Abans que ens fem mal, els defensors del Breath of the Wild aixequin la cella i els seus haters m’aplaudeixin amb les orelles, comentaré que m’encanta el joc i que em sembla un dels millors que he jugat mai. Estic totalment enamorat d’ell! Però és clar, per sort o per desgràcia cap relació es perfecta, i aquest joc no és pas cap excepció.
Per si algú estava ja especulant, no criticaré el canvi de masmorres per santuaris, la música, la durabilitat de les armes i coses així. En realitat tot això ja m’agrada tal com és. Bé, si les armes duressin una mica més tampoc em sabria greu, de fet…
En fi, classificades de menys a més, 5 coses que em posen nerviós del Breath of the Wild. Comencem!
5. Les quadres de Hyrule són petites.
Hyrule és un continent immens. T’hi perds durant hores, però això sí, no disposa d’unes quadres i estables gaire grans. Només pots guardar y anomenar 5 cavalls diferents, així que si tens la quadra plena i tens ganes de capturar algun nou i bonic espècimen hauràs de desnonar algun dels teus altres inquilins.
4. “Vísteme despacio, que tengo prisa”.
La senyora Seddha et pot ajudar a millorar les teves vestimentes –spoiler!– si li portes els materials adequats. El que tu no saps és que per millorar cada peça cal escollir-la de l’inventari, comprovar que tens els materials necessaris, confirmar-ho i finalment veure una petita animació d’uns segons millorant l’ítem en qüestió.
No seria més fàcil escollir totes les peces millorables juntes i fer-ho tot alhora? Que això sigui així a l’Ocarina of Time em sembla normal, però a aquestes alçades… a més, aquesta parsimònia em posa nerviós.
3. No t’enrotllis, col·lega.
Aquesta s’assembla a l’anterior. Quan vols comprar o vendre alguna cosa (especialment vendre), cosa que necessitaràs fer sí o sí per aconseguir diners, els compradors són uns pesats. Per cada ítem seleccionat et recitaran una frase, et preguntaran quantes unitats en vols vendre i finalment et recordaran la quantitat que et pagaran. Així que vas navegant pel menú venent objectes una mica sense solta ni volta, de tot allò que consideres en tens massa.
Ja que és una de les accions fonamentals per guanyar diners, per què no fer-la una mica menys pesada? Dona’m un menú pressupostant tot el que et venc i quants diners guanyaré i fem-ho fàcil!
2. Les receptes salvatges.
Mireu, ara en diré una de grossa: El sistema de receptes és un autèntic rotllo. Si hi ha una cosa que em fa mandra en aquest joc és cuinar. Al llarg de l’aventura recollirem centenars d’objectes que ens serviran de matèria prima per craftejar (cuinar) receptes que ens recuperin la vida o ens ofereixin millor resistència o força temporalment. Però és que cadascun d’aquests plats s’ha de cuinar un a un!
Un sistema que al principi sembla molt original acaba per convertir-se en un gra al cul quan has de recórrer als mateixos 4 plats de sempre una i altra vegada. I no és perquè no hi hagi possibilitats per a combinar ingredients, si no perquè aquestes receptes no queden registrades enlloc! A vegades trobes un text en un paper o algú et recomana una recepta que oblides automàticament perquè no tens un llibre de receptes on apuntar-la! Però… per favor! Estic fart de veure en Link taral·lejant cançons a la voreta del foc mentre es couen les cuixetes de pollastre! Tan fàcil com: tinc tot aquest menjar, quants plats de x i de y em puc fer?
Per sort existeix Recipes of the wild (gràcies, Salore), però evidentment això no t’estalviarà l’estona de preparació repetitiva de plats abans d’una planificada gran batalla. Un drama.
1. L’smartphone d’en Link no té modalitat foto.
Aquest joc és increïble des del punt de vista artístic. És cert que objectivament els gràfics no són la cosa més impressionant que haureu vist mai, però tampoc li cal! El joc és maco perquè sí.
