El llegat de Toaplan, la mítica desenvolupadora de videojocs per a recreativa, s’està recuperant en els darrers anys tant en sistemes mini com en llançaments de la línia M2 ShotTriggers dedicats a un joc o en cartutxos recopilatoris de l’Evercade.
Malgrat la fama que es va guanyar, amb prou mèrit, com a creadora de difícils shmups, també va tocar altres pals, i un d’ells va ser el de les plataformes de pantalla fixa, amb l’Snow Bros. com a màxim exponent.
N’hi va haver un altre, però, que no s’havia rescatat de cap manera, i és comprensible, perquè hi apareixien imatges de senyores nues com a “recompensa” per superar les pantalles. Actualment aquestes coses es consideren inadequades i per això no hem tornat a veure el Pipi & Bibi’s (al Japó Whopee!!). Potser la solució hauria estat eliminar aquestes imatges o canviar-les per unes altres, i és precisament això el que ha fet l’estudi castellonenc RAWRLAB Games: conservar el que feia el joc divertit i eliminar-ne el que, des del punt de vista d’una societat lleugerament evolucionada respecte a 1991, sobrava.
Spy Bros.: Pipi & Bibi’s DX és el nom triat per a aquest remaster en què ha col·laborat Tatsujin, l’actual propietària de les IP de Toaplan. Potser ha estat la manera de desmarcar-se una mica d’un joc que era famós per les raons incorrectes, però alhora repescar els que el coneixien. En qualsevol cas, Pablo Navarro, que és el responsable de l’estudi que l’ha fet realitat, va voler recuperar aquest clàssic en conèixer el retorn precisament de l’altre títol de plataformes de Toaplan, l’esmentat Snow Bros., que darrerament ha reaparegut a la Switch en una versió ampliada i millorada, però que ha deixat pel camí el pixel art, cosa que, afortunadament, no ha passat amb el joc del qual parlem avui.
Sí que té millores que actualment ens fan la vida més fàcil a l’hora de jugar a videojocs: podem posar pausa -recordem que és un arcade i que, en origen, això no era possible- o configurar la modalitat gràfica, de manera que tenim o bé el pixel art original o una versió suavitzada, a més de filtres CRT i marcs amb il·lustracions. El que no hi ha, per decisió expressa del programador, és la típica visualització estirada en 16:9.
Fora d’això, del petit tutorial que hi ha al principi i de la possibilitat de triar personatge encara que juguem en solitari -que també és un extra benvingut-, l’Spy Bros. té com a diferència més evident respecte a la recreativa original l’espinosa qüestió de les imatges de “regal” que apareixien cada cop que acabàvem un món (el joc està dividit en 6 mons de 4 pantalles cadascun), protagonitzades per unes noies d’estil anime que, segons si havíem aconseguit unes monedes o no, ens mostraven més o menys del seu cos sense roba, i que podíem observar durant uns segons fent scroll amunt i avall. A la nova versió, les imatges que veiem són il·lustracions dels enemics saltant pels aires per les explosions al voltant de les quals gira el joc. I si aconseguim les monedes passa una altra cosa, que és més divertida que mirar una imatge, en realitat.
Comentades les diferències, toca parlar una mica del joc en si, i en aquest cas es tracta, com hem dit més amunt, d’un plataformes de pantalla fixa, i hi controlem un personatge que es mou per un petit edifici i ha de col·locar unes bombes en uns ordinadors. Quan la feina està feta toca fugir d’allà, tenim 20 segons per fer-ho abans de l’explosió, i passar a la pantalla següent.
Els enemics poden ser una mena de científics que volten per allà o uns enemics més agressius que apareixen de darrere de les portes, i tant ells com nosaltres canviarem de planta fent servir ascensors i escales. Fins aquí sembla que estigui descrivint un clon de l’Elevator Action, però també el podríem emparentar amb el Dig Dug, perquè en comptes de disparar contra els nostres enemics els derrotem llançant-los una mena de raig/apèndix que, si el mantenim premut, els deforma el cos i els fa caure al pis de sota. No els derrota del tot -llevat que siguem a la planta inferior o en determinats elements de pantalles més avançades-, de manera que haurem de ser una mica estrategs i pensar si ens interessa deixar-los mig estabornits al pis actual -amb un període de recuperació molt breu- o ens arrisquem a enviar-los precisament al lloc on necessitem anar i on, segons com, es poden despertar i atacar-nos.
Tot i que les primeres pantalles poden semblar fàcils i fer-nos pensar que som els amos del món -i no tots els arcades són així de benèvols-, la cosa es complica en els mons posteriors per culpa del disseny dels edificis i els patrons dels nous enemics, i caldrà que practiquem si volem acabar el joc sense fer servir continuacions. Aquí, però, són infinites per a qui les vulgui fer servir, i si superem la pantalla final es desbloquegen modalitats extra quan comencem una nova partida. Per exemple, podem triar les Spy Sis., uns nous personatges femenins que tenen una altra manera d’atacar i que també podran participar a la modalitat per a 4 jugadors simultanis, l’altra gran novetat del remaster.
Pel que fa a la fidelitat a l’original el desenvolupador explica, al seu compte de Twitter, que els gràfics i la música es van poder rescatar tot modificant el codi de MAME, mentre que el codi del joc en si es va haver de refer des de zero perquè, com en tants altres casos, s’havia perdut. Amb un ull humà, no biònic, no s’aprecien diferències pel que fa a la jugabilitat, les físiques, etc., i la resposta dels controls és perfecta, de manera que és una feina de recuperació excel·lent.
L’Spy Bros.: Pipi & Bibi’s DX demostra que els elements més polèmics d’un joc de vegades es poden eliminar i mantenir-ne l’essència i la diversió, i si no us ho creieu sempre podeu provar-ne la demo, ja disponible en Switch i Steam. En el segon cas, per cert, podeu jugar-hi fins i tot en català gràcies a una traducció provisional (hi manquen els caràcters especials amb accents, ces trencades, etc., que per qüestions tècniques actualment no es podien incloure), perquè tot i que de moment no està previst que tingui una traducció oficial, està preparat per rebre’n. Per obtenir-la feu clic amb el botó dret aquí, desar com i col·loqueu-ho a la carpeta Langs del joc.
Aquesta anàlisi s’ha pogut fer gràcies a un codi proporcionat per RAWRLAB Games.
