Els (video) Jocs de Barcelona

2013: Ni és un any olímpic, ni es cumpleix cap aniversari especial dels Jocs Olímpics de Barcelona, però tant me fa, perque avui us vull recordar aquell 1992 històric per a la ciutat Comtal.
Aquell any Barcelona va ser la gran protagonista gràcies a les Olimpíades de casa, amb la muntanya màgica centrant l’interés mundial, en Cobi (la mascota més genial, que deia la cançó), l’inoblidable duet entre Montserrat Caballé i Freddie Mercury, l’emocionant encesa del peveter amb el truquet de la fletxa de foc, el fantàstic Dream Team americà de bàsquet, Fermin Cacho guanyant el 1500…d’acord, tot això està molt bé, però les olimpíades van tenir alguna repercussió en el món dels videojocs d’aquell temps? Obviament sí, i probablement la majoria coincidirem en esmentar el clàssic “Olympic Gold: Barcelona 92” dels maleïts “yankees daurats” (US Gold) com el títol que millor va representar aquells jocs olímpics a les consoles.
l’Entranyable Cobi
Efectivament, l’Olympic Gold va aparèixer per les tres grans consoles de Segadel moment (la Megadrive de 16 bits, la Master System de 8 bits i la portàtil GameGear), i encara que no va ser ni de lluny un dels pioners del gènere “olímpic”, sí que va ser el primer amb la llicència oficial del Comitè Olímpic Internacional (COI).
Però si aprofundim una mica més i ens donem un tomb per altres sistemes, podem dur-nos més d’una sorpresa i descobrir que les olimpíades del 92 van arribar a força més plataformes de les que ens pensàvem.
Així que, mentre esmaixem els botons dels nostres pads, teclats i joysticks cercant la glòria olímpica barcelonina i cantant la versió dels Manolos de “l’Amics per Sempre”, us convido a repassar una sèrie de jocs relacionats amb les olimpiades del nostre país, a veure que us semblen.
Olympic Gold: Barcelona 92 (Sega-US Gold / Megadrive, Master System i Game Gear)
Qui va pegar més fort a les olimpiades de Barcelona va ser, sense cap mena de dubte, la gent de Sega.
La companyia japonesa no només es va fer amb la llicència oficial del COI per publicar el videojoc dels JJOO en exclusiva (aparentement), sino que també va omplir la vil·la olímpica de recreatives, centenars de megadrives i unes quantes gamegears (totes elles ben assortides de jocs) perque els atletes gaudissin d’allò més d’alguns dels èxits de Sega.
Pel que fa al joc en si, a part de lluir en exclusiva el logo de Barcelona’92 (i a les versions de 8 bits, també el de la beguda patrocinadora), la veritat és que no aportava massa novetats al món del videojoc. 
queda clar que l’Olympic Gold era oficial…
 
De fet, l’Olympic Gold seguia de forma bastant fidel els fonaments que Konami va imposar al súper clàssic Track’n Field (sense oblidar-me de Epyx i els seus Summer Games i Ocean amb el Dave Thompson), és a dir, esmatxar botons com una bèstia “parda” en unes quantes proves d’atletisme i natació, a més d’algunes altres d’habilitat (principalment tir amb arc i salts de trampolí).
Respecte els seus gràfics, en general el nivell era similar en totes les versions, resultant bastant correctes per megadrive i molt notables per a les versions de 8 bits. 
Totes les versions destacaven pel seu colorisme i l’intent de representar de forma realista les olimpíades, incloent uns gràfics de l’Estadi Olímpic de Montjuïc (actual Estadi Lluís Companys) amb el seu característic rellotge sobre una arcada i la muntanya barcelonina de fons, i si ens fixàvem molt, també es podia veure la cúpula del Palau Sant Jordi al paisatge de la prova de tir amb arc (només a megadrive).
6 corredors a l’Estadi (Olympic Gold megadrive)
 
