Buck Rogers, l’heroi galàctic

Hi ha jocs, que un no sap perquè, es queden gravats a la teva memòria. No fa falta que siguin els millors ni gràficament ni jugablement, ni que et marquin de per vida. Són jocs que per un motiu o altre, sempre te’n recordes d’ells, encara que sigui de manera molt difusa.

Per mi, un d’aquests jocs és Buck Rogers: Planet of Zoom. Encara no sé perquè tinc aquest joc a la memòria, no és que m’agradés especialment i com a molt vaig jugar-hi quatre o cinc cops en el seu dia, ja farà molts anys. No obstant, aquest joc perdura a la meva memòria des de que el vaig jugar al Commodore 64 i jo tindria uns 6 anys.

Per aquest motiu, vull fer un homenatge a aquest joc. I perquè la 46 RUMSX, després de més de vint anys vaig tornar a retrobar-me amb ell, en aquesta ocasió un MSX i amb companyia de l’amic Molsupo.

De totes maneres, abans de parlar del joc, hem de parlar de l’heroi, Buck Rogers. Com veurem més endavant, el videojoc del qual us parlaré, avui poc té a veure amb el personatge però no estaria de més revisar el seu origen per entendre perquè Sega va escollir aquest llicència.

Buck_cover

Els orígens de l’heroi

Per trobar els orígens de Buck Rogers ens hem de remuntar a l’any 1928 i a la revista de ciència ficció Amazing Stories. Avui en dia el més habitual és trobar-nos novel·les de ciència-ficció, però en aquelles dates, el més habitual era que es publiquessin directament revistes sobre el tema. De fet, Amazing Stories està considerada com la primera revista dedicada només a aquest gènere.

El més habitual en aquestes publicacions és que hi haguessin dos tipus de relats. Relats curts o contes que començaven i acabaven a la mateixa revista o histories més llargues que podien durar vàries publicacions i cada mes tenia un nou capítol. A vegades, si alguna historia tenia èxit, és recopilaven tots els capítols en un sol volum i teníem una novel·la, alguna cosa semblant a el que passa actualment en el món dels còmics.

Buck Rogers va néixer com a aquest tipus de novel·la fragmentada en varies revistes. La primera novel·la on sortiria l’heroi seria Armageddon 2419 A.D de Philip Francis Nowlan i ens explicava la història de Anthony Rogers, en aquesta primera versió el nostre heroi encara no tenia el famós sobrenom Buck.

Amazbuck - copia

Els inicis de l’heroi

Realment la història era molt senzilla. Rogers, veterà de la primera guerra mundial, treballa per la American Radioactive Gas Corporation com inspector. Un dia, mentre investigava una fuga en una mina de carbó de Wyoming, és intoxicat per un gas radioactiu. Aquest gas, en lloc de matar-lo, fa que es quedi en animació suspesa durant centenars d’anys, despertant l’any 2419. En un món totalment desconegut per ell, es converteix en un heroi que haurà de lluitar contra tota classe d’enemics i inclús viatjarà a l’espai.

Com podem veure, l’argument és bastant innocent i inclús absurd. En lloc de matar-lo, el gas fa que dormi 492 anys sense cap dany ni mental ni físic. Això es devia al fet que les publicacions de l’època només buscaven entretenir al lector, sense parar-se a pensar si era versemblant o no. La qüestió és que el relat va tenir molt d’èxit i poc després va sortir una seqüela anomenada The Airlords of Han i el més importat, el personatge va fer el salt cap al còmic.

Buck Rogers té l’honor de ser el primer personatge que va passar de la literatura al còmic, encara que en aquella època no eren còmics com a tal, només eren tires que apareixien als diaris. En aquest format va ser on el personatge va guanyar-se el sobrenom de Buck, en honor a Buck Jones, un actor de l’època. Aquesta tira va sortir amb el nom de Buck Rogers in the 25th Century AD.

first-Buck-Strip

La primera tira d’ en Buck Rogers

A partir de aquest moment, la fama de Buck Rogers va anar en augment fent-se cada cop mes famós i tenint més èxit. En molt pocs anys es va convertir en tot un símbol de la cultura popular americana, aconseguint vàries fites.

