La febre Road Fighter

Com vareu poder escoltar en el podcast Retroscroll Channel nº 3, i si no ho heu escoltat, cosa molt mal feta, ja us ho expliquem una mica ara; arran de la 45RU de l’AAMSX a quasi tots els integrants de la família Retroscroll ens va agafar la febre pel joc Road Fighter en la versió MSX. A partir d’aquell dia, i alimentat pels comentaris dins del nostre grup de whatsapp, ens hem anat picant uns als altres per a veure qui la feia més gran, la puntuació, és clar.

Abans d’explicar com a viscut cada integrant de la família Retroscroll aquest esdeveniment, us posarem en antecedents del joc.

Portada per a MSX (imatge de Moby Games)

El lluitador de la carretera

Road Fighter va ser el primer joc de carreres desenvolupat per la gran Konami, en aquells temps, l’any 1984. Originalment el joc va aparèixer en arcade, per posteriorment fer les versions per MSX el 1985, de la qual parlarem, i per NES en dos tongades, el mateix 1985 al Japó i fins el 1991 no arribaria a Europa de la mà de Palcom Software.
Posteriorment el joc a estat inclòs en diferents recopilacions de Konami, publicat en mòbils i també posat a la venda en la Consola Virtual de Wii en la versió MSX. També hi ha versió flash per jugar-lo directament en navegador i inclús un remake no oficial.

Dir que el joc a tingut continuacions posteriors; el mateix 1985 Konami publica Konami GT (també conegut com a Konami RF2 Red Fighter) al Japó i només en arcade, joc que s’inspira totalment en Road Fighter però presentant un joc 3D amb vista des de l’interior del cotxe. Molt més tard es publica Midnight Run: Road Fighter 2 per arcade el 1995 i per Playstation el 1997 només al Japó. El joc ja no té l’esperit de Road Fighter, no has de recollir combustible, va per temps i ja és un joc de carreres desenvolupat en circuit. El 1996 apareixia al Japó i només en arcade Winding Heat, millora i ampliació del joc anterior. L’última interacció de la saga fins ara és Road Fighters 2010, joc publicat en arcade el 2010 només al Japó i que es juga amb ulleres 3D, amb desafiaments online, guardat dels progressos en unes targetes de memòria, es desenvolupa en circuits inspirats de jocs anteriors de carrers de Konami, l’ambientació dels circuits és en llocs reals i les marques de cotxes són totes llicenciades.

pantalla inici

 

El Joc

En el joc conduïm un cotxe vermella veure si Yu Suzuki es va inspirar en Road Fighter per crear Out Run– i el nostre objectiu és arribar a la meta final passant pel check point de cada fase acumulant la màxima puntuació possible, no hi ha temps ni contra-rellotge, la nostra progressió la marcarà el combustible. Per arribar a meta hem d’esquivar el trànsit de les diferents fases, algun que altre bassal d’aigua que ens alentirà i bassals d’oli que ens faran derrapar. Hem de parar compte de no tenir massa accidents doncs perdrem unitats de combustible i és molt important anar recollint els ítems que apareixen de combustible de tant en tant si volem arribar a la meta. Els punts s’acumulen simplement corrent i recollint els ítems de combustible; si els recollim sense tenir accidents entre ítem i ítem farem més acumulació de punts.

item
El trànsit que ens trobem està format per: els cotxes blaus, que representa que són els nostres rivals en la carrera; els cotxes verds, que són el trànsit genèric i que, al igual que els blaus, només circulen en línia recta sense variar la trajectòria; els cotxes roses, aquest són uns mal parits ja que sempre es creuen davant teu per molestar; i els camions, que només són de color taronja i sempre van en línia recta. El no poder esquivar un cotxe a temps et pot portar a tenir un accident amb la conseqüent pèrdua de combustible, encara que quan contactes amb un cotxe, el joc et deixa uns moments de reacció ja que primer el cotxe derraparà i si ets prou hàbil per fer contra volant, tornaràs a controlar el cotxe i seguir la teva marxa; això sí, si impactes amb el camió quedaràs
automàticament destruït.

mapa

El joc consta de sis fases, cada una amb una ambientació diferent i alguna situació singular.

