Sabies que?

Sabies que…? (XXI)

Després d’una llarga letargia escrivint entrades al blog, a excepció de l’anunci de l’assistència de Retroscroll a la TargaLan, aparec per escriure per primera vegada en aquesta secció del “sabies que…?”. Aprofitaré que ja fa unes setmanes vaig acabar de llegir el llibre “La Historia de Nintendo – volumen 3” de l’editorial Héroes de Papel, llibre la lectura del qual recomano totalment, per compartir alguns detalls que m’han cridat l’atenció pel que fa a la gènesi de la consola Famicom, alguns de més coneguts i d’altres que no ho són tant. Som-hi:

  1. El novembre de 1981, el president d’aquell moment de Nintendo, Hiroshi Yamauchi, va fer una trucada a Masayuki Uemura, cap de l’equip de desenvolupament R+D 2 de Nintendo que en aquells moments no era gaire productiu, i li va encarregar el desenvolupament d’una consola sota dos condicionants: que la consola que sorgís no podia tenir competència durant tres anys (dotant-la de tecnologia que els altres fabricants no poguessin imitar), i que el seu preu fos molt baix (exigint-li un preu de cost de no més de 10.000 yens de fabricació, uns 80 € al canvi). Young Computer va ser el nom inicial del projecte.
  2. En aquells moments, Sharp era un dels socis més actius i principals de Nintendo i era lògic pensar en un microprocessador seu per fer funcionar la nova consola, però per desig exprés del president Yamauchi no va ser així, ja que si incloïen Sharp a la nova consola influiria negativament en la demanda de les Game&Watch, de les quals Sharp era un dels màxims proveïdors. La providència va fer que l’empresa japonesa RICOH, especialitzada en la producció de fotocopiadores, busques un client desesperadament per donar rendiment a la fàbrica de components electrònics que acabava de muntar l’abril de 1981; així que quan Uemura va rebre la trucada de RICOH arribar a un acord va ser cosa fàcil. Finalment, i després de diferents negociacions, el xip triat per al processador va ser un MOS Technology 6502 adaptat (el RP2A03) fabricat per l’empresa americana Rockwell, els drets d’explotació i manufactura al Japó dels quals tenia en exclusiva RICOH.
  3. En estar condicionat pel preu tan baix de desenvolupament de la consola, Uemura va mirar d’estalviar d’allà on fos i el disseny de la consola no s’escapava d’aquest condicionant. Que els comandaments estiguessin enganxats a la consola i que els cables d’aquest fossin tan curts ajudaven en l’estalvi dels costos. L’elecció del color vermell també, ja que era el més barat de produir.
  4. El comandament era un concepte encara per desenvolupar, ja que fins en aquell moment tot eren joysticks, palanques o rodetes, i Uemura necessitava alguna cosa que permetés controlar uns jocs que serien més elaborats i profunds. Descartada la palanca i amb l’aparició de la creueta direccional en les Game&Watch, va fer proves a fons a finals de 1982 i amb l’ajuda de Gunpei Yokoi va implementar la creueta al futur comandament. Els dos botons i la forma del comandament eren la resposta que buscaven a l’estalvi de costos, a l’ergonomia i a donar les opcions necessàries de control al jugador.
  5. En el segon comandament de la consola se substitueixen els botons Start i Select per un micròfon integrat amb el seu controlador de volum, ja que resultava més barat de muntar que no pas els dos botons esmentats. Es va introduir durant el procés de desenvolupament pensant en jocs que utilitzessin la veu, però finalment no se li va donar gaire ús. Un dels pocs jocs que sí que el van utilitzar va ser The Legend of Zelda, on es podia derrotar l’enemic anomenat Pols Voice, un fantasma semblant a un conill a causa de les seves grans orelles, al qual, segons el manual d’instruccions, no li agradava gens el soroll.
  6. Els botons del comandament es van haver de redissenyar ja amb la consola en circulació. Inicialment es va aprovar que els botons fossin de goma i de forma quadrada després d’haver passat estrictes proves de fiabilitat i durabilitat, però a finals de 1984 Nintendo va rebre moltes queixes en el sentit que els botons es quedaven enganxats a les puntes després d’intenses sessions de joc, així que la primavera de 1985 les consoles Famicom noves que sortien a la venda ja portaven els nous comandaments amb els botons de plàstic rígid i de forma rodona. El canvi és un dels motius pels quals les primeres consoles distribuïdes Famicom tenen preus tan elevats actualment.
  7. La gran majoria dels aficionats als videojocs sabem que la paraula Famicom ve de la contracció de Family Computer, però poca gent sap que a aquest nom se li va acudir a la dona de Uemura l’abril de 1983. També en el llibre s’expliquen altres problemes derivats d’aquest nom, però aquí no vénen al cas.
  8. La Famicom va ser la primera consola que es va plantejar per aconseguir benefici a través de la venda del software i no del hardware, ja que aquest es venia a preu de cost, que va acabar sent de 14.800 yens.
  9. Yamauchi va trucar Uemura el novembre de 1981 demanant-li la concepció d’una nova consola; el febrer de 1983 es va validar el que seria la Famicom i el 15 de juliol de 1983 es va posar a la venda al públic la Family Computer. Un any i quatre mesos per pensar com seria la Famicom i cinc mesos per manufacturar-la; des de la famosa trucada, un any i nou mesos per parir la que ha sigut una de les consoles més influents en la indústria dels videojocs.
  10. T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics