Consoles 16

Anàlisi de la Super Nintendo Classic Mini

Tal com vam fer l’any passat amb la primera proposta de consola rèplica amb jocs preinstal·lats oficial de Nintendo, i després que els rumors-desitjos de la gent es fessin realitat amb l’arribada del mateix concepte, però basat en la següent màquina de sobretaula de la Gran N, toca parlar de la SNES Mini, oficialment Nintendo Classic Mini: Super Nintendo Entertainment System, tot i que al títol he fet un “metxambrat” dels dos noms per una qüestió estètica.

Vaig anticipar erròniament que la NES Mini podria ser el regal estrella de les Festes, però a causa de l’escassa disponibilitat del producte va esdevenir una tasca gairebé impossible, llevat que s’emprés el recurs dels especuladors. Afortunadament sembla que no serà el cas, aquest cop, perquè hi ha hagut unitats de la SNES Mini a bastament des del primer dia que es va poder comprar a les botigues físiques (29 de setembre), i encara se’n troben amb facilitat. De tota manera, si us interessa no cal deixar la compra per a l’últim moment.

Abans de continuar, liquidem el tema que tard o d’hora sorgirà a les ments d’una bona part dels lectors: sí, el que fa aquesta consola rèplica també ho pot fer una Raspberry Pi, amb una inversió de diners similar però amb la possibilitat de tenir centenars de videojocs d’un bon grapat de sistemes. El que és la SNES Mini és un petit aparell, ben bufó i amb el segell de Nintendo, per als amants de les coses oficials i l’emulació legal. De pagament, vaja.

Com a punt en contra també podríem parlar del seu preu. Si la NES Mini ens va costar 60 euros a canvi de 30 jocs preinstal·lats, en aquest cas la SNES Mini en costa 80 -uns euros menys segons les polítiques de cada establiment- i en porta només 21. D’acord, inclou un segon comandament de sèrie, però són menys ROMS per més diners. I s’ha venut igualment, i hi confien tant que aquesta vegada n’han fabricat prou unitats com perquè no costi gaire trobar-la. De fet, hi confien tant que no s’ha fet, ni de bon tros, la campanya publicitària que es va fer amb l’aparell anterior. Però quins són els punts forts de la SNES Mini?

  • Contra 3: The Alien Wars
  • Donkey Kong Country
  • EarthBound
  • Final Fantasy III (títol original: Final Fantasy VI)
  • F-Zero
  • Kirby Super Star
  • Kirby’s Dream Course
  • The Legend of Zelda: A Link to the Past
  • Mega Man X
  • Secret of Mana
  • Star Fox
  • Star Fox 2
  • Street Fighter 2 Turbo: Hyper Fighting
  • Super Castlevania 4
  • Super Ghouls ‘n Ghosts
  • Super Mario Kart
  • Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars
  • Super Mario World
  • Super Metroid
  • Super Punch-Out!!
  • Yoshi’s Island

Evidentment, el seu punt fort són els jocs que porta, una selecció que hom ha considerat més satisfactòria que la del sistema predecessor, però és clar, en tenir 21 títols i ser més típics és ben possible que la majoria els tinguéssim ja en cartutx original per a la Super Nintendo de sempre.

No és el cas de l’Star Fox 2, el llegendari títol cancel·lat la publicació del qual es va anunciar alhora que la SNES Mini. Ens arriba per primera vegada aquest 2017 -i complet, no pas la ROM que circulava per internet-, així com també hi ha un parell de primeres vegades més que cal destacar: una és l’emulació oficial dels jocs que duen el xip FX, concretament l’Star Fox i el Super Mario World 2: Yoshi’s Island, que fins ara Nintendo no havia pogut (o volgut) emular en cap de les consoles virtuals dels seus sistemes anteriors.

L’altra, que hi ha jocs com el Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars, que arriben a Europa per primera vegada, tot i que això té una mica de trampa: tal com passava amb la NES Mini, el que ens arriba són els jocs en versió estatunidenca, cosa que vol dir que els tenim en 60 Hz, i amb els títols originals (veieu com no he dit “Starwing“?). Per altra banda, ens salvem de la lletja versió americana de la consola en si. Per dins són iguals, però la dels Estats Units és la rèplica miniaturitzada de la Super Nintendo que tenien ells, molt d’angles rectes i “robòtica”, i la d’Europa replica en petit la nostra.

