Reflexions Gamer 10

In Memoriam

Recordo perfectament la primera vegada que vam intercanviar unes paraules. Era al menjador dels petits a l’escola. Jo era un nen tímid i callat i em costava estar allà. Tu estaves content i rialler, però també estaves sol i suposo que per això la monitora del menjador va pensar que faríem amistat. Al seure em vas explicar d’una manera molt teatral com ho havíem de fer per escaquejar-nos d’aquella presó sense necessitat de menjar aquella porqueria.

En aquella època el teu germà ja deuria haver comprat la NES i a tu et faltaria poc per fotre-li les grapes a sobre.

Foto original de: http://www2.rtvc.es/
Foto original de: http://www.rtvc.es/

He de reconèixer que no em vas caure massa bé. Per sort va ser només la primera impressió, perquè en poc temps ens vam fer molt amics i crec que va ser molt important pels dos. Els nens necessiten amics per jugar i per un parell de noiets que no encaixen del tot amb la resta de companys, era important tenir-nos l’un a l’altre.

Un temps després ja jugàvem junts a l’hora del pati a “Ganons i Links“. Tu tenies el “Zelda 2: The adventure of Link” per la NES i jo ja havia pogut jugar al “a Link to the Past” de la super. Faltava poc perquè els dos tinguéssim la Super Nintendo i comencéssim a intercanviar cartutxos, però ja ens agradaven les histories èpiques i malgrat que no enteníem pràcticament res de la historia de Zelda, ja ens tenia lo suficientment fascinats com per passar hores i hores parlant, jugant o imaginant tots aquells mons d’Hyrule.

link_
L’hora del pati i una mica d’imaginació era suficient per creure’s un Link a la sagrada terra d’Hyrule.

Era l’època de Bola de Drac, de les Tortugues Ninja, d’anar buscar gormanderies al sortir de classe, i de visitar la única botiga de còmics de la ciutat (les vinyetes van ser l’altra passió que vam tenir en comú) per comprar fotocopies o simplement per fer el xafarder sense comprar absolutament res, per a desànim del propietari de la botiga.

Teniem clar que la nostra 16 bits de Nintendo era la millor màquina que havia existit o existiria mai. En la nostra ignorància rèiem per sota el nas d’aquells que tenien la Mega Drive, aquell tros de plàstic negre amb el qual Sega pretenia superar a la nostra idolatrada Nintendo.

Passejàvem pel Canadian, rarament per comprar alguna cosa. L’objectiu més habitual era mirar els videojocs del mostrador i alguna vegada parlar amb la dependenta que sempre ens donava caramels o ens feia una mica de cas. He de dir que la noia era el que més m’impulsava a visitar aquella botiga.

snes
Per nosaltres res podia superar al “cerebro de la bestia”

En la següent generació de consoles no ens vam posar d’acord. Tu vas seguir fidel als principis de la “gran N” però jo vaig voler canviar i a casa em van acabar comprant la Playstation. Discutíem sovint sobre quina màquina era la millor. Jo secretament envejava aquell immens món tridimensional en el qual Link es movia ara. He de suposar que tu tenies uns sentiments similars quan venies a casa i jugàvem als jocs de la meva 32 bits, tot i que no ho vas reconèixer fins que cansats de jugar als mateixos jocs, vam decidir intercanviar les màquines durant una temporada.

Sempre em vas tirar en cara que no arribés a passar-me el Ocarina of Time. Si serveix d’alguna cosa ho he aconseguit anys després en la versió de 3DS.

També va ser el moment en el que vaig descobrir (i et vaig fer descobrir) el món dels emuladors, això ens va permetre gaudir, en els nostres flamants Pentiums, de tots aquells jocs i màquines que no vam poder jugar en el seu moment, i per fi donar un reconeixement i respectar la Mega Drive com es mereixia.

vs
No coneixíem terme mig. O Playstation o N64 però no les dos, com a mínim els primers anys.

A partir d’aquí ens esperaven els grans canvis propis de l’edat. Primerament es despertava de forma clara l’interès pel sexe oposat, així que ja teniem una nova afició per afegir a la llista.

Mentre en l’assumpte dels videojocs esperàvem expectants la nova generació de consoles i també jugàvem a jocs de PC. Ningú era capaç de guanyar-te al online de Age of Empires en cap de les seves versions o entregues. I així entre farres nocturnes, música, còmics i videojocs anaven passant els anys.

Vam tornar a coincidir en una nova generació. Em vas pressionar tant que no vaig tenir cap més opció que comprar la Game Cube per sobre de la PS2 que també em feia força el pes. No et vas equivocar, la consola em va encantar i vam poder tornar a intercanviar jocs. Resident Evil 4 continua sent a dia d’avui un dels meus jocs preferits de la historia.

gamecube
Per fi tornàvem a tenir la mateixa consola.

