Barcelona als videojocs

Que els japonesos tenen veritable admiració per la Sagrada Família, Antoni Gaudí i, en general, per la Ciutat Comtal, és una obvietat tant fàcil de constatar com passejar-se un dia per determinades zones de Barcelona i veure els autocars plens d’asiàtics armats amb les seves càmeres i dispositius digitals.

Si a l’anterior circumstància li afegim que molts japonesos tenen una dèria absoluta pels videojocs (no són els pares “biològics” però per mi com si ho fossin), està clar que tard o d’hora el seu amor per la ciutat catalana es reflexaria en la seva passió pels videojocs.

D’Altra banda, fora dels japonesos interessats en Gaudí, els Jocs Olímpics van ser els que posaren al mapa mundi la ciutat de Barcelona (sobretot en algunes zones on el Barça no havia pogut arribar), i gràcies a aquesta projecció internacional en tots els àmbits, poc a poc també han aparegut altres videojocs de fora del Japó que ubiquen part de la seva acció a Barcelona.

Fem-ne una repassada ràpida…:

Els “Gaudinians”

El primer “contacte” entre Barcelona i els videojocs internacionals probablement el trobem en un joc de MSX basat en una pel·lícula… de Jackie Chan! En concret, em refereixo a la caràtula del joc Spartan-X de MSX, on apareixia el famós actor amb un gorro de torero i la Sagrada Família de fons.

L’Explicació que tenim és que “Spartan-X” era el títol que van posar al Japó a la pel·li que aquí es va conèixer com “Els Supercamorristas”, on un jovenet Jackie Chan repartia menjar a domicili per Barcelona (podiem veure la Sagrada Família, les Rambles…i també actors com Pepe Sancho)…això sí, pel que feia al joc de MSX, fora del mític temple dibuixat a la caràtul·la, no hi havia cap element identificable amb la Ciutat Comtal.

Val a dir que el film debia tenir molt bona fama en aquell país, i de fet al Japó el nom de “Spartan-X” també el va dur un altre joc de recreativa i de la NES, un clàssic d’Irem que a Occident s’anomenaria ni més ni menys que “Kung Fu Master”… i que en realitat tampoc tindria cap relació amb Barcelona.

Però si volem trobar indicis més sòlids de la nostre estimada Barcelona, hauriem de donar un pas més enllà i visitar una recreativa trepidant de Data East de l’any 1988 anomenada “Chelnov – Atomic Runner”.

Aquest joc, ambientat inicialment en un futur post-apocal·líptic nuclear, apostava sobretot per l’acció ràpida i desenfrenada, i entre d’altres sistemes, va tenir una conversió força decent per a la megadrive uns anys després (canviant l’argument per eliminar referències a la catàstrofe de Txernòbil).

Però el que ara ens interessa és que, en una de les seves fases, podiem veure un escenari amb una increïble Barcelona nevada amb la Pedrera, el Parc Güell o les punxes de les torres de la Sagrada Família. És cert que enlloc es diu que estiguem expressament a Barcelona, però no hi ha dubte que aquella pantalla estava dedicant uns pocs píxels a la capital catalana.

De totes maneres, si el paper de la ciutat en els anteriors precedents havia passat desapercebut per a la majoria dels mortals, això canviaria amb el següent joc, que va suposar una de les aparicions explícites de Barcelona als videojocs més famoses.

Com ja haureu endevinat, em refereixo a una recreativa històrica de Mitchell i Capcom anomenada “Pang” (1989-90), un dels jocs més addictius i ben parits del moment que ens convidava a fer explotar “boletes” sense parar i evitant que aquestes ens toquessin.

En aquest joc, els escenaris mostraven alguns dels monuments i paisatges més famosos del planeta, i entre ells apareixia ni més ni menys que l’exterior del Temple de la Sagrada Família en tot el seu esplendor (només faltaven les grues de construcció ;).

Als anys 90, a part de l’Estadi Olímpic de Montjuïc que podiem veure als videojocs de les olímpiades de Barcelona, l’obra inacabada més coneguda de Gaudí apareixia en un parell de títols de 1993-94: El “Mazin Wars” de megadrive i la màquina recreativa de Sega “Outrunners” (portada a megadrive per Data East).

