La Família Addams per a NES

Si una família ens ha marcat a molts la vida aquesta és, sens dubte, la Família Addams. Si, ja sé que han caigut més flaps amb Maureen McCormick a The Brady Bunch i sempre la durem al cor, però em refereixo a una serie on tots els seus personatges ens hagin enamorat. El Sr. Gomez, Morticia, l’oncle fètid, Pèricles i Dimecres, l’àvia de la família, el majordom i se’ns dubte ‘La cosa’. Molts de nosaltres hi veiem les nostres famílies o a algun familiar reflectida en ella. Potser aquesta era la idea inicial del creador d’aquesta família, el dibuixant Charles Samuel Addams.

Els més jovenets de tots recordaran fàcilment haver vist la pel·lícula de 1991 [ aquí llueix guapíssima Anjelica Huston ], en la que la família ha d’aconseguir derrotar a Tully Alford, advocat i gestor, que vol quedar-se amb tota la fortuna familiar i deixar als Addams sense cap de les seves possessions.

Doncs bé, aprofitant la tirada de la pel·lícula ens arriba a través de Ocean (com altres títols de Paramount) en videojoc per a Nintendo Entretaintment System. Un temps abans va arribar també per a la NES el joc Fester’s Quest programat per SunSoft però aquí el protagonista és l’oncle fètid i la temàtica és molt diferent. La veritat és que aquest joc va sortir per a moltíssimes plataformes, des de micro ordinadors d’amstrat, Commodore y Spectrum, fins a consoles de 8 i 16 bits, portables o no, com són la NES Master System, PC Engine, Snes, MEgaDrive, GameBoy o GameGear.

Avui però us parlaré en concret del joc de NES perquè el tinc i perquè hi he dedicat unes quantes hores, no entrarem en comparacions entre plataformes.

Aquest és un joc de plataforma pur i gens senzill. M’atreviria a dir que és el més complicat dels que he jugat de NES.

El joc comença a l’entrada de la mansió dels Addams, i és l’únic nivell on l’acció es desenvolupa fora del recinte de la mansió [posteriorment sortirem a l’exterior però ja dintre dels confins de la propietat]. Durant tot el joc el nostre personatge serà el Sr. Gomez sense opció de canviar-lo. Entre fantasmes, calaveres i d’altres perills haurem de fer entrar al protagonista dins de casa.

Un cop dins de casa haurem d’alliberar a tots els altres membres de la família que troben repartits per diferents nivells, haurem d’ aconseguir certs objectes que ens permetran avançar de nivell i seran imprescindibles les claus que ens permetran moure’ns per tota la mansió. Per tots els recorreguts trobarem sacs de diners i objectes preciosos que haurem d’agafar, ja que, són la fortuna familiar.

En el primer moment en el qual entrem a la mansió ens trobem amb la declaració d’intencions del joc. Sense cap sentit, ni previ avís i sense capacitat de reacció ens caurà al damunt una llum d’aranya. Aquesta serà l’única cosa que us avançaré del joc, però em sembla important comentar-ho perquè veieu la mala llet que es gasten la gent de Nintendo que són com Satanàs i queda clar que SEGA això no ho faria mai.

Dins la casa masses objectes intentaran acabar amb nosaltres i molts altres enemics, com zombis, rates, plantes carnívores, aranyes. Aquests elements assassins de Gomez estan per tota la mansió sense cap ni peus. Ens trauran vides per tot i a vegades a la força així que estigueu preparats per a premer a la tecla del continue.

Quan he comentat que ens mourem per tota la finca em referia exactament a tota la finca en la seva globalitat des de el pis més profund fins a les golfes de l’àtic. Això permet que hi hagi molt decorats i molt diferents, així doncs el joc esdevé força llarg, entre d’altres perquè hem d’anar resolent el puzle per avançar nivells i per això haurem d’anar endavant i endarrere contínuament. Tots els decorats estan molt treballats. En especial a mi m’agrada molt la fase del gel [suposo perquè hi surten pingüins i aquí som molt de Linux, o potser perquè algun membre de la família RetroScroll, del que no diré el nom, duu el protagonista del Pinguin Adventure tatuat a la natja dreta]. Objectes animats per a tota arreu i tots els detalls molt curats i treballats.

La jugabilitat és genial, difícil però genial. Al paràgraf anterior us comentava lo de la meva pantalla preferida. Doncs bé, com que ens mourem sobre el gel no podrem frenar en sec perquè la inèrcia del Sr. Gomez serà la de seguir patinant una miqueta endavant. Tot molt ben treballat. En alguns punts del joc se’ns exigirà massa precisió en els salts, però en general ens n’acabarem sortint.

La música és prou encertada tot i que en aquest cas és un tema complicat. El tema principal és la banda sonora de la família Addams, que ara mateix esteu tararejant mentre feu clicar els dits, i ens acompanyarà en tot moment excepte en certes pantalles. El problema és que entre que el joc és complicat i que la música es pot arribar a fer repetitiva la veritat és que fóra normal que perdéssiu els nervis.

En definitiva un joc molt distret imprescindlibe per a qualsevol fan d’aquesta familia. Proveu-lo a jugar en qualsevol plataforma perqué val molt la pena! I si us plau…deixeu de tararejar la cançoneta si podeu!