Què més en podem dir? Bé, també són punts forts el fet que els cables dels comandaments -per cert, altre cop rèpliques exactes dels originals- no són com els ridículament curts de la NES Mini, sinó que fan un metre i mig -no és un gran guany, però val més que res- i que, comparant-les, sembla que els experts consideren que l’emulació dels jocs està més ben aconseguida en aquest cas. No és que a la NES Mini fos un desastre, ni de bon tros, de fet millorava la Consola Virtual de la Wii U, però sí que amb el temps se li van acabar trobant cada cop més pegues. La SNES Mini ha convençut més. Sortiria perdent, però, en el fet que la connexió dels comandaments és la mateixa que en el cas de la NES Mini, i com sabem la dels originals de la SNES no equivalia a la dels de la NES. Això se soluciona estirant una tapa que replica el frontal de la consola, i que queda penjant quan hi connectem els pads.

Pel que fa a les prestacions, hi ha un parell de novetats: es poden posar marcs per no veure els marges negres i es pot emprar aquesta característica que està tan de moda als recopilatoris de jocs clàssics com és la possibilitat de rebobinar una mica i desfer errors. Tot, per descomptat, opcional, per tal de satisfer jugadors amb nivells d’autoexigència diferents.

Torna l’estil del menú de la NES Mini, amb una alta usabilitat i la possibilitat d’ordenar els jocs segons diversos criteris -alfabètic, per número de jugadors, per freqüència d’ús…- i les opcions de visualització, que són 4:3, pixel perfect o CRT, amb scanlines simulades.

Evidentment, la facilitat d’ús en general és igual que la de la NES Mini. És un sistema molt plug and play, en pocs segons hi estem jugant, cap perfectament a la mà i ens el podem endur a qualsevol lloc on hi hagi un televisor, mentre ens enduguem també el cables HDMI -única possibilitat de connectar-la a la pantalla, això sí- i l’USB de connexió a qualsevol font que li transmeti energia -el mateix televisor ja va bé-, si volem evitar haver de fer servir un carregador de mòbil, perquè aquest cop tampoc no ve l’adaptador de corrent.

Amb aquests requisits ja podem jugar a la Super Nintendo en qualsevol moment que siguem en una casa i reviure aventures inoblidables, o viure-les per primera vegada en el cas dels jocs que ens faltaven o que per la raó que sigui no tinguéssim la consola a la seva època. Si ens semblen pocs títols… bé, ho són, i sens dubte en podem dir almenys una vintena que hi trobem a faltar, però tampoc és que la NES Mini estigués excessivament dotada, i hi ha qui li va posar remei. Això tampoc ha canviat.

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

16 Comments

  • Reply
    Syd
    4 des., 2017

    He tingut l’oportunitat que provarla i, amb uns retocs, crec que podria substituir perfectament la Snes original (o en altres paraules, evitar l’adquisicio d’unitats). Tot i així, penso que els jocs de Kirby i el Super-punch out podrien substituirse per altres sagues més emblemàtiques en el sistema SNES.

    • Reply
      Moroboshi
      5 des., 2017

      Sí, a mi el que em va cridar més l’atenció tenint en compte la cura amb què s’havien triat els altres va ser que hi hagués dos jocs d’en Kirby, en el seu 25è aniversari, i que cap d’ells fos una entrega de la saga principal, que precisament la Super Nintendo té el Kirby’s Dream Land 3. Però bé, és solucionable 🙂

    • Reply
      Molsupo
      5 des., 2017

      Hosti Syd, no és que no respecti lo que dius (vale, no ho respecto! xD), però això de que aquests bitxos poden substituir a les Snes reals ho has de matitzar més, amb lo “d’evitar l’adquisicio d’unitats” no en tinc prou…

      Sobre els jocs, Super Punch Out és un clàssic de Nintendo, no estic genys d’acord en que sobri…i el kirby aquell que sembla de minigolf, tot i que podria estar d’acord, és el joc preferit de la meva filla de tot el catàleg i al que més hem jugat, perque vegis que tot té el seu públic (de 4 anys, però el seu públic xD)

      Va, en serio, la meva opinió sobre lo que deies de substituir la compra d’una Snes de tita la vida per una d’aquestes, puc estar d’acord amb tu o no depenent de la persona que la compri i perque la vulgui…si ha tingut un atac de nostàlgia ràpid o simplement vol conèixer la Snes i no li vé de gust liarse amb emuladors, raspis i mandangues, potser és millor opció començar amb una snesmini d’aquestes i després, veient com evoluciona el malalt, si necessita més (i s’ho pot permetre), passar a l’experiència original.