El primer joc, el Mazin Wars optava per ensenyar-nos les runes d’una ciutat , i de forma similar a l’Atomic Runner, es mostraven les inconfusibles torres gaudinianes de la Sagrada Família, mentre que al segon, l’Outrunners, podiem arribar a conduir per una carretera amb l’esmentat temple de fons i unes valles ondulades als costats de l’estil de la Pedrera o el Parc Güell.

   

 A dalt: Mazing Wars (megadrive) ; Abaix Outrunners (esquerra recreativa, dreta megadrive)

Un cas més extrany és el d’un dels escenaris del famós joc de lluita Fatal Fury 2 de SNK. El fet de tenir un lluitador espanyol vestit de torero –amb un nom tant ibèric com Laurence Blood– ja no era una novetat, però si que sorprenia que el seu escenari teòricament fos una Plaça de Toros de Pamplona (el personatge és nascut a la capital navarresa i semblen els Sans Fermins) però de fons tinguèssim un cop més la Sagrada Família!!! (també s’ha de dir que l’escenari italià era una góndola veneciana amb la Torre de Pisa i el Coliseu Romà al fons, així que encara gràcies que a l’escenari espanyol, a part de toros i la Sagrada Família, no hi ha una paella…)

I ja deixant de banda els píxels però no l’obra de Gaudí, s’han d’esmentar un parell de títols més que vaig llegir al blog de Deus Ex Machina: El primer, el joc de skate Tony Hawk Underground 2 (PS2) tenia diversos escenaris per Barcelona, en aquest cas el Parc Güell i la Pedrera, a més d’altres ubicacions barcelonines com l’Estació de Sants. Personalment no l’he provat, però sembla que, a part d’haver d’esquivar toros pels carrers de la ciutat, el joc va deixar un bon regust als aficionats a aquest estil.

L’Altre és el Tekken Tag Tournament 2, que té un escenari tant bonic com aquest:

Per acabar amb els jocs de la Barcelona més gaudiniana, el recent Moon Diver per Xbox360 i PS3, a part de ser una seqüela espriritual del clàssic Strider, teòricament situa la primera fase en una Barcelona futurista i, vés per on, en les runes de no cal dir quin temple.

Barcelona i altres jocs

Excepte el Tony Hawk, tret de la Sagrada Família, els títols anteriors tenien ben poca cosa de Barcelona (per no dir res). Però la cosa va començar a canviar amb l’augment de potència de les màquines, que sobretot ha afavorit al gènere de la conducció i els “sandbox” (jocs on et donen llibertat de moviments i accions dins una ciutat).

Deixant de banda la gran quantitat de jocs de Fòrmula 1 on podiem còrrer al Circuït de Montmeló (i fins i tot per les carreteres de la muntanya de Montserrat en algun traçat del Forza de la Xbox360), en el sentit més estricte, la ciutat de Barcelona va debutar amb força en el Project Gotham Racing 2 de la Microsoft Xbox, un espectacular joc de conducció on podiem còrrer per zones emblemàtiques de la ciutat, com la Plaça de Sant Jaume (on tenim l’Ajuntament i el Palau de la Generalitat), les Rambles (amb fast foods, sales recreatives i fins i tot, Sales X), el Barri Gòtic o el Passeig de Colom (impressionant el primer cop que veus un detall com la gamba gegant d’un famós restaurant al final del Passeig…).

 

Un altre joc de cotxes ambientat a la ciutat de Barcelona és el Blur per PS3 i Xbox360, que tindria algunes fases pel Passeig de Gràcia i El Carmel. He jugat molt poc, però no puc reconèixer res i hi ha coses clarament inventades, com un estadi en obres (tret que fos el de Cornellà- El Prat) o una mena de parc d’atraccions en runes (que per molt que ens esforcem, és massa agosarat dir que allò sigui el Tibidabo o Montjuïc). De totes maneres, els edificis de vivendes sí que són els típcs de moltes zones de la ciutat (i es nota que no són dissenys americans o japonesos), i fins i tot alguns veïns d’aquests barris que el juguen comenten que poden reconèixer carrers.

I buscant imatges d’aquest títol, m’he trobat amb un altre joc de cotxes de Codemasters pels mateixos sistemes que desconeixia, però que reflexa la ciutat de forma excepcional, el Race Driver Grid 2 (us enllaço a un vídeo del joc).

