Quan he d’escriure una entradeta al blog, normalment em poso a repassar les meves batalletes com a videojugador i em vénen al cap un munt d’anècdotes d’infantesa jugant amb la meva megadrive o el meu commodore64, o bé amb els amstrad cpc, spectrum 48k, Amiga i PCs dels meus amics. Fins i tot algun cop me’n recordo de les recreatives que hi havien a prop de l’escola i d’algun disgust que d’altre que m’havia endut.
Però si aprofundeixo una mica més en el subconscient, mig amagat per les zones més fosques de la memòria, tinc un record molt difús de les meves primeríssimes partides a cals meus cosins jugant a un misterios sistema de videojocs.
Estic parlant d’un viatge a la prehistòria, a un any indeterminat vora meitat dels vuitanta, i de quatre flaixos mal comptats de l’habitació del meu cosí (un jovenet de potser catorze o quinze anys que havia d’aguantar a un marrec de nou anys menys), una maquineta amb un petit joystick i una meravellosa pantalla on sortien uns marcianets enllumenats de color verd a l’estil de les calculadores bones de l’època (les que tenien llum, no les de tinta), unes magdalenes farcides de “nocilla” i, per sobre de tot, un impressionant conjunt de televisor “futurista” i teclat de color negre que era la seva joia de la corona.
És curiós però recordo més el televisor que no pas el propi ordinador, sobretot perque els aparells de l’època sempre tenien una pantalla grisa de forma convexa i un aparatós moble de fusta, mentre que el del meu cosí era un elegant quadrat negre llis, amb una increïble pantalla plana que tenia un extrany símbol de puntets color taronja (un dels antics logotips de Sony)
Però si encara me’n recordo d’aquelles tardes, sens dubte és perque al·lucinava amb dos grandíssims videojocs que han superat les barreres de l’espai i del temps fins a plantar-se avui mateix a retroscroll:
El primer dels jocs ens duia al bell mig d’un camp de batalla, on un solitari i gairebé suïcida soldat s’enfrontava a tot un exèrcit només amb la seva metralleta i unes poques granades de mà. Era el primer cop que jugava al clàssic Commando (o el joc de “matar xinesos” que li deia el meu cosí, un fan del Chuck Norris i els seus “Desaparegut en combat”), i tot i que la d’aquell ordinador no era una de les versions més vistoses, va ser amb la que es va iniciar la meva història d’amor amb la saga que continuaria anys més tard jugant al petit spectrum 48k d’un amic i a la seva seqüela de megadrive, el fantàstic Mercs.
El segon joc encara em va impressionar més, especialment perque durant molt de temps vaig buscar el títol d’aquell joc sense trobar-lo, fins al punt que esbrinar el seu nom es va convertir en una petita obsessió. Com al Commando, la cosa es veia des de l’aire, però aquí s’acabaven les similituds, ja que ens deixàvem de guerres i passàvem a conduir un cotxe per una carretera plena de cotxes que avançàvem i esquivàvem a tota velocitat. El joc no podia ser més simple, dues velocitats, moure’s a la dreta, a l’esquerra i fins i tot cert moviment endavant i endarrere, però el resultat era tant addictiu (en bona part gràcies als diferents comportaments dels altres cotxes depenent del seu color) que el joc em va encandilar…i això que que em passava més temps fent “excursions” i “pícnics” fora de la carretera que no pas sobre l’asfalt!
Va passar el temps i aquelles experiències van caure en l’oblit fins que, amb els emuladors primer i internet després, mica en mica vaig poder tornar enrere i reviure totes aquelles partides de la infantessa…excepte la del joc de cotxes del meu cosí, que no el trobava emulat als meus ordinadors fetitxe (commodore 64, amstrad cpc i spectrum 48k) ni a les consoles (aquí tindria d’haver parat més atenció a les màquines de Nintendo, ja que existía a la NES, però em va perjudicar ser massa “seguero”)
El problema és que mai havia tingut curiositat per emular un MSX i no associava aquells records llunyans d’un ordinador negre i una tele sony amb el llegendari estàndard de 8 bits, fins que un bon dia em vaig comprar una curiosa portàtil sudcoreana “nascuda per emular”, la GP32, i tirant del fMSX portat per Ryleh, vaig descobrir les meravelles jugables d’aquells ordinadors tan especials.
