Urban Champion, lluita de borratxos

Es increïble com de nens, la nostra imaginació es dispara. Qualsevol excusa és bona per inventar històries, per molt surrealistes que siguin. Per exemple, un sofà es por tornar un vaixell pirata i el terra, una mar ple de taurons. O un bosc, als ulls d’un nen, pot ser una selva on habiten animals perillosos com panteres o tigres. He de reconèixer, que de nen, inclús arribava a inventar arguments per a alguns videojocs, com va ser amb el cas d’Urban Champion.

urbanchampion-coverus

Vaig conèixer aquest joc gràcies a una NASA, una de clòniques de la NES que van apareixer per tota Espanya a principis dels 90, que tenia un cosí meu, per la qual cosa feia que ell ni jo, poguéssim esbrinar si el joc tenia un argument o no. Això ens va passar amb tots el jocs que incloïa aquella clònica. No coneixíem l’argument ni de Contra, ni Antarctic Adventure ni per suposat Urban Champion. Només sabíem del de Mario Bros i perquè és molt conegut. Això feia que la nostra imaginació omplís tots aquells forats argumentals, creant històries pròpies.

Per exemple, Contra era el joc d’ Arnold Schwarzenegger  on havíem de salvar al món del dolents, però clar no teníem ni idea que al final del joc, apareixen aliens. A Antarctic Adventure l’objectiu del joc era que el pingüí tornés a casa seva després d’unes vacances. I Urban Champion, era el joc on dos borratxos es fotien de mastegots.

Per entendre millor com vam arribar a associar aquest joc amb una lluita de borratxos, deixeu que us expliqui el joc i la seva concepció. Realment, com vaig descobrir molts més anys després, Urban Champion no té cap tipus d’argument. Són dos homes lluitant al carrer perquè si, sense cap tipus de motivació. O com a mínim no se’ns explica. Això fa que sigui un dels jocs més estranys de Nintendo, que apel·la directament per la violència.

Comercialitzat l’any 1984, per la NES, aquest joc va néixer com una adaptació de la Game & Watch Boxing. Com podem deduir pel seu nom, tractava de simular un combat de boxa, amb la particularitat de que va ser una de les poques Game & Watch que podíem jugar a dobles, gràcies a que tenia dos comandaments.

game-and-watch-micro-vs-system-boxing

El més curiós és que al refer el joc per NES, no va optar per fer el mateix, un joc de boxa. Es va preferir mostrar a dos homes lluitant al carrer, tornant el joc un xic més violent. No és el mateix veure a dos boxejadors practicant l’esport, per molt violent que sigui, que veure a dos homes donant-se cops de puny al mig del carrer, al menys des de el meu punt de vista.

No se sap si va ser per problemes tècnics, cosa que no tindria gaire sentit, només seria canviar sprites, per no fer ombra a Punch Out!! que aquell mateix any va sortir per recreatives o simplement per decisió dels dissenyadors, però així es va quedar el joc.

L’objectiu d’ Urban Champion és senzill, guanyar 145 lluites i convertir-nos en el campió. Som un del dos homes que estan lluitant al carrer i hem de fer caure al nostre rival a dintre de una claveguera, donant-li només cops de puny. Tindrem només dos cops, un més fort i un altre més fluix. Amb el cop de puny fort, empenyent al nostre rival i amb el fluix, el noquejarem.

S’ha d’especificar que el cop fort es més lent i més fàcil de cobrir, perquè clar, el nostre rival també intentarà fer-nos caure per una claveguera. Així que el joc es reduirà a un successió de cops de puny i parades, evitant que el rival ens empenti a la vegada que fer-lo retrocedir a ell.

No podrem fotre cops de puny com un boig, doncs tenim una barra d’stamina, si se’ns esgota, haurem perdut el combat. Ni tampoc ens podrem encantar, si s ‘acaba el temps, apareixerà la policia i se’ns en portarà pres al jugador que estigui més a prop de la claveguera o al final del carrer, haurà enemics que ens costarà dos o tres intents tirar-lo per la claveguera.

Aquest detall, juntament amb que a vegades passa un cotxe de policia i els dos homes tornen dissimuladament a la posició inicial o que a vegades ens llencin testos des de les finestres, que faran perdre stamina a la vegada que ens deixaran noquejats per uns segons, ens van fer pensar al meu cosí i a mi que realment el joc, tractava de dos borratxos que es fotien mastegots.

