Sempre hi ha una primera vegada, un moment especial de la nostra vida que recordem amb una barreja d’estima i enyorança, com el primer dia d’escola, la primera nit fora de casa, el primer petó…, però per a la colla d’eixelebrats que parem per aquí, pocs moments ens evoquen uns records tant màgics i entranyables com el del dia que ens vam fer amb el nostre primer videojoc.
Al meu cas, envoltat d’una lleugera boirina, tinc el record llunyà del meu pare entrant a casa amb una enorme caixa sota el braç, i només una estoneta més tard, ja havia instal·lat un impressionant ordinador de teclat color terrós i forma de panera que es connectava a la petita televisió en blanc i negre amb forma d’ou del seu dormitori.
Val a dir que la màgia va estar a puntet d’esvair-se només començar, ja que quan vam aconseguir sintonitzar l’ordinador a la tele (no sense dificultats), no vam trobar-li la gràcia a aquelles lletres en extranger amb un quadradet parpellejant.
Per sort, dins l’embalall de l’ordinador hi havia una altra caixeta de cartró allargada amb el dibuix d’un jugador de futbol i, al seu interior, un petit tros de plàstic negre estava a punt de canviar-ho tot i marcar la meva vida per sempre.
El meu següent record, amb el cartutx ja inserit a la part de darrera de l’ordinador, va ser el de veure a la pantalla del petit televisor en blanc i negre a dos enormes futbolistes que només eren el preludi del meravellós espectacle que ens esperava: un camp de futbol vist de costat, amb la graderia plena de públic, les tanques de publicitat de commodore i els jugadors de cada equip sortint d’un en un del túnel de vestidors (fins a sis jugadors de camp per equip més els dos porters)…allò era com veure un partit del Barça per la tele!
Després d’allò, mica en mica vindrien els jocs en casset, però aquell cartutx encara havia de donar-me moltes alegries abans de fer-me amb la megadrive i els seus meravellosos cartutxos, com quan a l’escola van comprar un lot d’ordinadors per fer classes d’informàtica, i com eren pràcticament iguals al meu (encara que fossin més prims i descolorits), em portava el cartutxet de casa i el professor ens deixava jugar els últims 5 minuts si acabàvem aviat de fer els dibuixets amb una versió del Logo molt particular (li deien “la Tortuga”) …
Ah! però que encara no sabeu de què parlo? Doncs l’ordinador era el Commodore 64 (el de casa, tipus “breadbox” o panera i el de classe, el c64c) i el joc, l’ International Soccer, i properament dedicaré una entrada a les seves virtuts.
I vosaltres, què? Recordeu el vostre primer videojoc?
28 Comments
sito_pixelacos
5 maig, 2015Quins bons records eh? Jo crec que quan agafem alzeimer sera l’ultim que oblidarem jajjjaja.
A mi m’ho has posat facil, ja que has enllaçat el meu analisi al meu primer joc.xddd
Molsupo
6 maig, 2015I tant, Sito, i tant…esperem no agafar-lo mai, però aquestes coses les tenim massa “grabades” a foc per oblidar-les així com així.
Gran el Camí del Puny Explosiu…encara que lo de l’enllaç era només perque algú em va dir que es bo posar enllaços per no sé quins rotllos de posicionament en google, per res més, eh? XDDD
Freaky8
5 maig, 2015Molsupo me ha encantado. Tio idem.
En el caso de mi vecino fue con un MSX pero ni cartucho ni cassette, se pusieron a teclear un juego del manual!!! XDDDD
Mi primer juego space invaders para Atari 2600. Uffff horas y horas.
Para ZX fue Pyracurse. Era un truño pero lo veo y me emociono.
Que recuerdos, marcados a fuego!
Saludos!
Molsupo
6 maig, 2015Grandísimos recuerdos Freaky, gracias también a ti por compartirlos!
