Ordinadors Temàtics 20

MSX, únic en la seva espècie

Aprofitant que aquest dissabte, 28 de juny, serà la 45ª Reunió d’Usuaris (45RU) que organitza l’Associació d’Amics del MSX (AAMSX), enllaç per conèixer més qui són i el què fan, us volia parlar una mica d’aquest gran microordinador de 8 bits i de la seva trajectòria. Qui sigui aficionat al MSX segur que ja coneixerà la gran majoria de coses que direm però sempre va bé fer un repàs.

 

baixa (1)

Guerrer

El MSX és un cas particular, i inclús podríem dir que estrany, dins els microordinadors de 8 bits de la dècada dels 80 i principis dels 90. Amb la presència dels omnipresents ZX Spectrum a Europa i els Commodore 64 tan a Europa com sobretot als EEUU al principi de la dècada dels 80, el ZX Spectrum i el C64 van aparèixer l’any 1982, i la gran quantitat de oferta de microordinadors que hi havia per tot arreu, el japonès Kazuhiko Nishi (Kobe, Japó 1956), amb un ideal que el lloa però a l’hora peca d’ingenu, va tenir l’aspiració d’aglutinar les diverses plataformes de jocs en una.

Kazuhiko Nishi, juntament amb l’executiu de NEC Kazuya Watanabe, van fundar l’any 1977 l’empresa ASCII Corpoaration amb seu a Tòquio, editorial especialitzada en revistes de videojocs al Japó. El 1979, Nishi, encara sent accionista majoritari de ASCII Corporation, va incorporar-se a la divisió asiàtica de Microsoft com a vicepresident responsable d’Extrem Orient i més tard, va assolir la direcció i vicepresidència de Noves Tecnologies. Va ser durant aquest període que Nishi, com a directiu de Microsoft, va mantenir converses amb l’empresa nord-americana Spectravideo, distribuïdora de videojocs i perifèrics per a diversos sistemes com Atari 2600, ColecoVision o Commodore VIC-20, la qual estava interessada en incorporar en el seu futur ordinador el sistema operatiu BASIC de Microsoft. En aquestes converses, Nishi, va quedar fascinat pel disseny de l’arquitectura dels futurs ordinadors SVI-318 i SVI-328 de Spectravideo, i els va fer servir de base per crear l’arquitectura del que seria el nou estàndard MSX.

Kazuhiko Nishi i Bill Gates
Kazuhiko Nishi i Bill Gates

Així va ser com amb l’acord de col•laboració de les companyies ASCII, controlant i llicenciant les especificacions de hardware, Microsoft, programant el Sistema Operatiu i el llenguatge BASIC, i agafant com a base el material de Spectravideo, es va crear l’estàndard MSX, el primer ordinador personal de 8 bits al mercat japonès, presentant-lo oficialment al món el 27 de juny de 1983.

Les especificacions tècniques de l’estàndard MSX són:

• Processador Zilog Z80A a 3.58 MHz
• Processador de vídeo Texas Instruments TMS9918
• La RAM de vídeo de 16KB
• Els modes de text 40×24 i 32×24
• Resolució 256×192 (16 colors)
• Sprites: 32, 1 color, màxim 4 per línea horitzontal
• Xip de so General Instrument AY-3-8910
• La memòria RAM havia de ser de 8 KB mínim, la majoria de les màquines tenien 32 KB o 64 KB, també van existir màquines fins a 128 KB
• La ROM de 32 KB, compartides entre la BIOS (16KB) i el MSX BASIC V1.0 (16KB)
• La distribució del teclat havia de ser la mateixa per totes les màquines
• Tenia que contenir ranura per a cartutxos
• Ports d’expansió

Totes aquestes especificacions havien de ser d’obligat compliment per assegurar la compatibilitat de les màquines llicenciades però a part, els fabricants podien ampliar les característiques de la màquina incorporant-hi ranures extra per a cartutxos, memòria RAM ampliada, unitats de cinta, etc.

BasicMSX_thumb
Pantalla d’inici MSX

Abans de continuar, farem un petit incís en el significat de les sigles MSX. Varies són les teories sobre el què volen dir, on el mateix creador de l’estàndard canviava el significat segons el seu interès.
En el seu temps i amb la gran majoria de seguidors no japonesos del MSX d’acord, es creia que el significat era MicroSoft eXtended, nom que sempre a defensat Microsoft, com no, ja que posteriorment a la presentació del MSX, Nishi va dir a Bill Gates que les inicials feien al•lusió a Microsoft i el seu sistema operatiu.

L’abril de 1997, Bussines Japan publica l’article “El samurai dels pensaments electrònics (Dennou no samuraitachi)”, on s’explica com Nishi, al negociar amb l’empresa Matsushita (Panasonic) va proposar que l’estàndard s’anomenés MNX (Matsushita per ser la primera en negociar, Nishi pel creador i la fent al•lusió al poder il•limitat de la màquina), però es van trobar amb el problema que MNX ja estava registrat; aleshores Nishi, va canviar la N per la S de Sony, ja que fou la primera empresa llicenciada de l’estàndard. A l’hora de negociar amb les altres companyies els hi deia que la representava el nom de l’empresa en qüestió i així els tenia tots contents.
Per acabar, el mateix Nishi a posteriori, digué que significaven Machines with Software eXchangeability.
Curiós el tema del significat del qual no crec que en traiem mai l’aigua clara, ja que ni el mateix creador ha seguit un criteri al llarg del temps, encara que l’última versió és bastant plausible.