La sorpresa la vaig tenir quan al arribar la setena generació de consoles. Vas comprar una PS2 de segona mà a un amic comú que es desfeia d’ella per comprar la Playstation 3. Sempre criticant a Sony i et vas comprar una PS2!! Estava flipant. Era evident que alguna cosa estava canviant.

Precisament amb aquesta PS2 vam fer l’última partida junts. Era amb el joc de lluita Dragon Ball: Budokai Tenkaichi 2 que jo no coneixia, però que em va encantar a pocs segons de veure’l i en el qual em vas fotre unes pallisses de por. 

Vaig decidir que la cosa no podia quedar així. Em vaig comprar la consola i el joc en un moment impetuós, amb l’objectiu d’entrenar i deixar clares com havien de funcionar les coses.

No vam arribar a jugar mai.

ps2
Tu amb una PS2? Semblava una broma de mal gust!

 

I així, quasi d’un dia per l’altre vas desaparèixer de la meva vida i de la de tots. No va ser fins 10 mesos després que vam conèixer el fatal desenllaç de la teva aventura.

Havies mort i al morir tu alguna cosa havia mort també en el meu interior. Aquí no hi havia continues ni Insert Coins, aquest era el Game Over definitiu.

De cop em sentia buit, com si fos la víctima d’una macabra broma. El destí m’havia robat la persona que em lligava més amb el meu passat i amb el més profund de mi mateix. No tornaríem a fer cerveses, parlar de mil històries, jugar a pantalla partida ni a fer cap online mai més.

No hi ha ni un dia que no pensi una mica en tu. Quina seria la teva opinió de les consoles actuals? Què pensaries de retroscroll i els que en formem part? O inclús de quina manera col·laboraries en aquesta casa, ja que de ben segur ho faries.

Quan vas morir tots vam perdre molt. Un amic, un company, un dibuixant amb molt potencial, jo a part de tot això també vaig perdre el meu Player 2.

 

streetfighter

10 Comments

  • Molsupo
    Reply
    Molsupo
    30 oct., 2014

    Preciós homenatge, segur que ell estarà orgullós tant d’aquesta entrada com del projecte retroscroll i de la trajectoria tant humana que portes aquí, on has aconseguit fer pinya i família entorn a la seva passió.

    Molt personal i això encara et fa més gran!

  • Reply
    Dani M
    30 oct., 2014

    Dels millors homenatges que una persona pot fer a un altre. Peró daquestas que mai en la vida ú vol escriure.

  • elxuxo
    Reply
    elXuxo
    30 oct., 2014

    Gran homenatge al teu Second Player, mentre tu sigui per aquí ell també hi serà. La materia es trasforma.

    Sens dubte està orgullos de tu i de la familia RetroScroll a la que pertany 😉

  • Reply
    Jordi Nebot
    30 oct., 2014

    Llagrimeta :_)

  • Freaky 8
    Reply
    Freaky8
    30 oct., 2014

    Precioso!!!

  • Reply
    sito_pixelacos
    30 oct., 2014

    joder, que bonic i que trist alhora. 🙁

  • Reply
    Arnau
    30 oct., 2014

    Molt bo l’escrit… Sempre el recordarem com el paio genial que era, i així d’aquesta manera no deixarà mai d’estar amb nosaltres.
    Una abraçada company!

  • Salore
    Reply
    Salore
    31 oct., 2014

    Sense paraules, així és com me quedat després de llegir el teu homenatge.

    Sabia de la pèrdua del teu amic perquè alguna vegada ho havies comentat però llegir-ho de la manera que ho has plasmat aquí, m’ha emocionat molt.

    Com molts companys d’aquesta gran família ja han dit, el teu amic estaria molt orgullós de les coses que has aconseguit i d’haver creat aquesta casa tant càlida i acollidora que és Retroscroll, d’on ell sempre en serà una part.

    Avui més que mai has demostrat ser un gran Big Boss.
    Una abraçada immensa!

  • Scroll
    Reply
    Scroll
    4 nov., 2014

    Gràcies a tots nois! Em venia de gust escriure alguna cosa així, tot i que no volia deixar-vos trists.
    Una abraçada a tots!

  • Reply
    Sikus
    5 nov., 2014

    Scroll, la meva mas sinceres felicitacions. Sens dubte, el millor text a Retrscroll fins a la data d’ avui.

    Tot un homenatge amb un text molt ben escrit.

    LLastima no poder haber conegut el teu amic, segur que hagues siguy un gran component de aquest familia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*