Jocs 2

Mario Kart Tour: l’entrega que es juga amb una mà

Ja fa un temps que Nintendo va decidir provar sort al món dels mòbils i les tauletes amb propostes per a Android i iOS basades en algunes de les seves franquícies més emblemàtiques, i ara ens ha arribat un nou títol, adaptat al format, que correspon a la llegendària saga Mario Kart.

Com era d’esperar, perquè passa cada vegada que la Gran N llança un joc per a mòbils, li han plogut les crítiques, perquè el tema dels micropagaments és quelcom que certs sectors del públic i de la premsa especialitzada no digereixen bé. No només amb Nintendo, les coses com són, però sembla que a la companyia hi ha algunes pràctiques del model econòmic actual dels videojocs -com ara cobrar pels serveis en línia o pels continguts extra descarregables- que no se li permeten tant com a la competència.

Totes les crítiques que llegeixo sobre aquest títol van en el mateix sentit, i el més curiós és que a la primera aventura de Nintendo en dispositius d’aquesta mena, el Super Mario Run, es va fer una cosa diferent: permetia provar uns nivells de manera gratuïta però després s’havia de comprar per gaudir de tot el contingut. Es descartaven els micropagaments propis dels jocs coneguts com a “freemium” (“free + premium“), doncs, però llavors allò no va agradar a la gent. Pagar per un joc de mòbil… on anirem a parar?

Després arribarien el Fire Emblem Heroes i el Dr. Mario World, que abraçarien el sistema de micropagaments per tal de desbloquejar continguts abans d’hora, però sempre de manera opcional. I el mateix passa amb el Mario Kart Tour. En aquest cas parlem d’accedir més ràpidament a coses que els usuaris que no paguen aconseguiran més tard o amb més dificultat, però que potencialment aconseguiran, i s’hi suma una impopular opció (és a dir, no obligació) de subscripció de pagament per tal d’accedir als elements premium del joc, a més d’una exclusiva modalitat 200cc, això sí.

Quedar primer proporciona la mateixa satisfacció que en les entregues de consola

Però si volem ser justos amb aquest títol, que no amaga darrere del pagament cap personatge, cap circuit ni cap vehicle -tornem-hi perquè quedi ben clar: ho fa més ràpid i fàcil, i sí, força car, per què no dir-ho-, el que hem de fer és parlar del joc en si, que és el que a mi m’ha semblat més atractiu que no m’esperava.

Basat en les mecàniques dels Mario Kart més recents, i amb uns gràfics similars però perceptiblement més senzills pel que fa a textures, ens ofereix d’entrada fins a 20 pilots i desenes de pistes, la majoria conegudes (amb especial presència de les del Mario Kart 7, curiosament), però també de noves basades en escenaris del món real, com Nova York, Tòquio o París.

A mesura que anem avançant desbloquegem noves copes, amb els seus circuits corresponents

Són coses que s’han de desbloquejar, i ho farem amb els punts que guanyem en completar curses, al seu torn dividides en copes de tres pistes i un minijoc. Els punts sorgeixen de la base que tenen cada personatge, kart i glider (i ens diran quina és la combinació preferida per a cada circuit, que dona més punts però és opcional), sumant-hi la posició final i l’actuació més o menys encertada durant la competició (miniturbos, salts, arribar en millor o pitjor posició al final de la primera volta…), i amb aquests punts ens donaran estrelles. Cada cert nombre d’estrelles aconseguides es desbloquejaran noves copes i alguns regals.

També acumularem experiència, que millorarà els paràmetres dels personatges, els vehicles i els gliders (els paracaigudes, vaja), i cada cop que pugem de nivell ens donaran robins. Aquests robins són la divisa premium del joc. Cada 5 robins podem fer una tirada de canyeria, que ens pot proporcionar cotxes, vehicles o gliders amb diversos graus de raresa (que ja estan estudiats, com acostuma a passar), i això és la polèmica qüestió de les loot boxes en versió Mario Kart. Si ens enganxem a aquestes tirades podrem aconseguir més robins passant per caixa, i no precisament amb les monedes clàssiques de l’Univers Mario -que també aconseguim durant el joc i permeten accedir a una botiga d’elements i pilots-, no, sinó amb leuros de veritat. És cosa de cadascú entrar en aquest joc o no, i en el meu cas, igual que quan se m’acabaven les vides al Candy Crush, no tinc cap problema amb no poder accedir durant un temps a aquest sistema sovint comparat amb les apostes en ser de pagament però amb resultats aleatoris.

Hi ha diferents divises per tal de comprar coses: monedes fictícies, monedes reals i la simple paciència, que és gratuïta

A més, si volem més monedes, robins, etc., l’únic que hem de fer és continuar jugant al joc. I com funciona el joc? Aquesta és la pregunta que s’hauria de fer tothom abans de decidir si li agrada o no. Saber-ho i provar-ho.

