Jocs Reflexions Gamer 8

Qüestió de Vida o Mort

Per a la meva primera entrada a Retroscroll, vull portar-vos una petita anècdota sobre un videojoc de Tom Snyder Productions publicat per Mindscape i de retruc, fer una reflexió sobre el valor (real i econòmic) de les nostres partidetes als videojocs.
Comencem per l’anècdota: Algú de vosaltres ha sentit a parlar d’una aventura de submarins per a PC i Apple II de 1987 que s’anomenava Sub-Mission? No? …Buf, quina sort, perquè si algú se’l va arribar a comprar, segur que ara mateix em vol matar per recordar-li el trauma pel que devia passar, pobret… 
Jo ni tan sols em veig amb cor de jugar-lo, però tant se val, només llegint la portada i les instruccions ja en tenim prou per entendre la barrabassada que van fer aquesta gent per intentar fer uns calerons extres. 

El joc que podia haver canviat la història

Resulta que a la caràtula d’aquest joc, s’inclou un impactant missatge a mode d’advertència: “Warning: make a wrong move, and one of the captives dies and is erased from the disk…forever!”, és a dir, que si t’equivoques, un dels personatges captius morirà i serà esborrat del disc per sempre més…quina publicitat més impactant! O no era només una advertència espectacular per cridar l’atenció? 
Per entendre un xic més aquest tema, s’ha de tenir present que el joc venia en suport disquet i, segons el que he pogut llegir per internet, el programa no s’instal·lava enlloc. 
L’Argument ens explicava que els dos protagonistes havien estat segrestats per un extraterrestre, que només els alliberaria si nosaltres superàvem una sèrie de reptes controlant un submarí , i encara que hi havia la opció d’utilitzar uns robots com a tripulació (que es traduïen en vides infinites) a l’hora d’afrontar el veritable repte del joc, era necessari escollir entre els 2 protagonistes humans, ja que amb els robots no podies acabar-te el joc…però si el submarí era destruït o ens quedàvem sense oxigen quan portàvem un humà, el joc no es limitava a castigar-nos amb el sempre temut game over, sino que a més, el pobre captiu moria per sempre i desapareixia del menú d’opcions… com diria Jordi Robirosa, “apostoflant!”
En realitat, a les opcions s’explicava que, mitjançant un codi, podríem ressuscitar una vegada a cadascun dels personatges, però aquesta mesura de gràcia només era vàlida un cop, ja que si tornaves a morir, el programa eliminava al personatge sense compassió esborrant-lo del disc per sempre més… i com us podeu imaginar, si també et mataven a l’altre protagonista, aquest també era suprimit, deixant-te amb un bon pam de nas (i un fantàstic tros de plàstic inútil)  ja que sembla que mai més podries jugar a aquesta obra mestre…encara que els senyors de Mindscape sembla que explicaven al seu manual que, si els hi enviaves el disc, et tornarien a posar els personatges previ nou pas per caixa…quina barra!

Instruccions de “la joia”

Reflexionant una mica, el concepte del Submission de pagar per la teva vida no seria molt diferent del de pagar per jugar a una recreativa als anys 80, si no fos pel detall insignificant que en aquells temps, el crèdit d’un arcade potser et costava unes 25 pessetones (uns 15 cèntims) i probablement tenies un parell de vides abans de tornar a pagar, mentre que no he pogut trobar el preu del Submission, però difícilment estaria per sota dels 6 euros (pel cap baix) i això per 4 miserables partides a un joc d’ordinador molt mediocre (estem parlant que d’un joc per targetes gràfiques CGA de 4 colors) em sembla una estafa amb totes les lletres.
Qualitat CGA
Però imaginem, només per un moment, que el joc hagués estat bé i la fórmula s’hagués posat de moda… us podeu fer una idea de la pressió que sentiríem jugant una d’aquelles partides cruels a vida o mort?  I la responsabilitat d’afrontar l’últim i dramàtic intent sabent que la mort era definitiva? Això sí que li donaria valor a les vides i no el que tenim ara, on ja no ens fa falta ni tan sols aconseguir un deliciós pollastre dins d’una pila de neumàtics o un botiquí perdut al camp de batalla, ja que ens amaguem 5 segons darrere d’una caixa en qualsevol joc d’acció en primera persona (FPS) i, de forma miraculosa, ens haurem recuperat de la metralla que ens havia foradat tots els òrgans vitals només uns segons abans … 

Quines idees! Total, no crec que fos tan greu lo del Sub-Mission, sempre hi hauria algú que trauria el disc ràpidament abans de morir o apagaria l’ordinador en l’últim moment, igual que la gent que ara es desconnecta de les partides online quan està a punt de perdre… llàstima nois de Mindscape, això de fer-nos pagar per recuperar un personatge era una estafa que per sort no va colar, encara que avui dia un “DLC” de pagament (contingut extra descarregable per internet) amb un submarí d’un altre color i amb +1 de velocitat i resistència segur que es podria vendre per uns quants euros!

