E, E, E

Vinc després de molt temps a trencar el statu quo del blog, ja que parlaré d’un tema de rabiosa actualitat i així de pas també trencaré el meu llarg silenci en l’elaboració d’entrades per falta d’inspiració i ganes d’escriure. Amb el permís dels meus companys, us parlaré de com he viscut, què m’ha agradat i què m’ha semblat l’última Electronica Entertaiment Expo, de manera abreviada E3, celebrat fa pocs dies a Los Angeles.

Us he de dir que no vaig seguir cap conferència en directe a excepció de la de Microsoft, que la vaig veure durant una hora. La resta les he mirat pels vídeos penjats en diferents webs, m’he mirat tots els tràilers emesos dels jocs presentats i també m’he nodrit de vàries lectures de diferents cròniques de l’esdeveniment. Per aclarir-me, seguiré l’ordre de les conferències per anar exposant el meu text.

Començarem per Electronics Arts, amb una conferència sense ànima ni ritme, on el més destacable per a mi, i un dels jocs que tinc més ganes de jugar per a final d’any, és Star Wars Battlefront 2 i el seu mode història. Sé perfectament que el joc estarà molt encarat al multi jugador, per aquest motiu no vaig jugar al primer, però la inclusió de mode campanya i sobretot que aquesta sigui cànon dins el món Star Wars és un motiu de pes per dedicar-li tota la meva atenció.

També em va agradar el nou Need for Speed Payback i el seu particular fil conductor del joc, molt a l’estil de The Fast and The Furious, però dubto que el jugui, almenys de sortida. No jugo un Need for Speed des del Most Wanted que va sortir el 2012 i tampoc he sigut massa seguidor de la saga.

Vaig trobar molt original el joc cooperatiuWay Out, dels creadors del gran Brothers: a tale of two sons, on l’objectiu és escapar d’una presó col·laborant amb un company que al principi no coneixes de res. A veure com serà el joc final i els condicionants del joc cooperatiu però el que vaig veure em va agradar molt.

El que no em va agradar gaire va ser que EA presentes Anthem per tot seguit dir que si volíem saber més coses del joc, miréssim la conferència de Microsoft. Sent una presentació d’una IP nova tan important crec que el gruix del contingut l’hauria d’haver fet EA i després que els altres, en aquest cas Microsoft, ensenyessin més coses del joc. En fi…

Anem a una de les conferències més importants de l’E3, ja que si presentava una consola, i quin tros de consola. La conferència de Microsoft, l’única que vaig veure en directe, va estar prou bé, bon ritme de presentació, molts vídeos de gameplay i consola nova. La Xbox ONE X, el nom el trobo adequat dins la família ONE, serà al seu dia de llançament, el 7 de novembre de 2017, la consola més potent que hi haurà al mercat i això també es notarà en el seu preu, 499 €. Una gran màquina, que anirà equipada amb refrigeració per vapor, tota una novetat en consoles domèstiques, portarà 12 GB de memòria RAM DDR5, els famosos 6 teraflops de potència i un gran seguit d’especificacions tècniques, que no sé ni per on agafar-les, faran de la ONE X una màquina molt llaminera per jugar-hi i que, com encara no tinc una ONE, m’atreu molt adquirir-la encara que el preu… El problema, a part dels jocs exclusius que ja estan al mercat ara, no presenta un panorama massa animat en aquest aspecte, dels quals els que es van presentar a la fira només m’interessen el Forza Motorsports 7Ori and the Will of the Wisps i CupheadSea of thieves no em va agradar gens el que planteja i com ho planteja, Crackdown 3 no em motiva gens i State of Decay 2 no em va acabar de fer el pes.
També es van presentar en la conferència diversos jocs multi plataforma on el Metro Exodus és un dels que va destacar més per mi. Sóc gran seguidor de la saga, he gaudit moltíssim jugant el Metro 2033 i el Metro Last Light i aquesta continuació em motiva molt. L’altre joc que em va impressionar va ser el Dragon Ball FighterZ; no sóc gaire amant dels jocs de lluita però aquest té una pinta brutal i a més, és de BOLA DE DRAC.

