Shmups, shoot’em’ups, o simplement els matamarcianos de tota la vida, també coneguts com a jocs de naus… Durant anys i panys, van ser el símbol dels videojocs, tot i haver passat molt de moda durant els últims deu anys. Amb títols tan emblemàtics com el mític Gradius o el gran R-Type, aquest gènere es va coronar com a un dels màxims representats de les recreatives, i la seva velocitat, desafiaments, i habilitat necessària, no té igual. Però, com va començar tot això? Amb el rei dels marcianitos, és clar: l’Space Invaders!!!!
Tomohiro Nishikado va crear el joc des de zero (des de la programació fins als gràfics) al llarg d’un any, i va aconseguir el primer gran èxit en el món dels videojocs, obrint l’accés al gran públic. Curiosament, la idea original era una mica diferent: en lloc de naus serien avions, però no era possible fer-los moure de forma lleugera per motius tecnològics, i Nishikado estava contra la idea de posar enemics humans (quina innocència, si veiessin les barrabassades que juguem ara…), així que ho van acabar solucionant amb els senzills extraterrestres que tots coneixem i que actualment s’han tornat una veritable icona dels videojocs.
Quan va sortir, al 1978, el concepte era nou: tot i que avui dia pugui semblar lent o pesat en comparació a les peripècies que hem vist després, el primer Space Invaders va ser una revolució. Evidentment, els límits de la teconologia eren diversos, i avui dia destaquen bastant: el joc és lent, tots els enemics es mouen al mateix temps, i només es pot disparar un projectil a la vegada. De fet, ni tan sols podien assignar colors per distingir al jugador de l’enemic, així que van solucionar-ho amb una pantalla de dos colors, i per això els aliens s’anaven tornant verds tant bon punt s’apropaven massa. Però tot i les seves limitacions, Space Invaders ja contenia els conceptes més divertits d’aquest gènere: esquivar i disparar. Ben simple i, per això, tan addictiu. Però tot el seu principal atractiu és el que motivava tants piques: la inserció d’un marcador amb la Hi-Score, per a poder competir amb altres jugadors.
L’èxit va ser rotund, i les llegendes arriben a afirmar que al Japó va començar a haver-hi escasetat de monedes de 100 yens a causa d’aquest joc, havent el govern de produïr-ne més per a fer front a aquesta crisi, tot i que no hi ha cap prova que ho asseguri. El que sí que és cert, és que va arribar un punt en que es van habilitar sales d’arcade només amb aquest joc. A botigues, pizzeries, cafès, i fins i tot teteries: es podia jugar a qualsevol lloc!!! Tothom volia una màquina d’Space Invaders al seu negoci, doncs els beneficis eren força interessants: en menys d’un any, Taito havia col·locat més de 100.000 màquines, ingressant uns guanys de més de 600 milions de dòlars només al Japó. Any rere any els beneficis van anar aumentant, i l’Space Invaders es va convertir en el primer joc que, en el seu port a sistemes domèstics, va generar una diferència significativa i realment va ser un “vendre-consoles” per sí sol. Com ja sabreu, l’historia es va repetir i quan es va distribuir als Estats Units va tornar a ser un gran èxit, fins el que és avui dia: una icona dels videojocs, i un dels que més han influenciat aquest medi.
De l’Space Invaders s’ha fet de tot: edicions per a gairebé totes les consoles (tot i que no tantes com del Tetris), merchandising variat (entre els quals es troben les famoses cubiteres), i posades a punt en sistemes tant actuals com la Xbox360, o portàtils com DS i PSP, on tot es mou molt més ràpid i s’insereixen noves mecàniques de joc: els diferents colors dels enemics, els powerup “turbo” si es fan bones puntuacions, els diferents camins segons la Hi-Score… Tot i ja no estar de moda Taito encara recorda, gairebé anualment, la cita amb aquest gran clàssic. La majoria respecten l’esperit de l’original, però fins i tot li van fer un reboot que el va convertir en un Third Person Shooter (Space Raiders) i un spinoff en el que, enlloc de la clàssica nau, controlem als propis invasors (Space Invaders Get Even). Innovació!
Està clar que Space Invaders segueix sent un clàssic immortal, i el pioner d’un gènere arcade per excelència com el shoot’em’up. Però ja no és només això: aquest va ser el primer joc amb barreres destructibles, amb cobertures, amb una música simple però contínua, amb la possibilitat de guardar les puntuacions i tenir múltiples vides. El primer joc que va interessar a genis d’aquest petit món, com Shigeru Miyamoto o Hideo Kojima, i el que va reimpulsar els videojocs després de la crisi del 77, a part d’un dels més influents en la cultura popular. Què hagués sigut dels videojocs sense l’Space Invaders? Millor no saber-ho.