D’Altra banda, com a innovació tècnica, les versions de 8 bits arribaven a mostrar tres competidors en les curses (la majoria de jocs anteriors només tenien dos), quantitat que pujava fins a 6 atletes o nedadors en megadrive. Pel que fa a l’apartat sonor, destacava per incloure 8 himnes nacionals possibles que sonaven a les cerimònies de medalla, un bon detall que també contribuia a transmetre una “atmosfera realista”.
Però com no és or tot allò que llueix, també s’ha de dir que només hi havien set proves en total, el número més baix de tots els jocs que van apareixer en aquella època, que tots els esportistes tenien exactament el mateix aspecte (roba, color de pell…), i que no hi havien competidores femenines en cap prova.
En resum, ens trobem davant d’un bon joc amb la jugabilitat típica dels títols d’atletisme i olimpíades, i encara que no aporti novetats destacables al gènere, va ser el primer d’estil “olímpic” per a la megadrive (i diria que per a les tres grans consoles de Sega, però no tinc la dada contrastada).
Track and Field in Barcelona (Konami/Kemco – NES)
La primera part de la clàssica recreativa de Konami Track’n Field havia tingut una bona conversió per la consola de Nintendo, però només als territoris japonés (Hyper Olympic, 1985) i nord-americà (Track & Field, 1987). Tanmateix, amb motiu de les olimpíades de Barcelona 92, el mític Track & Field va arribar finalment a Europa sota el segell de Kemco i amb l’original afegitó “in Barcelona”.
Malauradament, fora del seu títol el joc no tenia cap més referència a la Ciutat Comtal, presentant un apartat tècnic tant simple que podia arribar a decepcionar. Pensem que en una època sense Internet, no tothom sabia que el “T&F in Barcelona” era una reedició d’un joc molt més antic, i per això xocava que gràficament es quedés tant lluny del Track&Field II aparegut anys abans per la mateixa NES i que representava els jocs de Seul 88. 
Amb una mica de zoom es veuen els bigotis dels corredors
 
No obstant això, si deixem de banda el seu aspecte completament desfassat i els seus atletes “bigotons”, el joc és un clàssicexcel·lent des del moment que comença a sonar la seva emocionant música (ni més ni menys que el tema de Vangelis que sonava a la pel·lícula Carros de Foc – Chariots of Fire), garantint la diversió en les seves 8 proves i esdevenint un candidat “fixe” a medalla en qualsevol olimpíada.
Capcom Barcelona 92/ Capcom’s Gold Medal Challenge’92 (Capcom – NES)
Com veieu, tenim dos noms pel mateix joc, donat que al Japó es va titular Capcom Barcelona 92, però als Estats Units va passar a anomenar-se Capcom’s Gold Medal Challenge’92, i quan va arribar a Europa, va mantenir el nom de la versió “occidental”.
Algun motiu per aquests canvis de nom? Tal vegada va ser per ignorància i després es van trobar amb el problema de no tenir la llicència del COI quan van voler fer la distribució a Occident, … però per sort els únics canvis entre les diferents versions del joc de Capcom estaven en l’idioma dels textos.
He de reconèixer que és un títol que he descobert fa bastant poc (encara que els que més dominin el catàleg de la Nintendo probablement ja el tindrien “fitxat”), però em sembla que en general no se li ha fet gaire cas (probablement perque a Europa va arribar tard -1993- i no sé si se’n van enrecordar d’Espanya) i és una llàstima ja que és molt bo.
Com tants d’altres, el joc de Capcom seguia la mecànica dels Track’N Field, però val a dir que era un alumne aventatjat, amb uns gràfics ben simpàtics d’estil caricaturesc (una mica com el que també van fer amb el Mighty Final Fight), presentant homes i dones depenent del tipus d’esport, o incorporant una grandíssima quantitat de proves (18) que, encara que jugablement tinguessin la mateixa mecànica amb petites variacions, eren més que suficients per trencar la monotonia (i algun comandament de la NES) a més de deixar-te absolutament esgotat.
Corredors ben simpàtics (Capcom Barcelona 92)
En tot cas, un gran joc bastant desconegut però molt divertit, simpàtic i complert.
Power Sports / World Sports Competition (Hudson – Turbografx)
Pel seu títol podriem pensar que aquest joc no té cap relació amb Barcelona, però era insertar la corresponent Hu-Card a la PC Engine/Turbografx (o carregant la rom al nostre emulador de capçalera) i apareixia un estadi sospitosament similar a l’Olímpic Lluís Companys (un altre cop es pot distingir el rellotge sobre la porta amb forma d’arc, la forma de les graderies de l’Estadi o les seves tribunes) i els menús del joc es mostraven sobre fotografies digitalitzades de l’anella olímpica de Montjuïc.
Estadi familiar (Power Sports- PC Engine)
En definitiva, entre aquestes imatges i que la data de publicació al Japó va ser l’any 1992 (1993 als EEUU), existeixen prous incidis per incloure aquest títol entre els inspirats en les olimpíades barcelonines.
D’Altra banda, aquest joc també segueix fil per randa l’esquema clàssic de T&F amb les evidents millores gràfiques, presentant fins a cinc competidors en pantalla en algunes competicions (i amb diferències físiques i de colors de l’uniforme), amb un bon grapat de proves (un total de 17, amb cosetes com el rem, el tir de pistola i al tir plat, a més de molt atletisme i piscina), resultant un títol que no té genys a envejar a l’Olympic de Gold de la megadrive.
Gràficament molt espectacular!
 
