La llegenda de Bola de Drac Z (Sega Saturn)

Si hagués d’escollir la sèrie més important de la meva infància, sense cap mena de dubte, aquesta seria Bola de Drac (i posteriorment, Bola de Drac Z). Les més que conegudes aventures d’en Son Goku i companyia, que es van emetre per primera vegada a TV3 un 15 de febrer de 1990, que acabarien convertint-se en tota una revolució.

Així que, como ja haureu imaginat, avui a Retroscroll, us porto una ració de Bola de Drac Z i us parlaré d’un joc d’aquesta famós manga/anime que va significar moltíssim per a mi; no només perquè es va tractar del meu primer videojoc propi, si no perquè va ser gràcies a ell, que vaig descobrir una consola tan poc valorada com va ser Sega Saturn. Senyores i senyors, amb tots vostès: Dragon Ball Z: The Legend.

Produït i publicat per Bandai al març de l’any 1996 al Japó per a Sega Saturn i Play Station (a PSX no arribaria fins al juny de 1997), Dragon Ball Z: The Legend, ens convida a participar d’uns frenètics combats en equip al llarg de totes i cadascuna de les sagues de Bola de Drac Z.
A diferència d’altres jocs de lluita basats en l’univers de Bola de Drac, Legend proposa un nou concepte que no he tornat a veure mai mes en un joc de lluita, i del que parlaré en detall una mica mes endavant.

Dragon Ball Z The Legend, consta d’un principi de 2 modes de joc: el mode historia i el mode versus. El mode historia es composa per vuit nivells que van des de l’arribada d’en Vegeta a la Terra, fins a la Saga Bu, passant per les sagues d’en Freezer, els Androides i en Cèl•lula.

A mida que avancem en el mode historia, anirem desbloquejant personatges fins arribar a un total de 35. Una xifra bastant potent tenint en compte el número de lluitadors que acostumaven a incloure els jocs de lluita fa uns anys.

Un cop completem el mode historia, a més dels personatges, tindrem accés a un nou mode anomenat SP Battle, que no es més queuna mena de mode Ranking on se’ns platejaran una sèrie de combats consecutius on no podrem escollir personatge.

Per últim, vindria el mode VS, on podrem escollir entre jugar contra la CPU, contra un amic, o veure un combat entre dos o més personatges controlats per la màquina.

Gràficament estem davant d’un títol bastant simple, especialment si el comparem amb l’increïble Shin Butouden (exclusiu de Saturn al mercat Japonès). Tot i així, els personatges compten amb un nivell de detall acceptable i té algun que altre efecte bastant aconseguit com per exemple els elements destructibles dels escenaris.
En quant a l’apartat sonor, ens trobem amb les melodies originals de la sèrie, i uns efectes sonors com per exemple crits i cops, molt fidels al que podem veure al anime, així com també les veus originals en japonès.

Per últim, m’agradaria parlar del (pel meu gust) del millor apartat de tot el joc; l’apartat jugable. El control del joc és simple i intuïtiu. Amb el botó A donem cops de puny, amb el B puntades, i amb el C llancem petites boles d’energia –si mantenim premut el botó carreguem la bola– finalment amb el botó Y recarreguem energia, si ens movem mentre carreguem energia, ens envoltarà un aura de poder que farà que els nostres moviments siguin més ràpids. Combinant A i B, poden sortir-nos combos enormes que poden superar la trentena de cops. Per anar cap a l’enemic no tenim més que prémer el cap amunt en la creu direccional o cap avall en el cas que vulguem fugir d’ell.

Abans de començar la batalla seleccionem tres personatges d’entre els trenta-cinc disponibles.
Durant la batalla controlem a un personatge, els altres dos els controla la màquina, però podem utilitzar-los en qualsevol moment prement el botó L. Cada personatge té 2 barres, una verda que és la vida, i una altra groga que és l’energia, al lluitar, l’energia s’esgota, per la qual cosa hem de recarregar-la durant la batalla.

I ara, un dels punts pel meu gust, més originals. Com he dit, hi ha una barra verda que és la vida, per baixar aquesta barra, no n’hi ha prou amb colpejar a l’enemic. En la part central de la pantalla trobem una “balança” que comença meitat vermella, meitat blava. Si aconseguim que tota la barra sigui blava, passarem a realitzar un atac especial que danyarà a l’enemic. Si l’enemic aconsegueix omplir la barra, serem nosaltres els que resultem danyats mitjançant l’atac rival.

El millor d’això, són les batalles VS, ja que si jugues amb algú que tingui un nivell parell al teu, poden sortir unes batalles frenètiques i que poden durar hores.

Per concluir, Dragon Ball Z: The Legend, es un videojoc únic en la seva espècie amb un plantejament innovador que no he tornat a veure mai més en cap joc on apareguessin en Son Goku i companyia. Molt recomanable pels fans de la saga, que segur que gaudiran com nens petits revivint els millors moments d’aquest llegendari manga d’Akira Toriyama.