Per exemple, al 1932 va tenir el seu propi serial de ràdio, sent el primer programa de ciència-ficció en debutar per les ondes. A la fira mundial de Chicago de 1933 va tenir la seva primera pel·lícula, només de 10 minuts, però va ser tot un esdeveniment a l’època. Al 1939 es va estrenar el serial als cinemes.

Finalment el 1950 arriba la primera sèrie de televisió de la mà de l’ABC. Al 1979 es fa ver una nova versió de la sèrie, que segons va comentar-me Molsupo es va arribar a emetre a TV3. Inclús actualment s’està pensant en fer una pel·lícula.

Pot semblar inversemblant, però a la seva època va ser un personatge tan famós com Tarzan, Flash Gordon o Superman. Potser a Europa no és gaire conegut, però a la cultura Nord-Americana és tot una icona popular, per això no és d’estranyar que existeixin còmics, joguines, novel·les, pinballs, jocs de rol o videojocs com Buck Rogers: Planet of Zoom.

 

Buck Rogers: Planet of Zoom, el videojoc

Dels diversos videojocs que existeixen de Buck Rogers, aquest és sense dubte, el que més va calar a la cultura popular. Desenvolupat per SEGA l’any 1982, aquest joc va sortir al mercat amb el nom de Zoom 909, més tard veurem la relació amb Buck Rogers.

Zoom 909 era un arcade molt senzill, no tenia ni argument. Nosaltres som un pilot a bord d’una nau espacial i la nostra missió és destruir una nau nodrissa. Així de senzill. Per aconseguir la nostra meta haurem de completar un total de 8 fases, que realment són tres repetides varies vegades, fins a arribar a la nau enemiga, que farà a la vegada d’enemic final. Una vegada la derrotem, el joc tornarà a començar amb una dificultat més alta. Una cosa molt habitual en les recreatives de l’època.

Encara que no serà fàcil passar de fase a fase, per a completar el nivell haurem de derrotar un nombre determinat d’enemics, en fer-ho passarem al següent nivell. De totes maneres, no tenim tot el temps del món, la nostra nau va consumint carburant, si no derrotem als enemics en un temps estipulat, acabarem estavellats contra el terra.

Fins al moment, el joc sembla un shoot’em up molt normal. Doncs bé, Zoom 909 tenia la particularitat de que veiem la nostra nau des de darrere, una cosa mai vista fins al moment, el més habitual és que la nau és desplacés o en horitzontal o vertical, no cap endavant. Per primera vegada en un videojoc teníem sensació de profunditat, encara que fos simulada. I el més important de tot, el joc tenia sensació de velocitat. Tempest de Atari, havia jugat amb la profunditat un any abans, però no d’aquesta manera, a Zoom 909 la nau es movia constantment cap a l’horitzó.

Gràcies aquesta maquina, Sega va poder investigar i practicar amb la idea de donar profunditat als seus jocs, cosa que li va servir més endavant a Yu Suzuki per crear Enduro RacerOutRunSpace Harrier o After Burner. De fet si ens hi fixem, es nota que Space Harrier és una evolució de Zoom 909, millorant molt la idea inicial i l’aspecte gràfic. Aquesta novetat tècnica, de fet inclús a dia d’avui encara es veu espectacular, a mes que era un joc força divertit, perquè negar-ho, va fer que fos un èxit. Així que Sega va decidir distribuir el seu joc per Nord Amèrica.

Encara que SEGA tenia totes les esperances posades amb Zoom 909, va decidir que seria profitós basar-ho en una llicència coneguda i aquí és on entra en escena Buck Rogers. En principi es va pensar en Star Wars o Star Trek, però no a poder ser, primer per què la llicència de Star Wars estava a mans de Atari i segon, feia poc que s’havia tret un videojoc de Star Trek, així que finalment es va optar per Buck Rogers. Gracies a la sèrie de 1979, el personatge estava un altra vegada de moda, així que sense pensar-ho va optar per a aquesta franquícia. Van canviar el nom del joc per el de Buck Rogers: Planet of Zoom, els laterals de la maquina, la publicitat i llestos, Zoom 909 estava llest per triomfar en terres nord americanes.