Summer Challenge (Accolade/Mindspan– Megadrive/PC/Amiga/Atari ST)
Amb una mica de retard respecte les genials versions d’ordinador, Accolade s’atrevia a portarnos a la megadrive la seva particular alternativa olímpica als joc d’estiu, seguint la fòrmula que ja havia provat amb èxit en l’hivernal Winter Challenge.
En consola, tot i algunes retallades a nivell tècnic respecte la versió de MS-DOS, el títol lluïa força bé (potser li mancava un xic de fluïdesa), però va passar bastant desapercebut per a la majoria dels jugadors de megadrive (quan en canvi, triomfava als ordinadors).
De totes maneres, s’ha de dir que era un joc molt més innovador que no pas l’Olympic Gold, tant pels seus gràfics més moderns i realistes (atrevint-se a utilitzar polígons) com en els tipus de proves incloses (algunes tant poc vistes com el ciclisme en pista, l’hípica o el piragüisme en caiac) i en algunes mecàniques de joc, encara que la base de matxacar botons no es podia eliminar del tot per ser inherent al gènere.
El descens en piraigua és genial (Summer Challenge – megadrive)
Un dels tapats d’aquestes olimpíades, però aspirant a tot (gràcies sobre tot als seus bons registres al PC). Això sí, s’ha de tenir present que la seva ambientació era tant genèrica que, si no fos per les dates de publicació (92-93), seria difícil relacionar-lo amb els jocs de Barcelona.
Altres joc d’ordinador:
Encara que no els he pogut provar, gràcies al programa especial sobre videojocs esportius de PC que van fer al sempre recomenable podcastde “Viciados”, vaig descobrir tres títols més que als jugadors d’ordinador els hi poden sonar: International Sports Challenge, España the Games 92 i Olympic Games 92 (aquest últim sembla que fins i tot preveia una qüestió tant delicada com el dopatge).
No els he pogut jugar i per tant no puc entrar en més detalls, però almenys hi consten per si algú vol dir la seva.
Comentari de “bonus”:
Quan ja pensava que tenia la feina feta, m’han vingut a la memòria un parell de títols més (val a dir que un bastant més conegut que no l’altre) que, si bé no serien els típics jocs del gènere “olímpic”, considero que seria injust deixar-los fora d’aquest recull:
Un seria el “Team USA Basketball” de megadrive, centrat en el torneig olímpic de bàsquet que va tenir el gran atractiu d’incloure per primer cop els jugadors “professionals” de la mítica NBA. D’Aquesta forma, el parquet de Badalona va tenir l’honor de veure les grans estrelles nordamericanes (com Jordan, Màgic, Bird, Barkley, Mullin…) jugant en un equip de somni que es va coneixer mundialment com a “Dream Team”.
Un equip de llegenda (Team USA Basketball – megadrive)
A més d’incloure aquestes estrelles, el joc tenia l’afegit d’incorporar, per primer cop, una sèrie de grans jugadors europeus i internacionals “de veritat”, com els de la selecció de Croàcia (Petrovic ja hi era als EEUU, però els Radja, Kukoc o Vrankovic encara no havien donat el salt), russos i d’altres repúbliques exsoviètiques (Volkov), lituans (Sabonis, Karnisovas, Marciulonis, Kurtinaitis), eslovens (Zovc), australians (Gaze), francesos (Dacoury, Ostrowski) o iugoslaus (Djordjevic, Danilovic, Paspalj, Divac…encara que en la realitat no van poder competir per culpa de la guerra).
Llàstima que l’equip local fos un dels poquets que, en comptes de tenir jugadors reals com Epi, Villacampa, els germans Jofresa o Herreros, se’ls van haver d’inventar (les estrelles eren Bolo i Salonoches)…per què? Si fins i tot els pobrets d’Angola tenien els noms reals! (també és veritat que aquests “pobrets” ens van guanyar en aquelles olimpíades amb el famós “angolazo”, però com diria cert Senyor Molt Honorable, això ara no toca…)
A part de la qüestió dels jugadors, el joc en si era pràcticament el mateix “Bulls versus Lakers” que la gent d’Electronic Artshavia publicat uns mesos abans, però canviant les franquícies de la NBA per les esmentades seleccions nacionals, així com fent certes actualitzacions del reglament. 
Es podia jugar un partit d’EUA vs Resta del Món
 