La primera fase transcorre en el que seria una via interurbana d’una ciutat on al costat de la carretera es veuen cases i edificis amb jardins, piscines, pistes de tenis, arbres i molts cartells de Konami. Aquí la carretera es va reduint i ampliant de dos a tres carrils i viceversa poques vegades i els zig-zags no són molt pronunciats. De trànsit només ens trobem els cotxes verds, blaus i dos roses.

fase1
La segona fase transcorre per una carretera de la costa, on el costat esquerra es veu el mar i la platja amb barques al mig de l’arena i banyistes prenent el sol, palmeres, para-sols, algun “xiringuito” de platja i algun cotxe aparcat; a la dreta també i surt el mateix que l’esquerra exceptuant el mar i les barques i les palmeres predominen molt més. Les oscil·lacions de carrils són més freqüents i els zig-zags també. En el trànsit podem destacar que apareixen molts més cotxes rosa a tocar-te la moral.

fase2b
La tercera fase és la més singular de totes ja que consisteix en un pont immens de dos carrils de traçada totalment recta. Als costats només hi ha la immensitat de l’aigua blava simulant onatge, destacant cada certs metres el detall dels pilars del pont. Al ser el traçat totalment recte la dificultat de la fase ve donada per l’aparició dels bassals d’aigua i d’oli que haurem d’esquivar per no alentí la marxa o que derrapem al mig del pont. També l’aparició dels camions en el trànsit dificulta la progressió doncs has d’estar molt pendent de no tocar-los.

fase3
La quarta fase transcorre totalment per una zona boscosa; als costats de la carretera només hi tenim arbres. El traçat de la carretera en aquesta fase és molt més serpentejant i altera més bruscament la reducció i ampliació de carrils. No hi ha bassals de cap tipus i en el trànsit ja hi són tots els tipus de vehicles com a la fase anterior.

fase4
La cinquena fase transcorre en una carretera de muntanya, on a la dreta és un penya-segat amb el mar a sota i a l’esquerra, zona boscosa que de tant en tant s’obre per deixar veure les vies del tren que transcorren per dins dels túnels que travessen la muntanya. La dificultat d’aquesta fase radica en que només et donen dos ítems de combustible, en conseqüència, si no estàs molt alerta, amb dos accidents et pots quedar perfectament sense completar la fase. Destacar que no hi ha bassals però sí molts cotxes roses i molt seguits.

fase5
La sisena i última fase es desenvolupa en una muntanya totalment nevada, amb alguna casa als costats de tant en tant, bastants avets a les vores i arbres que s’han quedat completament despullats només amb les branques; també tornen els cartells de Konami als costats. A la calçada tornen a aparèixer els bassals d’aigua i oli per fer-nos la guitza, el traçat és bastant tècnic perquè el trànsit està col·locat amb mala baba per fer-lo coincidir en les zones complicades de la carretera.

fase6final
Quan arribem al final de la sisena fase travessarem la meta però el joc no acaba aquí; torna a començar a la primera fase amb la singularitat de que ara a totes les fases apareixeran els bassals d’aigua i oli. Respecte el trànsit tot queda igual que la primera volta. El joc no acaba fins que ens quedem sense combustible, o sigui que si ets hàbil pots anar-te passant el joc varies vegades i acumulant punts i punts, que aquí és on està la gràcia.

El joc té dos modes de dificultat inicial el LEVEL A, on el trànsit no és tant dens i el LEVEL B, on el trànsit és molt més dens i en conseqüència la dificultat per esquivar-lo augmenta.

El joc se’ns presenta en pantalla amb una zona on es desenvolupa l’acció i en el costat dret en forma de columna, els diferents indicatius de combustible, velocitat, progrés en la fase, puntuació actual i puntuació màxima. Gràficament destaca per uns gràfics senzills però molt coloristes i efectistes, amb una clara diferenciació dels elements de cada fase i del trànsit i no fent-se monòton en cap moment.

inici
A nivell sonor tenim les músiques de presentació del joc i la fanfàrria de quan arribes al final de cada fase. En efectes sonors va una mica més servit, amb el compte enrere de la primera fase o la campaneta del principi de la resta de fases; el soroll del motor amb la conseqüent acceleració i desacceleració; el soroll de l’avançament als cotxes blaus; el girigar de les rodes al derrapar o el efecte sonor que sona quan reculls l’ítem en forma de cor del combustible.

Sent un cartutx amb només 16KB de memòria, treu un rendiment excepcional en tots els apartats tècnics i sense complicar-se la vida per presentar el què necessita el joc.

tot1

 

Sensacions

Ara els diferents integrants de la família Retroscroll que hem patit de la febre Road Fighter us parlem de les seves vivències i sensacions.

