Consoles 1

La Playstation! Per fi!

Després de molt de temps, avui volia parlar de la meva experiència a l’època de la Playstation. Com ja sabeu va aparèixer per allà l’any 94 al Japó, i al 95 a Europa. Sempre va ser una gran i potent videoconsola molt desitjada, iniciadora, entre d’altres, de la generació dels videojocs en 3D, sobretot després que amb la revista Hobby Consolas regalessin un VHS amb un petit reportatge publicitari del sistema.

Van passar els mesos i els anys, fins que per Reis del 98 em vaig poder permetre l’adquisició d’aquest fantàstic sistema de 32 bits amb suport en CD-ROM. Ho recordo perfectament: el pack consistia en la videoconsola, un pad “digital” (encara no havia aparegut l’analògic ni el Dual Shock modern), cables d’electricitat i RCA d’imatge i so amb l’adaptador a euroconnector, i el famós Demo One característic, que incloïa demostracions i vídeos de jocs de l’època, i demos tècniques del sistema com eren el “Dino” o la “Manta”.

Tot el conjunt valia 23.000 pessetes de l’època, i recordo que no em vaig poder comprar cap joc, així que vaig haver de passar un temps amb aquelles demos. Un dels primers jocs que vàrem adquirir juntament amb el meu germà gran va ser l’arxiconegut Final Fantasy VII. Reconec que els jocs de rol no són del meu gust, i avui dia encara menys, però llavors va ser una novetat. Hi vam invertir un munt d’hores per avançar en la partida, i vam necessitar l’ajuda de la famosa “targeta de memòria”, i més endavant d’una guia del joc. Encara que he d’admetre que no em vaig passar mai el joc, i si no m’equivoco ben just vaig arribar al començament del segon CD (el joc constava de 3). Me’n vaig cansar relativament aviat.

Potser va ser aquell mateix any que, pel meu aniversari, els amics de la colla del poble em van regalar un joc de 2a mà: Wrestlemania: The Arcade Game. Era espectacular, amb gràfics digitalitzats en 2D, amb molta acció i efectes sonors i una música fantàstics. Més tard, després d’anar acumulant pagues i altres “premis” en metàl·lic, vam anar adquirint amb el meu germà jocs com Music, Loaded, Wipeout, Crash Team Racing, Gran Turismo, Die Hard Trilogy o Destruction Derby. Crec recordar que en aquella època compràvem la majoria de jocs per correu a través del catàleg del Centre Mail, tal com havíem fet just abans amb els jocs de la Super Nintendo.

Alguns jocs que ens van deixar alguns amics van ser Hercules, TimeCrisis, ResidentEvil, DragonBall FinalBout, Command & Conquer, etc.

També recordo que va ser l’època en què la pirateria tenia tanta presència, fins i tot vam adquirir alguna còpia de seguretat d’aquelles, ja que eren molt més barates que els originals, encara que vam necessitar la compra d’un adaptador que es connectava al port paral·lel de la videoconsola per tal de poder carregar els jocs sense necessitat d’instal·lar un xip intern ni modificacions complicades i cares al sistema.

L’any següent, el 99, vam tenir el primer PC a casa amb l’excusa de “ens servirà per a fer els deures i treballs de l’escola”. Al cap d’un temps d’aprenentatge i amb ajuda de l’accés a internet via mòdem de 56 kbps, vam descobrir emuladors de diferents sistemes de joc per al PC, entre ells el famós Bleem!, un software que anava prou bé, encara que la targeta gràfica de 4 MB del nostre ordinador no hi ajudava gaire. No recordo ben bé amb quina finalitat el fèiem servir, ja que requeria el CD per a funcionar. Potser per gaudir d’alguns backups que no funcionessin al sistema original, o perquè encara no tinguéssim l’esmentat adaptador per a la consola.

Avui dia a la meva col·lecció particular hi tinc 4 Playstations, amb pads digitals la majoria i un bon grapat de jocs i accessoris com ara targetes de memòria, pistoles G-con 45, cables RGB, multitaps, volants, etc. que he anat adquirint amb el temps, ja fos en el seu dia com en anys posteriors a través d’internet, botigues de segona mà, mercats ambulants, donacions, etc.

Una característica interessant dels primers jocs de la Playstation era que la banda sonora en molts casos estava en format Red Book Audio o Audio CD, i es podia posar en un reproductor de CD de música o un Discman i escoltar la música del joc en qualsevol moment. Un bon exemple és un dels títols de llançament, Ridge Racer, que té una altra curiositat: sabíeu que aquest joc només té una càrrega, quan s’engega la consola? És a dir, durant la resta de partides no necessita carregar dades en cap moment, ja que hi cap completament a la memòria RAM del sistema. Només accedeix al disc per a llegir la música de fons durant les curses i menús del joc.

Actualment és una peça de museu més, encara que en tinc uns grans records. Com un aparell amb uns discs de plàstic podia crear aquelles meravelles en pantalla? Tot i que, per altra banda, començava l’era dels temps de càrrega abans de cada partida o nivell, una característica que ens acompanya a dia d’avui.

Sigui com sigui, va marcar una generació de jugadors que veníem dels tradicionals cartutxos de plàstic irrompibles d’escassa i cara capacitat, cap a la gran capacitat però fragilitat dels sistemes amb dispositius òptics d’alta precisió en format CD.
Tal com deia la publicitat: “Obre la ment al poder de Playstation”.

 


Sobre l’autor:

Antoni Fernandez

Tècnic informàtic. Col·leccionista de videojocs, hardware informàtic i equips i dispositius retro. Projeccionista de cinema i tècnic de llum i so al teatre del poble.

Segueix-lo a: @afernandezr24

 

1 Comment

  • Salore
    Reply
    Salore
    31 jul., 2018

    Uf, la Play, va ser la culpable de que tornes molt fort a jugar videojocs en consola, després d’un període “pecero” del 1995 al 1998. La culpa la va tenir jugar el primer Gran Turismo a casa d’un amic, el joc em va deixar completament enamorat. Precisament fa 20 anys que la vaig comprar, va ser l’agost del 1998 a Andorra junt amb el pack del Gran Turismo, i va ser la primera consola que em vaig comprar ja amb els meus diners, llavors ja feia un any que treballava.
    Metal Gear Solid, els Gran Turismo, Final Fantasy VIII i IX, els tres Syphon Filter, descobrir el ISS Pro Evolution, els Colin McRae i tants d’altres… quina gran consola i quin gran catàleg.

    M’ha agradat molt l’entrada, m’ha fet venir molts records 🙂

    Salutacions!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.