Golden Axe: The Duel (Saturn)

Molt bon dia Retroscrollers! Primer de tot, m’agradaria demanar disculpes per aquesta llarga absència durant la qual amb prou feina se m’ha vist el pel. En segon lloc, tal i com vaig prometre, el primer que faria un cop hagués acabat exàmens, seria escriure per a la nostra estimada Retroscroll; i com que sóc un home de paraula poseu-vos en guàrdia, perquè avui toca parlar d’un joc de lluita que pocs coneixereu. Ready? Fight!

El gènere del beat’em up, especialment popularitzat durant la segona meitat de la dècada dels 80 i primers dels 90 en l’àmbit de les recreatives i les consoles domèstiques, ens va donar un dels títols més famosos de Sega: Golden Axe.

Per a aquells que no ho coneguin, Golden Axe és una saga de jocs del gènere beat’em up amb ambientació fantàstic-medieval desenvolupat per Sega, que va comptar amb un total de nou lliuraments. A part dels famosos “Golden Axe” I,II i III de Mega Drive, la saga va comptar amb cinc títols més; “Golden Axe: The Revenge of Death Adder” (SMS), “Golden Axe Beast Rider” (PS3/Xbox 360) i tres spin-offs: “Golden Axe Warrior” (SMS), “Axl Battler: A Legend of Golden Axe” (GG) i el joc del que presentaré a continuació: “Golden Axe: The Duel” (SS).

Desenvolupat per Sega el 1994 per a màquina recreativa i portat a Saturn l’any 95, Golden Axe: The Duel, a diferència d’altres títols de la saga, és un joc de lluita 1 VS 1 en dues dimensions que malgrat el seu excel·lent acabat audiovisual, va tenir una pobre acollida. Fem-li un cop d’ull i descobrim quins van ser els motius pels quals no va acabar de quallar entre els jugadors de l’època.

Les imatges que podreu veure acompanyant al text parlen per si soles, donant mostra que sens dubte, ens trobem davant d’un títol que destaca principalment a nivell tècnic.

Les batalles, es desenvolupen en uns escenaris acolorits i plens de vida, a vessar de petits elements que fascinaran als amants del píxel i la bidimensionalitat.
Els personatges – tots ells d’una grandària considerable -, a més de comptar amb un disseny i un detall espectacular fan gala d’unes cuidades animacions.

Les màgies, l’univers de “Golden Axe” reflectit en cadascun dels nivells, els espectadors animant el combat i efectes gràfics tals com la sang vessada per l’enemic al ser colpejat, el moviment de l’aigua, o el vent per citar alguns són la clara evidència que, es miri per

A nivell sonor, el joc compta amb uns efectes fabulosos i els combats s’acompanyen d’uns temes que s’adeqüen perfectament al desenvolupament dels combats i a l’ambientació general del joc.

Lamentablement, el títol fluixeja en un apartat fonamental per al gènere al que pertany, sent per això precisament, que no va tenir l’èxit que s’esperava: la jugabilitat.

“Golden Axe: The Duel” proposa un sistema de control típic de sis botons. Els botons A, B i C s’empren per a puntades (feble, mitjana i forta respectivament), mentre que amb X, Y i Z, executarem els atacs de cop de puny seguint el mateix esquema que per a les puntades.
La combinació dels botons amb la creu, donava com resultat un nombre de combos que, sent suficients, podia semblar una mica escàs en comparació amb altres títols de lluita en dues dimensions.

Haig de fer això sí, un esment als atacs especials que cada personatge és capaç d’executar després d’obtenir les pocions suficients dels follets – els mateixos que apareixien en els altres jocs de la saga – que apareixien en pantalla i que són, sense por a equivocar-me, uns dels més espectaculars que he tingut el plaer de presenciar.

D’altra banda, malgrat comptar amb un nombre decent, la plantilla de personatges, pot pecar de “escassa” si la comparem amb jocs del mateix estil.
Sobre aquests últims, vaga dir, que cadascun disposa de la seva pròpia arma i d’un estil de lluita característic així com d’un atac especial exclusiu.

Però el que realment entela el resultat final, és la mal ajustada intel·ligència artificial de l’enemic. Que un joc sigui complicat no és un problema, el problema és que aquesta dificultat vingui motivada per uns enemics amb una intel·ligència artificial totalment desequilibrada.

Els nostres contrincants són experts en contrarestar atacs, especialment quan estem arribant al final del combat, moment en el qual tendeixen a posar-se totalment a la defensiva fent ús d’una guàrdia difícil de trencar o atacant d’una manera impetuosa i agressiva difícilment bloquejable, indistintament del nivell de dificultat que haguem escollit, aconseguint que el desenvolupament dels últims combats resulti un infern, especialment si juguem en una dificultat elevada.

Aquests problemes són un mal menor en cas de jugar a dobles amb un amic, on no haurem de patir per la I.A. enemiga, obtenint uns combats fluids i espectaculars que faran les delícies dels amants de l’univers Golden Axe.

Simplement amb haver cuidat l’apartat jugable de la mateixa manera que es va cuidar l’audiovisual, va poder haver-se convertit en un clàssic de la lluita 2D.

Concloent: Golden Axe The Duel, és un títol que dóna mostra de la capacitat i la potència de Saturn per a les 2D que tal vegada no apassioni als lluitadors més puristes, però que bé mereix la pena provar, especialment si tenim algú amb qui jugar-ho a dobles.