PD- Per cert, fent unes quantes cerques per Internet, he trobat el joc per ebay per 34 dòlars… I de segona mà! Li quedarà algun personatge viu al disc?   

PD2-La poqueta informació en anglès que hi ha sobre el Sub-Mission la vaig trobar a la wikipèdia ( http://en.wikipedia.org/wiki/Mindscape ) i aquí ( http://www.griph.net/tag/sub-mission/)

Molsupo

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

8 Comments

  • Reply
    Scroll
    1 febr., 2013

    Per flipar! No havia sentit mai res d’aquest joc, però em deixa a quadros el fet que els personatges morissin de veritat. Bé de veritat… ja m’enteneu.
    Tot i que la idea és força original s’agraeix que la temàtica no prosperés.
    Per cert, hagués funcionat el truc de fer una copia del disquette un cop acabat de comprar? Així tenies un backup del joc original vaja…
    Salut Molsupo, gran entrada!

    • Reply
      molsupo
      3 febr., 2013

      Moltes gràcies Scroll!

      Sort que va ser un joc molt minoritari i no va posar de moda aquestes morts als videojocs, perque hauria estat un drama (sobretot per les nostres butxaques!)

      Jo també vaig pensar que si aconseguís el joc en el seu temps, com a mínim, hagués provat de fer un COPY A:*.* C: …però té raó el Sito, els originals molts cops estaven protegits i no hi havia res a fer…

      Salutacions!

  • Reply
    Sito_pixelacos
    2 febr., 2013

    Mare meua! Jo tampoc havia sentit parlar mai d’aaquest joc i menys del seu sistema de merda. Realment s’el compraria molta gent o que? Jo al menys no ho hauria fet mai. Pero si ara hi ha cap programador actual que llegeix aixo, de segur que pren bona nota i l’apliquen a un joc actual “resucita tu personaje con un dlc!” jajajja. Millor no donar idees.

    Scroll. En aquella epoca hi havien metodes per fer un disket incopiable, i algun joc que altre eren imposibles de duplicar. De fet les versions pirates estaven crackejades per funcionar. El sistema per fer una copia identica 1:1 no va sortir fins anys despres. Osiga que o et pasaven una versió ja piratejada o et menjaves els mocs. Xdd

    • Reply
      molsupo
      3 febr., 2013

      Jaja! Jo tampoc el coneixia (el vaig trobar de casualitat buscant informació sobre Mindscape per parlar de l’Outlander al meu blog) i no sembla que fos un “bestseller”, però esperem que si un programador d’ubisoft o similars es passa per aquí per agafar idees (cosa que veig molt probable ;), també llegeixi els nostres comentaris, no volem pagar cada cop que se’ns mor un personatge, eh?

      Salutacions!

  • Reply
    salore78
    2 febr., 2013

    Molt curios i desafiant el ditxós joc. Ni tocar-lo si hagués sapigut de la seva existència en el seu temps.
    M’estranya que una raresa de joc com aquest, tan per temàtica com per la particularitat del joc, no sigui una peça de col·leccionista molt buscada.

    Fa poc que llegueixo aquest bloc, però m’alegra que hi hagui passat a formar part.

    • Reply
      molsupo
      3 febr., 2013

      Moltes gràcies pel comentari salore78!

      No crec que la història d’aquest joc sigui molt coneguda (per mi va ser una troballa de pura casualitat), i em sembla que els que sabien d’aquesta anècdota no en tenen molt bona opinió del joc (que no m’extranya), però pel motiu que sigui, la seva cotització per ebay està al voltant dels 30 dolars, que a mi ja em sembla massa…però és veritat que de vegades als col·leccionistes se’ls hi va la pinça.

      Sautacions!

  • Reply
    elxuxo
    3 febr., 2013

    Ja veus! Quina passada! La idea no es pas del tot dolenta…si els preus fossin raonables, cosa que pel que dius i vist la època… tots ho dubtem…XD
    No recordo pas res igual a aquest joc!

    Boníssim post!!!

Respon a molsupo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics