Sabies que la música del Street Fighter II està feta per una dona?

Ei! Ei! Ei! Abans que les dones que llegeixin aquest post es puguin sentir ofeses pel que es podria a arribar a interpretar pel títol, vull aclarir una cosa: Jo particularment, i crec que puc parlar en nom de tot l’equip de retroscroll, no considero que el fet de ser dona impliqui que es puguin fer més o menys coses en qualsevol àmbit professional i/o personal, i menys tenint en compte que aquí tenim una col·laboradora habitual com és la Rokuso. Per tant no és res estrany que una dona sigui la compositora d’una banda sonora d’un videojoc.

Si bé, i crec que estarem d’acord, en el mon dels videojocs els desenvolupadors, jugadors i gent relacionada amb la industria, han sigut habitualment més homes que no pas dones. Tot i que el cas que avui ens ocupa no sigui excepcional, potser si que resulta interessant.

Aclarit això, dir que aquesta entrada és una excusa per parlar de Yoko Shimomura, la genial compositora japonesa que va crear la banda sonora d’Street Fighter II entre moltes altres.

yoko-shimomura

Yoko neix el 1967 i a l’edat de 5 anys comença a aprendre a tocar el piano. Ben aviat d’estaca en l’art de la música i comença de ben petita a composar les seves pròpies cançons. El 1988 es gradua com a pianista i planeja convertir-se en professora de música, però el destí li prepararia una professió més interessant.

Com que li agraden els videjocs decideix presentar-se a varies candidatures de feina d’empreses del sector, una que la convida a reunir-se amb ells és Capcom.

A partir d’aquí començaria a composar músiques per a jocs de la placa de recreativa CPS1. Un dels jocs més famosos pels quals faria la seva banda sonora seria Street Fighter 2 el 1991.

El 1993 treballaria per a Squaresoft per compondre i/o arranjar  la música de jocs com: Live a Live (94) i Super Mario RPG (96).

També ha musicat títols com: Parasite Eve, Legend of Mana, Kingdom Hearts… i pel que sembla actualment està treballant en el Final Fantasy XV.

El mon va perdre una professora però va guanyar un geni de la composició. Crec que hi vam sortir guanyant.

BONUS: En el següent vídeo “I Am Street Fighter” (un especial dels 25 anys del joc) podem veure a la Yoko, a voltant del minut 8, parlant breument sobre les músiques i com va composar les cançons.

Autor
Scroll
Scroll
[www] [twitter] Els nervis se'm posen a la panxa encara ara, quan recordo els llargs temps de càrrega del ZX Spectrum. Recordo com la imaginació complementava les mancances que tenien aquells jocs tant especials... [Continua]

Comentaris

  • elXuxo ha dit:

    Sens dubte un dels millors ‘Sabies que…’ que t’has marcat! Gran fitxatge de Capcom el de Yoko Shimomura!!! Hi ha algo en ella que em recorda a tu, eh, ho dic pel fet de ser mestre! XD a veure si tu també ets un gran geni!!!

    Molt bon post!

    • Scroll ha dit:

      XDD
      No se jo eh? Ella es un geni jo només soc un “profesorcillo”. M’hauria de cultivar molt per ser un geni, i més en la música! XD

  • sito_pixelacos ha dit:

    El sf2 es un joc perfecte en tots els aspectes, pero es que l bso es una de les mes mitiques i perfectes que s’han fet per a qualsevol joc. Despres no hi ha hagut cap canço nova a cap street fighter que siga recordada.

  • Freaky 8 Freaky 8 ha dit:

    Prestamos atención a los gráficos, jugabilidad etc. pero las bandas sonoras! Que sería de muchos juegos sin ellas. A quien se le olvida la banda sonora de Out Run mientras circulabas por la playita.

    Ahora desconozco el panorama (entiendo que ha cambiado) pero en los años 80′ si no recuerdo mal, en las principales compañías de software español solo había una mujer programadora.

    En la década de los 80′ el contexto era muy diferente tanto programación como jugar en casa a videojuegos estaba muy enfocado a los hombres. Hoy en día entiendo que no tiene nada de particular una mujer jugando a la PS4 pero en esa década la verdad no era habitual que una chica jugara a un Commodore 64 KB.