SONY HIT-BIT HB-75P
SONY HIT-BIT (HB-75P)

Retornat a la trajectòria del MSX, aquest va tenir una gran arrancada en territori nipó, gràcies a que grans fabricants japonesos com Sony, Toshiba, Panasonic o Yamaha entre d’altres, es van sumar de seguida a la fabricació d’ordinadors sota l’estàndard MSX.
La diversitat de models que van aparèixer, uns més econòmics, altres encarats al món de la música o alguns més enfocats al camp professional, i la confiança de saber que qualsevol hardware o software fabricat sota l’estàndard MSX eren compatible entre ells, van crear una gran base de suport al sistema i un èxit prematur. Aquest èxit va atreure la mirada dels editors de videojocs més importants del Japó. Konami, Hudson, Square, Compile, Enix o Falcon van desenvolupar molts videojocs pel sistema i gràcies a això, MSX va gaudir, i gaudeix, d’un gran catàleg de jocs japonesos on grans franquícies encara ara vigents van néixer sota l’estàndard.

CANON V-20
CANON V-20

Amb el gran èxit assolit al Japó i també a Corea del Sud, i veient-se capaç de tot, es va voler exportar l’estàndard i les mirades es van focalitzar cap al gran mercat mundial per excel•lència, els EEUU, on Commodore amb el seu C64 arrasava. El 1984 s’introdueix MSX als EEUU llicenciant la companyia que va servir d’inspiració a Nishi, Spectravideo, amb un escàs impacte en el mercat. També Yamaha va intentar exportar algun dels seus models als EEUU dissimulats sota la tecnologia musical però van tenir unes ventes molt residuals. El desembarcament a l’altre costat de Pacífic va ser un fracàs total, obligant a intentar exportar l’estàndard en altres territoris.

SPECTRAVIDEO SVI-728
SPECTRAVIDEO SVI-728

La mirada es va dirigir a Europa per aprofitar la gran extensió d’usuaris de microordinadors de 8 bits. Companyies com Toshiba van crear models PAL de gama mitja/baixa per poder-los vendre a un preu competitiu.

L’estàndard va tenir un gran aliat en la empresa holandesa Philips, sent un de les marques llicenciades que va treure més rendiment al MSX i un dels grans ambaixadors del format a tot el món.
En les Illes Britàniques es van trobar en un cas similar com els EEUU, indiferència i poques vendes a causa del gran èxit que tenien allí el Spectrum i el C64. També un dels motius per les poques vendes va ser la diferència de preu dels millors jocs de MSX, els jocs japonesos en format cartutx, respecte els jocs de cinta dels altres microordinadors, on la Gran Bretanya era un gran productor i distribuïdor.
Al final Holanda, España i França van ser els països d’Europa on el MSX va gaudir de unes ventes bastant considerables.

PRODPIC-1365
TOSHIBA HX-10

Altres parts del món on l’estàndard MSX va tenir un impacte considerable van ser a Brasil, Xile i Argentina en el continent sud americà; l’antiga URSS, on es feien servir a les aules, i alguns països de l’Europa de l’Est; i també a l’Aràbia Saudita, on va ser el primer ordinador domèstic i on l’empresa saudita Sakhr, a través de la seva filial Al-Alamiah, van crear varis models i inclús van desenvolupar el primer processador de text en àrab.

Tot i les grans ventes al Japó i Corea del Sud, i el limitat èxit en països puntuals de la resta del món, l’estàndard MSX aviat es va quedar antiquat respecte als nous ordinadors que sortien de la competència i a mitjans de dècada dels 80 va tenir una forta davallada en vendes. Per acabar de reblar el clau, en el seu propi territori el sector dels videojocs estava dominat per Nintendo amb la seva flamant i omnipresent Famicom. MSX mancava de potència i estava limitada per alguns defectes de disseny en l’arquitectura que la deixaven en desavantatge davant aparells de 8 bits com la mateixa Famicom abans nombrada. Per aquest motiu, el grup que vetllava l’estàndard MSX va decidir dissenyar un nou format per poder competir amb les noves màquines, i que a l’hora, fos compatible amb l’anterior format.

images (9)

Super Guerrer

Per tornar a agafar protagonisme, l’estàndard va tenir que evolucionar i es va crear el MSX2, millorat i més versàtil gràcies a un processador més ràpid, amb RAM extra i a la incorporació d’un xip gràfic amb cinc nous modes de vídeo. A més, el MSX2 era totalment compatible amb l’estàndard MSX original, tan en software com en perifèrics. Una de les singularitats del MSX2 és que quasi totes les noves màquines creades sota aquest estàndard van incorporar una disquetera de 3.5″, així es podia produir software a més baix preu que els cartutxos i més fiable que les cintes de casset. Algunes màquines sota el nou estàndard presentaven la unitat central separada del teclat.