I així va ser, gràcies en part a la popularitat del personatge i en una altra part gràcies a les virtuts de la maquina, va ser tot un èxit. En poc temps, SEGA va tenir entre mans una llicència molt aprofitable, així que no van tardar a desenvolupar una versió per tots els sistemes possibles, que van ser Atari 2600, Atari 5200Atari 8-bit, Apple IICommodore 64MSX, PC, Texas Instruments TI-99/4A, VIC-20ZX SpectrumColecoVision Coleco Adam. La versió de SG-1000 va ser desenvolupada més tard, l’any 1985.

SEGA confiava tant en aquesta nova franquícia que no va dubtar en fer un anunci per televisió anunciant que Buck Rogers: Planet of Zoom tenia una versió domèstica. Al 1982 era possible jugar aquest videojoc tant al saló recreatiu com al teu menjador.

Com és d’esperar, encara que totes les versions respectaven el plantejament de l’original, totes tenien les seves particularitats. Per aquest motiu anirem revisant una per una. Com totes van sortir quasi a la vegada, menys la de SG-1000, les anirem repassant per pur ordre alfabètic.

 

Les versions domèstiques

 

Atari 2600

Com no podia ser d’ una altra manera, a la consola del moment, que era l’ Atari 2600, no hi podia faltar aquest joc. No haver llençat una versió per aquest sistema hagués sigut un complet suïcidi per SEGA .

Desgraciadament, el sistema no donava gaire de si i ens trobem amb la versió més pobre tècnicament de totes les que van existir. Al igual que la resta de versions, es va intentar imitar la jugabilitat de l’arcade, però a l’ Atari 2600 això era pràcticament impossible. Així que encara ens trobem amb un plantejament idèntic, poc té a veure amb el original. Per començar la nau només pot moure de dreta a esquerra, quan a l’original podíem canviar l’altitud.

A més perdem la primera fase de les tres que teníem a l’original, en aquesta versió començarem directament per la segona fase, una cosa que curiosament es repetirà en la resta de versions domèstiques. Això fa que el joc es torni encara més curt, perquè només tenim dues fases, la normal i la de nau nodrissa.

 

Atari 5200/ Atari 8-bit

Aquí ens trobem amb una versió calcada a la d’Atari 2600 però amb millors gràfics i a més amb la possibilitat de canviar l’altitud, com a l’original. A més, encara que el joc comença per la segona fase, obviant la primera de l’original, almenys tenim tres fases per nivell.

No és que s’afegeixi una extra, simplement es divideix la primera en dos parts. Encara que és una solució una mica irregular, dota al joc de més vida, doncs torna a tenir tres fases. S’ha de comentar que la versió per Atari 5200 i la d’Atari 8-bit són exactament iguals, no canviant en absolutament res.

 

Apple II

Aquí ens trobem amb una versió que s’assembla força a la d’ Atari 5200 i Atari 8-bit. Seguim tenint les tres mateixes fases i l’objectiu és el mateix, destruir la nau nodrissa.

Les mancances més considerables d’aquesta versió són a l’apartat sonor que és molt pobre, només escoltarem un xiulet quan disparem o quan travessem una porta. S’ha de dir que en ocasions és inclús molest. I el control, que era horrible, sent molt difícil controlar la nau amb el teclat.

De totes maneres tenia una novetat que la resta no tenia, el fons anava canviant, fins a tenir-ne cinc diferents. Al contrari que la resta de versions on sempre havia muntanyes a l’horitzó, aquí teníem inclús una ciutat. Una particularitat que només compartiria amb la versió de PC.

 

Coleco Adam/ColecoVision

Aquí ens trobem amb una de les millors versions de Buck Rogers: Planet of Zoom. Sense arribar a la qualitat de l’ original, al 1983 la diferencia entre arcade i sistemes domèstics era tot un abisme, aquesta és una de les poques versions que conserva les tres fases originals de l’arcade.

I això no es tot, inclús afegeix tres més. Realment aquestes tres fases extres, són una variació de les tres originals, però és agradable veure com es va intentat respectar al màxim el joc d’arcade i inclús es van atrevir a ampliar-ho. A més , estem amb una de les versions amb millors gràfics.

