Ayate

L’Ayate ven viatges i brega amb dues criatures. Fa eons jugava a videojocs. Avui només ho intenta. S’inspira al crit de “SEEEGAAA”.
El seu primer contacte amb això dels videojocs va a ser amb un Amstrad CPC 64 a casa del típic veí, veient al germà gran del seu amic jugar a “La abadía del crimen“. No va trigar en convèncer els seus pares perquè n’hi regalessin un, i així, amb el “Burnin’ Rubber” i el “MobileMan” va començar el seu camí en això de l’oci electrònic.
Cansat de carregar cintes, un dia va descobrir, a casa d’altre veí, la Master System II i l’Alex Kidd. En aquell moment, un bon grapat de sensacions van aflorar a la seva infantil ment, que va quedar indeleblement marcada per Sega, encara que la seva primera consola va ser una NES que li van regalar per Nadal.
Amb una trajectòria marcada per la de les majúscules en blau, va gaudir moltíssim (encara ho fa) amb la seva consola favorita: la Saturn, i va patir en idèntica proporció quan la Dreamcast va acabar de donar la ‘puntilla‘ a SEGA, encara que opina que la major part de la culpa va ser del ‘Shenmue‘. SEGA-adicte de cor, Sonyer d’adopció, va apostar per la marca Playstation fins que va tastar les mels del joc en PC, encara que últimament, ha començat a experimentar amb Nintendo.
Defensor a ultrança d’una visió del medi atemporal, gaudeix d’igual manera amb l’última novetat del mercat que amb un joc de fa tres o quatre generacions, així que confia no trobar molts problemes per parlar-ne d’aquells jocs que més va gaudir (i que encara gaudeix) a Retroscroll.