Lo de picar código me ha recordado a un juego que venía en el manual de Basic que acompañaba a mi commodore y que “en teoría”, simulaba la fase de las motos de luz de Tron (digo en teoría porque creo que nunca conseguí “picarlo” bien y que cargara :p)
Eso sí, en el ZX de un compi sí recuerdo que, a base de teclear, cargamos una especie de shoot’em up muy simple de scroll lateral en el que llevabas un helicóptero (me parece) y en el suelo había árboles y edificios que se destruían, pero estoy hablando muuuy de memoria.
También tengo un recuerdo súper borroso de la Atari 2600 del vecino del quinto (que sería muy contemporánea a mi experiencia con el commodore 64), con un juego de coches tipo fórmula uno que se veían desde arriba y avanazaban por una especie de laberinto en pantalla fija…qué recuerdos, tienes razón, jajajaja!
josepzin
5 maig, 2015¿La traducción al castellano es de Google??? si es así, quedó MUY BIEN :O
Mi primera vez con el C64 panera fue en casa de mis primos, yo tenía un CZ-1500 y cuando fui a visitarlos, los muy #~€¬!! tenían un 64 con datasete, los cabrones me arruinaron la vida porque desde entonces mi único pensamiento era conseguir uno para mia 😀
Pero ese primer contacto, jugando al Boulder Dash, Henrys House, Ghostn Goblins, Spitfire… es imborrable.
Molsupo
6 maig, 2015Josepzin, muy interesantes tus vivencias también…y confieso que he tenido que buscar en google el CZ-1500, en mi caso no había oído nunca hablar de esa máquina y por lo que he descubierto, esos “sinclairs licenciados por el Sr. Czerweny” tampoco se vieron por aquí, muy interesante!
Lo de la traducción ni idea (de hecho, preguntaré al jefe Scroll por curiosidad, porque yo ni encuentro la versión traducida xD), pero si queda bien debe ser porque muchas veces pienso más en castellano que en catalán y luego traduzco, qué se le va a hacer! 🙂
PD- Sí que te arruinaron la vida tus primos, sí, porque alumbraron y dejaron salir al monstruo commodorero que había dentro de ti XDDDD
Moroboshi
5 maig, 2015Magnífica entrada. Tots tenim moments nostàlgics d’aquests, moments que ens fan reviure les emocions quan els recuperem de la memòria i que, per més que diguem, no es repeteixen exactament igual quan endollem un sistema antic en temps moderns. No és el mateix, encara que s’hi acosti. Falta tota una sèrie d’elements, ingredients, com ara persones, llocs, estats d’ànim, que formen part del passat i no es repetiran.
En el meu cas, ja he dit més d’un cop que el meu primer aparell de videojocs va ser l’MSX. El va comprar mon pare perquè algú que passava per la seva feina l’hi va vendre (suposo que era un comercial i que llavors era normal anar pel carrer promocionant sistemes de videojocs), i com que això va passar abans que tingués ús de raó no recordo la primera partida a l’MSX. Senzillament és a la meva vida des que tinc memòria.
El primer que sí que recordo haver rebut, després de mesos d’insistir-hi i donar molt la tabarra, va ser la Gameboy. Me la regalaven pel Sant, de fet ja tenia 10 anys i l’havíem anat a comprar a les famoses botigues del Port de Barcelona, quan aquells establiments molaven tant pels preus com pels productes disponibles. Per tant, ja sabia que me la regalarien, però estava desada fins que arribés el dia. Malauradament uns dies abans del meu sant va morir la meva àvia de manera sobtada, i em van avançar el regal per fer-m’ho digerir millor. Sempre en tindré un record agredolç.
Molsupo
6 maig, 2015Gràcies Moroboshi! I tens raó, és veritat que quan encara juguem amb les màquines de la nostre infantessa, una petita part dins nostre busca tornar a sentir allò que ens transmitien els jocs abans, però ja no pot ser igual no per culpa d’elles, sino de nosaltres, que som els que hem canviat…tot i així, ens ho passem prou bé.