Els únics defectes d’aquesta versió es la nau nodrissa en la ColecoVision, que té un disseny molt simple, semblant mes una capsa de sabates amb quatre motors i que els enemics es mouen d’una manera una mica brusca.

Les diferencies entre la versió de Coleco AdamColecoVision són mínimes, jugablement són exactes, tenint millor gràfics la d’Adam i sobre tot un millor disseny d’enemic final, que aquí sí que sembla una nau estel·lar.

Per qui no el conegui, Coleco Adam va ser l’intent de Coleco de introduir-se en el món dels ordinadors, de fet el nom d’Adam venia del personatge bíblic Adam i del fet que va mossegar la poma, en referència al símbol d’Apple. Desgraciadament va ser un total fracàs i només dos anys després del seu llançament, es va deixar fabricar. Curiosament, venia de sèrie amb el joc Buck Rogers: Planet of Zoom.

 

Commodore 64

La versió de Commodore 64, que va ser la que jo vaig jugar a la meva infantesa, no va ser desenvolupada per SEGA si no per US Gold només per territori europeu. Com molts sabeu, US Gold no era coneguda per fer grans conversions i en aquest cas, va seguir en la seva línia.

Sense ser un mal joc, no estava a l’altura de les expectatives. Per començar el joc no te cap tipus de música, desaprofitant el xip SID que posseïa el sistema. A més els gràfics no és que siguin gran cosa, encara que s’ha de reconèixer que es mouen bastant bé, però ni la sensació de velocitat ni de profunditat estar gaire ben aconseguida.

Per acabar-ho d’adobar, mentre que a la resta de versions havíem de destruir els quatre motors de la nau nodrissa, aquí la destruirem d’un sol tret. Com al resta de versions, només tenim dues fases.

 

MSX

De nou ens trobem un altre versió no desenvolupada per SEGA, si no en aquest cas per Philips només per Europa. Això fa que estem amb una de les versions més diferents, que encara que conserva la jugabilitat i plantejament, canvia el disseny de la nostra nau.
A la resta de versions, s’ intenta emular la nau original, aquí Philips va optar per fer la seva pròpia versió. A més, va introduir una altra característica, els enemics poden atacar-nos per darrere, així que si movent el jostick cap en darrere a la vegada que disparem, podrem fer un tret cap aquesta direcció. Un altre de les particularitats és que aquí veiem com la nau s’ enlaire cap a l’espai al canviar de fase, en lloc d’aparèixer de cop com a la resta de versions.
Un altra curiositat és que no va ser la única versió per MSX d’ aquest joc. Mentre a Europa teníem aquesta, a l’any 1985 Ponyo Canyon va fer un port de la versió per SG-1000 molt millor que aquesta, sent quasi calcada a la de la consola de SEGA.

 

PC

Aquesta és la versió germana de la qual es va programar per Apple II, sent quasi idèntica, només diferenciant-se en una cosa, el gràfics. Mentre que en Apple II eren colorits, aquí tenim una versió en CGA, donant com a resultat colors molt llampants i poca varietat. A més es mou més bruscament que la d’Apple II. A l’igual que l’altra versió pateix d’un control molt deficient però també comparteix la particularitat de tenir cinc escenaris diferents.

 

SG-1000

Aquesta va ser l’última versió que va sortir al mercat d’aquest joc, quasi dos anys després que la resta, en 1985. Això va permetre a Sega fer una versió que podia rivalitzar amb la de ColecoVision, en quant gràfics i implementar alguna millora. Com he comentat abans, poc després Ponyo Canyon va fer un port d’aquesta versió per MSX, exclusiva per a Japó.

De nou estem amb un joc que té les tres fases originals i que a més inclou una quarta, totalment nova. És més, no te res que veure amb la resta del joc, semblant més a un Asteroids que a Zoom 909. La vista passa d’estar darrere de la nau per ser una zenital i ens podem moure pels quatres punts cardinals, en aquesta fase el nostre objectiu és eliminar tots els enemics.

Gràficament, aquesta versió no està gens malament i inclús la nau s’assembla a la de l’original més que la resta de versions. Un altra millora va ser que és la única versió que té musica durant tot el joc, cosa que no tenia ni l’Arcade.