Ens hem de posar al lloc de dos nens, que no entenen res. Veuen que dos homes al carrer s’estan barallant. Per si fos poca cosa, aquests dos tenen pinta de matons i quan veuen a la policia, dissimulen. Als nostres caps, es va muntar la historia de que eren dos amics, o germans perquè eren el mateix sprite, que després d’una nit de borratxera, arriben a les mans per algun tipus de discussió.

Per aquest motiu, els veïns cansats que els seus crits no els deixen dormir, decideixen tirar-los testos al cap. I per suposat, si la policia veu a dos borratxos barallant-se al carrer, els detindria. Cada nou enemic, que era el mateix amb un altres colors, era una nova discussió dels dos borratxos.

8HVKWDExav8azTYR4I189VI5Mgje62EY

Vist des de el punt de vista d’un adult, te’n adones de les bestieses que un s’arribava a imaginar, però la nostra ment infantil necessitava omplir els forats argumentals i aquella excusa ens semblava molt vàlida i divertida. A vegades, com que mai havíem arribat al final del joc, dèiem que el protagonista havia de rescatar a la seva novia dels dolents, però clar, llavors no quadrava ni la policia ni la possibilitat de lluitar un contra l’altre.

Urban Champion permet fer un versus, molt senzillet, de tres rounds. El funcionament és igual que al mode d’un jugador, però l’adversari és el jugador 2 en lloc de la màquina. Aquest mode recolzava més la teoria dels dos borratxos atonyinant-se per una discussió de bar. Encara no sé com no dèiem que un era del Barça i l’ altre del Madrid o disbarats així. El que si recordo és que a vegades dèiem que es barallaven perquè un li havia robat la noia de a l’altre. O directament, borratxos perduts, s’havien insultat.

La veritat és que el joc, encara que no és dolent, no destacava gaire. Normalment, durant uns minuts d’acció frenètica, reiniciàvem la màquina i posàvem Contra o Super Mario Bros. Segurament si no fos per aquests arguments tan delirants, hagués enterrat el joc a la meva memòria fa molt temps, però és veure la caràtula Urban Champion i recordar aquella lluita de borratxos.

 

Autor
Sikus
[www] [twitter] Aficionat dels videojocs des de que tinc us de raó, sempre he tingut al meu costat algun sistema de oci electrònic que em fes gaudir durant hores i hores. Encara que no recordo... [Continua]

Comentaris

  • Moroboshi Moroboshi ha dit:

    No coneixia aquest joc ni pel nom, i m’ha fet molta gràcia. Però tranquil, és normal: de petits sempre volem veure més coses de les que hi ha. Més d’un joc mediocre hem jugat veient-lo amb més bons ulls gràcies a la nostra innocència, i ara no li dedicaríem ni dos minuts.

    Entranyable entrada!

  • Ayate ha dit:

    De petit feiem lluites de borratxos a la consola, i de gran al carrer, en la vida real. Sembla un bon simulador 😉

  • Freaky8 Freaky8 ha dit:

    De grans lluitas amb Elxuxo. XDDDD

    La Game & Watch a dobled m’ha encantat!

    Saludinis.

  • DaniGMX ha dit:

    Tampoc coneixia el joc, gràcies per descobrir-me’l! Home, a mi no em sembla tan descabellat: inclús d’adult, “l’argument” dels dos germans borratxos em sembla perfectament vàlid xD

    M’has fet recordar “memes” interns que tenia amb el meu veí, que també tenia una NES. Parlem de 1991 aprox, i tindríem uns 8 o 9 anys. Nosaltres, a banda d’inventar arguments, el que més recordo és que posàvem lletra a les musiquetes de molts dels jocs i traduíem textos anglesos a la nostra bola. Procuraré fer més memòria, però com a mítics em venen al cap el “remember your mantra” de Faxanadu (ens pensàvem que “mantra” era el nom genèric del capellà que et guardava la partida), el “pick a box” de les fases bonus de Mario Bros 3 (Toad i els baüls sorpresa) al que anomenàvem simplement “picabux” i cantàvem: “pi pi picabux! pi pi picabux!” XDDD

    Ai mare, quantes parides i quins records 😀

    • Sikus ha dit:

      Molt bones anecdotes. Aquelles que quan recordes et posen un sonriure al rostre.