Salore
Salore

Personalment el joc no l’havia jugat en l’època i el Nadal passat i vaig fer alguna partideta sense fer-li massa cas. Però arran de la entrada del Molsupo “El misteriós ordinador negre” on parlava d’ell i sobretot la RU, tota la meva atenció va recaure en ell. Les dos setmanes següents a la 45RU només vaig jugar al Road Fighter en el meu Toshiba HX-10 de manera obsessiva. Feia temps que un joc no m’enganxava tant i el “pique” entre nosaltres era impressionant, jo no sóc massa de desafiaments però és que era impossible no intentat superar constantment les puntuacions. Em fascinava com un joc tant auster podia tenir aquella jugabilitat tant directa, simple i efectista a prova de bombes; amb uns controls molt ben implantats i amb un scroll vertical que és pura màgia.

Jo he jugat al joc al LEVEL A i a 50HZ, doncs el meu MSX no es pot seleccionar els 60HZ. La meva puntuació actual és 263.014 i ocupo el segon lloc al ranking de Retroscroll. Si teniu l’oportunitat, us recomano que hi feu una partida sens falta.

punts_salore

Molsupo
Molsupo

Què puc dir del genial Road Fighter que no hagi explicat ja l’amic Salore!

Bàsicament ja us vaig explicar la meva particular historia amb aquest títol a l’entrada que vaig publicar durant la “Setmana màgica del MSX” al “Tall Retroscroller”. Però el que no em podia esperar era l’enrenou que es va muntar entre una part de la familia retroscrollera arrel de les partidetes que vam jugar al nostre estand durant la 45a. Reunió d’Usuaris.

A partir d’aquí, gràcies a una jugabilitat senzilla però ben ajustada i sobretot, gràcies a que el joc atorga una puntuació final en funció dels kilòmetres que hem recorregut i la quantitat d’ítems de benzina recollits (i que sumen més punts si encadenem més d’un de forma “perfecta”, és a dir, sense haver patit cap accident dins la mateixa fase), les setmanes següents es va generar una competició malaltissa entre els membres de retroscroll per intentar superar la puntuació de la resta de companys.

En el meu cas, després de batre el rècord del Scroll durant el primer dia i ocupar la primera posició de la classificació durant uns gloriosos cinc minuts aproximadament, he sigut superat per tots i cadascun dels gamarussos que escriuen per aquí, així que si us voleu iniciar amb el genial Road Figher, sóc el vostre primer objectiu a batre…

Això si, teniu en compte que és un joc on s’aprecia molt la diferencia entre jugar-lo a 50hz (en un MSX1) o a 60 (en un MSX2), ja que la segona forma és molt més frenètica però també més difícil de conduir i esquivar (de fet, l’amic Freaky8 ens comentava que el joc original estava pensat per 50hz).

Per cert, al no tenir un MSX, el jugo amb l’emulador fMSX per la consola portàtil GP32 configurat a 60hz, poso el joc en la modalitat A ,i encara no he superat mai la sisena fase ( 77.283 punts) En canvi, a 50hz sí que he aconseguit passar-me el joc i tornar a començar, però al meva puntuació segueix sent ridícula (97.222)

emulador_msx

 

Freaky8
Freaky 8

Road Fighter el vaig jugar per primera vegada a casa d’un veí quan encara no tenia un MSX. Diumenge pel matí arribo directe des de el Mercat de Sant Antoni cap a casa seva. La reacció de tots va ser impressionant. Com una cosa tant senzill podía enganxar tant?

Quina va ser la meva sorpresa quan en la 45 RU DE AAMSX el vaig posar a l’ordinador i tots es van començar a enganxar. Jo pensava que senzillament els companys de Retroscoll els hi feia gràcia però no… després, dies posteriors va vindre el pique sa i… uff divertit.

No van ser els únics. Vam tenir anècdotes en la RU, com per exemple veure un noi jugant emocionat més de dues hores seguides! Li passava el mateix, volia més, arribar més lluny.
Personalment em va omplir de felicitat que un joc tan senzill enganxés en general al personal d’aquesta manera.

Grans records d’ahir i grans records d’avui!

La meva puntuació 408.450 punts jugant a 60Hz amb un joystick Telemach…

Vingaaaaaaaa!!!! Proveu, us agradarà!!

punts_rafa

Scroll
Scroll

Per ser completament sincer he de dir que la primera vegada que vaig veure el Road Fighter va ser a la propia RU, i no em va cridar massa l’atenció. De fet al primer moment el vaig confondre amb un joc més antic, el “American Cross Country“, però en Molsupo em va fer adonar que no era el que jo em pensava, mentre em recomanava que provés alguna cosa de MSX, doncs encara no m’havia assentat a provar res des de que vam obrir l’estand.