Com aquest joc no va sortir mai de Japó, va rebre el nom de Zoom 909, que era el nom original. Així que no es fa cap referència a Buck Rogers ni tants sols a l’ argument.

 

Texas Instruments TI-99/4A

Aquest ordinador també va tenir la seva pròpia versió de Buck Rogers: Planet of Zoom, que no destaca gaire.

Gràficament esta per darrere de la majoria de versions. De nou són dues fases dividides en tres parts, amb la particularitat que a la primera només hem de travessar les portes grans, a la segona disparar enemics i  a la tercera, com sempre, destruir la nau enemiga.

Es nota que aquesta versió va ser desenvolupada per SEGA perquè representava un baix cost i per accedir a més mercat.

 

Commodore VIC-20

D’ aquesta versió podem dir exactament el mateix que l’anterior, la de Texas Instruments TI-99/4A. Encara que és una millora, gràficament parlant, ens torbem amb el mateix plantejament. Una versió que no destaca gaire que  segueix el mateix plantejament. Primer portes, després enemics i per acabar nau nodrissa.

Curiosament, aquesta versió per Commodore sí que va ser desenvolupada per SEGA i la de Commodore 64, que havia de ser la més potent, va ser encarregada a US Gold només per a Europa.

 

ZX Spectrum

Un altra vegada ens trobem una versió desenvolupada US Gold, en aquesta ocasió per Regne Unit, un moviment totalment il·lògic, contant que uns dels països on el ZX Spectrum va tenir més tirada va ser aquest.

Tal com va fer amb la versió de Commodore, US Gold no va programar una versió gaire excel·lent. De nou tenim un joc on la sensació de velocitat és pèssima i la de profunditat encara més. En quant a jugabilitat no està malament, però es nota que el joc no esta gaire depurat.

Al igual que va fer amb Commodore 64, SEGA va desaprofitar dues grans oportunitats amb aquests dos sistemes.

 

I fins aquí arriben totes les versions que van existir de Zoom 909Buck Rogers: Planet of Zoom com va ser conegut a occident. Com hem pogut comprovar, potser ara no és un joc massa conegut però va causar impacte a la seva època.

Si us ha entrat la curiositat per jugar aquest joc, proveu la versió de ArcadeColeco Adam o inclús la de SG-1000. La resta només van ser intents per treure diners i no passen mes enllà de la pura curiositat, de totes maneres és un exemple de com funcionava la industria en aquella època. On tot èxit arcade havia de tenir versió per a cada sistema fos al preu que fos.

Autor
Sikus
[www] [twitter] Aficionat dels videojocs des de que tinc us de raó, sempre he tingut al meu costat algun sistema de oci electrònic que em fes gaudir durant hores i hores. Encara que no recordo... [Continua]

Comentaris

  • molsupo ha dit:

    No coneixia el joc fins que me’l vas ensenyar a la RUMSX, Sikus, però m’ha encantat l’entrada perque la sèrie de TV sí que em porta molts bons records!

    Al primer capítol el Buck era un astronauta d’una nau espacial de la NASA tipus transbordador (com el mític i malaurat Columbia) i mentre estaven a l’espai patien un extrany accident (o travessaven un forat negre, no ho recordo) de forma que quan tornaven, havien passat centenars d’anys (una mica com El Planeta dels Simis original).

    De petit m’encantava perque en molts capítols hi havien combats entre caces de combat dels bons i els enemics ambs molts làsers i explosions, i perque el Buck el recordo molt carismàtic, amb un puntet similar al que després tindria el capità de Firefly, sempre fent bromes –aquí explotaven molt el tema dels malentesos per expressions i coses del passat que al futur eren diferents, una mica com la peli de Demolition Man- , la típica relació bon rollet amb la noia guapa però que no recordó que s’acabés de concretar, i a més, l’androïde Twiki (o com fos) era un catxondo, quan deia “ja hem tocat el dos, ara toquem el tres!” (ara estic pensant que els catxondos debien ser els traductors 😉 . No m’atreveixo a tornar-la a veure perque fa pinta d’haver envellit “d’aquella manera”, però als 80 (debía ser voltant el 85 o més tard o no me’n recordaria) m’agradava moltíssim!

