Jocs 7

The Legend of Zelda: Ancient Stone Tablets

The Legend of Zelda: Ancient Stone Tablets (BS Zelda no Densetsu Kodai no Sekiban), és una autèntica curiositat en el món dels videojocs. Per començar podríem dir que és un joc per a la Super Famicom, la super japonesa, però això no seria exacte del tot. En realitat es tracta d’un joc pel sistema SatellaView, que com ja sabreu va ser un modem per a la Super Famicom que oferia als seus usuaris la possibilitat de descarregar jocs exclusius, remakes de jocs de NES i inclús competir en puntuacions online entre altres coses per l’estil. Són coses que avui en dia ens semblen molt bàsiques, però que no deixarien de semblar ciència ficció als usuaris europeus de l’època.

El mencionat perifèric.

Ancient Stone Tablets (AST) va ser doncs un joc per aquest perifèric de la Super Famicom, que va ser jugable per primera vegada entre març i abril de 1997 i del qual se’n faria una “reemissió” un any després.

És en realitat una seqüela del A Link to the Past, ja que aprofita les mateixes ubicacions i gràfics per a desplegar una nova aventura. Incorpora petites modificacions en el mapa (per encaixar-lo en el gameplay), així com petits canvis climàtics i efectes de dia/nit, no presents en el joc original. Sí això us sembla poca cosa, penseu que a més el joc tenia música orquestrada i veus en directe d’uns narradors.

Pantalla de títol de BS Zelda no Densetsu Kodai no Sekiban per a SatellaView.

El joc és desenvolupa en quatre parts, una part per a cada setmana en la que el joc va estar disponible. Es jugava un cop per setmana a una hora determinada. El jugador tenia 50 minuts per a completar cada una de les parts, així que com ja podeu imaginar no era un joc tant extens com el ALTTP, i a més estava limitat per temps.

En aquest cas no controlarem en Link, si no que podrem escollir entre dos personatges, un noi o una noia, que representaran al propi jugador que ha sigut enviat a Hyrule per a solucionar els problemes de torn.

 

Comparativa entre l’sprite d’en Link, del noi i de la noia.

I és que una vegada més la foscor torna a amenaçar el regne d’Hyrule, però aquest cop en Link no es pot fer càrrec de la situació doncs ha marxat de viatge per a fer-se molt més fort. De fet si fem cas a la línia oficial de la saga Zelda en Link està força ocupat a la illa Koholint (Link’s Awakening).

Resulta curiós doncs un Zelda sense Link, i que sigui en aquest joc en el que per primera vegada podem controlar un personatge femení en la saga.

En Link ja tenia els seus propis problemes.

Podria acabar l’entrada aquí i comentar que és una terrible pena que aquest joc es quedés només en terres japoneses i que mai el vam poder gaudir a occident. Podria comentar que avui en dia és impossible jugar-lo, ja que el sistema SatellaView i tot el que l’envoltava, no continua funcionant a dia d’avui i la veritat és que no us mentiria.

És cert, no es pot jugar aquest joc tal i com va ser pensat en el seu moment, però per sort Internet sempre troba una solució.

Actualment doncs si que podem jugar-lo encara que d’una manera una mica diferent, ja que el contingut diguem online, que tenia en el seu moment no està disponible a dia d’avui. La comunitat, els hackers i fans de Zelda però han aconseguit amb el temps i molt d’esforç parxejar suficientment bé el joc com per aconseguir que sigui jugable via emulador. A hores d’ara desconec si és jugable via everdrive, però imagino que si.

  

Com ja he dit, el joc està separat en quatre capítols, per tant si el busqueu per descarregar trobareu que el joc en realitat són 4 arxius de rom.

Suposant que esteu habituats a jugar amb emuladors, sabreu que per els jocs que tenen pila de guardat per a emmagatzemar partida, els emuladors en generen un arxiu de guardat, que representa pròpiament la memòria RAM del cartutx. Això vol dir que cada vegada que acabeu un capítol haureu de re-anomenar l’arxiu de guardat amb el nom del següent capítol per tal de continuar des de on estàveu.

Per exemple: Si teniu les 4 parts anomenades part1.sfc, part2.sfc, part3.sfc i part4.sfc, en acabar la primera part l’emulador us haurà generat un arxiu amb el nom: part1.srm, el qual heu de re-anomenar a part2.srm per a continuar la història en el segon capítol. Està clar, oi? És ben fàcil. De fet el propi joc us ho comunicarà cada cop que acabeu un capítol.

“Don’t Forget to rename your srm file.” 😉

Sí estem disposats a superar això ens trobarem amb un petit, diferent i divertit Zelda, el qual la comunitat s’ha preocupat de fer funcional. És cert que no podrem escoltar la música orquestrada que portava el joc originalment, ni tampoc els audios dels narradors, però el joc està la suficientment parxejat perquè no trobem a faltar res.

 

I dic que no trobem a faltar res ja que la feina dels hackers encarregats de fer possible aquest AST ha sigut titànica.