Em vaig emportar una gran sorpresa quan vaig fer corre el bòlid vermell per les serpentejats carreteres a una velocitat que em semblava de vertigen. Cada cop volia arribar més i més lluny però com més ho intentava pitjor ho feia i això m’enfurismava a més de enganxar-me d’una forma terrible.

Si no recordo malament vaig ser dels primers en proposar un pique entre nosaltres. Vaig enviar un parell de fotos als meus companys via whatsapp ensenyant el marcador que havia aconseguit jugant amb pad i l’emulador BlueMSX.

Posteriorment vaig canviar el pad per un stick arcade i tot i que les puntuacions van anar millorant, i que m’agradava més jugar-hi a 60hz, vaig decidir baixar la velocitat als 50hz i així tenir alguna opció. Al final res, no vaig ni poder fer podi, tot i que estic mitjanament orgullós dels meus 143.270 punts

També el vaig provar d’emular en la meva 3DS però res com jugar-lo amb stick.

3ds_scrollpunts_scroll

Murshus
Jo vaig començar a jugar al Road Fighter per culpa d’aquesta gent de Retroscroll. Tot va començar durant la 45 RUMSX, era el migdia i no hi havia gaire gent, aprofitant la situació hem vaig fer amb un MSX i hem vaig dedicar a jugar al Magical Tree amb la intenció d’arribar a dalt de tot, cosa que no vaig aconsseguir. Mentre jugava, al MSX del costat, estaven en Salore i en Molsupo jugant al Road Fighter i amb els crits que fotien no hi havia manera de concentrar-me mentre escalava l’arbre infinit, així que vaig decidir fer-hi una ullada. Per culpa d’aquesta ullada hem vaig passar tot els mes següent jugant i jugant al Road Fighter amb intenció de superar a tot el companys de Retroscroll.
Durant els primers dies el record el va marcar en Molsupo amb uns 100.000 punts (punt amunt punt avall) i jo amb prou feines arribava als 30.000. Tot va canviar quan un bon dia arriba en Rafa va i ens planta un récord d’uns 408.450 punts!!!! I a sobre va tenir el “morro” de dir que havia parat perque s’havia cansat. A partir d’aquí vaig començar la meva viciada i poc a poc vaig aconsseguir plantar-me sobre els 80.000 punts, tot i això no aconsseguia arribar als 100.000 punts per entrar entre els tres primers. En Salore va fer 263.014 punts i jo veia com la febre Road Fighter s’acababa i havia d’arribar com a mínim al tercer lloc abans de que ningú jugués més. Al dia següent vaig aconsseguir arribar als 149.801 punts cumplint el meu objectiu d’evitar quedar fora del pòdium.
Un joc increíble per l’època en que veia la llum. Fins i tot avui en dia és capaç d’enganxar a qualsevol. 100% recomanable.

 

 

Taula final de puntuacions

1. Freaky 8 – 408.450 (MSX2 – 60hz)
2. Salore – 263.014 (MSX – 50 hz)
3. Murshus – 149.801 (Emulador – 60hz)
4. Scroll – 143.270 (Emulador – 50hz)
5. Molsupo –  97.222 (Emulador – 50hz)

Bonus: Vídeo de Freaky 8 fotent canya a Road Fighter

Comentaris

  • sito_pixelacos ha dit:

    Quin gran clasic! Curiosament, com molts dels grans clasics de konami per a MSX on el vaig jugar per primera vegada va ser en un cartutxo pirata de la NASA. Calcule que al voltant de l’any 91. Jejejee, juntament amb altres com artic adventure (era pirata, es deia aixina XDD) o yie ar kung fu.

    • Molsupo Molsupo ha dit:

      Hosti Sito, doncs a aquest joc li passa lo que acostumava a passar a l’època amb Konami, que la versió de NES és diferent a la de MSX. En aquest cas però no m’atreveixo a dir-te quina és millor, la de MSX és la que m’ha enamorat però la de NES és molt més fidel a l’arcade original (de fet, la màquina té 2 marxes –tipus outrun- que canvien la jugabilitat, a més de detallets com la posició que ocupaves en una “suposada cursa”)

      Slts pixelac!