12 Comments
Moroboshi
4 març, 2016Genial, Rokuso!
Com que t’agrada tant el gènere no podia faltar aquesta entrada sobre el pioner (o un dels pioners) dels jocs de naus.
Per cert, és curiós que se’n digui “matamarcians”, popularment. Si ja sabem que a Mart no hi ha vida o com a mínim no es dedica a envair planetes xD
Fa uns anys jo també li vaig dedicar una entrada, ja que hi som: http://3botonsistart.blogspot.com/2011/12/jocs-revolucionaris-space-invaders-1978.html
Freaky8
4 març, 2016Me ha encantado la entrada. La primera vez que ví un videojuego y jugue fue en 1978. Tenía 5 años. Fue una mañana tomando un zumo en una granja antes de entrar en el colegio sobre las 08:45h. El juego no funcionaba con monedas de cinco duros si no con un solo duro. El juego era Space Invaders!!!!
El primer juego que entro en mi casa fue de manos de una Atari 2600 sobre 1982 y el juego era un cartucho con fecha de 1978 (aún lo conservo) y era……..Space Invaders!!!
Coincido con Moroboshi en lo de matamarcianos. Podría ser mataselenitas (de la luna) etc. En definitiva extraterrestres. Curioso lo que cimentas del pudor con los humanos! Ahora….XDDDDDD
Gran entrada!
Rokuso
9 març, 2016Ya ves Freaky8, venimos de generaciones bien diferentes y, al final, lo bueno acaba siendo eterno: tu primer juego es Space Invaders y es tan bueno que, a lo largo de las generaciones, se va reinventando y expandiendo, sin olvidar nunca sus raíces, pero creciendo hasta ser el ICONO de los videojuegos que es hoy día (y que conoce hasta tu vecina del quinto, cual Tetris), y uno de los pioneros en uno de los géneros más emblemáticos de los 80 y 90… un juego que en pleno 2016 sigue siendo relevante, pese a la decadencia que sufre Taito desde que fue comprada por Square Enix (aunque hayan salido grandes títulos como Dariusburst, pero es que ni si quiera está desarrollado por ellos)… Triste que quizá este trato sea, después de todo, lo que mantiene viva a la compañía. Eso y la popularidad de Space Invaders y Bust-A-Move, claro: juegos para los que no pasa el tiempo y que merecen ser reeditados para que las nuevas generaciones también los puedan disfrutar.
Space Invaders no fue, ni de lejos, el primer videojuego que jugué (¡para mí fue un clon de Arkanoid para la primera Game Boy!), no viví su gran boom… pero su calidad y originalidad siguen siendo indiscutibles a día de hoy.
¡Voto completamente a favor de llamar en esta casa a los “shmups” mataselenitas!
Moroboshi
8 març, 2016Per cert, aprofito per preguntar-vos si sabeu quina és la millor versió domèstica o port del clàssic, i al mateix temps quina és la millor revisió/remake/reimagining que coneixeu.
Rokuso
9 març, 2016Per a mí, personalment, la millor “reimaginació” del joc és l’Space Invaders Extreme de Nintendo DS (amb música surrealista i hipnòtica de ZUNTATA, que fan la meitat de la feina en tornar-lo absurdament addictiu, tot i que jo el vaig conèixer gràcies a la versió de PSP, amb una OST molt més genèrica, i em va encantar també). El més curiós d’aquesta versió (només possible a DS) és poder jugar amb el perifèric de la “roda” d’Arkanoid, que a més vibra segons la música, tot i que personalment no l’he pogut probar (és un perifèric que funciona amb pocs jocs i és bastant car), però ha de ser tota una experiència.
La versió “extreme” es va fer per tal de celebrar els 30 anys de la saga, i tot i que agafa moltes idees d’altres versions anteriors, aquesta versió és molt superior. La velocitat, divisió per colors, música, multiplicadors de puntuacions, power-ups i addicció general que provoquen són per a mí el zènit de la saga i una de les millors idees que ha tingut Taito amb Space Invaders, potser per ser precisament un autohomenatge a tot el que ha representat aquesta franquícia.