 

Torn de la conferència de Bethesda, la qual va ser portada de manera atropellada i no massa encertada, però en canvi és on hi vaig veure dos dels tràilers més espectaculars de l’E3, els tràilers de Wolfenstein 2 The New Colossus i el de The Evil Within 2. Segurament no jugaré cap dels dos jocs, però us recomano que mireu els tràilers perquè són brutals.

Continuem amb la Devolver Digital, una conferència una mica peculiar. En un vídeo d’una durada d’uns 15 minuts, la presentació dels dos jocs que s’hi van ensenyar va ser el de menys, és més, no recordo ni el nom dels dos jocs. La gràcia de la conferència va ser el to crític i satíric respecte al món actual dels videojocs i la seva manera de funcionar. Aquí baix us deixo la conferència perquè pugueu gaudir d’ella, on la presentadora dispara a l’aire per fer callar al públic, on les càmeres es tornen boges, es tiren diners a la pantalla d’un ordinador per finançar el joc que ha pensat un creador qualsevol, s’amputen braços, on Suda 51 no sap ni on és, on a la presentadora li comença a sortir sang del nas mentrestant parla de les virtuts del futur dels videojocs per finalment veure com li explota el cap. Jutgeu vosaltres mateixos.

Seguidament va ser la conferència del PC Gaming Show, de la qual quasi no li vaig fer cas i sols en vaig veure els vídeos dels jocs presentats. Van donar molt bombo a la remasterització de l’Age of Empires, Age of Empires Definitive Edition, i personalment de tot el que vaig veure destaco Tunic, un joc protagonitzat per una guineu molt a l’estil dels primers The Legend of Zelda.

Arribem a la conferència d’Ubisoft, una de les que més em van agradar. Molt ben presentada, encara que en aquesta ocasió no hi era la Aisha Tyler, presentadora de les últimes edicions, on es va donar molta rellevància als desenvolupadors dels jocs. El ritme va ser molt bo i van ensenyar molts bons vídeos. Van començar fort fent sortir a l’escenari el mateix Miyamoto per presentar Mario+Rabbids Kingdom Battle, un crossover entre els personatges del món del Mario i del món dels conills bojos per fer un còctel explosiu en forma de joc d’estratègia per caselles.
De la resta de jocs que s’hi van presentar destaco els vídeos de gameplay de l’Assassin‘s Creed Origins, amb unes noves mecàniques de jugabilitat molt interessants, i el Far Cry 5, amb una temàtica més que interessant i que promet ser tan bestial com les entregues anteriors.
Això sí, els vídeos que em van deixar més impressionat van ser el del Skull&Bones, joc de lluites navals en època dels pirates que pinta molt bé però que encara desperta moltes incògnites, i l’espectacular vídeo de presentació del Beyond Good&Evil 2, un joc llargament reclamat i esperat, reconec que encara tinc pendent jugar la primera part tan venerada, presentant un concepte i estètica de joc molt interessant i que personalment m’atreu molt.

Moment per una de les altres conferències més importants de l’E3, la de Sony. En principi pot semblar que va ser una conferència molt decebedora, ja que els últims dos anys, Sony, havia fet conferències espectaculars i amb gran quantitat de jocs nous presentats, sobretot a llarg termini, però després de veure tot el que va presentar-hi, no crec que fos tan dolenta. D’acord que el què s’hi va presentar era quasi tot conegut, però per contra quasi tot és exclusiu, es van ensenyar grans i molt bons vídeos de jugabilitat dels jocs i es van anar concretant dates de llançaments, encara que en aquest aspecte podria haver estat més acurat. Quasi tot el que es va ensenyar a la conferència m’interessa: UnchartedThe Lost Legacy, li tinc moltes ganes a aquesta expansió del Uncharted 4; Days Gone, em desperta curiositat la manera d’enfrontar l’holocaust zombi que ens presenta el joc; el remake del Shadow of the Colossus, un dels jocs que m’han marcat més; Detroit Become Human, per veure com ens sorprèn aquesta vegada l’estudi Quantic Dreams; el nou God of War, per saber com han encarat la nova aventura de Kratos la qual pinta genial i Spiderman, joc d’aspecte espectacular i amb el gran al·licient de controlar el trepar murs més famós. Per contra, els jocs multi plataforma que es van ensenyar: Monster Hunter WorldMarvel vs. Capcom InfiniteDestiny 2 o Call of Duty WWII, no m’interessen gens; a l’igual que tot el que es va presentar per la Realitat Virtual.
També jocs que no van sortir a la conferència però sí que estaven a l’E3 com el Gran Tursimo Sport i el Ni No Kuni 2: Revenant Kingdom m’interessen molt, és més, aquests dos segurament me’ls compraré de sortida.