  • Salore Salore ha dit:

    VEEEEENGAAAA!

    És genial, cada vegada que veig el vídeo em parteixo la caixa.
    La veritat és que el Road Fighter és una barbaritat de joc, sobretot pensant que és un joc, en la versió de MSX, del 1985.
    Jo m’ho vaig passar molt bé durant aquesta febrada. Us el recomano molt a tots, a més, va molt bé per treure l’estrès 🙂

  • Moroboshi Moroboshi ha dit:

    A diferència de vosaltres, que sou uns putos cracs de l’MSX i el coneixeu amb un detall tan profund que fins i tot en somnis se m’escapa (jo no sabria ni gravar-me un joc en disquet, que és com els tinc), però m’ha sorprès veure que molts no l’havíeu provat fins fa poc, el Road Fighter.

    M’enorgulleix poder dir que és un dels videojocs de la meva infantesa (en vaig parlar a 3 Botons i START fa anys), hi jugava de petit (en disquet, això sí) i la puntuació no la recordo, però sí que estic bastant segur d’haver-me acabat la sisena pantalla, perquè recordo vagament haver pensat “ara he de tornar a fer la 1?” xD

    M’encantava, i és dels que encara ara, de tant en tant, quan decideixo connectar l’MSX a la tele (que és ben fàcil perquè el tinc al menjador, però no hi penso mai), hi jugo.

    • Salore Salore ha dit:

      Bones Moroboshi. Aquí per sort o per desgràcia no hi ha cap crac de res, n’hi ha alguns que saben més d’una cosa i altres d’una altra.
      La meva infantesa la vaig passar jugant al MSX, mai vaig tenir un cartutx propi i jo tampoc sabria gravar un joc en disquet. I sí, Road Fighter no el recordo gens de la meva infantesa, per això dic que fins el passat Nadal que ´hi vaig fer varies partides no el vaig descobrir del tot.

      Després del què comentes, he buscat al teu bloc i l’entrada del Road Fighter és del 16 d’Abril de 2009, més de cinc anys, aquí deixo el link http://3botonsistart.blogspot.com/2009/04/jocs-de-la-meva-infantesa-road-fighter.html per si algú hi vol fer un cop d’ull. Com que encara no coneixia el teu bloc en aquell temps, encara no l’havia llegit.

      Road Fighter és molt bon joc per tornar-hi de tant en tant i fer-hi una partida desengreixant.

    • Molsupo Molsupo ha dit:

      M’apunto la teva entrada, que sempre és interessant llegir 3 botons i start i fa temps que no et visito, crac cric croc!

  • FREAKY 8 FREAKY 8 ha dit:

    VENGA!!!!! el vídeo la verdad que fue espontaneo, surrealista, pero…sincero estaba a tope de emoción con el juego!

    Me he tronchado mucho con el pique. Ver a todos erre que erre que me supero y los supero XDDDDDDDDDDDDDDDDDD

    16 KB…uffff como exprimían la memoria!

    A sido muy divertido ver a todos picados y disfrutando.

  • Kotai ha dit:

    El Road Fighter va ser el meu primer cartutxo, mel va portar el meu oncle d’Arabia Saudí junt al MSX.
    Al manual d’instruccions del joc diu que hi ha un tipus mes de cotxe enemic, el “Kamikaze” que va en sentit contrari, pero jo no l’he vist mai, i crec que vaig arrivar a la 6º fase amb “LEVEL B”.
    Vosaltres que heu jugat tant, algú ha vist el “Kamikaze” ?

    Sempre he volgut veure’l perque al manual es pot veure com al morro te com un águila al estil del “Pontiac Trans Am” que Burt Reynolds portava a les películes “Los caraduras” (Smokey and the Bandit)que tant m’agradaben als anys 80.

    • Salore Salore ha dit:

      Personalment el cotxe “kamikaze” no l’he vist mai i amb gent que he parlat sobre el joc tampoc l’han vist mai. He buscat en gameplyas i tampoc l’he vist. Curiós el què comentes del que diu el manual. Potser apareixia en l’arcade original.

    • Scroll Scroll ha dit:

      Jo tampoc he vist mai aquest kamikaze, m’atreviria a jurar que en aquesta versió de MSX no surt pas.
      En la versió de NES em van dir l’altre dia pel twitter que si ho fas molt bé surt inclús un superman volant, jajajaja, ho hauré de provar.
      Gràcies per passar Kotai 😉

    • Molsupo Molsupo ha dit:

      -Hosti Kotai! Doncs personalment ni l’he vist ni havia sentit parlar mai d’aquest kamikaze, però no he arribat tant lluny com tu al nivel B.