      Però sempre hi haurà qui valorarà certs intangibles que no te’ls pot donar ni la mini ni els emuladors, com el fet d’estar jugant a una màquina que porta anys i anys funcionen, sobre circuïts dissenyats i fabricats al segle passat, a vegades jugant a una tele d’una altre època…en fi, molts pensaran i no sense raó que al final els jocs i el fet de jugar és el mateix en una màquina o altre, emulant o no, però d’altres (entre els que m’incloc) trobem cert plaer irracional o fetitxisme o nostàlgia o el que sigui en el sistema original (encara que el joc que posem sigui una còpia, batua les contradiccions!!!!xD) que no el canviem per una màquina més nova: jo tant els emuladors com aquestes màquines o els bazars, consoles virtuals i les recopil·lacions de jocs clàssics per sistemes més nous ho considero complementari però no necessàriament substitutiu.

      Salutacions!!!

      • Reply
        Moroboshi
        5 des., 2017

        En aquestes afirmacions sí que estic totalment d’acord amb tu. Jo m’he comprat aquestes maquinetes i estic caient bastant fort en el format digital per una qüestió pràctica i de preu, però el plaer de jugar en una consola original, en una tele de tub -si és que pertany a la generació anterior a la de Dreamcast-PS2-Xbox-Gamecube-, i suposant que tots els cables funcionin i no triguem més de 10 minuts en tenir-ho tot connectat, la veritat és que no la pot superar cap succedani d’aquests.

  • Reply
    Scroll
    4 des., 2017

    Molt bon anàlisi Moroboshi!
    Igual que en Syd jo també penso que potser els kirby podrien ser algun altre joc. Però bé com ja sabem els hackers ja han fet de les seves i segur que ja hi podem posar un bon grapadet de roms. Si es que el que no aconsegueixi la comunitat… hehehe
    Salut company!!

  • Reply
    Salore
    4 des., 2017

    Enhorabona, Toni. Gran text per la tornada de Retroscroll.
    Tinc la SNES mini des del dia de sortida i la veritat és que encara no li he tret gaire profit. Quan mi posi de veritat amb ella la vull mantenir verge jugant als jocs que m’interessen del seu catàleg inclòs, però més endavant potser li faré algun retoc i li posaré jocs de futbol, de naus i algun més que cregui adient, això sí, només de SNES, no d’altres sitsemes.
    Personalment crec que el que destaca més de la SNES mini és l’objecte en sí. ÉS TANT BONIC 🙂
    Salut i peles!

    • Reply
      Moroboshi
      5 des., 2017

      Jo em sentia igual amb la NES Mini, i és el que vaig fer: gaudir-ne un temps tal qual i després afegir-li algunes cosetes, res de romsets senceres, i per descomptat no pas jocs d’altres consoles, com sí que fa molta gent. Perd l’essència.

  • Reply
    Ayate
    5 des., 2017

    Jo me la volia comprar, però després em vaig adonar que no venia el Shaq-fu i ja no m’interesa. Una pena…

    • Reply
      Molsupo
      5 des., 2017

      A falta d’una Electronic Arts Mini (que a mi em tornaria boig…si, crec que seria un dels únics xD), per sort, la futura megadrive mini acceptarà cartutxos originals per pal·liar el greuge… O si no peta-la, que en el teu cas és per una bona causa!!!!

  • Reply
    Molsupo
    5 des., 2017

    Haviem de tornar amb nintendo, quina casualitat… nyi, nyi, nyiiii, nintenderoooos!!!!

    L’Anàlisi molt ‘(xulo]” i la consola també, a mi em fan gràcia que semblin miniatures per fer bònic i que a sobre funcionin i siguin jugables, jeje!

    Els pads com dius, són perfectes, i el concepte plug’n play s’agraeix i és real, no té cap complicació, 2 cables (o 3-4 si compten comandaments) i a jugar. I respecte als modes de visualització, és cosa meva de preferència personal, però jo hagués agraït una opció per veure’ls a pantalla completa (més quan t’estan forçant a jugar a tele actual per venir només amb cable HDMI) o almenys algun escal·lat més gran dels que inclou, però què li farem…

    De la relació entre número de roms i preu que comentes, no estic molt d’acord en prendre com a referència el volum de jocs de la NES mini, comparar “a sac” i arribar a la conclusió que ens donen menys per més. No és que no sigui veritat, però aquestes “roms” quan eren jocs comercials tampoc valien lo mateix (un joc estàndar de Snes era -bastant- més car que un NES, ocupen més memòria, en molts sentits tenen més valor aquests 21 que els 30 de la NES).

    Encara que això explica-ho ara als que la comprem, que ens donen menys jocs perque al seu dia costaven més, empraven tecnologia més avançada i tenen una qualitat tècnica superior, crec que no ens convenceran gaire, jajajaja!… Però això junt amb el cost del comandament extra crec que ha de tenir quelcom a veure amb la diferència de preu (i que Nintendo haurà calculat que pot fer més negoci, és clar 😉

    Petonets!

