Corrien els noranta, l’època daurada de Bullfrog. L’època en què aquest tipus de jocs encara proliferaven, i no eren una espècie en extinció. Avui ens toca recordar Theme: Hospital, joc mític on els hi hagi, que fins i tot va arribar a sortir a una plataforma com la PSX (tot i que per jocs així, on sigui el PC que s’aparti la resta, especialment perquè a PSX fa servir contrasenyes). La idea és que construïm el nostre propi hospital, seguint al principi els consells de la màquina. La superfície, els tractaments que oferirem, la distribució en l’espai, el personal a contractar (i els seus sous!!), l’oci que permetrem als nostres empleats i, fins i tot, la intensitat de la calefacció. Un petit món d’estratègia i simulació on nosaltres, jugadors, serem els Deus absoluts de l’acció.
A través de les seves deu fases (de dificultat creixent, cada cop més exagerada) haurem de superar els grans problemes als quals s’enfronta tot hospital mínimament decent: Empleats descontents amb el seu salari (als que ja no podrem seguir tiranitzant), terratrèmols, infermeres massa antipàtiques, misterioses malalties inflacaps la cura de les quals consisteix en fer petar caps com si fossin pilotes de futbol, avis que volen seure, pacients invisibles, dilemes morals nivell: continuar a la mateixa fase per acumular recursos o passar a la següent per començar de nou… Per no parlar de les inspeccions que haurem de passar i els diferents mètodes per acontentar als mitjans de comunicació.
L’apartat tècnic acompanya l’esperit del joc, amb música “machacona” com ella sola, i unes animacions d’allò més divertides, que fan justícia a tota la seva filosofia i uns menús perfectes per accedir fàcilment a totes les seves possibilitats. Està clar que l’humor no hi falta en aquest títol tan esbojarrat, tot i seguir tota l’estona el mateix plantejament.
És veritat que té bugs (alguns força importants que et poden espatllar virtualment la partida. Recordeu tenir-ne moltes de diferents!). També és cert que en alguns moments es torna molt difícil, i que fer-lo anar en sistemes moderns és una odissea (tot i que gràcies a propostes com GOG o CorsixTH, ens podem estalviar molts dels problemes), però Theme: Hospital és un d’aquells clàssics inoblidables que bé justifiquen una mica d’aquest patiment. Joc mític de Bullfrog que val la pena recuperar alguna vegada, tot sigui per a arribar a tenir, si no el millor hospital, sí el més carismàtic de tots.
10 Comments
Freaky 8
25 abr., 2014No conozco el juego pero solo ver la aguja ¡ay! No he podido evitar pensar de como molaría montar un hospital de verdad pero en la realidad…
Los gráficos se ven guapos!
Buena entrada y ¡ay!
Miyu
25 abr., 2014T’escric en català; molta il·lusió m’ha fet aquesta ressenya, ja saps que sóc molt fan del joc, i bé, no sé tampoc què dir perque prou que ho saps tot 🙂 m’ha agradat molt i m’ha vingut nostàlgia ;___;
Salore
26 abr., 2014Al Theme Hospital no hi vaig jugar perquè la temàtica de gestionar un hospital no m’atreia massa, però al que sí li vaig donar molta canya, va ser al Theme Park en la versió de Mega Drive.
Va ser un dels pocs jocs que la meva germana gran també jugava. Recordo que el control no estava massa ben implantat i que per fer les corbes de les muntanyes russes em veia negre perquè no me’n sortia.
També recordo molt les negociacions amb el personal quan feia vaga per negociar els salaris, fent estira i arronsa per xocar la mà per arribar a un acord definitiu.
Havent jugat al Theme Park, amb el què expliques tu i amb les coses que he llegit de Theme Park, em puc fer perfectament una idea del què significava jugar-hi.
Grande Rokuso.
Suso
28 abr., 2014Tardes senceres per superar un nivell XD No entenia pas res, però el joc em fascinava XD
Vaig provar també el Theme Park, però sense dubte, el meu preferit era aquest Theme Hospital, tot i que més que jugar, ara que tinc més consciencia jugant, m’agradaria tornar a jugar-hi un dia.
Molt bona entrada 😀
Scroll
29 abr., 2014El conec de sobres, però no el vaig jugar mai. Recordo que durant un temps era un fenomen aquest joc, tothom en parlava i hi jugava a classe. Jo devia estar jugant al Age of Empires per aquesta època XD
Bona entrada Rokuso!!!
elXuxo
29 abr., 2014Oh! Desconec el joc!!! Mola eh! Llastima que la temàtica no és pas la meva preferida. Aquests jocs de gestió estan molt bé. Són molt distrets y la majoria com bé dius són exageradament difícils en certs moments on la destrucció s’apodera de la partida, i sí, s’haurien de recuperar!!!
Bon post!
juan carlos
30 abr., 2014Era un joc molt creatiu, el jugaba a la psp , y esra molt contructiu, volia canvia les coses , y mai vaig pasar el nivell 1, , sobre tot en feia gracia , que molta gent entraba y sortia del hospital, y em feia molta gracia, iban malats entraben a la consulta y s`anaben malats y ells tan contents sortien.
La desgracias que que el vaig comprar pero el vaig eliminar de la targeta de memory de psp y va pasar un any y ya no el podia recuperar a l`estore
per cer potser aquest mes em comprarè el will arms de psx a store
us animeu a fer review .
sal2
Molsupo
2 maig, 2014Quin desastre de companys de blog que tens, rokuso xD…jo sóc dels que tampoc he jugat mai al Theme Hospital ni al seu germà Theme Park.
Com diu Scroll, si que recordo uns quants amics “peceros” parlant bastant dels seus problemes organitzant l’hospital, però a mi em sonava com si parlessin de la sèrie de la tele “A Cor Obert” i no em cridava l’atenció…De totes maneres, és un històric molt original i que va saber fer-li la competencia a tots els “tycoon” que estaven tant de moda en el gènere de l’estratègia per aquells temps…
Molt bona entrada, compi Rokuso!
otroblogsobreelc64
6 maig, 2014Gran joc!!! Vaig estar enganxat una bona temporada. M’agradaba molt el sentit de l’humor i les malalties inventades. També serveix una mica per adonar-se de cóm funciona la sanitat privada, no?
Sikus
7 maig, 2014Ostres! Theme: Hospital la de hores o hores que lo vaig fotre. Si va ser un dels primers jocs que vaig comentar a Game Museum!
Com no enrecordar-se dels “cabezones” o els pacients amb una llengua quilometrica. Lo millor eren els VIPS amb noms com Armando Jaleo y coses aixi…