    Dels jocs, és veritat que l’original sembla posar les bases pels Space Harrier i Galaxy Force, té merit. I sobre el disseny de la nau de la versió de MSX, dir que al meu parer es el més semblant als caces que pilotaven a la sèrie, apostaria a que els de Philips el van treure d’allà.

    Com a curiositat, a la megadrive també hi ha un joc amb llicència Buck Rogers, però no té res a veure amb aquest sino que és un joc d’estrategia isomètric que mai li he acabat d’agafar el punt (estèticament em recorda una mica al Syndicate, però no he jugat a fons a cap dels dos per poder afirmar amb rotunditat que siguin el mateix tipus de joc)

    Salutacions i enhorabona per l’entrada, Sr. Sikis!

    • Sikus ha dit:

      M’ enrecordo que aixo del primer capítol m’ho vas explicar. Mira aixo cambia amb el relat original, que era un gas radiactiu que el mantenia un porro de anys en suspensio.

      En quant a las bases de Space Harrier i pel que he vist, Galaxy Force, es sospita que les van treure de aqui, pero mai s ha confirmat.

      Mira tampoc sabia lo de la versio de Philips. Doncs segur que ho van treure d’ alla.

      Investigant pel article, vaig veure el joc que dius. Vaig estar a punt de fer un petit repas, pero amb el munt de versions que habia de Buck Rogers: Planet of Zoom……

  • ivan ha dit:

    BIRIBIRIBIRI

  • sito_pixelacos ha dit:

    Ostres! quina casualitat! no em creurieu si vos dic que he jugat aquest mati per primera vegada a la versió de recreativa. jajajajaj. Estava configurant l’hyperspin per a la recre i testejant els jocs de mame, anava a probar el bucky o hara (una vegada mes xdd) i aquest estaba just a sota. I m’he dit “anem a probar-lo” i ostres estava molt be. I encara que no te versió per a master system, el primer que he notat es que el joc es molt paregut al Zaxxon 3D. Tinc aquest joc original per a la master system i les seves ulleres, i sempre he pensat que no s’asembla res al zaxxon normal. En canvi podria pasar per una conversió del Buck Rogers, encara que vas per l’espai, pero les parts on vas esquivant murs amb parets al costat son calcades.

    T’has currat molt el articul, Sikus. Molt llarg i detaiat. Has fet aixo que s’anomena “una molsupada” jajajaja.

    • Sikus ha dit:

      Moltes gracies.

      He estat mirant Zaxxon 3D i encara que no tret el aigua clara, per mi que si eh?

      Jo crec que va neixer com a joc de Buck Rogers, pero com a lo millor havien pasat bastant anys i no estaba tant de moda, van cambiar el nom i ale.

      O simplement van agafar la idea de Buck Rogers: Planet of Zoom i la van implementar a Zaxxon 3D.

      De una manera o un altre, els dos jocs han de estar conectats. Seguirem investigant.

  • Scroll Scroll ha dit:

    Brillant article Sikus! (plas plas plas plas).
    Com diu en Sito és molt Molsupista, per lo complet i llarg que és.
    He aprés moltes coses sobre el personatge que coneixia de nom però poca cosa més. Com bé dius, era típic que les tires de premsa (els strip comics) es recopilessin en àlbums. Casos clars com els de Gardfield, Mafalda o inclús Spiderman que va arribar a tenir tires de premsa tot i mantenir la sèrie Amazing en els quioscs amb comic-book propi. M’encanta l’aspecte de la portada de la primera novela és una mica kitsch i tot xD. Seguint amb lo dels comics, aquestes recopilacions també es produeixen (com be dius també) en la “actualitat” (o com a mínim des de mitjan segle XX) on personatges com Tintin, Asterix, Mortadelo, spirou… recopilen les seves histories en àlbums després de sortir en revistes.

    En quant al joc no el coneixia però es veu molt xula la versió arcade. Li haurem de fotre un “tientu”.