Una característica pròpia d’aquest títol és que, abans de cada partit, se’ns donava informació (molt bàsica) de la història, cultura, economia, societat, tradicions i esports preferits de cada país, acompanyades de dos o tres petites fotos dels monuments significatius, així com la bandera de l’Estat l’himnes nacionalssonant per l’altaveu, un molt bon detall d’Electronic Arts per l’època i format (cartutx de consola) en el que es va publicar.
En canvi, el segon joc és més una curiositat que una altra cosa, i responia al nom de “Barcelona Fighter 92 Bangaihen Sekaiichi Ha Ore Da”.
Aquest joc aparegut per l’ordinador japonés Sharp x68000, és un clon descarat del Street Fighter II, i té el dubtós honor de ser dels pitjors títols de l’exòtic sistema de Sharp (que precisament té fama de tenir la millor conversió de la recreativa de Capcom, entre d’altres jocs genials ).
Tirant d’una subtilesa impressionant, aquí teniem un lluitador moreno amb quimono blanc –en Ryuja- i un altre ros amb quimono vermell –en Kenji- , ambdós eren capaços de fer hadukens, i alguns escenaris ens deixaven veure la muralla xinesa o un temple indi de fons…molt bé, però què diantres tenia a veure amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92? Doncs a part del títol, només un escenari del joc: una mena de ring dins un estadi amb el logotip de les olimpiades de Barcelona ben visible…hem de pensar que és la competició de taekwondo dels JJOO?… 
Ens recorden a algú? (Barcelona Fighter 92 – Sharp x68000)
 
Per acabar, un cop repassats tots els jocs de consola que van aparèixer amb motiu de les olimpíades de casa, us deixo el meu medaller fictici particular. 
El medaller de Barcelona 92 (només de versións de consola):
Versió portàtil: Or per Olympic Gold de Game Gear (nota: després de molt deliberar amb mi mateix, s’ha decidit que els jocs de megadrive i Turbografx no entren en aquesta categoria, tot i poder-se jugar amb la Sega Nomad i la Turbo Express de NEC)
Gràfics 8 bits (nota: s’ha considerat que els xips de la Turbografx no passarien “l’antidopping” per aquesta categòria)
  • Or per Capcom Barcelona 92 (NES)
  • Plata per Olympic Gold (Master/GameGear)
  • Bronze per Track and Field in Barcelona (NES)
Gràfics Totals:
  • Or per Power Sports / World Sports Competition (Turbografx)
  • Plata per Summer Challenge (Megadrive)
  • Bronze per Capcom Barcelona 92 (NES)
Número de Proves esportives:
  • Or per Capcom Barcelona 92 (NES – 18 proves)
  • Plata per Power Sports / World Sports Competition (Turbografx – 17 proves)
  • Bronze compartir entre Track and Field in Barcelona (NES) i Summer Challenge (Megadrive) – 8 proves.
Originalitat de proves- varietat d’escenaris (comprovar):
  • Or per Summer Challenge (Megadrive)
  • Plata per Power Sports / World Sports Competition(Turbografx)
  • Bronze per Capcom Barcelona 92 (NES)
 
Música i So:
  • Or per Track and Field in Barcelona (NES)
  • Plata per USA Team Basketball (Megadrive)
  • Bronze compartit per Olympic Gold (megadrive) i Summer Challenge (Megadrive)
Classificació Final:
Joc
Or
Plata
Bronze
Capcom Barcelona 92
2
2
Power Sports / World Sports Competition
1
2
Summer Challenge
1
1
2
Olympic Gold
1
1
1
Track and Field in Barcelona
1
2
Team USA Basketball
1
Per cert, inclourieu algun altre joc al llistat? I a quins els hi donarieu les medalles vosaltres
Entrada patrocinada pels joysticks víctimes dels videojocs olímpics
 
Autor
Molsupo
Molsupo
[www] Soc un apassionat dels videojocs en general, amb predilecció pels títols de finals dels 80 i dels 90. Vaig començar a jugar amb un... [Continua]

Comentaris

  • Sito_pixelacos ha dit:

    VIU AAAA PROP DEL MAR A BARCELOOONAAAA! EN COBI! SERA UN GRAN AMIC PER TU! CORRE! T’ESPEREM TOTS A LA COBI TRUUUP!! Cantada per Manolita Dominguez y Jordi Vila. jajajaja.