Respecte a versions domèstiques, ja deus saber que n’hi ha moltíssimes a taaants sistemes… Moltes tenen preus disparats, altres no tant. Una de les millors que trobaràs serà el disc Taito Legends (PS2), que inclou diferents clàssics de Taito. La millor part d’aquesta compilació per a mí es la segona part (que inclou segones parts d’Space Invaders i, sobretot, moltíssimes joies de Taito: Rayforce, Metal Black, Darius Gaiden i el grandíssim G-Darius (port de l’arcade sense relentitzacions, NO el de PS1)), però per la versió original hauries d’anar al primer disc, que no és ni de bon tros tant memorable i que potser només per l’Space Invaders no et surt gaire a compte, tot i ser més barat que el 2.
Per a una versió més assequible i centrada només en Space Invaders, tens la possibilitat de comprar l’Space Invaders Pocket (PSP), que inclou l’original i un munt de variants (reproduïnt, és clar, els errors de programació més importants), però més important encara, un port excel·lent de l’Akkanvader (Space Invaders 95′) amb només alguna diferència en el sistema de puntuació original, i com poca gent vol ports vells de l’Space Invaders, possiblement sigui una de les més assequibles tot i ser necessària l’importació (només va sortir al japó), funcionant excelentment i sense problemes d’emulació. La pena, però, és que no hi ha opció a mode TATE (jugar amb la consola en vertical per a aprofitar la pantalla sencera) que sí permeten altres shmups de PSP, o almenys jo no l’he trobat (que els menús estiguin en japonés suposo que hi té a veure), si algú troba l’opció, que expliqui com!!!
Això és tot per part meva, però segur que altra gent et poden senyalar molts altres ports i reimaginacions que s’estimen molt des de la seva experiència. Hi ha tants, que sempre s’aprèn alguna cosa nova d’Space Invaders 🙂
Salutacions, Moroboshi!
Moroboshi
9 març, 2016Collons, quina explicació tan completa!
Pel que expliques l’Extreme està molt bé. I com que no compraré el perifèric aquell, si de cas l’agafaria per a Xbox 360 si en algun moment el trobo barat.
Tindré en compte també el recopilatori de Taito, que ja saps que a mi els recopilatoris en general no m’agraden gaire, però en alguns casos és això, comprar la recreativa o emular, i entre aquestes 3 opcions la que està a mig camí en preu i sensacions és el recopilatori xD
La PSP no la tinc, recorda-ho!
Moroboshi
9 març, 2016Perdona, havia confós l’Extreme amb l’Infinity Gene. L’Extreme a Europa només hi és en DS i PSP, no pas en XBLA, on va aparèixer només als EUA.
Kuba
12 maig, 2016Emular amb un emu actual sempre serà superior a una versió de recopilatori de ps2. Avui en dia els emus han millorat molt i ademés deu sortirà millor de preu.
M’encanta aquest blog, però li teniu una especie de fòbia als emuladors en general.
Per cert un article brillant, m’ha encantat, seguiu així!!
Scroll
13 maig, 2016Hola Kuba!
Gràcies per comentar!
Doncs estic d’acord amb tu amb lo de de millor un emu que un recopilatori, però no estic d’acord amb lo de la fobia als emuladors. Aquí hi ha una mica de tot, des dels mes puristes que directament no els agraden als emuladors, als que realment els estimem, jo soc dels segons xDDD.
De fet podria cremar totes les consoles de 8 i 16 bits que tinc a casa perquè des de que m’he fet una retropie ja ni les toco xDDDD
Salut company!!!
Scroll
20 març, 2016Molt bona entrada Rokuso!
La veritat es que jo no et sabria dir quan vaig conèixer space invaders… el recordo des de sempre! xDDD.
Les partides serioses però, les vaig fer amb el de super… emulant clar. A l’insti una vegada ens van fer fer un clon d’un joc clàssic amb python i jo vaig escollir arkanoid (el vaig titular arkadanoid), però quasi tothom va fer space invaders, aquest joc està gravat a foc a la memòria col·lectiva.
elxuxo
1 abr., 2016BONISSIMA ENTRADA VICKY!
Clàssic entre els clàssics l’Space en arcade no l’he jugat mai, pero ai a la 2600…buf! Moltissimes hores invertides, un joc super super adictiu en practicament totes les seves variants.
Per a mi la mes divertida es jugar a dobles a una única pantalla.
Per cert a RetroBarcelona hi vem estar jugant!
Sikus
20 abr., 2016Space Invaders, com be diu, que hagues sigut de l’industria sense aquest joc. Per molts va ser la manera d’ introduir-se en aquest mundillo.