    PD: Quan ho he vist ho he pensat! Hòstia això és un pre-space harrier xDDD

    • Sikus ha dit:

      Moltes gracies. (els plas plas plas plas son azotes al cul? XD)

      Com dius els comics van neixer aixi. De fet, els primers comics eran solament recopìlacions de aquestes tires. Y com dius, actualment molts personatjes les continuen tenint.

      Es pre-space harrier total!

  • Freaky8 Freaky8 ha dit:

    Conocí a Buck Rogers en la serie que daban en TV3 y me gustó. Pero cuando conocí el juego en su versión de MSX no me gustó…aluciné. Brutal ver algo parecido a un scroll en 3D. No lo había visto hasta ese momento.

    Gran entrada.

    Saludinis.

    • Sikus ha dit:

      Y eso que no vistes Zoom 909, que es mucho mas fiel a la original. Curioso, el mismo sistema dos versiones.

      Si no sabes cual digo, mirate la de SG-1000. MSX tuvo un port calcado de esa versión.

  • Salore Salore ha dit:

    Mare meva Sikus, quina currada d’entrada que t’has marcat. Me posat dret per aplaudir i tot.

    En el meu cas, de petit vaig jugar la versió de MSX del joc. Va ser dels primers jocs que vaig tenir en el MSX juntament amb un joc de gestió comercial, no me’n recordo del nom, i el meu estimat Auf Wiedersehen Monty. Sé que vaig jugar-hi bastant, recordo el tenir que passar per les portes que marcaven els pals aquest en forma de polo “Twister”, el robot que anava fent saltirons i el terra com si fos els camps de futbol amb les franges del segat. M’agradava molt, encara que mai vaig aconseguir-me’l passar ja que no sabia ben bé el què havia de fer ni la meva missió a assolir. Curiosament no me’n recordava del nom del joc i fa dos anys per casualitat pel tuiter vaig veure la imatge del joc i l’usuari que havia penjat la foto em va dir el nom, hi havia jugat molt però desconeixia totalment el títol.

    Respecte a les altres versions no n’he provat cap i de la sèrie que van emetre per TV3 tampoc me’n recordo, maleïda memòria de peix.

    Enhorabona per una de les millors entrades que he llegit últimament, tan pel joc protagonista com per la gran labor de documentació que has fet del personatge en qüestió i de les diferents versions del joc.

    Avui no puc dir GRAN Sikus, avui he de dir IMMENS, ESTRATOSFÈRIC i sobretot MEGA APUSTUFLANT Sikis!!!!!

    Una abraçada.

  • Sikus ha dit:

    Moltes gracies. Jo el que vaig jugar molt va ser la versio de Commodore 64, que si he de ser franc, recordaba molt millor.

    Confeso que la de MSX, la feta per Phillips que va ser la que va arribar aqui, era molt millor.

  • elxuxo elxuxo ha dit:

    Només diré que le millor de la serie era en TUIKI ja que en Buck tenia més paquet que talent.
    Bé, despres de comentar la grandaria del membre del protagonista només puc dir que la entrada és fantabulosa! T’ho has currat molt!
    Jo no hi he jugat mai i emprenya perque mentre estaves escrivint l’article se’m va escapar la versió de MegaDrive a una casa de subastes. Coincidencies de la vida!
    Tot i aixó el de MegaDrive no te res a veure amb les versións que esmenes tu. Es un RPG regulero en gràfics i acció peró molt correcte en opcions.
    El de MSX molt chulo, a primer cop d’ull m’ha recordat al Exerion de Jaleco que es també del ’83. La versió ARcade i la GS1000 m’ha semblat genials.
    Es curios que molts dels jocs i herois d’infancia hagin sorgit sempre de vinyetes com ho és el nostre amat Judge Dredd!!!

    Petons als mugrons!

  • Bieno ha dit:

    Molt bona entrada, que em porta grans records. Els mes propers son de la darrera Ru de la AAMSX a on el vaig provar per aquesta plataforma, el MSX, i amb la que vaig estar bastanta estona jugant. El segon record es mes antic, del 83 o 84, quan va ser el segon joc que vaig probar en el meu C64, darrera del International Soccer, i amb el que em vaig passar hores i hores destruint naus ;D

Deixa un comentari

*