En aquesta entrega el nostre protagonista porta a la seva butxaca una pedra sheikah que li serveix, a la pràctica, de GPS, manual, gestor d’inventari, diari de missions, entre moltes altres coses, i sí, també li serveix de càmera, fins i tot es pot fer selfies i adoptar diverses posicions gracioses.
Tenim tots els ingredients per disposar d’una modalitat foto, oi? Doncs no, no existeix.
Als que ens agrada perdre hores en aquests modes ens encanta poder parar l’acció en qualsevol moment i girar la càmera buscant la millor captura per guardar-la al nostre àlbum de la consola o compartir-la a les xarxes socials. En realitat ni tan sols li faltava una gran modalitat foto: només que es pogués aturar l’acció, eliminar completament el HUD i ni que fos un petit zoom, la mateixa càmera del joc ja compliria perfectament.
Però, per favor! Fins i tot el Super Mario Odyssey té mode foto!
—
4 Comments
Moroboshi
28 set., 2018Estic força d’acord amb tu en la majoria de coses, però suposo que el joc està pensat per prendre’s les coses amb calma. Tot i així, s’agraeix la possibilitat de saltar-se amb un botó aquestes animacions de les fades, així com les de l’entrada als santuaris o la de l’inici de la lluna plena vermella.
A mi també em fa mandra cuinar, cosa que també em salto amb el botó, i arriba un punt que no ho faig servir i em limito a matar animals i menjar-me la carn crua. Al principi em feia gràcia el tema de provar receptes, però hi perdia massa temps sense garanties. A cagar.
El mateix amb els cavalls: com que no els necessito, o no van bé fora de prats, els he provat i prou. I a diferència de tu no he arribat a tenir problemes d’espai, perquè en no fer-los servir gaire no és un recurs que tingui en compte.
Trobo que sense aquests sistemes poc eficients que comentes el joc ja és prou llarg, per tant cal tenir massa paciència per passar-se el dia comprant, millorant roba, etc.
Scroll
1 oct., 2018Em sembla que ja ho hem parlat, però ostres em continua sorprenent. Els cavalls no van bé fora dels prats?? PERO BUAT DE FAC!!?? Però si segueixen els camins! Jo els trobo molt útils quan has d’anar d’una punta a l’altre i no vols teletransportar-te, perquè potser vols aprofitar el camí per explorar o recollir materials.
No passa res, si sempre faig servir el mateix cavall malgrat tenir-ne 5, però no estaria de més posar 10, 15, 20 slots per inclús col·leccionar-los.
Salore
30 set., 2018Doncs en el meu cas, dels cincs punts que exposes, realment només em molesta el 3.
El que fas referència de les quadres, com que només he tingut tres cavalls en tot el joc, no he tingut problemes d’espai. La millora de vestimentes no em suposava problema, si només tenia una part millorada de la vestimenta, si m’interessava per estadístiques, la feia servir i sinó cap problema. Cuinar, cuinar m’encanta i ho gaudeixo molt fent proves i a veure el que surt, l’animació i la musiqueta del procés és genial, el que sí et dono la raó és quan et surt bé una recepta no et quedi registrada en un llista de receptes ja fetes. I el mode foto no l’acostumo a fer servir mai en cap joc i aquí no l’he trobat a faltar tampoc.
Molt interessant veure com cada un viu de tantes maneres diferents aquest meravellós i immens joc.
Scroll
1 oct., 2018Hola!
Us contesto als dos de cop!
Crec que s’aprecia un mica el to de conya del l’entrada, però darrera s’amaga una gran veritat. Després del super canvi del Breath of the Wild respecte als standards de la saga, a mi personalment em sembla que hi ha alguna cosa que no s’ha fet bé del tot, o com a mínim no s’ha optimitzat massa. En realitat la 4, 3 i 2 són el mateix problema, i és la interacció del Link amb el NPC del joc, i és que continua sent igual de lenta i cansina que la resta de Zeldas, quan hauria sigut un bon moment per actualitzar això també.
Què hi farem, potser la propera 😉