    Deu n’hi do! quina repasada has fet, famic molsupo! Quan van sortir els dels merders yankis vaig provar breument el de game gear que em va deixar un amic, però no em va agradar molt. En canvi el track & field si, per que em recordava al decathlon de spectrun. A aquell si que li vaig donar canya hores i hores.

    I si, aquest strit faiter merder de la x68k el vaig provar fa temps. Menuda merda. joasdjfajosdfjoasdf

    • molsupo ha dit:

      Qué gran Sito, ja tens lletra pel següent pixelacos sound, jaja!

      L’Olympic Gold és bastant decent per ser de qui és. Per a mi, la majoria dels jocs que he esmentat aquí són bons seguidors del Track & Field, i en especial m’han sorprés molt el de Capcom de la NES i el Power Sports de la Turbografx (que també l’han publicat a la CV de la Wii)

      Lo del Barcelona Fighter de la x68k és increïble i l’excepció que confirma la regla…el seu catàleg és excel·lent, però sempre hi ha d’haver desastres com aquest per demostrar que no val tot.

      Salutacions “famic”!!!!

  • elXuxo elXuxo ha dit:

    Buaaaaa!!! Espectacular repas el que li has donat als jocs basats en les Olimpíades del ’92!
    Sens dubte ‘Olympic Gold: Barcelona 92’ és un joc al que s’ha de jugar si o si algun cop a la vida! Soc molt poc d’aquesta mena de jocs, però aquest en concret per a Mega Drive va ser el primer rebenta botons al que vaig jugar! Evidentment el tinc a la col·lecció! jijiji.

    Als altres no hi he jugat, però sens dubte el Turbografx m’ha picat molt! Gràficament espectacular, a veure si me’l baixo per emulador!

    Genial entrada!!!!

    • molsupo ha dit:

      Jaja, moltes gràcies Xuxo! No et pensis que jo tampoc soc súper seguidor d’aquests jocs, encara que sí havia jugat algun cop al Daleys Thompson decathlon (que comentava el Sito aquí mateix) al Spectrum d’un amic i al Track and Field II a la NEs d’un altre bon amic, però a l’Olympic Gold és al que li vaig donar més canya també a casa d’un gran col·lega, però jo no el tinc a la meva col·lecció, brrrr!!!!

      El de la Turbo te’l recomano molt, però sense oblidar el de Capcom de la NES… i si no has jugat mai al Track & Field de Konami, és imprescindible, pràcticament és el pare del genere…hala, ja tens deures XD!!!

      Salutacions!!

  • Suso ha dit:

    Boníssima entrada molsupo! Vaia repàs t’has marcat dels jocs olímpics! Ideals per els amants dels matxca botons. Precisament al Olympic Gold de Game Gear vaig estar jugant aquesta passada Setmana Santa!

    • molsupo ha dit:

      Moltes gràcies Suso! A la Game Gear no l’he jugat mai, però pel que he vist, és una versió gràficament molt bona…ara, per curiositat, ja pots mirar la pantalla mentre matxaques els botons de la GG?!?…és que l’Olympic Gold és el típic joc en el que jo m’havia de posar el pad recolçat sobre alguna superfície (normalment la mea cuixa ;D)…enrsum, que em costa d’imaginar jugar a aquest gènere en portàtil (i ho he provat a la Dingoo), no et resulta incòmode???

    • Suso ha dit:

      No sé com explicar-ho, si al final ens veiem a la RU el dia 22, digues-m’ho que me la porto perquè ho vegis XD

      Però et dire que anava variant, unes vegades me la posava a la cama, unes altres sobre la taula… Incòmode? moltíssim XD però eh! una vegada t’acostumes tampoc està tan malament 😛

    • molsupo ha dit:

      No podré anar a la RU, em coincideix amb un altre tema, però a veure si un altre dia més endavant m’ho pots ensenyar, que ha de ser curiós de veure XD!

    • Suso ha dit:

      Segur que si no pots venir es per un bon motiu 😉 Tu tranquil que hi ha molts dies per endavant, et faras un fart de riure quan em vegis jugar XD

  • Sikus ha dit:

    Una entrada molt original. No coneixia Track and Field in Barcelona. El que si vaig jugar bastantes hores va ser al Summer Challenge de PC, era un vici de joc. El Winter Challenge, ja no em va agradar tant.