Especificacions tècniques del MSX2:

•Processador Zilog Z80A a 3.58 MHz
•Processador de vídeo Yamaha V9938, suporta tots els modes de vídeo del MSX original.
• La RAM de vídeo de 128KB (a vegades 64 KB o altres 192 KB)
• Mode de text 80×24
• Nous modes de vídeo que eliminaven el problemàtic “Attribute clash” o xoc de color (limitació
d’utilitzar només dos colors en una àrea de 8×8 píxels)
• Resolucions a 512×212 (16 colors) i 256×212 (256 colors)
• Sprites avançats: 32, 16 colors, màxim 8 per línia horitzontal
• Acceleració per hardware per diferents ordres: copy, line, fill, etc.
• Entrellaçat per a doblar la resolució vertical
• Registre de desplaçament vertical
• Xip de so Yamaha YM2149 (PSG)
• La memòria RAM havia de ser de 64 KB mínim, normalment 128 KB a Europa, 64 KB al Japó, també van
existir màquines fins a 512 KB
• La ROM de 48 KB, compartides entre la BIOS + BIOS ampliada (32 KB) i el MSX BASIC V2.0 o V2.1
(16KB)
• DiskROM (16 KB) opcional
• MSX-Audio BIOS (32 KB) opcional (no es coneix cap màquina amb aquesta BIOS de fàbrica)
• Memòria assignada (4 MB/espai màxim) opcional
• Rellotge RP5C01
• Disquetera de 3.5″ opcional, normalment quasi tots els models en portaven

msx2
SONY HB-F700

Amb aquestes característiques, bastant superiors al estàndard anterior i a la competència, capaces d’executar tasques més complexes i de presentar videojocs més potents i avançats, va aparèixer a principis de 1985 el MSX2. L’arrencada del MSX2 en territori japonès no va rebre un recolzament tant massiu per part dels fabricants llicenciats, ja que molts només enfocaven les seves mirades al MSX original amb menys costos de fabricació, però per part de les grans companyies nipones com Sony, Sanyo, Yamaha, Mitsubushi o Panasonic, el recolzament va ser total amb la creació de tot tipus de MSX2. L’èxit a Japó, tot i no ser d’igual magnitud com amb l’estàndard original, tornava a ser incontestable però a la resta del món les coses no van anar gens bé. Com amb l’original MSX, als EEUU i a la Gran Bretanya el MSX2 va ser totalment ignorat. A Europa, on abans encara havia triomfat relativament en alguns països, sols va tenir èxit a Holanda amb la seva gran valedora Philips com a pilar. A Sud Amèrica i a l’Europa de l’Est on el MSX va ser molt ben acollit, el MSX2 va ser rebutjat pel seu alt cost d’adquisició.

PHILIPS VG-8235
PHILIPS VG-8235

Tot i el poc èxit aconseguit en ventes arreu del món, llevat al Japó i Holanda, és en l’estàndard MSX2 on es van realitzar una gran quantitat de jocs de qualitat incontestable, amb Konami al cap davant de les desenvolupadores de videojocs que van donar suport i fidelitat al MSX2. Vampire Killer, Metal Gear, Snatcher, SD Snatcher o Space Manbow entre d’altres de la nombrada Konami o versions de Final Fantasy de Squaresoft, Rastan Saga de Taito, Puyo Puyo de Compile o Dragon Quest d’Enix, van ser grans videojocs que van néixer sota l’estàndard (tots el nombrats aquí de Konami més el Puyo Puyo) o van passar pel sistema.

TALENT TPC-310
TALENT TPC-310

Malgrat tenir una gran màquina, amb un software molt variat i eficient en tema d’edició de vídeo i música, posseir un catàleg de videojocs de gran qualitat i envejable, i gaudint d’un relatiu èxit al Japó i a Holanda, el MSX2 tenia la partida perduda, tan per no haver sabut vendre el producte amb bones campanyes de màrqueting, com no haver combatut bé la competència i havent estat canibalitzat pel mateix MSX original.

msx2+ logo

Super Guerrer 2

L’any 1986 Microsoft va sortir a borsa i poc després va abandonar el grup MSX renunciant a millorar el software que li donava vida, centrant tots els esforços en la millora de sistemes operatius en altres màquines més punteres, on tenia una posició molt avantatjosa amb els MS-DOS, OS/2 i Windows, i en la creació de nou programari. ASCII Corporation es va quedar sola comandant els interessos del grup MSX i va decidir millorà l’estàndard MSX2. Amb un moviment de molta originalitat (notis la ironia), ASCII decideix anomenar el nou estàndard MSX2+. Degut a les males vendes que va patir el MSX2 arreu del món, llevat en terres nipones, és clar, el nou estàndard només va ser llançat al Japó durant el transcurs de l’any 1988, precisament el mateix any que el grup MSX va decidir deixar de produir i distribuir oficialment MSX a Europa.

msx2+(1)
PANASONIC FS-A1WX

Especificacions tècniques del MSX2+:

• Processador compatible amb Zilog Z80 a 3.58 MHz o més (hi havia versions de 5.37 MHz disponibles)
• Processador de vídeo Yamaha V9958, tres nous modes de vídeo i suporta tots els modes de vídeo dels estàndards anteriors.
• La RAM de vídeo sempre 128 KB
• Mode de vídeo de 256×212 amb 19268 colors
• Registre de scroll horitzontal
• Sortides de vídeo RGB i CVBS/RF (NTSC)
• Xip de so Yamaha YM2149 (PSG) i opcional, però molt comú, Yamaha YM2413 (OPLL) (MSX-Music) amb sintetitzador de 9 canals FM i ROM 16Kb FM-BASIC.
• La memòria RAM 64 KB
• La ROM de 64KB, compartides entre la BIOS + BIOS ampliada (32 KB), el MSX BASIC V3.0 (16 KB) i 16 KB (KANJI BASIC ROM + KANJI ROM)
• DiskROM (16 KB) (opcional, molt comú)
• Memòria assignada (4 MB/espai màxim)
• Xip de rellotge RP5C01
• Disquetera flexible 720KB de 3.5″ molt comú
• Constava de dos interruptors lliscants: el Ren-Sha Turbo, un sistema integrat de foc automàtic (es pot ajustar la velocitat de repetició) i un variador per controlar la velocitat del hardware.