Per cert, ja ho haureu endevinat, però el joc era ni més ni menys que el Road Fighter de Konami (l’empresa que va brillar amb més força al sistema), i des d’aleshores fins ara la del MSX és la meva versió preferida (tot i poder jugar a l’arcade amb el MAME o a la versió de NES) per fer unes partidetes ràpides i trepidants.
18 Comments
elxuxo
25 juny, 2014Ostres Molsupo! Quina història més maca! Els records que tens tu amb MSX els tinc jo amb el C64 tot i que una mica més clars que els teus. Ja saps que has de recuperar l’MSX. És una burrada de sistema. potència extrema de veritat.
Quan dius Merc m’entra la trempera, saps que també és un dels meus jocs sagrats de MD. Al comandos però no li he dedicat gaires hores. Al que sí que he jugat és al Road i veig que vas ampliar la jugabilitat fent d’ell tot un Carmagedon com bé dirien els socis de BlogGameMuseum!!!
Molsupo
26 juny, 2014Jajaja! Gràcies Xuxete! El MSX em sembla una gran màquina, ara que hi han tantes “facilitats” en forma de dispositius flash i SD com els que estàs explicant, no descarto fer-me amb un algun dia…
Mercs és genial, però tota l’essència ja la tenies al Commando (encara que molt més simple), segur que si li dónes una mica t’engantxa del tot. I al Road Fighter, perque no hi havien peatons ni públic fora la pista per atropellar, que si no hauria fet més punts que Murshus i Sikus al Carmaggedon, jejeje!
Salutacions!
Freaky8
25 juny, 2014Molsupo, gran entrada! Me has trasladado totalmente a mi infancia. A mi me paso algo muy parecido con mi vecino en 1984. Bajaba a su casa y otras! MSX. Me acuerdo que era típico los domingos ir al Mercat de Sant Antoni los domingos por la mañana a comprar juegos piratas. Una mañana mi vecino y su hermano volvieron con una cinta (No cartucho) de Road Fighter y….no veas que tarde de domingo!
Saludos!
Molsupo
26 juny, 2014Gracias Rafeva! Yo ni siquiera recuerdo si el juego era en cassette, diskett o cartucho, pero la impresión que me causó caló hondo, así que me imagino esos vicios épicos al Road Fighter con tus vecinos!
Un saludo!
Salore
25 juny, 2014M’ha agradat molt la teva entrada, sobretot per la manera com expliques les vivències i records d’aquells moments viscuts.
Personalment el cas era oposat al teu, jo era usuari exclusiu de MSX, amb el meu estimat Toshiba HX-10, i el records que tinc de provar altres sistemes només és amb l’Amstrad CPC, tan el 464 com el 6128, que tenien veïns i amics. Curiosament cap dels meu amics o companys de col·legi tenien Spectrum, cosa molt rara, o C64, només MSX o CPC.
La veritat és que el MSX té grans joies per descobrir i amb els jocs japonesos, sobretot els de Konami, és un sistema que marca diferències amb els altres de 8 bits.
Ens veiem dissabte 😉
Molsupo
26 juny, 2014Gràcies Salore! Ja sé que tú abans eres “l’home que mira”, jeje!
La meva colla del cole era de “cepeceros” i spectrums, però curiosament els d’un curs més petit eren de commodore i com coincidia amb uns quants al menjador encara vam poder canviar alguns jocs (així em van passar el robocop! XD)
Jo envejava l’Amstrad i el MSX el vaig anar oblidant fins un dia a vuité (ja ben ficats amb les consoles i altres “despertars”) en el que un de classe ens va convidar a casa seva a veure una peli del seu pare (ejem…) i després ens va posar un joc de naus en lo que ell deia que era una consola amb teclat (en realitat era un msx i el cartutx, el salamander)…però és veritat que amb els cartutxos japonesos (especialmente de konami) allò no tenia gaire que envejar a una consola de 8 bits i fins i tot les superava en moltes ocasions.
Fins dissabte!