      Sense elles, no estariem aqui.

  • oriolsbd ha dit:

    El teu article m’ha fet recordar un Game&Watch que jo tenia, també per a dos jugadors. Era d’hoquei sobre gel, i en gaudia molt jugant amb el meu germà. Hi vaig trobar un “glitch” (si es pot considerar això) per tirar més fort el puk.

    • Sikus ha dit:

      No el conexia aquest Game&Watch, pero por lo vist, hi habia bastants de dobles.

      Curios lo del giltch. Segur guanyabes sempre 😛

  • Salore Salore ha dit:

    Molt divertida la història “inventada” del joc que us vareu montar 🙂

    El joc el coneixia però no hi he jugat mai; curios el sistema de lluita i la manera per anar arraconant el contrari. Algun dia l’hauré de provar.

    Salut!

  • Scroll Scroll ha dit:

    Hahahah!
    Cert, molt cert, jo sovint també inventava históries sobretot al spectrum si teniem jocs pirates que evidentment no podiem ni llegir la mini-sinopsis del original.
    Molt xula la entrada i el joc, que no coneixia però com sempre, alguna cosa o altre aprenc aquí.
    Salut company!

  • sito_pixelacos ha dit:

    Jo també vaig coneixer aquest joc a la Nasa. En un cartuix de 700 en 1. xddddd. M’agradava molt, la veritat. No hi havia cap argument, al menys no al joc (no se en el manual xd) pero tampoc m’ho plantejava, la veritat. Com a tants altres jocs no em questionava que es el que estava succeint ahi. Simplement a lluitar, i ala, a creuar la vorera i a continuar lluitant.

    Com a curiositat extra, el joc te una conversio a la nintendo 3ds. Si el jugues en 2d aparentment es lo mateix que en la nes, pero quan poses el 3d te’n adones de que es poligonal! l’han fet poligonal amb els mateixos grafics! una cosa similar a la que van fer amb el excite bike.

    Molt bon analisi, sikus, trobe a faltar anar a lluitar amb borratxos. xdd

    • Sikus ha dit:

      El meu cosi sembla que era 500 en 1, que estaba en memoria. Mai li vam ficar cartux,

      Que bo, lo de 3DS. Se ha de dir que Nintendo sempre ha cuidat la seva historia. Qui sap si en un futur no beurem als nostres borratxos en algun Smash Bros.

  • Rokuso Rokuso ha dit:

    M’ha encantat la història, Sikus!!! Molt bonics records de l’època, i quin descobriment la Game&Watch per a dos jugadors. Suposo que és el que tenien jocs amb poc text o en una llengua que no es coneix: un mateix li posa la història que li agrada. Jo t’anava a dir que mai m’havia passat, però ara m’has fet recordar de quan ens inventàvem la història del Bloody Roar un amic i jo: una trama de ninjas, fulanes, veterinaris, i molta violència provocada per trepitjar cuques i no passejar el gos.

    De gran ja entenia l’anglès i, quan vaig jugar-lo i vaig veure que tenia una història que parlava de ingenieria genètica i tota la pesca, em vaig portar una petita decepció. Espero que tú encara puguis viure amb la il·lusió dels germans borratxos; les històries d’un mateix sempre són millors.

    • Sikus ha dit:

      Deu meu!! Heu superat la nostra historia de borratxos! Fulanes, ninjes i violencia provocada per trepitjar cuques i no passejar el gos? OMG!

      Jo tambe desconeixia la Game&Watch a dobles, la veritat. Ha sigut amb aquest joc que la he descobert.

  • elXuxo elXuxo ha dit:

    Poques coses hi ha millor que una baralla de borratxos! És un dels meus espectacles preferits despres del dels peep show. Cuantes monedes de cent pessetes hi hem posat per veure shows eh!

    Aquests joc el desconeixis, ja saps que de NES poca coseta 🙂
    Es pot dir que es hiperrealista, amb els veins llençant objectes per les finestres!!!

    Molt bona entrada.

Deixa un comentari

*