SONY HB-F1XDJ
SONY HB-F1XDJ

Sota aquestes especificacions es mostrava el nou estàndard, però la gran majoria de fabricants llicenciats només ho van veure com una actualització del anterior MSX2 i van creure que ja no tenia sentit invertir més diners per fabricar un nou hardware. Només tres fabricants japonesos van recolzar el nou MSX2+, van ser: Sony, Sanyo i Panasonic.
Per desgracia, ja no es van crear ni massa software específic ni gaires videojocs que destacar, tot i que s’havia millorat molt el scroll en pantalla. Les mirades de les companyies editores ja no es fixaven en els MSX.

msx turbo r logo

Super Guerrer 3

Nishi, no defallint en la seva idea inicial, malgrat els mals resultats i la falta de suport, volia continuar evolucionant l’estàndard i basant-se en una antiga idea d’interconnexió entre tots els MSX en xarxa (ja en la transició del MSX2 al MSX2+ havia pensat en aquesta idea), volia crear el nou MSX3. La precarietat d’un Internet encara en la fase embrionària va fer desistir Nishi i va enfocar la seva mirada cap al CD-ROM, tecnologia ja consolidada i que molts fabricants, tan de videoconsoles com d’ordinadors, començaven a implementar en els seus sistemes. Incomprensiblement, en l’últim moment de fecundació del nou estàndard, ASCII decideix no incorporar el CD-ROM perquè creu que era un format obsolet (portava 7 anys en el mercat) que aviat seria substituït. Amb aquest últim moviment confús, amb els antics companys de viatge embarcats en altres projectes i amb la impossibilitat de poder incorporar el nou xip gràfic Yamaha V9978 que el fabricant estava preparant, ASCII es va trobar completament sola i només Panasonic la va recolzar i entre les dos van crear el nou estàndard MSX Turbo R. Així, el 1990 apareixen els dos únics models representants de l’estàndard MSX Turbo R fabricats per Panasonic, el FS-A1ST i el FS-A1GT.

PANASONIC FSA1-ST
PANASONIC FSA1-ST

Especificacions tècniques del MSX Turbo R:

• Processador R800 a 7.16 MHz compatible amb el Zilog Z80A
• Processador de vídeo Yamaha V9958 (també anomenat MSX-Vídeo) amb les mateixes possibilitats que un MSX 2+
• Xip de so Yamaha YM2149 (PSG) + Xip de so Yamaha YM2413 (OPLL) (MSX-Music) + Xip de so PCM
• Mono canal 8-bit (no DMA), 16 kHZ màxim utilitzant rutines del BIOS.
• Micròfon incorporat
• Xip de so MIDI in/out només model FS-A1GT
• La memòria RAM 256 KB pel model FS-A1ST o 512 KB pel model FS-A1GT
• La ROM de 96 KB, compartides entre BIOS + BIOS ampliada (48 KB), MSX BASIC V4.0 (16 KB), DiskROM (16 KB) i Kun-BASIC (16 KB)
• Kanji ROM (256 KB)
• Firmware (4 MB)
• Memory assignada (4 MB/espai màxim)
• Addicionalment 16 KB el model FS-A1ST o 32 KB el model FS-A1GT de SRAM (alimentat per bateria)
• Xip de rellotge
• Disquetera de 3.5″

PANASONIC FSA1-GT
PANASONIC FSA1-GT

Amb aquestes característiques, els MSX Turbo R passaven a ser uns ordinadors amb aritmètica de 16 bits però amb un bus de dades de 8 bits, sent molt limitats vers la competència. La presencia d’aquests ordinadors va ser testimonial (en l’actualitat són autentiques peces de museu i molt cotitzades pels col•leccionistes) motiu pel qual l’arquitecte del somni va abandonar el vaixell, passant-se Nishi al camp de la docència acceptant un treball de professor d’enginyeria de medis al Institut de Tecnologia de Tokio, i fent que ASCII Corporation es dediques a altres negocis. Amb l’abandó de Nishi, l’estàndard va deixar de tenir sentit i el MSX Turbo R, i amb ell l’últim MSX, es va deixar de fabricar l’any 1994.

images

El camí de la Serp

L’estàndard MSX va deixar de tenir sentit en la transició de MSX2 a MSX2+ per dos motius bàsics: no saber evolucionar bé les especificacions tècniques de les màquines, de manera adequada al seu temps, fent un producte atractiu tan als fabricants com als consumidors; i no haver sabut vendre bé el producte fora del territori japonès. També és curiós com el primer estàndard per aglutinar tots els sistemes en un, va ser eclipsat pel segon estàndard creat per aglutinar unes característiques comuns en màquines de diferents fabricants, l’ordinador personal (PC) encara vigent en l’actualitat.
No hi ha dades de vendes oficials a tot el món, només xifres contradictòries on es diu que es van vendre, entre tots els estàndards MSX, uns 5 milions d’ordinadors a tot el món. També es diu que van ser 9 milions a tot el planeta, dels quals 5 milions van ser venuts només en territori asiàtic.

images (4)

Resurrecció

Tot i el cessament de producció i distribució dels MSX, els aficionats i els enamorats d’aquests microordinadors van continuar donant suport incondicional als sistemes i a poc a poc van anar apareixent varis grups al voltant de l’escena de l’estàndard. També van començar a aparèixer els primers emuladors precaris del MSX.