També em sembla curiosa l’anècdota de la GameBoy…crec que tots els que vam començar amb l’ordinador del pare ja a casa, recordem encara més quan vam demanar el primer ordinador-consola per nosaltres (jo també vaig donar la tabarra fins aconseguir una consola -la megadrive- al cumplir els 12 anys)…llàstima la part trista de la teva àvia, però gràcies per compartir records i sentiments, moroboshi!
Salore
5 maig, 2015Com m’encanten aquestes entrades que parlen de sensacions viscudes i de nostàlgia, he gaudit molt llegint-la.
El meu primer sistema, com ja sabeu molts, va ser la Soundic SD-090 i els primers jocs que hi vaig jugar era els cartutxos amb els jocs imitació del Pong o del Breakout i les diferents variants de tennis, futbol, hockei o bàsquet.
La meva enhorabona Molsupo, no saps com he gaudit llegint.
Una abraçada!
Molsupo
6 maig, 2015Moltes gràcies Saloret, per això les escrivim!
I encara que només ens portem vora un any de diferència d’edat, el fet de que la teva primera experiència sigui un clon del Pong em fa sentir molt més jove, jajajaja!
Abraçada igualment! 😉
oriolsbd
6 maig, 2015El meu primer videojoc va ser el oil’s well de MSX, una mena de clon del Pacman. Al principi no m’agradava massa, i hi jugava poc. Però un parell d’anys més tard el vaig redescobrir, i recordo grans tardes de dissabte amb aquest joc.
Molsupo
6 maig, 2015Déu n’hi do! Aquest Oil’s Well no sé si sé ben bé quin és, però em sona que també és força antic, jeje!
Moltes gràcies per compartir vivències, oriolsbd.
Salutacions!
oriolsbd
8 maig, 2015En Moroboshi en va parlar fa uns anys al seu bloc. 🙂
http://3botonsistart.blogspot.com.es/2009/12/jocs-de-la-meva-infantesa-oils-well-msx.html
Molsupo
8 maig, 2015Ja deia jo que em sonava! Gràcies per l’enllaç!!!! 😉
RionNovember
6 maig, 2015Ostres, no puc recordar quin va ser el primer joc… Tot està molt borrós.
Estic dubtant entre la mitiquissima recreativa de les tortugues ninja d’un bar on a vegades anàvem a fer el bermut els diumenges al mig-dia o els mil jocs que portava la Atari 2800… crec que devia tenir uns 6 o 7 anys i vaig fondre literalment el joystick de la 2800.
Llavors encara no tenia massa consciència del que era l’oci informàtic, però si que aquella va ser la llavor del meu entreteniment d’avui en dia. Posterior-ment, i aquest si que ja es pot considerar el meu primer gran joc, va ser la Megadrive amb el Sonic. Punt i apart.
Molsupo
6 maig, 2015Caramb! Suposo que sí, però saps que tenies la versió japonesa de l’atari 2600? Això no era tant comú de veure, o almenys jo no les recordo al seu dia, molt interessant.
Tortugues Ninja, Atari, Sonic…bons records, amic RionNovember!
RionNovember
7 maig, 2015Com saps que era la versió Japonesa? Això ho desconec. No se ni quan ni on la van comprar, però va aparèixer un dia a la Tv i la vaig fondre.
Salore
7 maig, 2015Perdó per la intromissió però si realment és l’Atari 2800, tal com diu Molsupo només pot ser la versió japonesa ja que allà Atari va llançar oficialment l’Atari 2600 l’any 1983 sota el nom d’Atari 2800.
Molsupo
8 maig, 2015Perdonat!!! XDDD
Exacte, per això ho deia, l’atari 2800 era el nom japo de la 2600…però entrre 2600, 2800 o 7800 que només canvia un número, potser se’t va anar el dit del teclat…o no, jo que sé, que m’esteu liaaant! XDDDDDD
Salutacions!!
http://es.wikipedia.org/wiki/Atari_2800
Sikus
6 maig, 2015Gran entrada Molsupo! Molt emotiva. Jo no recordo el meu primer joc, tindria maxim 4-5 anys, pero segur que tambe va ser amb un Commodore 64. Es lo que teniem en casa.
Per aixo no es fa. eh? Ens has deixat en un cliffhangers , com George R. R. Martin i Juego de Tronos.
Volem la segona part ja!
Molsupo
6 maig, 2015Gràcies Sikus!
Jo pensava que seria el Tapper o el Buck Rogers, això ho hauràs d’acabar esbrinant, que no pot ser que no sàpigues amb quin joc vas començar, eh?
Ja saps que això inicialment era un text “molsupesc”, però com us fiqueu molt amb mi per fer entrades llargues, l’he acabat dividint en dos…encara que tranquil, que Scroll segur que publica la continuació aviat 😉
I millor fer Cliffhangers com GRR que no com Sylvester Stallone (acudit, moc, moooc!)
Salutacions Sikis!!!
Murshus
8 maig, 2015El meu primer videojoc, que jo recordi, va ser el Donkey Kong Jr. de la NES.
Has anomenat a la tortuga. Resulta que nosaltres a classe també utilitzavem aquesta tortuga. De fet ens la van fer fer de cartró per veure en viu que feia quan li deiem que avancés “20”.
Quins records!!
Molsupo
8 maig, 2015Jajajaajjajaja! Boníssim lo de la Tortuga, Murshus, jajajajajaja!!!! Jo me’n recordo que lo màxim que vaig dibuixar era la cara d’un senyor amb bigoti (una rodona gran pel cap, rodones petites per ulls i nas i línees arrodonbides per bigoti xDDD)
Salutacions!!!!
PakoRock
8 maig, 2015Post molt bonic, jo també vaig començar amb el mític International Soccer, després amb les cintes i més tard els discs.
Molsupo
9 maig, 2015Moltes gràcies PakoRock! Ja et vaig llegir que també vas “debutar” amb el genial International Soccer quan vas donar el teu topten en una altra entrada…aprofito per dir-te també que li he donat una ullada i tens un blog ben “xulo” de commodore64, aviam si algun dia et puc deixar un comentari a les entrades que vaig llegir des del mòbil.
Salutacions!!!
elXuxo
11 maig, 2015M’encanta! “Mi primera vez…” menys mal que aixó no es ForoEnFemenino XD. M’encanta saber de les vostres primeres vegades, i en aquest cas especialment al tractar-se de una experiencia Commodoriana!
Gran International Soccer! i en cartutx! Puto burges, tu si que ets un tribunero!!!!
Jo recordo els simuladors de vols, moltes hores intentant no estabellar-me, intentant sobreviure i en molts casos intentant descobrir l’objectiu del joc!
Gran entrada de remember. Bravo Molsu!
Scroll
13 maig, 2015Gran entrada Molsupo!
Doncs vas entrar per la porta gran company, ja que ja sabem lo que t’agrada l’esport rei i els jocs dedicats a ell.
Jo com ja sabreu vaig començar amb l’spectrum i no sabria dir quin joc vam jugar primer de tot el pack que teniem però estariem entre fred, jet pac, freddy hardest o bruce lee… pensa que el ZX va arribar a casa que jo tenia 4 anys i quasi no tinc records d’aleshores, així que el recordo de sempre xDDD.
M’ha fet gràcia llegir lo de l’escola. A nosaltres ens deixaven jugar a un clonic del joc del cuc o snake, al where is in the world carmen sandiego, al castle que era un fps XDDDD educatiu que per obrir portes havies de resoldre problemes matematics, a un joc de submarins (apodat el submarino tararino per algun profe avispat) inclus anys més tard al blackhawk (blackthorne a snes) i molt altres, sobretot quan eren les festes del cole i la sala d’ordinadors es convertia en una petita sala de jocs amb consoles i tot. Recordo també com el profe copiava els jocs a tots aquells que portaven disquets.
Gracies company amb la teva entrada m’has evocat molts records bonics.