    La millor conlcusio amb la que em quedo es que la mayoria de jocs nomes possaven Barcelona al titul i llestos per vendre. De totes maneres probare mes de un dels que has anomenat.

    • molsupo ha dit:

      Sikus, el Track and Field in Barcelona és exactament el mateix Track and Field però canviant-li el nom…però jo tampoc tenia ni idea que havia sortit així fins no fa gaire 😉

      El Summer tens raó que és un vici, també el vaig molt en megadrive, i a més tenia l’afegit de no ser només les típiques proves, amb el ciclisme, l’hípica o la piraigua.

      I en general estic d’acord amb la teva conclusió, però s’ha de reconèixer que tant l’Olympic Gold com el Power Sports de la Turbografx van fer un petit esforç d’ambientació amb els detallets de l’Estadi.

      Si no el coneixies, et recomano el de la Turbografx i el de Capcom per la NES, dos jocs ben divertits…

      Salutacions!!!

  • Scroll ha dit:

    Ufff!! El repàs és espectacular. No m’han cridat mai gaire l’atenció aquests “matxaca” botons, però ara m’has fet venir ganes de pillar algun i jugar-hi amb l’emulador XD
    Encara que aquest no sigui any olímpic, la teva entrada és de medalla d’or! BRUTAL!

    • molsupo ha dit:

      Jaja, moltes gràcies per la medalla Scroll! La comparteixo amb tot l’equip de Retroscroll 😉

      Per una partideta ràpida, recomano el de la Turbo o el Capcom de la NES, encara que la resta d’opcions també són bones.

      Salutacions!

  • Moroboshi ha dit:

    Bona entrada, noi!

    L’estiu passat jo en vaig fer una sobre els Jocs Olímpics als videojocs en general, però la teva és un homenatge a la capital de Catalunya 🙂

    Per si t’interessa, et poso l’enllaç: http://3botonsistart.blogspot.com/2012/07/especial-els-jocs-olimpics-als-videojocs.html

    • molsupo ha dit:

      Moltes gràcies Moroboshi! Interessa, interessa, no la coneixia però després de llegir-la m’ha agradat molt.

      Des d’aquí també la recomano, com tot el teu blog dels “3 botons i start”, juntament amb els companys d’aquí, de lo millor que llegeixo per internet en català sobre videojocs retro.

      Salutacions!!!

  • Rokuso3 ha dit:

    Molt interessant l’entrada! Personalment el que més m’ha interessat ha sigut el de la NBA (els jocs de bàsquet sempre m’han tirat molt), però ha sigut molt interessant igualment, no sabía que hi havien hagut recreatives pels esportistes, per exemple.

    Per cert, quina reliquia aquesta còpia de l’Street Fighter, mare meva, i a sobre amb el logotip de les olimpíades. Qui ho hauria de dir!

    • molsupo ha dit:

      Moltes gràcies Rokuso! A mi també m’encanten els jocs de bàsquet i la NBA, i el USA Team Basket té el doble merit de tenir el llegendari Dream Team americà i un bon grapat d’estrelles europees FIBA… encara ara és difícil de veure els cracks d’aquí en els jocs actuals (si no contem els mods que fa la gent)

      Lo del “Street” Barcelona 92 “Fighter” és bastant curiós…i lo pitjor és que no hi ha public a l’estadi per veure als grans “Ryuja” i “Kenji”, quina vergonya!!! XD

  • salore78 ha dit:

    Genial entrada i molt currada. Has fet un bon repàs als jocs matxacapotons de l’època.

    Jo em vaig comprar l’Olimpyc Gold per la Master System y segurament es el joc que vaig jugar més. Recordo haver-me carregat un parell de comandaments. La prova més complicada que recordo era el salt amb pertiga perqué havies de fer unes combinacions molt extranyes amb la creueta.

    Fa un més vaig conectar la Master System i em va donar temps de fer una mini olimpiada.

    Enhorabona molsupo per la gran entrada que t’has marcat.

    • molsupo ha dit:

      Moltes gràcies pel comentari salore! A mi a l’Olympic Gold la prova que més se m’encalla és la dels salts de trampolí, no coordino gens els moviments XD!

      Salutacions!

  • […] banda, fora dels japonesos interessats en Gaudí, els Jocs Olímpics van ser els que posaren al mapa mundi la ciutat de Barcelona (sobretot en algunes zones on el […]

Deixa un comentari

*