Curiosament el 2001, en una fira de MSX que es feia a Holanda, concretament a Tilburgo, Kazuhiko Nishi reapareixia fent unes declaracions sorprenents on va afirmar que tenia plans per ressuscitar l’estàndard. Deixant els assistents estupefactes, Nishi va parlar de la història del MSX i dels anhels que tenia envers l’estàndard. Per desgràcia, els nous plans no estaven enfocats a nou hardware, sinó que es referia a crear un “revival” per captar l’atenció de nous usuaris i per poder fer tornar a gaudir els aficionats dels antics MSX.
Sota el paraigües de la MSX Association, presidida pel mateix Nishi, el renaixement va venir pel llançament del MSXPLAYer, un dispositiu USB que permetia connectar al PC cartutxos originals de MSX i fer-los corre amb l’emulador oficial. Posteriorment l’associació va treballar amb D4 Entreprise en el Projecte EGG, només al Japó, consistent en l’emulació oficial en el PC, accedint a tots els jocs dels diferents MSX a través de descarrega des de la pàgina web pagant una petita quota.
El gran projecte va arribar quan més endavant, MSX Association tornant a fer equip amb D4 Enterprise i ESE Artists’Factory van desenvolupar un nou hardware i el 2006 van presentar el 1chipMSX. El nou enginy, utilitza un xip FPGA amb l’estàndard MSX2 programat i pot reproduir cartutxos originals i també ROMS descarregades en una targeta SD.

1 chip MSX
1 chip MSX

Especificacions tècniques del 1chipMSX:

• Xip Altera Cyclone EP1C12Q240C8N FPGA
• 32 MB SDRAM
• Ranura per a targetes SD / MMC
• 2 ranures de cartutx MSX
• 2 sortides d’àudio (per a futur suport d’estèreo)
• Sortida de vídeo S-Video
• Sortida de vídeo compost
• Sortida de vídeo VGA
• Connector del teclat PS / 2
• 2 connectors USB
• 2 ports de joystick MSX
• Pin FPGA d’E / S (40 pins i 10 pins)
• En l’embalatge s’inclouen també: Un manual d’instruccions en anglès, incloent una breu introducció a VHDL; codi VHDL complet utilitzat per aconseguir la compatibilitat MSX2 (configuració per defecte); un CD-ROM amb exemples de codi VHDL i amb els programes Altera Quartus 2 Web Edition (entorn de desenvolupament de VHDL), PLDLOAD i PLDSAVE (programari per llegir i programar el xip FPGA) i EP, FDLOAD i FDSAVE (programari per crear, carregar i reproduir imatges de disc); adaptador de corrent 220V o 110V; esquemes per al One Xip MSX PCB i model de la carcassa One Xip MSX.
• Especificacions per defecte del sistema MSX implementat: Sistema informàtic MSX 2, 1 MB de RAM, 128 kB VRAM, Kanji-ROM, MSX-MUSIC, MSX-DOS2 amb suport FAT16 i suport compatible MEGA-SCSI per a la targeta SD com unitat primària.

El 1chipMSX per ara només ha estat distribuït de manera oficial al Japó, hi havia plans de portar-lo a Europa, a través de l’empresa holandes Bazix i sota el nom de Woomb, però al final no es van concretar i encara s’està a la espera de quins seran els plans definitius al nostre territori.
A part del nou hardware, també han aparegut varis cartutxos flash reprogramables amb la possibilitat de poder carregar les ROMS de molts jocs en un sol cartutx i no tenir que esperar els temps de càrrega dels cassets.

images (10)

El Llegat

L’estat Espanyol és un dels llocs on el MSX va deixar més petjada dins el territori Europeu, juntament a Holanda, i gràcies a aquesta nostàlgia que hi ha envers a l’estàndard han sorgit diverses propostes per fomentar el desenvolupament per MSX, com per exemple la MSXdev. La MSXdev va néixer l’any 2003 com a lloc de trobada per fomentar la creació de videojocs nous per a l’estàndard MSX original sota un format competitiu, on els participants havien de crear el seu joc amb el condicionant de que com a màxim ocupes 32KB i que fos en format ROM. Com a curiositat dir que la primera edició només es van presentar tres jocs i l’organització va decidir deixar el premi desert.

Ja en la segona edició, la MSXdev’04, es va canviar la limitació d’espai a només 8KB com a impuls principal del certament. Definitivament la MSXdev es va consolidar en l’edició de 2005 amb els condicionants de 8KB i format ROM per bandera, arribant fins a l’actualitat on el concurs d’aquest any es tancarà a mitjans de juny i el guanyador es sabrà l’últim dia del mateix mes.

Logo edició 2014 de la MSXDev
Logo edició 2014 de la MSXdev

També han nascut i proliferat companyies dedicades a la creació i edició de nou software com ara Matra Computer Automations (MATRANET), en actiu des de 1999 on S*T*A*R és la columna vertebral; Karoshi Corporation (2002-2009), fundat per Eduardo Robsy, impulsor de la MSXdev; Computer EmuZone Games Studio (CEZ GS) (2004-2009); Relevo Videogames, fundada el 2009 per Jon Cortázar, antic membre de Karoshi i un dels primers participants en les MSXdev; o Retroworks, nascuda el 2009 a partir d’antics membres de CEZ GS, entre d’altres.