Traduïr tot el joc a l’anglès, incorporar la banda sonora del ALTP per no jugar a un joc mut, incorporar una interfície amb missatges sobreposats (en fons negre a la part inferior de la pantalla, com si es tractessin de subtítols) per tal de suplir els narradors en directe, o la creació de intros i outros que mai s’havien pogut recuperar de l’original i que es diu que sols s’han pogut reproduir gràcies a antigues fotografies de revistes, en són només alguns exemples.

En definitiva doncs: “The Legend of Zelda: Ancient Stone Tablets” ens ofereix la possibilitat de tornar al Hyrule de Super Nintendo, en 4 petites missions de 50 minuts en les que haurem de tornar recorre 8 masmorres (simplificades) per recuperar unes tauletes de pedra i així tornar a lliurar el món de les urpes d’en Ganon.

Un títol que la seva particularitat de ser un hack/reconstrucció el fan molt especial pel fet de ser l’única manera de jugar-hi actualment. Un caramelet per a qualsevol fan de la saga.

Potser també t'agradarà…

7 Comments

  • Moroboshi
    Reply
    Moroboshi
    18 gen., 2018

    Interessant. També seria interessant veure si això ho sabria gestionar la SNES Mini, atès que dius que cal reanomenar els fitxers. Probablement ja se n’ha parlat en alguns fils de fòrums, però escric això sense haver-ho investigat.

    En fi, que m’agradaria provar-lo. Llàstima, però, que per les seves característiques de “joc en directe” no es pugui gaudir com va ser pensat, però admeto que si ho haguessin fet ara, per com soc jo i els hàbits que tinc com a jugador, no m’hi hauria apuntat. Estar pendent d’un dia i una hora concrets per jugar, cosa que ja passa de vegades amb betes obertes i coses així, no m’agrada.

    Ara, però, tinc l’oportunitat de jugar a això, encara que sigui en una altra forma.

  • Scroll
    Reply
    Scroll
    18 gen., 2018

    Ostres! Doncs no m’havia plantejat si podria funcionar en una SNES Mini però suposo que si no? Al cap hi a la fi encara que sigui oficial no deixa de ser un emulador… La cosa però és que has de tenir el joc 4 vegades en el menú (són 4 roms) i també clar que hauries d’anar accedint al arxiu srm cada vegada que t’acabes una part, per canviar el nom, i jo desconec si això és fàcil de fer en la snes mini. No la tinc pas.

    Una altra cosa també seria si els arxius srm en la snes mini es guarden en aquest format, o si estan encriptats o ves a saber…

    Ara m’has encuriosit encara més!

    • Moroboshi
      Reply
      Moroboshi
      18 gen., 2018

      Doncs ho he buscat i sí que es pot fer. Requereix connectar la consola al PC -com si anessis simplement a afegir-hi més ROMS- i “tocar-la” les 4 vegades, si no ho he entès malament, i un pelet més de feina -alguns passos- respecte a posar altres jocs, però sí, es pot fer. M’agrada saber-ho, perquè si hi jugo voldria que fos així.

      • Scroll
        Reply
        Scroll
        18 gen., 2018

        Doncs molt bé! En realitat l’has de tocar 3 vegades, ja que la primera part ja la genera el propi joc, així que hauràs de reanomenar l’arxiu a 2 a 3 i posteriorment a 4.
        A veure si surt tot bé!

        PD: Si els descarregues porai cada part te un nom mooooolt llarg. Et recomano que abans de començar li posis un nom més simple.

        • Moroboshi
          Reply
          Moroboshi
          18 gen., 2018

          No no, em referia a tocar la consola. És a dir, per posar la primera part ja hauria d’anar a ficar-hi la ROM.

          De tota manera el procés en aquest cas concret consisteix a ficar les 4 parts en una carpeta amb el programa de hackeig, i hi ha una línia de comandament en què li dius quin vols que executi. Llavors jugues a cada part, deses, entres a la consola amb el programa i canvies la línia de comandament perquè el proper cop executi la següent.

          Però bé, que m’has fet venir ganes de provar-lo!

  • Salore
    Reply
    Salore
    19 gen., 2018

    Molt interessant i aclaridora aquesta entrada. Sempre m’ha despertat la curiositat aquest joc, bé, aquests jocs i gràcies a aquesta entrada, i a que tu vas fer possible que tingues a l’abast jugar aquests jocs, com a gran fan que sóc de la saga TLoZ ja no tinc excusa per no jugar-los. Ara que hi penso, m’he d’aixecar de la butaca i connectar la raspberry a la TV, ja tinc excusa… 😛

    Bona feina, quefe! 🙂

    • Scroll
      Reply
      Scroll
      22 gen., 2018

      Hola Salore! Bé és cert que són 4 roms però en realitat és un sol joc. Separat en 4 arxius això si.
      Me n’alegro que et cridi l’atenció i que el vulguis jugar. Ja ens explicaràs què t’ha semblat. 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*