    Bueno los tiempos cambian en este aspecto y esperemos que el escenario actual vaya para bien.

    Buen “sabias que” Scroll

    • Scroll Scroll ha dit:

      Ara ja està tot massificat i hi ha de tot a tot arreu, però es veritat que no era habitual una noia jugant a videojocs, o com a mínim no tant com ara.
      I encara menys desenvolupadores/programadores, o com aquest cas, compositores 😉

  • Salore Salore ha dit:

    Molt interessant el “sabies que”.

    La veritat és que el talent s’ha de reconèixer vingui d’on vingui, sigui dona, home, blanc o negre.

    Gran Big Boss!

  • juan carlos ha dit:

    Ostres que no es nota ? yo no ho sentia amb musica de dona, en sorpèn com a la resta, esta molt ben fet que qui ho diria¡¡¡¡
    gracies per la informaciò emb semblava interesant , per cert sabeu que la musica a la super nintendo y a la agenesis la musica y els textos estan turbo comprimits?
    gracies ens veien a la proxima ¿sabies que?
    Sal2

  • Sikus ha dit:

    Un article molt interessant! Lo triste es que en ple segle XXI algo tan trivial como que la musica de Street Fighter II esta feta per una dona sigui curiositat.

    Com diu el amic Salore, “La veritat és que el talent s’ha de reconèixer vingui d’on vingui, sigui dona, home, blanc o negre.”

    Per desgracia, aquesta industraia com moltes altres, segueix sent masclista. El homes segueixen ocupant llocs de poder deixant a les dones en mal lloc.

    A veure si poc a poc arribem a un punt on el que una dona compongui musica de videojocs sigui algo tan normal com que ho fassi un home.

    Y “ojo” jo he sigut el primer sorpres. La dona al mon dels videojocs es molt escas i mira que van fer coses tan importants com inventar les aventures grafiques. Si no mireu la Roberta Williams.

  • Molsupo Molsupo ha dit:

    Mai m’ho havia parat a pensar, però no tenia ni idea i és curiós com ha passat tant desapercebuda la compositora d’una banda sonora tant mítica i reconeguda d’un dels videojocs LLEGENDARIS de tots els temps (temes com els del Guile o el de Ken són increïbles), més quan hi ha d’altres casos on sí que s’ha reconegut molt més als autors.,,esperem que fos cosa de capcom i no pas una qüestió de discrimació o masclisme.

    Per cert, que al llegir l’entrada em va venir al cap un altre cas d’autora femenina que potser ha tingut una mica més de reconeixement al món dels videojocs, la Michiru Yamane, que va estar darrera d’una banda sonora tant memorable com la del Castlevania Symphony of the Night o la del Castlevania Bloodlines de megadrive entre d’altres ( http://es.wikipedia.org/wiki/Michiru_Yamane ).

    Salutacions!

    PD- Sobre Michiru, he trobat una entrevista molt sucosa a gamikia, deixo enllaç per a qui li pugui interessar: http://gamikia.com/2011/10/24/rincon-musical-xxii-entrevistamos-a-la-compositora-michiru-yamane/

  • Rokuso Rokuso ha dit:

    Doncs coneixia a aquesta dona per la seva feina a Squaresoft i Square Enix, però ni idea que era també la del Street Figther II!! Si és més famós que tots els altres junts… Suposo que els RPG em tiren més XDDD.

    Justament venia a comentar el mateix que el Molsupo, la OST dels Castlevania. Em sembla que els personatges d’aquesta saga també els dissenyava una dona, i en l’apartat artístic en general, no és tampoc tan estrany trobar-se dones a la indústria (OSTs, dissenys, guions, etc). La guionista de la saga Legacy of Kain és una dona, i és la mateixa que la de Uncharted, per exemple! (quin… canvi).

    Bona curiositat!

  • […] resultado una gran obra que pocos defectos tenia. La música era excelente, pues fue creada por Yoko Shimomura nada más y nada menos la mujer que compuso la banda sonora de Final Fight y Street Fighter II. Los […]

Deixa un comentari

*