Altres iniciatives són blogs o webs d’aficionats que mantenen el llegat i memòria de tot el relacionat al món MSX, com per exemple el MSXBlog de Konamito, Comunidad MSX, Konamiman el qual ha creat un sistema operatiu per MSX anomenat Nextor o la mateixa AAMSX, nascuda el 1992 de la inquietud de varis aficionats al MSX i que més tard es va expandir a la xarxa. Hi ha moltes altres webs dedicades a la difusió del MSX i dels seus videojocs però no acabaríem mai d’anomenar-les. També al voltant del MSX es fan reunions i esdeveniments com per exemple les Reunions d’Usuaris que convoca l’AAMSX cada sis mesos o la mateixa RetroMadrid, que primer va néixer com a trobades d’usuaris de MSX de la capital sota el nom de MadridSX.

screensho msx3
Però la iniciativa més gran i més singular és la del senyor Alberto De Hoyo Nebot, on fa temps que es troba embarcat en un fantàstic projecte anomenat MSX3. El projecte no consisteix en cap hardware nou, sinó que es tracta d’emular MSX en ordinadors moderns amb característiques singulars vers als actuals emuladors de MSX. Algun dels trets particulars del projecte MSX3 són: so OPL4, nous modes de pantalla, MSX-BASIC avançat, MSX-DOS 5.0, utilització a través de finestres o carga d’arxius multimèdia entre d’altres característiques. La emulació és possible gràcies a la utilització del motor NLKEngine, desenvolupat pel mateix Alberto per a la creació de videojocs.

Companys de viatge

Moltes van ser les companyies que es van apuntar al carro dels diferents estàndards MSX i varis els models que van aparèixer, la xifra exacta no se sap però es creu que van ser uns 265, per això farem un recordatori d’alguns dels fabricants que van ser llicenciats.

•MSX:
ASTER INTERNATIONAL, CANON, CASIO, CE-TEC (Alemanya), DAEWOO, DRAGON (Espanya), DYNDATA, FENNER, FUJITSU, GENERAL, GOLDSTAR, GRADIENTE (Brasil), HITACHI, HOTBIT, HYOSUNG, JVC/VICTOR, LIMCO, MITSUBISHI, NATIONAL, NEC, ORIC, PANASONIC, PERFECT, PHILIPS, PIONEER, RADIOLA (França), RADOFIN, SAKHR/AL-ALAMIAH, SAMSUNG (Corea del Sud), SANNO, SANYO, SCHNEIDER, SHARP/EPCOM (Brasil), SONY, SPECTRAVIDEO, TALENT (Argentina), TELEMATICA, TOSHIBA, YAMAHA, YASHICA-KYOCERA (Japó), YENO (Corea del Sud).

DRAGON MSX 64, el MSX made in Spain
DRAGON MSX 64, el MSX made in Spain

•MSX2:
CANON, DAEWOO, HITACHI, JVC/VICTOR, KAWAI, MITSUBISHI, NATIONAL, NTT, PANASONIC, PERFECT, PHILIPS, PHANOLA, SAKHR/AL-ALAMIAH, SANYO, SONY, TALENT, TELEMATICA, TOSHIBA, YAMAHA.
•MSX2+:
PANASONIC, SANYO, SONY.
•MSX Turbo R:
PANASONIC

Curiositats

Per acabar aquests repàs del auge i caiguda del MSX, comentarem alguna de les curiositat que l’han envoltat al llarg de la seva trajectòria.

• Tal com hem comentat, MSX va ser el primer hardware estandarditzat del món.
• Va ser la primera incursió de Microsoft en el món dels videojocs. En l’actualitat, el nom MSX encara apareix en el codi de productes interns de Xbox.
• A nivell d’arquitectura i components, l’estàndard MSX és molt semblant a la SG-1000 de Sega i a la ColecoVision.

url6
La SEGA SG-1000 i l’estàndard original MSX per dins són quasi germans

Amstrad, abans de llançar al mercat el CPC 464 l’any 1984, havia estat llicenciada per poder fabricar MSX, però en l’últim moment es va fer enrere per crear directament ella el seu propi microordinador de 8 bits.
• El format “Beecard” que utilitzava la PcEngine/Turbografx16 ja s’havia utilitzat en els MSX a través d’un adaptador. Estava fabricada per Hudson.
• A Europa de l’Est, els MSX es van fer servir molt per la creació de subtítols en les cintes de vídeo de VHS i Betamax pirates.
• Els ordenadors MSX es van utilitzar molt en les escoles en la seva època. Països com Japó, l’antiga URRS o Espanya entre d’altres, els van fer servir en el sistema educatiu i com a porta d’accés a la informàtica.
• Un model de MSX2, concretament el Sony HB-G900, té el privilegi de ser dels pocs ordinadors que han estat en l’espai. Va ser emprat en l’estació espacial MIR.

SONY HB-G900 en primer pla a l'esquerra en l'estació espacial MIR
SONY HB-G900 en primer pla a l’esquerra en l’estació espacial MIR

• A l’esta Espanyol es van utilitzar MSX, conjuntament amb un cartutx anomenat “Driver Test”, per fer les proves psicotècniques en els exàmens del carnet de conduir.
• Zemmix, filial sud-coreana de Daewoo, va crear varis models de consoles compatibles amb els estàndards MSX. Els models CPC-50 i el CPC-51 eren compatibles amb l’estàndard MSX; el model CPC-61 amb el MSX2 i el model CPG-120 amb el MSX2+. També van produir varis perifèrics per les consoles.