      Què gran la peli de los Caraduras, m’encanta el Pontiac TransAm entre camions i barricades de cotxes de la poli (amb els sheriffs empanats), genial!!! I aprofito, fenomenal el F1 Spirit I grandíssims els teus jocs!

  • Scroll Scroll ha dit:

    Que més dir? Doncs que molt divertit que m’ho he passat molt bé aquests dies que ens hem estat picant i que la sensació de ser el que te la millor puntuació, encara que sigui en un breu periode de temps, és molt satisfactòria. A quin li fotem canya ara?

  • Sikus ha dit:

    Viciosos!!!! Ale ara que he dit la meva a cascarla!

    Molt bon article. Jo no em vaig atrevir perque hagues qeduat dese minin, soc molt dolent amb aquests jocs.

    VEEEEEEEEEEEEEEEEEENGAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

  • Kotai ha dit:

    Si Road Fighter vos a agradat, el F1-Spirit vos encantarà. Jo vaig tindre els dos cartutxos originals i al F1-Spirit li vaig traure fum, de fet el primer joc que vaig programar per PC (i l’últim que estava programant per MSX cuan vaig comprar el Amiga 500) era un remake de F1-Spirit que després es va transformar en un joc original: http://www.miniracingonline.com i que a dia de hui continue programant per traure les versions per a movil (IOS i Android) i MAC.

    • elXuxo elXuxo ha dit:

      Sens dubte el F1-Spirit el tenim pendent, em sembla que tocarà fer també un article múltiple! Al podcast en vem parlar pero no gaire per no treure protagonisme al Road que en aquells moments se’l mereixia tot!

      Vaig cap a mini racing …. 😉

  • elXuxo elXuxo ha dit:

    Molt bon article! I les impressions genials!!!

    Road Fighter sens dubte un gran joc. Per la seva simplicitat i dificultat es torna molt viciòs. Per sort jo només hi he pogut passar per sobre. En quant pugui polveritzaré els vostres rècors!!!

  • Molsupo Molsupo ha dit:

    Com odio als cotxes roses, encara que els hi agafis el truc, sempre em poso tens per avançar-los, jajaja!…

    En fi, què bé que ens ho vam passer amb el joc! I a mi no se m’ha passat la febre, penseu que m’acabo d’instal·lar el “bluemsx” a la Wii per fotre-li canya jugant a la tele, jeje! (qualsevol dia us envio per aquí i per whatsapp un nou rècord)

    No sé si algun dels remakes o derivats ho tindran, però per augmentar el repte i la competitivitat, crec que es podria evolucionar el sistema de puntuació donant punts extres per cada avançament ben fet (sense tocar a l’altre cotxe) i poder encadenar bonus cada cop més alts per ratxes d’avançaments “perfectes” (com fan amb el combustible). I sobre la benzina, també guanyaria interés si es poguessin acumular els bonus entre fase i fase…però tal i com està ja és ben bo.

  • Kotai ha dit:

    Ja he trovat el Pontiac Trans Am “Kamikaze” del Road Fighter. Ix a la 6ª fase del Level B i surten de 2 en 2 per darrere, no de front com jo pensava.

  • yodhefim ha dit:

    Este (y muchos más), son el motivo de que muchos usuarios de MSX sigamos en la escena. Habéis sabido captar la esencia del juego perfectamente.

  • […] Después de los merecidos aplausos, se paso al torneo de Road Fighter, el funcionamiento era sencillo.  Solo se podía jugar en el modo B y consistía en hacer tantos puntos como uno pudiera hasta que el coche se quedara sin gasolina. Aquí es donde totalmente el ridículo quedando en ultima posición con solo 7.500 puntos, muy por debajo del penúltimo. En mi defensa debo decir que nunca había jugado a al juego y que soy malísimo en el género de la conducción. El ganador fue Freaky 8, que revalido su titulo como campeón indiscutible, que tiene desde la pasada Reunión de usuarios de MSX, como podréis leer en el articulo correspondiente de RetroScroll. […]

  • […] simple i, per això, tan addictiu. Però tot  el seu principal atractiu és el que motivava tants piques: la inserció d’un marcador amb la Hi-Score, per a poder competir amb altres […]

Deixa un comentari

*