Has tingut mai por jugant a un videojoc? Sigui quina sigui la resposta, has de provar Resident Evil 2, si et consideres un gamer. Bé, potser m’estic emocionant una mica, i el que sents quan jugues al RE2 no es por. Potser és: tensió, nervis, emoció… però… coneixes gaires jocs que et provoquin aquestes sensacions?
Fan bona parella oi? Bé, això és Survival Horror, no és lloc de fer manètes… tot i que… |
Resident Evil 2 (Biohazard 2 al Japò) neix el 1998 per Playstation de les mans de la poderosa Capcom. Posteriorment se’n farien conversions per PC, Dreamcast, N64 i Game Cube.
Narra els fets ocorreguts dos mesos després de RE1, on Leon S. Kennedy (un policia novell) i Claire Redfield (estudiant que busca el seu desaparegut germà) és trobaran de cop i volta amb la pitjor experiència de la seva vida. Una ciutat infestada de Zombies. L’objectiu està molt clar: Sobreviure, escapar i esbrinar que caram a passat a Raccoon City.
El joc presenta uns gràfics molt bons per la època, que combinen uns personatges en 3D, amb escenaris 2D molt i molt detallats. La càmera juga un paper important. Normalment ens deixarà veure l’escenari sols a mitges. Això, juntament amb uns tenebrosos efectes de so, crea una atmosfera que difícilment altres jocs aconsegueixen. A més, la historia i el guió son dignes de la millor novel·la de terror. Obre’t pas a trets entre tumults de zombies, corre davant dels gossos i resolt enigmes i puzles entre-mig.
Compte que crema Claire! |
– Una partideeeeta de baaaaaaasqueeeeet Leoooooon…??? – No! Millor et foto un tret en tot el pit!! |
Però queda la cirereta del pastís per tal que aquest títol de Capcom pugui ser considerat una obra mestra.
RE2 consta de 2 CD’s. Un per cada personatge. De manera que la història de cada un s’entrellaçarà amb la del altre, però no serà igual. Per tant, hauràs de passar-te els dos Compactes per entendre la història al complet.O que et pensaves?
Una última? La historia no és exàctament igual (petits detalls) sí completes la historia en l’ordre Claire – Leon o Leon – Claire
Mola:
- L’atmosfera única que aconsegueix el joc.
- Armes? Tantes com vulguis. Pistoles, escopetes, llança-flames, ballestes… ara bé, la munició és un bé preuat.
- Dos CD’s, dos personatges i una història vista des de dos punts de vista diferents. Original al 200%
- Pots aconseguir munició i armes il·limitades, roba nova i inclús hi ha dos personatges amagats amb la seva pròpia historia. Hunk i Tofú. [com?]
No Mola tant:
- El control no és dolent, però és millorable. A vegades els personatges es fan lents. Ho demostren les millores de RE3, però d’aquest ja en parlarem un altre dia.
Scroll
4 Comments
totselsmonstres
4 maig, 2012Un joc extraordinari. Dels que et converteixen en videojugador: L’has de jugar si et consideres afeccionat als videojocs, i si no te n’hi consideraves pot ser que després de jugar-hi te n’hi acabis considerant.
Segueix essent un títol magnífic, l’únic problema és el mateix dels primers Resident Evil, un control absurd, amb uns eixos ics i grega centrats en els quatre costats del personatge i no en els quatre costats de la pantalla, cosa que fa que, depenent de la posició del nostre protagonista, en molts moments acabem movent-nos on no volíem.
Fora d’això, Resident Evil 2 es mereix tots els elogis. Un dels episodis que han fet grandiosa aquesta saga.
Scroll
4 maig, 2012Molt d’acord amb tu. Gràcies pel teu comentari 😉
totselsmonstres
5 maig, 2012A mi m’agradaria veure’n una revisió… En aquest extrem no sé si coincidiríem, ja. Només de poder-hi jugar en alta definició i amb un control acceptable jo ja ho celebraria, i si se’ls acudís d’adaptar-lo a l’actual jugabilitat de la saga (vista a l’espatlla del protagonista, en tercera persona) per a mi seria la bomba.
Això obre un debat entre partidaris del control clàssic i partidaris de l’actual esquema… Tal i com ho veig jo, defensar el control antic és ser molt tancat de mires. Però vaja, hi ha qui rondina perquè als darrers Resident Evil no hi surten només zombis, cosa que em sembla ridícula: als Resident Evil sempre hi ha hagut un repertori de monstres impressionant, els zombis són una part d’aquest repertori, significativa, sí, però només una part.
Vaig dir-hi la meva en un article a Ara VaDeJocs, que potser et pot interessar: http://vadejocs.ara.cat/fitaassolida/2012/02/10/per-que-els-zombis-dabans-odiaven-el-menjar-rapid-i-els-davui-ja-es-cruspeixen-qualsevol-cosa/
😉
Scroll
7 maig, 2012Tant de bo fessin un remake del RE2 amb els gràfics i el control del RE4. RE4 em va encantar. Hi ha qui deia que la càmera tant propera al protagonista no deixava veure correctament la pantalla i perdies visibilitat. A mi m’encantava. L’únic que em va fallar és la historia. Tot i no ser dolenta és molt més bona la de RE2 inclús la del RE3.
L’article mel guardo a pendents per llegir 😉 ja comentaré que m’ha semblat.