Consola MSX Zemmix CPC-50
Consola MSX Zemmix CPC-50

• La segona ranura d’alguns dels models servien per alliberar ous de pasqua, trucs, fases secretes o poder fer servir diferents personatges si connectaves dos cartutxos de diferents jocs. Aquesta característica la va explotar molt Konami, per exemple: connectant The Maze of Galius amb Knightmare, pots reviure 99 vegades més; si connectes Nemesis 2 amb Penguin Adventures, el Vic Viper canvia per un pingüí i les millores per peixos; o si connectes Salamander amb Nemesis 2 s’allibera un secret del nivell final. Hi ha molts altres jocs de Konami amb aquestes particularitats.
• No relacionat directament amb el hardware però sí en els jocs, Konami l’any 1998, va treure un recopilatori de diferents jocs de MSX per Saturn i Playstation. Es deia “Col•lecció d’Antiguitats MSX de Konami” i només contenia jocs del estàndard original.

Konami Antiques: MSX Collection
Konami Antiques: MSX Collection

Fins aquí el repàs a la gran trajectòria d’aquest microordinador que va marcar una gran època al Japó, i també en alguns països de la resta del món, i que va significar una nova fita en la creació de hardware, ja que va ser capaç d’aglutinar diferents fabricants i companyies sota un full de ruta.

Sabem que ens podem haver descuidat diferents elements que hagin pogut marcar els anys de vida del MSX i el seu gloriós llegat, però a grans trets em marcat el camí recorregut en el seu esdevenir.

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

20 Comments

  • Reply
    elXuxo
    27 juny, 2014

    Sabem del cert [ per estadístiques i comentaris primats] que molts ja hem llegit l’article a primera hora. Tots coincidim: espectacular.

    Bé, em toca a mi ser el primer a comentar;)

    Molt bon boníssim article! Moltíssima de la info ja la coneixia però del 85% restant no en tenia ni idea! Per al que fa a la part de la resurrecció només tenia constància del OneChip i de la part de curiositats alguna foto ja havia vist de les proves mèdiques!

    Em faria gràcia un Turbo-R però….que hi farem!

    • Reply
      Salore
      27 juny, 2014

      Moltes gràcies elXuxo!

      Amb les teves entrades de la SD Padial i del MegaFlashRom també he après molt i ara tinc clar el què m’haig de comprar.
      M’alegro que t’hagi aportat informació nova, fent l’article també he descobert moltes coses que no sabia.

      Respecte al Turbo R, és el meu somni humit més desitjat, però tal com està el tema, ara mateix és un fruita prohibida del paradís.

      Fins demà 🙂

  • Reply
    Rokuso
    27 juny, 2014

    Genial i molt informativa entrada, Salore!! M’ha encantat.

    Com a ignorant en l’MSX, ha sigut una lectura molt interessant. Sincerament només coneixia l’MSX i l’MSX-2, però cap dels altres, i a més no sabia tampoc del seu fracàs a la majoria de països d’Europa, però del triomf a Europa de l’est. Sempre s’aprèn algo nou amb vosaltres!!!

    Ha estat molt bé per anar demà amb els deures fets a la RU i saber-ne una miqueta més!!

    • Reply
      Salore
      27 juny, 2014

      Moltes gràcies Rokuso, m’alegro que t’hagi agradat.

      Et passa com a mi, quan llegeixes sobre sistemes que desconeixes gaudeixes molt descobrint les seves característiques i la trajectòria que va tenir. A més, sempre que entro en el teu bloc, aprenc un munt de coses i descobreixo molts jocs totalment desconeguts per a mi.

      Així m’agrada, ben informada perquè demà hi haurà examen 😛

      Fins demà 🙂

  • Reply
    sito_pixelacos
    27 juny, 2014

    Molt bon article salore, amb molta informacio interesant. Al llegir aquestes histories dona una mica de pena quan vas per la part on tot funcionava molt be i era un exit i saps que una mica despres vindra la part on tot s’en va a la merda per culpa de les decisions estupides d’una unica (o un parell) persona.

    Enhorabona una vegada mes per l’article.

    • Reply
      Salore
      27 juny, 2014

      Moltes gràcies Sito, molt content que t’hagi agradat i tot un honor venint de par teva.

      La veritat és que inclús fent l’article i sabent com acabava la cosa, et sap greu de com van anar els esdeveniments i que per l’egoisme i interessos d’uns, un projecte de gran recorregut i abast acabi malament. Només cal veure la història de SEGA com el cas més punyent.

      Salut!

  • Reply
    Molsupo
    27 juny, 2014

    Quina passada d’article, Salore, digne del sistema que tractes. Des de la meva ignorancia, potser el MSX amb una miqueta més de recolçament i passant-se als 16 bits a temps podia haver aguantat uns quants anys als 90 com estàndard alternatiu als PC o a màquines occidentals com l’Amiga i els Apple…(si tan sols els gegants NEC i Sharp no haguessin marxat pel seu compte abans d’hora), però igualment el seu llegat és impressionant, i en general les especificacions del MSX2 per l’any 85 debien ser la reostia.

    El 1chipMSX si és fàcilment accessible via SD és molt llaminer, l’haurem de llicenciar des de Retroscroll per introduir-lo oficialment a Europa, sino, sempre ens quedarà el Al-Alamiah amb ranura de megadrive inclosa, jejeje!