I arribem al final amb la tercera en discòrdia de les importants, l’última conferència de l’E3, la de Nintendo. La Gran N ha tret el Sant Cristo Gros per donar un impuls definitiu a la seva nova nineta dels ulls, la Switch. Recordem que Nintendo no fa conferència directa en l’E3, sinó que fa una presentació en vídeo anomenada Spotlight. Doncs aquest format cada vegada el trobo més interessant perquè és curt, va per feina i no estan per collonades. El nou Super Mario Odyssey pinta espectacular, tant a nivell gràfic com en jugable. Sembla que tindrà una gran varietat de mecàniques que donaran unes grans possibilitats en un joc molt ambiciós.
Molt agradablement sorprès que mantinguin la data de llançament del Xenoblade Chronicles 2 a finals del 2017, estava totalment convençut que aquest joc se n’aniria el 2018. El joc pinta molt bé, encara que a donat un petit gir en l’estètica, però el joc assegura desenes d’hores del millor rol japonès.
M’agrada també que Rocket League surti per la Switch, crec que és un estil de joc que li pega perfectament. Nous jocs de les sagues de Kirby i Yoshi‘s a la vista per reforçar el catàleg exclusiu i que asseguren qualitat i diversió.
Les coses que menys em van agradar de la presentació de Nintendo van ser el fum, cosa molt poc habitual en ella, que van vendre i com el van vendre amb el nou Pokemon, la veritat aquest m’importa poc, i sobretot amb Metroid Prime 4. De veritat Nintendo, de veritat només pots fer un vídeo llarguíssim que surti el logotip i el nom del joc sense treure res consistent.
En general, la presentació de Nintendo va estar molt bé, de cara a barraca, presentant moltes coses noves per aquest any i el següent, amb conceptes molt clars del que ofereix cada joc i amb l’únic punt negatiu, per a mi, d’una presentació una mica ridícula del Metroid Prime 4.

En fi, una fira més aviat pragmàtica que no transcendental, on la màgia i la il·lusió d’altres E3 s’ha canviat més per fets i realitats, on s’ha presentat coses per curt i mitjà termini que no pas a llarg termini, amb una absència considerable de fum, cosa poc habitual, ja que els E3 normalment van d’això, i després de veure-ho tot i valorar per mi mateix com a sigut l’E3, us puc dir que m’ha deixat ben satisfet del que he vist i dels jocs que ens esperen pròximament.

Fent-me trampes al solitari i per acabar amb la meva opinió, triaré el joc de cada conferència que m’ha agradat més, posant-los per ordre d’aparició: Star Wars Battlefront 2, Dragon Ball FighterZ, Wolfenstein 2 The New Colossus, Tunic, Beyond Good&Evil 2, God of War i Super Mario Odyssey.

Autor
Salore
Salore
[twitter] De la generació del 78, sóc un enamorat dels videojocs i de tot allò que els envolta, considerant-los un element cultural més. La meva afició... [Continua]

Comentaris

  • Moroboshi Moroboshi ha dit:

    Reconec que com a usuari de la Xbox One i la Switch no vaig estar gaire pendent del que feia Sony, i de les altres dues… doncs em vaig estimar més llegir els resums i les notícies després.

    Microsoft la va posar sobre la taula amb la seva Xbox One X, que surt a un preu elevat, però recordem que inferior al que costava la ja vella i grossa Xbox One. Personalment estic content amb la meva One S, que té poc més de mig any, i no tindré cap pressa per fer el salt a la X només per una qüestió de rendiment gràfic. Llevat que facin interessantíssimes promocions “renove”.

    Per la seva banda, Nintendo va sorprendre -o no tant- amb una presentació breu i concisa del que farà salivejar els seus seguidors. Molts la consideren la “guanyadora” de l’E3. I a mi, com a usuari de les seves consoles, em va agradar molt saber el que vindrà properament.

Deixa un comentari

*