Orientat de manera vertical, el Mario Kart Tour es juga amb una mà, deixant l’altra lliure per fer el que cadascú consideri oportú, donat el cas que tinguem una coordinació de pianista. Els karts corren automàticament i no poden sortir de la pista (“buuu!“, m’ha semblat sentir), i només ens hem de dedicar a girar a un costat o l’altre (nivell principiant) o derrapar (nivell expert), cosa que es fa desplaçant el dit a la dreta o l’esquerra, a més de recollir ítems i guanyar tot combinant l’habilitat al volant, l’atac als rivals i la defensa davant de les seves escomeses.

Els ítems són més o menys els de sempre, amb el retorn dels especials de personatge que es van poder veure al Mario Kart: Double Dash!! (GameCube), i els fem servir d’una manera tan simple com desplaçar el dit cap amunt o cap avall, segons cap a on vulguem llançar aquell ítem, si és que és llancívol. Si no, no cal indicar direcció: només fent un toc a la pantalla activarem aquests altres objectes que es fan servir al mateix kart del nostre pilot, com ara el xampinyó gegant o la botzina.

Hi visitem circuits que coneixem des de fa anys, tot i que adaptats al nou format

Pot semblar, i seria totalment legítim pensar-ho, que és una entrega de la saga molt simplificada, o excessivament fàcil i avorrida. No és així. Tenim els tres nivells de sempre (50cc, 100cc i 150cc, a més dels 200cc si paguem mensualment), i controlar els karts amb un dit requereix un temps d’entrenament (no gaire, però), a més que hi ha una bona pila de circuits i personatges, categories que rebran més representants en el futur però que ara per ara no són, en absolut, insuficients.

En canvi sí que pot semblar, i segurament és, insuficient que els nostres rivals siguin intel·ligències artificials basades en el comportament i els nicks de jugadors reals -se m’escapa com es fa això, si es basa en les últimes actuacions o les millors, o en una barreja feta amb un càlcul logarítmic-, però sembla que arribarà, en algun moment, l’autèntic joc en línia amb temps real.

De moment, a mi em sembla un joc de mòbil prou interessant. No és ni de bon tros el millor Mario Kart ni crec que se’l pugui considerar el Mario Kart 9 de manera oficiosa, però és gratuït si no tenim un problema de paciència -provar-lo, literalment, no costa res- i, sobretot, és el primer al que es pot jugar amb una mà.

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

2 Comments

  • Reply
    sito_pixelacos
    3 oct., 2019

    estic veient que el joc nomes te critiques negatives. Pero deixant a banda les comparacions amb els mario kart de consola, i tenint en compte que es un joc de mobil, la veritat es que esta prou be.

    Com dius al menys et deixa jugar a quasi tot el joc de forma gratuita, no como el mario run, que tu mateix esmentaves.

    Se nota, aixo si, que esta completament disenyat per treure els quarts a la gent, i no hi ha res deixat al atzar, per ironic que parega amb els loots de la “tuberia”.

    Si, els rivals, a diferencia del que ens volen fer creure, son bots, controlats per la maquina. I pense que no estan basats en cap jugador. Nomes agafa els noms i prou. Per que ho fan aixi? per a tenir-lo tot molt mes controlat. T’el van posant dificil per a que al final compres coses. I no posen a la venda directament els personatges, per que es el metode mes facil de conseeguir estreles en cada circuit, i si els posen dintre de la loot box la gent gasta mes diners. I a mes a mes, si foren jugadors reals trigaria bastant en trobar el numero de jugadors necesaris i fer les conexions. I aixo en un joc de mobil on primen les partides rapides no es pot “permití”

    Pero torne al principi. Tenint tot aixo en compte es un bon joc DE MOBIL, i aixo es el que s’ha de tindre en compte. Es divertit, permet inclos partides rapides, els grafics son molt molons, i te coses xules com les variacions que fa a diversos circuits, o correr en ells al inreves. Coses que encara no han ficat en els de consola.

    Quan estic a qualsevol puesto puc fer una partideta rapida i mentreten molt. Per a jugar en casa ja tinc els mario kart normals.

    • Reply
      Moroboshi
      3 oct., 2019

      Gràcies per l’aclariment, tenia entès que eren usuaris reals però no sabia ben bé com els representaven allà, i el que dius té molt de sentit. Massa ràpid troba “oponents”, sí.

      De tota manera, encara que costi mil anys treure tots els personatges pel teu compte, que això ja ho veurem, jo ja tinc el Koopa Troopa. Vull dir, que mentre en tinguis uns quants, i puguis jugar a un Mario Kart, perquè és un Mario Kart agradi o no, i sense pagar ni un cèntim (que, tornem-hi, pots jugar sense despertar el teu ludòpata interior), em sembla de puta mare, la veritat.

Respon a Moroboshi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics