors, per exemple l’entrega de la Megadrive o la de la Turbografx, on trobem alguns dels millors temes de la saga.

En qualsevol cas, si hem de triar un element diferenciador del Saturn Bomberman, hem de quedar-nos, indefectiblement, amb el seu multijugador. Es tracta del Bomberman que permet més jugadors alhora en modalitat competitiva de totes les consoles fins avui. Un total de deu jugadors poden enfrontar-se entre ells en èpiques batalles per la supremacia, el respecte i la glòria, sense que la Saturn es posi vermella. Sempre amb una solvència que encara avui sorprèn, sense baixada de frames i amb total estabilitat. A més, les opcions disponibles en aquesta modalitat permeten complementar les partides amb molts elements diferents, pel que no serà difícil trobar una configuració agradable i passar-nos hores i hores picant-nos amb els nostres amics. Aquest títol fins i tot va tenir una modalitat online que, per desgràcia, no va arribar a Europa.

Saturn Bomberman 4

‘Saturn Bomberman’ no inventa pràcticament res. És un dels títols més importants de la franquícia precisament perquè és molt conscient dels seus punts forts, i els explota no només amb solvència, sinó amb evident mestria. És un exemple ideal de com es pot arribar a perfeccionar una fórmula fins que ja no quedi res més a implementar excepte, potser, l’apartat tècnic, al que sempre es podrà donar una volta més. Les noves entregues que han anat sortint de la saga han inclòs algunes cosetes, però sembla força evident que la franquícia ha tocat sostre, i serà molt difícil que millori substancialment en el futur més immediat, però això no vol dir que hàgim de deixar de comprar el seus jocs. Si hi ha una saga que s’ho mereix, és aquella que s’ha esforçat fins arribar a l’excel·lència.

Potser també t'agradarà…

6 Comments

  • Freaky 8
    Reply
    FREAKY 8
    19 març, 2016

    El Bomberman lo jugué en A500 y lo disfruté muchísimo. Simple, sin pretensiones de historias de fondo como comentas pero muy muy divertido.

    Me ha llamado la atención cuando citas “les franquícies s’esgoten si no es renoven” joer vivir o morir XDDD

    Gran entrada!

  • Scroll
    Reply
    Scroll
    20 març, 2016

    Molt bona entrada! Crec que juntament amb el 5 de snes deuen ser els millors de la saga, a més s’assemblen força.
    Jo el bomberman el vaig conèixer a un bar-restaurant que a vegades anàvem amb la família. També recordo que al cole voltava un disquet de 3.5 amb una cosa anomenada Dyna Blaster xDD

  • Salore
    Reply
    Salore
    21 març, 2016

    Molt bona entrada Ayate.

    La saga Bomberman no és que la conegui gaire, on més havia jugat era en la recreativa, suposo que devia ser el Bomberman World, en una bar musical que anava quan tenia 15 anys en la meva localitat.

    Una gran saga amb quantitats de diversió infinita, sobretot jugant de dos persones en amunt 🙂

  • Moroboshi
    Reply
    Moroboshi
    22 març, 2016

    Un joc molt addictiu i ideal per a jugar amb més gent. Sobretot he tocat el de Mega Drive, que és el que tinc, i el de Saturn és un dels meus més desitjats, però l’hauré de comprar japonès perquè va caríssim!

  • Reply
    elXuxo
    19 abr., 2016

    Molt gran entrada! No sóc usuari de la Satun però sí que ho he estat de Bomberman. Una gran gran saga, divertida i addictiva des de les versions de GameBoy fins a les partides online amb el pc. Tot i això un cop llegit l’article m’agradaria poder jugar a aquesta versió. Sembla que la Saturn és un bon sistema per poder explotar molt bé el joc i pel que dius ho van aconseguir!

  • Reply
    Sikus
    20 abr., 2016

    Bomberman, tot un clasic. Sobre tot amb amics. I pensar que el primer que vaig jugar, en una NES piratona, no sabia ni com anava… Petanme la bomba als morros.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*