    I respecte dels jocs, no en tenia ni idea del partit que Konami va treure de les 2 entrades de cartutxos, boníssim (m’ha recordat molt de passada a quan al metal gear de psx en un punt et llegia la memory card i et comentava els altres jocs de konami que trobava, però lo del msx és força millor), tampoc havia sentit mai parlar del “joc” de les autoescoles, ni del recopilatori per Saturn i PSX (normalment les versions d’ordinador de 8 bits solen ser les gran oblidades a les recopilacions oficials actuals)…en fi, una genialitat rera una altra, enhorabona per l’article Salore!

    PD- No té molt a veure però amb lo que dius de les escoles no em puc resistir, a la meva vam tenir commodores 64 a les aules d’informàtica, i el profe de tant en tant  ens posava el Frogger, gran record!!!

    PD2 . Joder, si no em dius que és la MIR, pensaba que un tiu de blau s’havia colat a la meva habitació, que està igual d’endressada i amb els mateixos pocs cables xDDD

    PD3- Collons, no està bé escriure més “PD” que text principal, però que maques eren les consoles Zemmix, redeus (i també les desconeixia)

    • Reply
      Salore
      27 juny, 2014

      Gràcies per les teves paraules Molsupo!

      Et dono tota la raó amb el què comentes, si hagués sabut evolucionar bé, els MSX podien haver durat més i tenir millors vendes. I sí, al 1985 el MSX2 era un “pepinazo” total que superava de molt els seus rivals però… no es va saber aprofitar.

      A mi el 1chipMSX també hem pica molt l’ullet però preferiria abans un Turbo R 🙂

      El tema de la doble ranura ho va saber explotar molt bé Konami. Encara hi ha més jocs que aprofiten aquestes característiques i que no surten a l’article.

      PD- Poder tocar un ordinador i que et deixessin jugar una estona al col·legi era pura glòria.

      PD2- Doncs m’encantaria poder estar a la teva habitació.

      PD3- Totalment d’acord, molt boniques. A més, crec que demà a la 45RU n’hi haurà alguna.

      Fins demà 🙂

  • Reply
    Freaky8
    27 juny, 2014

    Salore,

    He leido hasta la saciedad muchos articulos sobre MSX sencillamente por ser una de mis plataformas preferidas y…esto es sublime. Tanta información, tan bien estructurada, pasado, presente, futuro, evolución. Tantos detalles etc. Digno de admiración. He aprendido mucho.

    • Reply
      Salore
      27 juny, 2014

      Moltes gràcies Rafa, les teves paraules m’alegren molt perquè sé que ets bastant entès en el tema MSX. Fent l’article també he après moltíssim.

      Fins demà i agafa forces per muntar 🙂

  • Reply
    Scroll
    4 jul., 2014

    Salore, què dir… buff, una currada d’entrada amb la que he après moltes coses del sistema i de la historia dels videojocs.
    Curiós lo de MSX a l’espai, em va impactar molt.
    És una llàstima com passa amb tantes altres sistemes que per una cosa o altre no son coneguts o reconeguts com es mereixen…
    Ens hem de quedar amb tot lo bo que el MSX ens va poder donar i ens segueix donant, que no es poc. Per exemple el Road Fighter xDDDD

  • Reply
    Salore
    4 jul., 2014

    Moltes gràcies Big Boss!

    Els estàndards MSX van donar per moltes curiositats i la de l’espai és una de les més impactants.
    Amb el pas del temps, el MSX ha estat més reconegut i valorat com el què va ser, però és veritat que en el seu moment, només Japó i Holanda van acollir els MSX, en els diferents estàndards, com la principal màquina de treball i de joc.
    MSX va deixar moltes coses bones i actualment n’estan apareixen altres de més bones encara. I què dir del Road Fighter… quin vici dóna el joc i com “pica” el tema de les puntuacions 🙂

  • Reply
    Sikus
    9 jul., 2014

    “Pedazo” reportatje! Me ha servit per coneixer un ordenador desconegut per mi. Molt complert, desde els origens fins a tots el models que va haber.

    Tot un exemple de com s’ ha de fer un article de aquest tipus.

    • Reply
      Salore
      9 jul., 2014

      Moltes gràcies Sikus. El què alegra més d’aquest articles és que la gent et digui que ha après alguna cosa llegint-los. Jo també vaig aprendre molt fent-lo.

      Lo d’exemple com s’han de fer articles, n’he aprés molt de Game Museum i de Los Cartuchos de la Mega 🙂

  • Reply
    adrian
    22 jul., 2014

    Una pena que no tenga una versión en español 🙁

  • Reply
    Lluís
    5 maig, 2015

    Increïble, de veritat, gràcies i felicitats per aquest reportatge. Molt entretingut i informatiu.
    Jo vaig créixer amb un Spectravideo SVI-728 comprat al port de Barcelona. Només vaig arribar a tenir el Nemesis de Konami en cartutx, els altres jocs els carregava amb la cinta. També recordo passar tardes copiant llistats que sortien a les revistes per arribar a fer minijocs o petites aplicacions. Amb això apreníem nocions de BASIC!

    PD: Només si em permets una correció ortogràfica, hauries de canviar els “tenir que” per “haver de”

    • Reply
      Salore
      5 maig, 2015

      Moltes gràcies i molt content que t’hagi agradat 🙂

      De petit, jocs de cartutx tampoc en vaig tenir mai, ha sigut ara de gran que els he adquirit. Algun llistat també vaig fer però em cansava ràpid i m’estimava molt més jugar 😀

      PD: Faltaria més, que algú et corregeixi és la millor manera d’apendre. Gràcies per l’apunt.

      Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Verified by ExactMetrics