Però el joc que no podia faltar i que, de moment, és el que reprodueix més fidelment alguns carrers i zones de la ciutat barcelonina és el Wheelman (de PC, PS3 i Xbox360); un títol protagonitzat per l’amic Vin Diesel conduint vehicles, lluitant i passejant lliurement per Barcelona com si estiguèssim en un GTA. Un altre que m’agradaria haver jugat i que no l’he pogut provar, però que dissortadament no va tenir massa èxit de públic i, a més, no va estar exent de certa polèmica per part de polítics indignats amb la imatge que es podia donar de la ciutat (si en comptes de Vin Diesel el protagonista hagués fos en Woody Allen i portès ulleres de pasta, crec que li haguessin donat algun milionet d’euros per subvencionar-lo i tot, però què hi farem…)

Per acabar, no volia oblidar un títol que desenvolupa una bona part de la seva història a la Barcelona del segle XV, l’Assassins Creed II: Discovery per a la Nintendo DS. Com no soc gaire aficionat als jocs de l’encaputxat d’Ubisoft tampoc puc valorar aquest títol justament, però l’he intentat jugar una mica i la Barcelona que vèiem té una aparença medieval molt genèrica, de forma que podria passar per qualsevol vila mediterrània emmurallada d’aquell temps (a qui se li acut fer un joc de Barcelona abans de Gaudí!). De totes maneres, tenim presents alguns elements d’arquitectura gòtica i una muralla de fons que, si som generosos, podriem pensar que es correspon amb la tercera construïda a Barcelona durant el regnat de Pere III el Cerimoniós.

La Curiositat

Per acabar aquest repàs, volia esmentar un joc que difícilment s’inclou en aquests llistats, el “remake” del clàssic Goldeneye en la seva versió de Wii, ja que una de les novetats respecte l’original de N64 era una fase una mica extranya dins d’una discoteca…de Barcelona!

És clar que com que tota la missió es desenvolupa en interiors, poca ambientació barcelonina tenim, i de fet les referències es redueixen a l’aparició d’un helicòpter i uns cotxes de policia justament al final del nivell (que a més, tenen els colors de la Policia Nacional i no els dels Mossos d’Esquadra…clar que si arriben a incloure Mossos i la comissaria de Les Corts, en comptes d’un “FPS” tindriem un “survival horror”).

El fet és que hagués estat genial posar alguna cosa de la terra, com una butifarra o un Joan Laporta banyant-se en xampany francès al “Luz de Gas”, però en realitat he volgut incloure aquest Goldeneye pel sensacional tema dance-progressive (o el que sigui, que en realitat jo no entenc de música…ni de videojocs) que punxa el DJ de la discoteca mentre el nostre Bond intenta lligar…bé, deixem-ho en contactar amb una agent especial. La cançó crec que es diu “I Remember” (de Deadmau5) i us la recomano de totes totes.

I fins aquí el recull de videojocs a Barcelona (em sonava que hi havia algun joc de Makinavaja però no l’he trobat)… Els coneixieu? Quin és el vostre preferit? A part dels Fòrmula 1, els FIFA (val a dir que el Fifa 98 tenia un breu vídeo de la ciutat de Barcelona), i en general els jocs esportius, trobeu en falta algun títol?

Resum dels 15 jocs “barcelonins” apareguts a l’entrada: Spartan-X (MSX), Chelnov / Atomic Runner (arcade i megadrive), Pang (arcade), Mazin Wars (megadrive), Outrunners (arcade i megadrive), Fatal Fury 2 (arcade, neo geo…), Tony Hawk Undergroung 2 (PS2, Xbox, GameCube), Moon Diver (PS3,Xbox360), Project Gotham Racing 2 (Xbox), Blur (PS3,Xbox360), Race Driver Grid 2 (PC, PS3,Xbox360), Tekken Tag Tournament 2, Wheelman (PS3,Xbox360, PC), Assassins Creed II: Discovery (DS) i Goldeneye (Wii)

Enllaços consultats i recomanats:

http://es.videojuegos.wikia.com/wiki/Espa%C3%B1a/Lugares_en_videojuegos

http://www.elotrolado.net/hilo_espana-vista-desde-un-videojuego_810224

http://deusexmachina.es/escenarios-espanoles-en-videojuegos/