Moroboshi
26 juny, 2014Hehe… Precisament un dels meus jocs de la infantesa, tot i que jo els vaig comentar per separat al bloc, va ser el Road Fighter. I pensant-hi em ve de gust fer-hi alguna partideta ara, però sé que no la faré perquè el meu estimat MSX el tinc ben a prop de la tele principal, però no el trec mai. 🙁
I per cert, el meu era blanc grisós. Era l’Spectravideo 738 X’Press, el famós MSX 1.5.
Moroboshi
26 juny, 2014Deixeu-me afegir que, al contrari que vosaltres, jo no sóc partidari de l’emulació, sinó del sistema original, i com que no sé com aconseguir nous jocs per al meu MSX, si no és afluixant la mosca (i sabeu que no són precisament barats), m’he de quedar amb els que ja tinc 🙁
ElXuxo
26 juny, 2014Per aconseguir jocs originals a les RU de AAMSX ho tens bé. Jo he tingut força jocs originals tots comprats allí. Els preus son més que raonables, per sota del preu de mercat.
PD: Tampoc soc gens fan de la la eMulació, pero en aquest cas no em queda altre que tirar de multiroms, almeny puc jugar amb el meu MSX tot i que el joc no sigui original.
Molsupo
26 juny, 2014Gràcies pel comentari Moroboshi, a veure si trobo el teu a 3 botons i start i me’l llegeixo. El Road Fighter és ideal per una partideta, jo el jugo emulat per que no tinc més remei, però tenint el msx tant a mà, connecta’l algun dia home 😉
No et pensis, que en general també prefereixo sistema original a emulador (sense renegar d’ella), però de vegades no hi ha més remei (quan no tenim diners ni espai per tants sistemes), i d’altres, com amb el tema de les portàtils, és massa llaminer tenir tants llocs a la butxaca per resistir-ho, a més que te’ls pots endur on vulguis…però tenint el hardware original, jo t’aconsellaria algun dels trastos dels que està parlant el xuxo aquests dies, que conjuguen els aventatges dels emuladors (accedir a tot el catàleg del bitxo sense fer fallida) sense haver de renunciar a jugar amb el teu ordinador, joystick i tele de tota la vida…
Salutacions!
Moroboshi
26 juny, 2014Vols dir? Però com estan? Pelats o amb capsa i instruccions. Per cert, parlo de cartutxos, eh? De cassets no.
Rokuso
27 juny, 2014Molt bona, Molsupo!! Aquestes històries relacionades amb la infantesa i, sobretot, els millors records amb una màquina, sempre són les més boniques. Sovint els recordem com tresors i, quan arriba el moment, no solen decèbre. Què bé que els aconseguissis retrobar ja de més gran 😀
Curiós aquest MSX, és igual que el meu!! Si tot va bé, em sembla que demà podràs tornar a provar-ne un d’igual 😀
Molsupo
27 juny, 2014Gràcies Rokuso! I quina alegria després de tantíssims anys tornar a jugar a la màquina real…de fet, demà només serà el tercer cop en la meva vida que jugo al MSX sobre el harware autèntic, quines ganes!
Fins demà!!!
sito_pixelacos
27 juny, 2014Es curios, pero encara que no vaig coneixer molta gent amb msx, tota la gent que vaig coneixer tenia el road fighter. xdd Un joc que jo ja sabia de memoria perque era un dels meus preferits als cartuxos piratas de la Nasa. jejejeje.
Molsupo
27 juny, 2014Aquests de la NASA abans si que sabien com financiar la “cursa de l’espai” i no l’administració Obama actual!!! XDDDD
sito_pixelacos
28 juny, 2014jajajaja aixi van aconseguir arribar a marte amb una nau tripulada als anys noranta! Encara que no ho sap ningú… xddd
Sikus
9 jul., 2014Aquests tipuis de articles son els que mes m’agarden. Els que expliquen anecdotes i vivencies, son els que s’escriuen amb mes passio.
Per cert si que la vas liar bona amb el Road Fighter, ara tens a tota la familia viciant XD
Molsupo
13 ag., 2014Gràcies Sikus, i si..ara sembla que s’ha passat la febre pel Road Fighter, però quines setmanes ens vam marcar amb el joc, el whatsapp treia fum amb les puntuacions, jeje!