Mr.Driller (Playstation)

Mr.Driller és una saga de Namco que va néixer com un spin-off del clássic Dig Dug. L’idea, ben senzilla: excavar blocs per arribar al final del nivell. No obstant, no serà una tasca gens fàcil… Sense cap història, ens adentrem cap a les profunditats de la ciutat amb l’única companyia de la nostra taladradora.

L’objectiu, com ja he dit, molt simple: baixar fins al final destruint tots els blocs de colors que trobem pel camí, que se sostenen els uns sobre els altres. Quan un bloc es queda sense un punt per sostenir-se, haurem d’esquivar-lo per tal de no morir, tot i que comptarem amb tres vides (que no tardaran en esgotar-se). Dintre del mode Arcade hi han dues dificultats: fàcil i expert, que només es diferencien per la profunditat de la pantalla, ja que tot el joc gira en torn a aquesta idea.

Els blocs tenen diferents colors, i si en taladrar fem que dues peces del mateix color coincideixin, aquestes desapareixeran, com una mena de tetris però a la inversa. Tenir menys peces pot ser beneficiós per descendir tranquil·lament, però habitualment ens cauràn a sobre i ens mataran d’un sol cop. A part d’això, el nostre personatge necessita oxigen per poder continuar el seu camí, i tot i que al principi ens sobrarà (El trobem a qualsevol lloc) com més baixem menys hi haurà, i més ràpid s’ens esgotarà. Aconseguir fer quadrar les peces a les parts més baixes perquè l’oxigen quedi lliure requereix molta imaginació, fent que el joc sigui molt rejugable.

Els altres modes són els clàssics Survival Mode i Time Attack, sense cap variació del mode principal en el que respecta al gameplay bàsic, només s’augmenta el repte, d’una banda per descendir a més profunditat, i d’altre per fer-ho tot en el menys temps possible. En aquest últim mode, Susumu (el protagonista) es mourà molt més ràpid, i tot i que els nivells son molt més curts haurem d’anar reduint la nostra marca a base de recollir rellotges que ens descomptin temps, en cas contrari batre rècords és gairebé impossible.

Un joc curt però difícil (tot i que els seus adorables gràfics li donin un aspecte més aviat infantil) com tot bon arcade, que actualment està disponible per a moltes plataformes diferents i fàcilment accessible per a tots els interessats. Molt divertit tot i que, degut a la seva simplicitat, a la llarga es podria tornar repetitiu, però tot i així molt recomanable.