    • Reply
      Moroboshi
      5 des., 2017

      Jo soc “nintendero” com a evolució, si Sega encara fes consoles segurament no em veuries parlant gaire de consoles de la Gran N XD

      Això que dius de la pantalla completa, és clar, deformaria la imatge, però em sembla que hi ha emuladors que d’alguna manera que desconec i se m’escapa des del punt de vista tècnic ho poden fer. No és el que ha triat Nintendo, però.

      Sobre el preu, aquest argument l’he llegit diverses vegades, i confesso que no sé què hi ha al darrere de cada rom que Nintendo ha posat en aquestes miniconsoles i puc estar dient una ximpleria, però el que costés el cartutx en el seu dia trobo que ara és irrellevant, que són roms, no tenen un cost de producció física ni de distribució, llevat que comptis que és una 21a part del que costa distribuir la consola. Tampoc hi compto la qualitat intrínseca de cada joc, que hi ha qui també diu “és que són millors que els de la NES Mini”. El que jo veig és que hi ha menys jocs i que cal pagar més.

      • Reply
        Molsupo
        5 des., 2017

        Si, si, lo de la pantalla sé que deforma i tal (igual que hi ha gent que no pot veure els vídeos del mòbil fets en vertical, a mi m’agrada que un joc ocupi el màxim de pantalla possible, és una mania meva, ho sé xD) però tal com dius, no és genys difícil d’incloure, està implementat en moltes roms “comercials” en diferents sistemes, així que entenc com tu que ha estat una opció de Nintendo…no és res greu, però jo hagués preferit tenir-la.

        Sobre els preus, sé que és filar (massa) prim, però encara que no tinguis costos de distribució i fabricació, suposo que el cost del byte podria justificar econòmicament uns cèntims (o fraccions de cèntims, no sé xD, el que estic segur és que les 21 roms de snes ocuparan força més que les 30 de nes) i el comandament, uns 8 – 15 euros.

        Però bé, que tot això seria la part material, el hardware i tal, en realitat la possible discussió crec que vé del valor de l’emulador i les roms, del software…i aquí ja és el valor que li pot donar nintiendo. Per exemple, lo de la qualitat del producte com a software/joc que ofereixen, i em refereixo sempre a qualitat tècnica: estan dissenyats sobre una tecnologia superior, 16 bits contra 8 bits, tècnicament i audiovisualment són superiors…jo no diré mai “són millors” perque saps que opino que un joc de megadrive pot ser millor que un de ps4pro (i en més d’un cop, ho és), no tot lo que fa que ens agradi un joc és la part tècnica i això ho tenim força clar per aquí, però nintendo dóna més valor a les seves roms de Snes que a les de nes, ja ho feia en temps de consoles virtuals de wii i ds i suposo que ho continua fent, des del seu punt de vista, és lògic…que no dic que el teu i el de molts (menys jocs, més cars) no ho sigui igual o més!

        Per buscar una analogia, potser es pot fer amb els e-books o amb la música online, probablement no tot costa lo mateix…el que queda clar és que Nintendo dóna un valor al seu software de snes més alt que el de nes, i tot i que no m’agradi, ho entenc i per mi el problema és més el preu altíssim en que els valora que no pas en que hi hagi diferència de valor entre roms de nes i de snes en si mateix…

        • Reply
          Moroboshi
          5 des., 2017

          Sí, probablement tens raó. Però al cap i a la fi és decisió d’ells: això té més valor que allò, perquè ho dic jo, i en demano més diners.

          El tema dels llibres i la música digital, quan és al mateix preu que en el cas dels suports físics, em sembla execrable, perquè la idea se’ns va vendre fa molts anys com que així el producte final seria més barat, i no és el cas.

          A veure si la broma es fa realitat i la Nintendo 64 Mini -perquè sortirà, ja ho veuràs- costa 90 euros i duu 15 jocs, més o menys. La lògica la tecnologia superior prevaldria -sí que, per exemple, els jocs de Neo Geo en plataformes actuals van a 6,99 la peça, carets però basats en una tecnologia superior-, faltarà veure si es considera que la N64 va ser menys popular que la SNES i el preu ho reflecteix.

          • Molsupo
            5 des., 2017

            Doncs s’haurà de veure, si, pot ser molt interessant lo que decideixin amb la N64 mini i la seva política de preus (i si la fan, jo si fos nintendo tindria un dilema en si incloure un mode millorant-la visualment com fan molts emuladors…que collons, és nintendo, no hi haurà dilema ni millores, jajajaja!)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics